Estudi de la transició del bosc de «Quercus petraea» al bosc de «Quercus ilex» al paratge de Marmolers (Parc Natural del Montseny)

Autors/ores

  • Jordi Bou Manobens Universitat de Girona. Departament de Ciències Ambientals. Grup de Recerca de Flora i Vegetació
  • Lluís Vilar Universitat de Girona. Departament de Ciències Ambientals. Grup de Recerca de Flora i Vegetació
  • Antonia Caritat Universitat de Girona. Departament de Ciències Ambientals. Grup de Recerca de Flora i Vegetació

Resum

El massís del Montseny és un espai d’alt interès natural i forestal, on trobem la presència de boscos de Quercus petraea (roure de fulla gran), un arbre caducifoli eurosiberià que creix a l’estatge montà del massís. Alhora, en aquest estatge, també hi ha boscos de Quercus ilex (alzina), que creixen al costat de la roureda. Al paratge de Marmolers, s’hi pot trobar aquesta transició entre els dos boscos, motiu pel qual és un lloc idoni per fer-hi aquest tipus d’estudi.

L’objectiu principal és estudiar l’ecotò de Marmolers, on hi ha una transició entre comunitats vegetals eurosiberianes i comunitats vegetals mediterrànies. Les qüestions més importants que cal resoldre són: com interacciona el bosc de Quercus petraea amb el bosc de Quercus ilex?; com varia la diversitat florística al llarg de la transició?; quina estructura forestal presenta la zona estudiada?; quina dinàmica s’observa en el reclutament?; com pot evolucionar la transició estudiada?

Els resultats mostren que la regeneració de Quercus petraea i de Quercus ilex a la roureda pura i al bosc mixt de Marmolers és igual, tant per als juvenils 1 (50 cm < h < 1,5 m), com per als plançons (h < 50 cm). Segons la composició florística, el bosc mixt mantindria una similitud més gran amb una roureda que no pas amb un alzinar. En canvi, a l’alzinar de Marmolers no hi trobem juvenils de Quercus petraea.

En aquest estudi, s’ha observat com, de moment, la roureda de Marmolers no es veu colonitzada per l’alzinar i que l’alzinar de Marmolers difícilment es veurà mai colonitzat per la roureda, si no es que hi apareixen pertorbacions. També s’hi ha comprovat que el bosc mixt de Marmolers està en equilibri quant a les seves espècies codominants, i és probable que es mantingui així durant molts anys.

Paraules clau

Quercus petraea, Quercus ilex, Montseny, bosc, ecologia forestal, ecotò

Referències

Allen, C. D.; Macalady, A. K.; Chenchouni, H.; Bachelet, D.; McDowell, N.; Vennetier, M.; Cobb, N. 2010. A global overview of drought and heat-induced tree mortality reveals emerging climate change risks for forests. Forest Ecology and Management, 259(4): 660-684. http://dx.doi.org/10.1016/j.foreco.2009.09.001

Aranda, I.; Gil, L.; Pardos, J. A. 2000. Water relations and gas exchange in Fagus sylvatica L. and Quercus petraea (Mattuschka) Liebl. in a mixed stand at their southern limit of distribution in Europe. Trees, 14(6): 344-352. http://dx.doi.org/10.1007/s004680050229

Banqué, M.; Grau, A.; Martínez-Vilalta, J.; Vayreda, J. 2013. CANVIBOSC. In: CREAF, Oficina Catalana del Canvi Climàtic i Generalitat de Catalunya (eds.). CREAF. Barcelona.

Boada, M.; Duch, J.; Sànchez, S. 2002. Manifestacions del canvi global a l’alt Montseny. V Trobada d’Estudiosos del Montseny, 33: 43-47.

Bolòs, O. 1983. La vegetació del Montseny. Diputació de Barcelona. Barcelona.

Caritat, A.; Vilar, L.; Bou, J.; Sala, E.; Porcar, A. 2012. Evolució de l’estructura i el creixement de quatre boscos del Parc Natural del Montseny. Girona: 27.

CREAF; Generalitat de Catalunya. (2009). Mapa de cobertes del sòl de Catalunya. http://www.creaf.uab.es/mcsc/

Fotelli, M. N.; Nahm, M.; Radoglou, K.; Rennenberg, H.; Halyvopoulos, G.; Matzarakis, A. 2009. Seasonal and interannual ecophysiological responses of beech (Fagus sylvatica) at its south-eastern distribution limit in Europe. Forest Ecology and Management, 257(3): 1157-1164. http://dx.doi.org/10.1016/j.foreco.2008.11.026

Gordi, J. 2009. L’evolució del paisatge forestal a les terres gironines a la segona meitat del segle XX. Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines. Girona: 265. http://cataleg.udg.edu/record=b1273039

Kremer, A.; Petit, R. 2001. La epopeya de los robles europeos. Mundo Científico. http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=76441

Lagache, L.; Klein, E. K.; Guichoux, E.; Petit, R. J. 2013. Fine-scale environmental control of hybridization in oaks. Molecular Ecology, 22(2): 423-36. http://dx.doi.org/10.1111/mec.12121

Nicotra, A. B. N.; Babicka, N.; Westoby, M. 2002. Seedling root anatomy and morphology: An examination of ecological differentiation with rainfall using phylogenetically independent contrasts. Oecologia. http://link.springer.com/article/10.1007/s004420100788

Paz, H. 2003. Root/Shoot Allocation and Root Architecture in Seedlings: Variation among Forest Sites, Microhabitats, and Ecological Groups 1. Biotropica. http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1744-7429.2003.tb00586.x/abstract

Rabasa, S. G.; Granda, E.; Benavides, R.; Kunstler, G.; Espelta, J. M.; Ogaya, R.; Valladares, F. 2013. Disparity in elevational shifts of European trees in response to recent climate warming. Global Change Biology, 19(8): 2490-9. http://dx.doi.org/10.1111/gcb.12220

Raftoyannis, Y. 2002. Physiological Responses of Beech and Sessile Oak in a Natural Mixed Stand During a Dry Summer. Annals of Botany, 89(6), 723-730. http://dx.doi.org/10.1093/aob/mcf133

UAB. 2004. Atles Climàtic Digital de Catalunya. http://www.opengis.uab.cat/acdc/catala/model.htm

Universitat de Girona i Universitat Politècnica de Catalunya 2010. Comarques Gironines. In: Observatori del Paisatge (ed.). Catàleg del paisatge. Vol. 1. Generalitat de Catalunya.

Vayreda, J.; Jordi Martínez-Vilalta; Banqué, M. 2013. Els boscos davant del canvi climàtic. In: CREAF, Oficina Catalana del Canvi Climàtic; Generalitat de Catalunya (Eds.). CREAF. Barcelona: 25. http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/27964680#

Publicades

2015-03-10

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.