Traducció, dones i llengües minoritzades de Sardenya
Resum
Aquest article es proposa descriure en quina mesura les traductores i les llengües minoritzades de Sardenya són presents dins de la història de la traducció i del panorama editorial sard contemporani. Així, per mitjà d’una aproximació deconstructivista i postmoderna, presenta els contextos sociolingüístic i literari corresponents, juntament amb els enllaços amb les dones i la traducció. La recopilació de dades historiogràfiques i editorials de les quals s’obté la informació relativa a les traductores en les llengües de Sardenya es basa en dues fonts principals: la tesi doctoral sobre traductores i traductors de Sardenya de Biosca (2010) i el catàleg en línia Books in Sardinia de l’Assòtziu Editores Sardos. L’objectiu de la contribució és el de bastir els fonaments per a la construcció d’una historiografia feminista i descolonial de la traducció en les llengües de Sardenya.
Paraules clau
història de la traducció, dones, traductores de Sardenya, llengües minoritzades, llengües de SardenyaReferències
ARCA, Antoni (2008). Benidores. Literadura, limba e mercadu culturale in Sardigna. Casteddu: Condaghes.
BACARDÍ, Montserrat; GODAYOL, Pilar (2014). «Catalan women translators: an introductory overview». The Translator, 20(2), p. 144-161.
BACARDÍ, Montserrat; GODAYOL, Pilar (2016). «Four-Fold subalterns: Catalan, women, translators and theorists». Journal of Iberian and Latin American Studies, 22(3), p. 215-227.
BANDIA, Paul F. (2006). «The impact of Postmodern discourse on the history of translation». In: Georges BASTIN; Paul BANDIA (eds.). Charting the future of translation history. Ottawa: University of Ottawa, p. 45-88.
BIOSCA TRIAS, Carles (2010). Estudi de la traducció en llengua sarda i de la incidència en el procés d’estandardització. Tesi de dotoradu. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
BONU, Giada (2021). «Le parole per dirlo. Uno sguardo femminista e de-coloniale sulla Sardegna». In: Sebastiano GHISU; Alessandro MONGILI (eds.). Filosofia de Logu. Decolonizzare il pensiero e la ricerca in Sardegna. Milanu: Meltemi, p. 71-86.
BONU, Giada; TZILLA, Pedra (2019). «Terra di poetesse: la voce delle poetesse sarde e la volontà politica della memoria». DWF, 1(121-122), p. 97-106.
CASTRO, Olga (2009). «(Re)examinando horizontes en los estudios feministas de traducción: ¿hacia una tercera ola?». MonTI, 1, p. 59-86.
CASTRO, Olga (2011). «Traductoras gallegas del siglo XX: Reescribiendo la historia de la traducción desde el género y la nación». In: José SANTAEMILIA; Luise von FLOTOW (eds.). Publicatzione ispetziale «Women and translation: Geographies, Voices and Identities». MonTI, 3, p. 107-130.
CORONGIU, Giuseppe (2013). Il sardo: una lingua “normale”. Manuale per chi non ne sa nulla, non conosce la linguistica e vuole saperne di più o cambiare idea. Casteddu: Condaghes.
FLOTOW, Luise von (1991). «Feminist Translation: Contexts, Practices and Theories». TTR, 4(2), p. 69-84.
GHISU, Sebastiano; MONGILI, Alessandro (eds.) (2021). Filosofia de Logu. Decolonizzare il pensiero e la ricerca in Sardegna. Milanu: Meltemi.
GINZBURG, Carlo (1993). «Microhistory: Two or Three Things That I Know about it». Critical Inquiry, 20(1), p. 10-35.
GODAYOL, Pilar (2000). Espais de frontera: Gènere i traducció. Vic: Eumo Editorial.
GODAYOL, Pilar (2008). «Triplement subalternes». Quaderns. Revista de Traducció, 15, p. 41-50.
GODAYOL, Pilar (2011). «Gènere i traducció en català: bases arqueològiques per a un estat de la qüestió». MonTI. Monografías de Traducción e Interpretación, 3, p. 53-73.
GODAYOL, Pilar (2020). Feminismes i traducció (1965-1990). Lleida: Punctum.
LAI, Luca; WATSON, Sharon (2021). «Sardinian Lives Matter: Dynamics and Reactions in an Italian Internal Colony». Anthropological Journal of European Cultures, 30(2), p. 123-131. https://doi.org/10.3167/ajec.2021.300209
LUNA ALONSO, Ana (2017). «O papel da tradutora no campo literario galego». Madrygal. Revista de Estudios Gallegos, 20 (Nùm. ispetziale), p. 147-156.
MARCI, Giuseppe (2005). In presenza di tutte le lingue del mondo. Letteratura sarda. Casteddu: CUEC. https://www.filologiasarda.eu/files/documenti/pubblicazioni_pdf/strumenti_letteratura/In_presenza_di_tutte_le_lingue_del_mondo.pdf [Consultadu: 27/09/2023].
MARTÍN-MOR, Adrià (2017). «Technologies for Endangered Languages: The Languages of Sardinia as a Case in Point». Mtm: minor translating major, major translating minor, minor translating minor, 9, p. 365-396.
MARTÍN-MOR, Adrià; FLORIS, Flavia Eva (2023). «Minoritized Languages and Translation Policies Technological Resources for Sardinian». In: Vicenta TASA FUSTER; Esther MONZÓ-NEBOT; Rafael CASTELLÓ-COGOLLOS (eds.). Repurposing Language Rights: Guiding the Uses of Artificial Intelligence. Valèntzia: Tirant lo Blanch.
MONGILI, Alessandro (2015). Topologie postcoloniali. Innovazione e modernizzazione in Sardegna. Casteddu: Condaghes.
MONGILI, Alessandro (ed.) (2018). Sa dòpia ferta; limba sarda e dipendèntzia de sa Sardigna: un’informe. Casteddu: Condaghes.
OPPO, Anna (ed.) (2007). Le lingue dei sardi. Una ricerca sociolinguistica. Rapporto finale. Casteddu: Assessoradu de sa pùblica istrutzione, benes culturales, informatzione, ispetàculu e isport. https://www.regione.sardegna.it/documenti/1_4_20070510134456.pdf [Consultadu: 03/10/2023].
PILLONCA, Paolo (2018). O bella musa, ove sei tu? Viaggio nel mistero della gara poetica. Casteddu: Domus de Janas.
SAID, Edward (1978). Orientalism. New York: Pantheon Books.
SANNA, Antonio (1980). «La situazione linguistica e sociolinguistica della Sardegna». In: Federico Albano LEONI (a incuru de). I dialetti e le lingue delle minoranze di fronte all'italiano. Roma: Bulzoni.
TOLA, Salvatore (2006). La letteratura in lingua sarda: testi, autori, vicende. Casteddu: CUEC.
TUSÓN VALLS, Jesús (2010). Los prejuicios lingüísticos. Bartzellona: Editorial Octaedro.
TZILLA, Pedra (2015). Sa poesia de sas fèminas dae su ‘700 a sos annos chimbanta de su ‘900. Cesena: Il mio libro.
VIDAL CLARAMONTE, África (1998). El futuro de la traducción. Valèntzia: Diputación de Valencia, Insitució Alfons el Magnànim.
VIRDIS, Maurizio (2003). «La lingua sarda fra le lingue neolatine. Storia uso e problemi». Atos de sa Cunferèntzia Internatzionale La lingua e la cultura della Sardegna. Tokyo.
VIRDIS, Maurizio (2011). «La letteratura in Lingua sarda». Atos de sa Cunferèntzia PUINTS 11 Incuintris su lenghe, identitât e autonomie. Casarsa/Cjasarse: Centri Studis Pier Paolo Pasolini.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Flavia Eva Floris
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
