Traducció, tradició, traïció: al·lòtrops (o quasi) confluents
Resum
En aquest text em permeto fer una reflexió molt general i lliure sobre els termes exposats en el títol. Res a veure, per tant, amb cap aportació original fruit d’una recerca innovadora. M’estenc en algunes consideracions sobre conceptes i realitats afins a la teoria i a la pràctica de la traducció, prou perquè en quedi palès un cop més que totes dues resulten del tot indestriables. I perquè, en el millor dels casos, tot plegat contribueixi a fer-nos més cabal de la solta i la volta de l’activitat professional a què, de manera més ocasional o sistemàtica, ens lliurem: la de traduir.
Paraules clau
traducció, tradició, traïció, traducció catalanaReferències
ARACIL, Lluís Vicent (1983). «Sobre la situació minoritària». A: Dir la realitat. Barcelona: Edicions Països Catalans, p. 171-206.
BACARDÍ, Montserrat (2012). La traducció catalana sota el franquisme. Lleida: Punctum.
BACARDÍ, Montserrat; FONTCUBERTA I GEL, Joan; PARCERISAS, Francesc (ed.) (1998). Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia. Vic: Eumo Editorial.
BACARDÍ, Montserrat; GODAYOL, Pilar (coord.) (2010). Una impossibilitat possible. Trenta anys de traducció als Països Catalans (1975-2005). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions.
BORGES, Jorge Luis ([1954] 1971). Historia universal de la infamia. Madrid: Alianza Editorial.
BRIOSCHI, Franco; DI GIROLAMO, Constanzo (1988). Introducción al estudio de la literatura. Barcelona: Editorial Ariel.
DUCH, Lluís (1996). Mite i interpretació. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
DUCH, Lluís (1999). Simbolisme i salut. Antropologia de la vida quotidiana, I. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
DUCH, Lluís (2002). La substància de l’efímer. Assaigs d’antropologia. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
EVEN-ZOHAR, Itamar (1990). «The Position of Translated Literature within the Literary Polysystem». Poetics Today, 11(1), p. 45-51.
FABRA, Pompeu (2010). Converses filològiques. A: Obres completes, 7. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
FORMOSA, Feliu ([1979] 2012). «El present vulnerable. Diaris I (1973-1978)». A: BACARDÍ, Montserrat. La traducció catalana sota el franquisme. Lleida: Punctum, p. 296-299.
FREUD, Sigmund ([1904] 1970). Psicopatología de la vida cotidiana. Madrid: Alianza Editorial.
GAFFIOT, Félix (1934). Dictionnaire illustré Latin – Français. París: Librairie Hachette.
GALLOFRÉ I VIRGILI, Maria Josepa (1991). L’edició catalana i la censura franquista (1939-1951). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
GENETTE, Gérard (1966). Figures I. París: Éditions du Seuil.
GOETHE, Johann Wolfgang von (1902-1912). Maximen und Reflexionen. A: Goethes Werke. Jubiläums-Ausgabe. Stuttgart; Berlín.
HARRIS, Marvin ([1971] 1988). Culture, People, Nature. An Introduction to General Anthropology. Nova York: Harper & Row.
MARAGALL, Joan (1981). Obres completes. Obra catalana. Barcelona: Editorial Selecta.
MARGALIT, Avishai (2017). De la traïció. Traducció de Josefina Caball. Barcelona: Arcàdia.
MURGADES, Josep ([2007] 2016). «Dinàmiques de la interposició en el pas del particular a l’universal (i viceversa)». Escrits sobre llengua. Lleida: Pagès editors, p. 267-292.
ORS, Eugeni d’ ([31/10/1911] 2003). «Aforística de Xènius». A: Glosari 1910-1911. A cura de Xavier Pla. Barcelona: Quaderns Crema.
ORTEGA Y GASSET, José ([1937] 1983). Miseria y Esplendor de la Traducción = Elend und Glanz der Übersetzung. Múnic: Deutscher Taschenbuch Verlag.
PARCERISAS, Francesc (2009). Traducció, edició, ideologia. Aspectes sociològics de les traduccions de La Bíblia i de L’Odissea al català. Vic: Eumo Editorial.
PARCERISAS, Francesc (2013). Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció. Barcelona: Galàxia Gutenberg.
PAZ, Octavio ([1974] 1983). La búsqueda del comienzo (Escritos sobre el surrealismo). Madrid: Editorial Fundamentos.
PFEIFFER, Rudolf (1970). Geschichte der klassischen Philologie. Von den Anfängen bis zum Ende des Hellenismus. Múnic: Beck Verlag.
SEVA, Antoni (1980). «Traduir: trair? Triar». L’Espill, 5, (primavera), p. 9-24.
ŠKRABEC, Simona (2010). «Els herois de paper. Perspectiva històrica: narrativa». A: BACARDÍ, Montserrat; GODAYOL, Pilar (coord.) (2010). Una impossibilitat possible. Trenta anys de traducció als Països Catalans (1975-2005). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions, p. 79-106.
STEINER, George ([1997] 1999). Errata. Una vida a examen. Barcelona: Proa.
TORRENTS, Ricard (2010). «Traductologia “versus” literatures traduïdes i literatures traductores». A: BACARDÍ, Montserrat; GODAYOL, Pilar (coord.) (2010). Una impossibilitat possible. Trenta anys de traducció als Països Catalans (1975-2005). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions, p. 37-63.
UDINA, Dolors (2010). «Reescriure l’altre: la professionalització de la traducció». A: BACARDÍ, Montserrat; GODAYOL, Pilar (coord.) (2010). Una impossibilitat possible. Trenta anys de traducció als Països Catalans (1975-2005). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions, p. 221-236.
VASSALLS, Gerard (1975). La ciència no pensa. Barcelona: Edicions 62.
VILARDELL, Laura (ed.) (2016). Traducció i censura en el franquisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Josep Murgades
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
