Noves aportacions per a un estudi de l’evolució arquitectònica del monestir cistercenc de Santa Maria de la Real de Mallorca

Autores/as

Resumen

L’orde del Cister es va establir a Mallorca gràcies a la conquesta catalana de 1229. El 1233 es fundà un primer monestir en terres de l’alqueria Alpic d’Esporles, però a l’any 1239 els monjos s’establiren en unes terres a prop de la ciutat de Mallorca, on a partir de 1254 aixecaren un segon monestir, en el que s’hi instal·laren el 1266. L’orde del Cister ocupà el monestir de Santa Maria de la Real fins a l’any 1836, quan, mitjançant la llei de Desamortització de Mendizábal, foren obligats a abandonar el lloc. Més endavant, el 1897 i fins a dia d’avui, la vella abadia cistercenca fou ocupada pels Missioners dels Sagrats Cors. Amb la recerca de diversa documentació i bibliografia s’han pogut revisar la topografia del cenobi i plantejar algunes hipòtesis que se’ns dubte ens ofereixen nous punts de vista sobre l’evolució arquitectònica de diverses estances monacals tan importants com l’església, el claustre, el refetor, la cuina o la sala capitular.

Palabras clave

Cister, gòtic, arquitectura, topografia, territori, restauració.

Citas

Alomar i Esteva, G. i Alomar i Canyelles, A. I., 1994: El patrimoni cultural de les Illes Balears. Idees per una política de defensa i protecció, Palma.

Altisent, A., 2014 (1974): Història de Poblet, Abadia de Poblet.

Amengual i Batle, J., 2008: El monestir de Santa Maria de La Real, Palma de Mallorca.

Amorós y Ferrer, J., 1868: Breve historia del Real Monasterio de Ntra. Sra. del Real, Palma de Mallorca.

Barceló Crespí, M. i Rosselló Bordoy, G., 2006: La ciudad de Mallorca. La vida cotidiana en una ciudad mediterránea medieval, Palma de Mallorca.

Berard, G. de 1983: Viaje a las Villas de Mallorca 1789, Palma de Mallorca.

Burns, R. I., 1982: El Reino de Valencia en el siglo xiii. Iglesia i Sociedad, vol. II, Valencia.

Carrero Santamaría, E., 2019: «La expansión de la orden de Císter en la Corona de Aragón. Una visión desde la arquitectura», a González, H. i Prieto, D. (eds.), Monasterio de Piedra, un legado de 800 años. Historia, arte, naturaleza y jardín, Zaragoza, pp. 57-81.

Durliat, M., 1962: L’art dans le royaume de Majorque. Les débuts de l’art gothique en Roussillon, en Cerdagne et aux Baléares, Toulouse.

——, 1989: L’art en el regne de Mallorca, Palma de Mallorca.

Ferrá, B., 1901: «Monestir de la Real. Ordinacions pera el regiment interior del convent estatuïdes per l’abat don Fr. Pere Mayans. 8 d’abril de 1618», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 258, pp. 139-142, 259, pp. 158-160, 260, pp. 171-173, 261, pp. 187-189.

Ferran Salvador, V., 1961: «El Real Monasterio Cisterciense de Gratia Dei (Zaidía) en Valencia. Aportación a su historia», Anales del Centro de Cultura Valenciana, XXIX-46, pp. 60-108.

Fuguet Sans, J. i Plaza Arqué, C., 1998: El Císter. El patrimoni dels monestirs catalans a la Corona d’Aragó, Barcelona.

Fullana, P. et al., 1991: Claustros de Mallorca, Palma de Mallorca.

García, H., 1950: «Real Monasterio de Nuestra Señora de Benifazá», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXVI, pp. 19-35.

Gascón Pelegrí, V., 1967: Sant Bernat de la Rascanya, València.

Giménez Ferreruela, H., 2017: Historia del Monasterio de Santa María de Santa Fe y sus dominios (1341-1835), Zaragoza.

González Zymla, H., 2014: El monasterio de Piedra. Fuentes y documentos, Madrid-Zaragoza.

——, 2019: «La fundación del Monasterio de Piedra ante su 800 aniversario», a González, H. i Prieto, D. (eds.), Monasterio de Piedra, un legado de 800 años. Historia, arte, naturaleza y jardín. Zaragoza, pp. 111-159.

Hillgarth, J. N. 1959: «Una biblioteca cisterciense medieval. La Real (Mallorca)», Analecta Sacra Tarraconensia 32 (1959) 89-191.

Historia Cronológica de los Abades de el Real Monasterio de N. Señora de Valldigna […]. Escrito por un monje del mismo […]. Año MDCCL / Por Fran Esteban Gil / Estudio introductorio de Fernando Andrés Robles. Simat de Valldigna: «Edicions La Xara», 2004.

Martínez García, J. M., 2005: El Cister valencià. De Benifassà a Valldigna, Simat de la Valldigna.

Mora, P. i Andrinal, L., 1982: Diplomatari del Monestir de Santa Maria de la Real de Mallorca, I-1232-1360, Palma de Mallorca.

Mora, P. i Andrinal, L., 1993: Diplomatari del monestir de Santa Maria de La Real de Mallorca II (1361-1386) Volum I, Barcelona.

Munar, G., 1935: Les ordes religioses a Mallorca. Compediosa història de la seva obra dins aquesta diòcesi fins a l’any de la seva exclaustració, 1835, Palma de Mallorca.

Raymundo Pasqual, A., 1793: Breve historia del monasterio de Sta. María de la Real, del Orden Cisterciense en el Reyno de Mallorca, Burgos.

Reus i Planells, G. A., 2019a: L’arquitectura religiosa de la Corona de Mallorca a través del paisatge monumental (s. xiii-xiv), Palma de Mallorca.

——, 2019b: «La orden del Císter en Mallorca. El monasterio de Santa María de la Real de Palma», a González, H. i Prieto, D. (eds.), Monasterio de Piedra, un legado de 800 años. Historia, arte, naturaleza y jardín. Zaragoza, pp. 347-355.

——, 2020: «El monestir cistercenc de Santa Maria de la Real de Mallorca», Santes Creus. Revista de l’Arxiu Bibliogràfic, XXX, (en premsa).

Rosselló Lliteras, J., 1989: Els pergamins de l’arxiu parroquial de Santa Creu, 2 vols., Palma de Mallorca.

Sabater, T., 2014: «L’arquitectura del Cister i la seva projecció», a Una lectura de la batalla de Muret. Política, literatura i art en temps del Catarisme, Palma de Mallorca, 2014 [llibre digital].

Salvador, L. Archiduque de Austria, 1990-1991: Las Baleares por la palabra y el grabado, tt. VII-VIII, Palma de Mallorca.

Sanchis Sivera, J., 1923: «La diócesis valentina. Nuevos estudios históricos» a, Anales del Instituto General y Técnico de Valencia, tomo IX, Valencia.

Seguí Aznar, M., 2008: Guillem Reynés Font. Una trajectòria interrompuda, Palma de Mallorca.

Seguí i Vidal, G., 1939-1943: «Fuentes literarias y monumentales del histórico monasterio de Santa María de la Real», Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 28, pp. 92-102.

Segura i Salado, J., 2003: «La fortificació i la documentació de la cartoixa de Jesús de Natzarè», a Bauçà de Miralbò, C. (coord.), Prínceps i Reis. Promotors de l’orde cartoixà, Palma de Mallorca, pp. 95-112.

Valero, G. [et al.], 2004: «La Real», Lluc. Revista de Cultura i Idees, 838, pp. 23-28.

Biografía del autor/a

Guillem Alexandre Reus Planells

Doctor en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona

Publicado

04-12-2020

Cómo citar

Reus Planells, G. A. (2020). Noves aportacions per a un estudi de l’evolució arquitectònica del monestir cistercenc de Santa Maria de la Real de Mallorca. edievalia, 23(2), 41–64. https://doi.org/10.5565/rev/medievalia.535

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.