Notes florístiques de les conques altes dels rius Segre i Llobregat (II)
Resum
Aportem dades florístiques d’uns 80 tàxons a les conques superiors del Segre i el Llobregat, una zona de la meitat est dels Pirineus ecològicament heterogènia, amb altituds que van des de 400 fins a 2900 m. Entre les plantes autòctones, Persicaria minor (Huds.) Opiz és novetat per a la flora de Catalunya, mentre que Daphne alpina L., Epipogium aphyllum Sw. i Equisetum fluviatile L. són espècies molt rares i amenaçades. Destaquem també la primera citació de Mercurialis huetii Hanry en una vall dels Pirineus i noves localitats de Sisymbrium macroloma Pomel, planta molt escassa a Catalunya. Una tercera part dels tàxons citats són al·lòctons, dels quals són novetat per a la flora de Catalunya Acer saccharinum L., Aubrieta columnae Guss., Bunias orientalis L., Muscari armeniacum Leichtlin ex Baker, Rhus typhina L. i Solanum physalifolium Rusby. Confirmem també la presència al territori de Galega officinalis L. i Ribes rubrum L., les citacions prèvies de les quals eren antigues i sovint dubtoses.Paraules clau
flora, corologia, plantes al·lòctones, Pirineus, Catalunya, NE península IbèricaReferències
Aizpuru, I.; Aseginolaza, C.; Uribe-Echebarría, P.M.; Urrutia, P.; Zorrakin, I. 2000. Claves ilustradas de la flora del País Vasco y territorios limítrofes. Eusko Jaurlaritzaren Argitalpen Zerbitzu Nagusia. Vitoria-Gasteiz.
Álvarez de la Campa, J. 2004. Vegetació del massís del Port. Col·lecció Pius Font i Quer. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.
Amigó, J.J. 2001. Aspectes remarcables de la flora i la vegetació de la Cerdanya. Muntanya 836: 143-152.
Aymerich, P. 1998. Aportació al coneixement florístic del nord de Catalunya. Butlletí Institució Catalana Història Natural 66: 41-57.
Aymerich, P. 2003. Notes florístiques de les conques altes dels rius Segre i Llobregat. Acta Botanica Barcinonensia 48: 15-28.
Aymerich, P. 2013a. Contribució al coneixement florístic del territori ausosegàrric (NE de la península Ibèrica). Orsis 27: 209-259.
Aymerich, P. 2013b. Sobre algunes espècies al·lòctones a l’alt Segre, noves o molt rares per a la flora catalana. Orsis 27: 195-207.
Aymerich, P. 2013c. Notes sobre algunes plantes rares o amenaçades als Pirineus catalans. Butlletí Institució Catalana Història Natural 77: 5-26.
Aymerich, P. 2013d. Plantas alóctonas de origen ornamental en la cuenca alta del río Llobregat (Cataluña, noreste de la Península Ibérica). Bouteloua 16: 52-79.
Aymerich, P.; Soriano, I.; Llistosella, J. 2008. Addicions a la flora vascular del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de les serres veïnes (Prepirineus orientals ibèrics). Acta Botanica Barcinonensia 51: 35-47.
Aymerich, P.; Tenas, B.; Vigo, J. 2012. Notes florístiques del Ripollès (Pirineus orientals). Acta Botanica Barcinonensia 53:11-26.
Ballesteros, E. 1989. Contribució al coneixement florístic de l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran. Butlletí Institució Catalana Història Natural 57: 79-85.
Baranda, J. 1984. Georges Rouy (1851-1924). Su obra botánica en España. Ruizia 1. Monografías del Real Jardín Botánico. Madrid.
Batarda, R. 1992. Nota sobre Aubrieta deltoidea (L.) DC. (Cruciferae). Anales Jardín Botánico Madrid 50(1): 144.
Benito Ayuso, J.; Arizaleta, J.A.; Medano, L.M. 2003. Epipogium aphyllum Sw. In: Bañares, A.; Blanca, G.; Güemes, J.; Moreno, J.C.; Ortiz, S. (Eds.). Atlas y Libro Rojo de la flora vascular amenazada de España: 238-239. Dirección General de Conservación de la Naturaleza. Madrid.
Blanca, G. 1997. Ribes L. In: Castroviejo, S; Aedo, C.; Laínz, M.; Morales, R.; Muñoz Garmendia, F.; Nieto Feliner, G.; Paiva, J. (Eds.). Flora iberica. Vol. V. Ebenaceae-Saxifragaceae: 86-94. Real Jardín Botánico de Madrid. CSIC. Madrid.
Blanco, P. 1993. Salix L. In: Castroviejo, S.; Aedo, C.; Cirujano, S.; Laínz, M.; Montserrat, P.; Morales, R.; Muñoz Garmendia, F.; Navarro, C.; Paiva, J.; Soriano, C. (Eds.). Flora iberica. Vol. III. Plumbaginaceae (partim)-Capparaceae: 477-517. Real Jardín Botánico de Madrid. CSIC. Madrid.
Bolòs, O. 1998. Atlas corològic de la flora vascular dels Països Catalans. Primera compilació general. ORCA: Volum extraordinari. Institut d’Estudis Catalans. Secció Ciències Biològiques. Barcelona.
Bolòs, O.; Font, X.; Pons, X.; Vigo, J. (Eds.). 1997. ORCA. Atlas corològic de la flora dels Països Catalans 7. Institut d’Estudis Catalans (Sec. Ciències Biològiques). Barcelona.
Bolòs, O.; Font, X.; Pons, X.; Vigo, J. (Eds.). 1998. ORCA. Atlas corològic de la flora dels Països Catalans 8. Institut d’Estudis Catalans (Sec. Ciències Biològiques). Barcelona.
Bolòs, O.; Font, X.; Vigo, J. (Eds.). 1999. ORCA. Atlas corològic de la flora dels Països Catalans 9. Institut d’Estudis Catalans (Sec. Ciències Biològiques). Barcelona.
Bolòs, O.; Font, X.; Vigo, J. (Eds.). 2000. ORCA. Atlas corològic de la flora dels Països Catalans 10. Institut d’Estudis Catalans (Sec. Ciències Biològiques). Barcelona.
Bolòs, O.; Font, X.; Vigo, J. (Eds.). 2001. ORCA. Atlas corològic de la flora dels Països Catalans 11. Institut d’Estudis Catalans (Sec. Ciències Biològiques). Barcelona.
Bolòs, O.; Font, X.; Vigo, J. (Eds.). 2003. ORCA. Atlas corològic de la flora dels Països Catalans 12. Institut d’Estudis Catalans (Sec. Ciències Biològiques). Barcelona.
Bolòs, O.; Font, X.; Vigo, J. (Eds.). 2004. ORCA. Atlas corològic de la flora dels Països Catalans 13. Institut d’Estudis Catalans (Sec. Ciències Biològiques). Barcelona.
Bolòs, O.; Montserrat, J.M.; Romo, A.M. 1988. Comunitats vegetals higronitròfiles de la Catalunya pirinenca i de les terres properes. Acta Botanica Barcinonensia 37: 33-34.
Bolòs, O.; Vigo, J. 1984. Flora dels Països Catalans. Vol. 1. Ed. Barcino. Barcelona.
Bolòs, O.; Vigo, J. 1990. Flora dels Països Catalans. Vol. 2. Ed. Barcino. Barcelona.
Bolòs, O.; Vigo, J. 1996. Flora dels Països Catalans. Vol. 3. Ed. Barcino. Barcelona.
Bolòs, O.; Vigo, J. 2001. Flora dels Països Catalans. Vol. 4. Ed. Barcino. Barcelona.
Bolòs, O.; Vigo, J.; Masalles, R.M; Ninot, J.M. 2005. Flora Manual dels Països Catalans. Ed. 3. Edicions 62. Barcelona.
Braun-Blanquet, J.; Bolòs, O. 1957. Les groupements végétaux du bassin moyen de l’Ebre et leur dynamisme. Anales Estación Experimental Aula Dei 5(1-4): 1-266.
Brunet, J.; Zapata, J.E.; Pecori, F.; Santini, A. 2013. Hybridization and introgression between the exotic Siberian elm, Ulmus pumila, and the native Field elm, U. minor, in Italy. Biological Invasions. DOI: 10.1007/s10530-013-0486-z.
Cadevall, J. 1919. Flora de Catalunya. Vol. 2. Barcelona, Institut de Ciències.
Cadevall, J.; Font Quer, P. 1932. Flora de Catalunya. Vol. 4. Barcelona, Institut de Ciències.
Cadevall, J.; Font Quer, P. 1933. Flora de Catalunya. Vol. 5. Barcelona, Institut de Ciències.
Cadevall, J. 1937. Flora de Catalunya. Vol. 6. Barcelona, Institut de Ciències.
Campos, J.A.; Herrera, M. 2009. Diagnosis de la flora alóctona invasora de la CAPV. Departamento de Medio Ambiente y Ordenación del Territorio. Gobierno Vasco. Bilbo. 296 p.
Carreras, J. 1993. Flora i vegetació de Sant Joan de l’Erm i de la vall de Santa Magadalena. Col·lecció Estudis 3. Institut d’Estudis Ilerdencs. Lleida.
Carrillo, E.; Mercadé, A.; Ninot, J.M.; Carreras, J.; Ferré, A.; Font, X. 2008. Check-list i Llista vermella de la flora d’Andorra. CENMA-Institut d’Estudis Andorrans-Departament de Medi Ambient d’Andorra.
Casasayas, T. 1989. La flora al·lòctona de Catalunya. Tesi doctoral. Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona.
Casellas, J. 1962. El género Medicago L. en España. Collectanea Botanica (Barcelona) 6: 183-291.
Castroviejo, S. 1997. Diospyros L. In: Castroviejo, S.; Aedo, C.; Laínz, M.; Morales, R.; Muñoz Garmendia, F.; Nieto Feliner, G.; Paiva, J. (Eds.). Flora iberica. Vol. V. Ebenaceae-Saxifragaceae: 3-5. Real Jardín Botánico de Madrid. CSIC. Madrid.
Cogolludo-Agustín, M.A.; Agúndez, D.; Gil, L. 2000. Identification of native and hybrid elms in Spain using isozyme gene markers. Heredity 85(2): 157-166.
Costa, A.C. 1877. Suplemento al Catálogo razonado de plantas fanerógamas de Cataluña. Imprenta Barcelonesa. Barcelona.
Cullen, J.; Knees, S.G.; Cubey, H.S. (Eds.). 2011. The European Garden Flora. Vol. 2: Casuarinaceae to Cruciferae. 2nd edition. Cambridge University Press.
Devis, J. 2006. Flora i vegetació del territori comprès entre el riu Segre i el Port del Comte (Prepirineus catalans, Lleida). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
Everhart, S.E. 2010. Upper canopy collection and identification of grapevines (Vitis) from selected forests in the Southeastern United States. Castanea 75(1): 141-149.
Font, X.; Vigo, J. (Eds.). 2008. ORCA. Atlas corològic de la flora dels Països Catalans 15. Institut d’Estudis Catalans (Sec. Ciències Biològiques). Barcelona.
Galicia, D.; Humbert, S.; Moreno, L.; Moreno, J.C.; Sainz, H. 2002. Mapa 0886: Androsace halleri - Mapa 0889: Androsace laggeri. In: Fernández Casas, F.J.; Fernández Sánchez, A.J. (Eds.). Asientos para un atlas corológico de la flora occidental, 25. Cavanillesia Altera 2: 523-525 i 527-532.
Gamisans, J.; Grüber, M. 1988. Els boscos de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) als Pirineus catalans i est-aragonesos: estudi fitosociològic. Monogr. Inst. Pir. Ecol. (Hom. P. Montserrat) 4: 543-552.
García Murillo, P.; Talavera, S. 1999. Galega L. In: S. Talavera, S.; Castroviejo, S.; Aedo, C.; Castroviejo, S.; Romero Zarco, C.; Sáez, L.; Salgueiro, F.J.; Velayos, M. (Eds.). Flora iberica. Vol. VII(I). Leguminosae (partim): 267-273. Real Jardín Botánico de Madrid. CSIC. Madrid.
Gómez, D. 2013. Atlas de la flora de Aragón: Bunias orientalis. http://proyectos.ipe.csic.es/floragon (Consulta: 26-V-2014)
Gruber, M. 1977. Contribution à la flore des Pyrénées ariègeoises et catalanes : 2e note. Bulletin Societé Botanique de France 124 : 93-194.
Gruber, M. 1978. La végétation des Pyrénées ariégeoises et catalanes occidentales. Tesi doctoral. Université Aix-Marseille III.
Güemes, J.; Sánchez Gómez, P. 2013. Rhus L. In : Castroviejo, S. & al. (Eds.). Flora iberica. Vol. IX, http://www.rjb.csic.es/floraiberica/ (Consulta: 4-X-2013)
Hourcq, J.J. 2007. Epipogium aphyllum (Swartz) dans les Pyrénées Atlantiques et répartition sommaire des stations connues sur les deux versants des Pyrénées. Isatis 7: 57-63.
IUCN. 2001. IUCN Red List Categories and Criteria: Version 3.1. IUCN Species Survival Commission. IUCN. Gland & Cambridge.
Karl, R.; Kiefer, C.; Ansell, S.W.; Koch, M.A. 2012. Systematics and evolution of arcticalpine Arabis alpina (Brassicaceae) and its closest relatives in the Eastern Mediterranean. American Journal of Botany 99(4): 778-794.
Koch, M.A.; Kiefer, C.; Ehrich, D.; J. Vogel, J.; Brochmann, C.; Mummenhoffs, K. 2006. Three times out of Asia minor: the phylogeography of Arabis alpina L. (Brassicaceae). Molecular Ecology. 15: 825-839.
Kress, A. 1997. Androsace L. In: Castroviejo, S.; Aedo, C.; Laínz, M.; Morales, R.; Muñoz Garmendia, F.; Nieto Feliner, G.; Paiva, J. (Eds.). Flora iberica. Vol. V. Ebenaceae-Saxifragaceae: 22-40. Real Jardín Botánico de Madrid. CSIC. Madrid.
Laguna, E. 2003. Sobre las formas naturalizadas de Vitis L. (Vitaceae) en la Comunidad Valenciana, I. Especies. Flora Montibérica 23: 46-82.
Lazare, J.J.; Cantenot, Y.; Darquistade, A.; Dartiguelongue, S.; Pujos, J.; Riba, S. 2009. Inventaire et étude écologiques des zones humides de la Principauté d’Andorre (programme national 2002-2006): interpretation géosymphytosociologique. Acta Botanica Gallica 156(4): 589-605.
Lewin, J.M. 1998. Atlas préliminaire des orchidées des Pyrénées-Orientales 1993-1997. Naturalia Ruscinonensia 8: 1-109.
Llenas, M. 1912. Contribución al estudio de la flora del Pirineo Central (Valle de Aran). Memòries de la Institució Catalana d’Història Natural. Tom 1, mem. 1.
Llensa, S. 1953. Hallazgos botánicos e impresiones forestales correspondientes a nuestras excursiones por el Pirineo leridano (años 1951 y 1952). Anales Escuela Peritos Agr. Super. Agric. 12: 69-107.
López-Udias, S. 2013. Atlas de la flora de Aragón: Mercurialis huetii. http://proyectos.ipe.csic.es/floragon (Consulta: 26-VII-2013)
Masclans, F.; Batalla, A. 1972. Flora de los montes de Prades. (Continuación). Collectanea Botanica (Barcelona). 8: 139-276.
Mercadal, N. 2013. Atlas de la flora de Aragón: Salix elaeagnos, Salix pyrenaica. http://proyectos.ipe.csic.es/floragon (Consulta: 16-VIII-2013)
Molero, J. 1982. Noves aportacions a la Flora del Priorat i dels seus entorns. Folia Botanica Miscellanea 3: 11-16.
Molero, J. 1984. Contribució al coneixement fitocenològic dels Catalànids Centrals (Serra de Prades i Montsant): comunitats noves o poc conegudes. Butlletí Institució Catalana Història Natural 51: 139-160.
Morales, R. 1999. Sorbaria (Lindl.) Rehder. In: Muñoz Garmendia; F.; Navarro, C. (Eds.). Flora iberica. Vol. VI. Rosaceae: 12-13. Real Jardín Botánico de Madrid. CSIC. Madrid.
Ninot, J.M.; Batriu, E.; Mercadé, A.; Pérez-Haase, A.; Carrillo, E.; March, S.; Salvat, A. 2010. Flora vascular de les Planes de Son i la mata de València. In: Germain, A. (Coord.). Els sistemes naturals de les Planes de Son i la mata de València. Treballs Institució Catalana Història Natural 16: 255-325.
Nuet, J. 1998. Noves localitats de Xatardia scabra (Lapeyr.) Meissn. als Pirineus axials catalans. Butlletí Institució Catalana Història Natural 66: 87.
Oliver, X. 2009. Catàleg de la flora vascular al·lòctona de la Garrotxa. Delegació de la Garrotxa de la Inst. Catalana Hist. Nat. 4a edició.
Pascual, R. 2007. Flora de la serra del Montsant (2 vols.). Ed. Rafael Dalmau.
Pedrol, J.; Yera, J.; Ascaso, J. 2002. De plantis vascularibus praesertim ibericis (IV). Munibe 53: 147-156.
Pontacq, J.; Nuet, J. 1999. Epipogium aphyllum al Pallars Sobirà. Muntanya 822: 74.
Pysek, P. 2006. Fallopia japonica. DAISIE (Delivering Alien Invasive Species for Europe). http://www.europe-aliens.org (Consulta: 26-VII-2013)
Pysek, P.; Danihelka, J.; Sádlo, J. et al. 2012. Catalogue of alien plants of the Czech Republic (2nd edition): checklist update, taxonomic diversity and invasion patterns. Preslia 84: 155-255.
Romero, C. 2009. Medicago L. In: Blanca, G.; Cabezudo, B.; Cueto, M; Fernández López, C.; Morales Torres, C. (Eds.). Flora vascular de Andalucía oriental. Vol. 2: 417-427. Consejería de Medio Ambiente. Junta de Andalucía.
Romero, M.I. 2007. Flora exótica de Galicia (noroeste ibérico). Botanica Complutensis 31: 113-125.
Romo, A.M. 1988 Los bosques de Ulmus glabra en los Pirineos centrales catalanes. Lazaroa 10: 89-94.
Rosell, A. 1978. Flora i vegetació de la Clusa. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.
Royo, F. 2006. Flora i vegetació de les planes i serres litorals compreses entre el riu Ebre i la serra d’Irta. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
Sáez, L. 1997. Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra. Acta Botanica Barcinonensia 44: 39-167.
Sáez, L.; Aymerich, P.; Blanché, C. 2010. Llibre Vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania Editio. Barcelona.
Sáez, L.; Devis, J.; Soriano, I. 2004. Flora vascular de la vall d’Alinyà. In: Germain, J. (Ed.). Els sistemes naturals de la vall d’Alinyà. Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural 14: 237-300.
Sales, F.; Hedge, I.C. 2000. Medicago L. In: Talavera, S.; Aedo, C.; Castroviejo, S.; Herrero, A.; Romero Zarco, C.; Salgueiro, F.J.; Velayos, M. (Eds.). Flora iberica Vol. VII (II). Leguminosae (partim): 741-775. Real Jardín Botánico, CSIC. Madrid.
Salvaña, J.M. 1885. Recuerdos botánicos de Igualada. Flora aqualatense póstuma de D. José Bausili y Salamanca. Memoria leída en sesión celebrada el día 30 de junio de 1885. Real Academia Ciencias y Artes. Tomo 2.
Sanz, M.; Dana, E.D.; Sobrino, E. 2004. Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España. Dirección General para la Biodiversidad. Madrid. 378 pp.
Sanz, M.; Guillot, D.; Deltoro, V. 2011. La flora alóctona de la Comunidad Valenciana (España). Botanica Complutensis 35: 97-130.
Sanz, M.; Sobrino, E. 2002. Plantes vasculars del quadrat UTM 31T CF34. Cambrils. ORCA: Catàlegs florístics locals 13. Secció Ciències Biològiques. Institut d’Estudis Catalans.
SCOP Sagne. 2007. Inventaire des zones tourbeuses des Pyrénées-Orientales 2002-2006. Rapport technique.
Sebastià, M.T. 1983. Observaciones sobre la estructura y la ecología de los hayedos del valle de Gresolet (Alt Berguedà). Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.
SENB-CIEF. 2011. Identificación de la especie arbórea invasora Diospyros lotus. Full informatiu. Servei d’Espais Naturals i Biodiversitat. Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Generalitat Valenciana. València.
Sobrino, E.; Sanz, M. 2011. Solanum L. In: Talavera, S.; Andrés, C.; Arista, M.; Fernández Piedra, M.P.; Gallego, M.J.; Ortiz, P.L.; Romero, C.; Salgueiro, F.J.; Silvestre, S.; Quintanar, A. (Eds.). Flora iberica. Vol. XI. Gentianaceae-Boraginaceae: 166-195. Real Jardín Botánico de Madrid. CSIC. Madrid.
Soriano, I. 1984. Les valls del Bastareny (alt Berguedà). Flora i paisatge vegetal. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.
Soriano, I. 1992. Estudi florístic i geobotànic de la serra de Moixeró i el massís de la Tosa d’Alp (Pirineus orientals). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona.
Soriano, I. 1993. Aportació al coneixement florístic de la serra de Moixeró i el massís de la Tosa d’Alp (Pirineus catalans). Folia Botanica Miscellanea 9: 27-34.
Suárez-Santiago, V.N.; Blanca, G. 2013. Muscari L. In: Rico, E.; Crespo, M.B.; Quintanar, A.; Herrero, A.; Aedo, C. (Eds.). Flora iberica. Vol. XX. Liliaceae-Agavaceae: 171-184.
Suárez-Santiago, V.N.; Salinas, M.J.; Romero, A.T.; Garrido, M.A.; Herrán, R.; Ruiz-Rejón, C.; Ruiz-Rejón, M.; Blanca, G. 2007. Polyploidy, the major speciation mechanism in Muscari subgenus Botryanthus in the Iberian Peninsula. Taxon 56(4): 1171-1184.
Talavera, S. 1993. Arabis L. In: Castroviejo, S.; Aedo, C.; Gómez Campo, C.; Laínz, M.; Montserrat, P.; Morales, R.; Muñoz Garmendia, F.; Nieto Feliner, G.; Rico, E.; Talavera, S.; Villar, L. (Eds.). Flora iberica. Vol. IV. Cruciferae-Monotropaceae: 135-163. Real Jardín Botánico de Madrid. CSIC. Madrid.
Vayreda, E. 1882. Nuevos apuntes para la flora catalana. Anales Sociedad Española Historia Natural 11: 41-151.
Verloove, F. 2006. Catalogue of neophytes in Belgium (1800-2005). Scripta Botanica Belgica 39: 1-89.
Vigo, J. 1983. Flora de la vall de Ribes. I. Generalitats. Catàleg florístic. Acta Botanica Barcinonensia 35: 1-793.
Vigo, J.; Soriano, I.; Carreras, J.; Aymerich, P.; Carrillo, E.; Font, X.; Masalles, R.M.; Ninot, J.M. 2003. Flora del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de les serres veïnes. Monografies del Museu de Ciències Naturals-Institut Botànic de Barcelona.
Vila, J. 2010. Epipogium aphyllum al Montseny. Acta Botanica Barcinonensia 52: 125-127.
Villar, L. 1987. Nota corológica, nomenclatural y taxonómica sobre el género Polygonum L. en la Península Ibérica. Anales Jardín Botánico Madrid 44(1): 180-186.
Villar, L. 1990. Polygonum L. In: Castroviejo, S.; Laínz, M.; López González, G.; Montserrat, P.; Muñoz Garmendia, F.; Paiva J.; Villar, L. (Eds.). Flora iberica. Vol. II. Platanaceae-Plumbaginaceae (partim): 571-586. Real Jardín Botánico de Madrid. CSIC. Madrid.
Villar, L.; Montserrat, P. 2000. Sobre algunas plantas poco conocidas, tanto espontáneas como cultivadas, del Pirineo aragonés. Actas del Congreso de Botánica en homenaje a Francisco Loscos: 763-776. Instituto de Estudios Turolenses. Terol.
Villar, L.; Sesé, J.A.; Ferrández, J.V. 1997. Atlas de la flora del Pirineo aragonés. Vol. I. Instituto de Estudios Altoaragoneses-Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón.
Villar, L.; Sesé, J.A.; Ferrández, J.V. 2001. Atlas de la flora del Pirineo aragonés. Vol. II. Instituto de Estudios Altoaragoneses-Consejo de Protección de la Naturaleza de Aragón.
Vivant, J. 1971. Sur trois phanérogames adventices dans le midi de la France. Monde des Plantes 369: 8.
Vives, J. 1964. Vegetación de la alta cuenca del Cardener. Estudio florístico y fitocenológico comarcal. Acta Geobotanica Barcinonensia. Vol. 1.
Wieseler, S. 2005. Fact Sheet: Siberian Elm. http://www.nps.gov/plants/alien/ (Consulta: 19-VII-2013).
