El inventario post mortem del caballero Bernat (III) de Tagamanent (1376):
breve estudio y edición
Resumen
El propósito del presente artículo es dar a conocer y editar el contenido del inventario post mortem del caballero catalán Bernat (III) de Tagamanent (fallecido en 1376), con la finalidad de añadir un ejemplo más a la lista de inventarios de este tipo disponibles para el estudio de la nobleza catalana medieval, y, más en particular, de la baja nobleza catalana de la Baja Edad Media. Una tipología documental que debe permitirnos estudiar no solamente su cultura material y sus niveles de vida, sino que puede permitirnos establecer diferencias entre los miembros de un mismo segmento social.
Palabras clave
Bernat (III) de Tagamanent, Inventario post mortem, baja nobleza catalana, Baja Edad Media, Cultura material, Niveles de vida, DesigualdadCitas
Almenar Fernández, Luis, 2017: «Los inventarios post mortem de la Valencia medieval. Una fuente para el estudio del consumo doméstico y los niveles de vida», Anuario de Estudios Medievales, 47/2, pp. 533-566. https://doi.org/10.3989/aem.2017.47.2.02
Almenar Fernández, Luis, 2018: «Lo dret de l'inventari ben fet. El context normatiu dels inventaris valencians i les seues implicacions per a la història del consum a l'Edat Mitjana», en Belén Moreno Claverías (ed.), Els inventaris post-mortem. Una font per a la història econòmica i social, Girona, pp. 17-36.
Aurell Cardona, Jaume, 1992: «Espai social i entorn físic del mercader barceloní», Acta historica et archaeologica mediaevalia, 13, pp. 253-257.
Aventín Puig, Mercè, 1996: La societat rural a Catalunya en temps feudals: Vallès Oriental, segles xiii-xvi, Barcelona.
Aventín Puig, Mercè, 2004: «Uns petits nobles del Vallès: els Tagamanent», Lauro, 26/27, pp. 19-30.
Batlle i Gallart, Carme, 1988: «La casa i els béns de Bernat Durfort, ciutadà de Barcelona, a la fi del segle xiii», Acta historica et archaeologica mediaevalia, 9, pp. 9-51.
Bolòs, Jordi, Sànchez-Boira, Imma, 2014: Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles xiv-xvi), vols. I-III, Barcelona.
Brocà, Guillem Maria de, 1918: Historia del Derecho de Cataluña, especialmente del Civil, y Exposición de las Instituciones del Derecho civil del mismo territorio en relación con el Código civil de España y la Jurisprudencia, vol. I, Barcelona.
Cifuentes Comamala, Lluís y Ferragud, Carmel, 1999: «El «Libre de Menescalia» de Manuel Dies: de espejo de caballeros a manual de Albéitares», Asclepio: Revista de historia de la medicina y de la ciencia, 51/1, pp. 93-128. https://doi.org/10.3989/asclepio.1999.v51.i1.325
Comas Via, Mireia, 2012: Les dones soles a la Baixa Edat Mitjana: una lectura sobre la viduïtat, tesis doctoral, Universitat de Barcelona, Barcelona,
Cuadrada Majó, Coral, 2018: «L'Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà», en Coral Cuadrada Majó y Montserrat Garriga Pujals (coords.), El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve, Vila-Seca-Tarragona, pp. 25-55. https://doi.org/10.17345/9788484246961
De Vries, Jan, 1993: «Between purchasing power and the world of goods: understanding the household economy in early modern Europe», en John Brewer y Roy Porter (eds.), Consumption and the World of Goods, Londres, pp. 85-132.
Equip Broida, 1986-1987: «Ús de l'espai en els castells i torres dels segles xiv i xv» en Manuel Riu (dir.), Castells, guaites, torres i fortaleses de la Catalunya medieval, Barcelona, pp. 217-295.
Farías Zurita, Víctor, 2002: «Las fortificaciones medievales del Vallès (siglos IX-XIII). Un inventario a partir de las fuentes escritas», Acta historica et archaeologica mediaevalia, 23, pp. 23-49.
Fluvià i Escorsa, Armand de, 2004: «La promoció de la genealogia, l'heràldica i la nobiliària dins la història en general», Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 15, pp. 61-66.
Gonzalvo i Bou, Gener, 1994: Les Constitucions de Pau i Treva de Catalunya (segles XI-XIII), Barcelona. https://doi.org/10.5565/rev/medievalia.328
Kowaleski, Maryanne, 2006: «A consumer economy», en Rosemary Horrox y W. Mark Ormrod (eds.), A Social History of England, 1200-1500, Cambridge, pp. 238-259. https://doi.org/10.1017/CBO9781139167154.009
Lencina Pérez, Xavier, 1998: «Espais i objectes quoditians. Els inventaris post mortem catalans en el context europeu», Pedralbes: revista d'història moderna, 18, pp. 303-310.
Llinàs, Joan, 2021: «El castell de Torcafelló», en Joan Llinàs, Elvis Mallorquí y Alejandro Martínez Giralt, Maçanet de la Selva a l'Edat Mitjana. Paisatge isocietat a través de l'arqueologia i la història, Maçanet de la Selva, pp. 107-150.
Pladevall i Font, Antoni y Català Roca, Pere, 1988, «El castell de Tagamanent», Monografies del Montseny, 3, pp. 61-74.
Sánchez Martínez, Manuel, 2009: «Las primeras emisiones de deuda pública por la Diputación del General de Cataluña (1365-1369)», en Manuel Sánchez Martínez (coord.), La deuda pública en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, pp. 219-258.
Sobrado Correa, Hortensio, 2003: «Los inventarios post-mortem como fuente privilegiada para el estudio de la historia de la cultura material en la Edad Moderna», Hispania, 215, pp. 825-862. https://doi.org/10.3989/hispania.2003.v63.i215.207
Van der Woude, Ad M. y Schuurman, Anton J. (eds.), 1980: Probate Inventories: A New Source for the Historical Study of Wealth, Material Culture and Agricultural Development, Utrecht.
Publicado
Cómo citar
Descargas
Derechos de autor 2022 Alejandro Martínez Giralt

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.