Movimiento sobre el altar: los retablos-tabernáculo góticos en la Corona de Aragón (y su contexto)
Resumen
La llegada de los retablos-tabernáculo a los territorios de la Corona de Aragón forma parte de un complejo contexto que gira entorno a la evolución del mobiliario de altar desde el último románico hasta la llegada del primer gótico. Desde finales del siglo XIII y durante la primera mitad del XIV asistiremos a una serie de movimientos —cambios— trascendentales que fueron anteriores a la verticalización de los retablos. Todo ello se produjo al mismo tiempo que determinadas tipologías de muebles de altar ya existentes durante el románico, como aquellas que presentaban una imagen escultórica dentro de un tabernáculo, se empapaban de las novedades y evolucionaban al incorporar alas móviles en los extremos que permitían aperturas rituales. Ello las dotaba de teatralidad y de la capacidad de velar y desvelar, a la vez que permitía procesos de activación de la imagen central que las presidía. Estas son, precisamente, algunas de las principales aportaciones de los retablos-tabernáculo a la historia del mobiliario del altar cristiano. En la Corona de Aragón, este tipo de muebles parece ser que no tuvieron una difusión generalizada, puesto que solamente los documentamos en Cataluña y Aragón. Los ejemplares conservados, con todo, responden a modelos y tipologías plenamente afines a las difundidas en el reino de Castilla y en el resto de Europa, tanto aquellos que presentaban relieves escultóricos en sus alas, como los que mostraban decoraciones pictóricas en ellas. Hay que señalar, finalmente, que su presencia cronológica abarca casi todo el período gótico, desde los primeros tiempos del Gótico Lineal, hasta bien entrado el siglo XV.Palabras clave
Retablos-tabernáculo, arte gótico, escultura gótica, pintura gótica, arte y liturgia, Corona de Aragón, Cataluña, Aragón, PirineosCitas
Alcoy, R., 1990: Pintures del gòtic a Lleida, Lleida.
Alcoy, R., 1993: “Els Serra dels inicis i la catedral de Barcelona. Aclariments entorn d’un retaule trescentista de Sant Lluís de Tolosa”, D’Art, 19, pp. 121-144.
Alcoy, R., 1994: “Edicle de Santa Maria de Sant Martí Sarroca”, in Catalunya Romànica, vol. I, Barcelona, pp. 308-310.
Alcoy, R., 2003: “L’armari litúrgic de la catedral d’Elna i el seu mestre pintor. La formació, l’estil, els models i el catàleg”, in M. Grau y O. Poisson (eds.), Elne, ville et territoire. L’historien et l’archéologue dans sa cité. Hommage à Roger Grau, Perpignan, pp. 287-304.
Alcoy, R., 2005a: “Ferrer Bassa, un creador d’estil”, in L’Art Gòtic a Catalunya. Pintura I. De l’inici a l’italianisme, Barcelona, pp. 146-170.
Alcoy, R., 2005b: “El taller dels Serra”, in L’Art Gòtic a Catalunya. Pintura I. De l’inici a l’italianisme, Barcelona, pp. 254-272.
Alcoy, R. y Buttà, L., 2005: “La pintura italianitzant a Tortosa”, in L’Art Gòtic a Catalunya. Pintura I. De l’inici a l’italianisme, Barcelona, pp. 221-225.
Andersen, E., 2015: “Madonna Tabernacles in Scandinavia c. 1150-c. 1350”, Journal of the British Archaeological Association, 168/1, pp. 165-185.
Barrachina, J., 1997: “Dues ales d’un edicle”, in Catalunya Romànica, vol. XXVI, Barcelona, pp. 354-355.
Barrachina, J., 2013: “Unes anotacions de procedències de la mà de Maties Muntadas”, in B. Bassegoda y I. Domènech (eds.), Antiquaris, experts, col∙leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle XX, Bellaterra et alibi, pp. 11-49.
Batlle, C., 1965: “Un grupo de esculturas del Pirineo francés, en el Museo de Arte de Cataluña (Barcelona)”, Anuario de Estudios Medievales, 2, pp. 509-510.
Bautista, I., 2015: Del frontal al retaule primitiu. Anàlisi científica de l’evolució tecnològica dels suports de fusta del gòtic lineal català, Ph.D. diss., Universitat de Barcelona.
Berlabé, C., 2009: El Museu Diocesà de Lleida. La seva formació i la legitimitat del seu patrimoni artístic, 3 vols, Ph.D. diss, Barcelona, Universitat Abat Oliba CEU.
Bertaux, E., 1910: Exposición retrospectiva de arte. 1808-1908, Zaragoza.
Bertran, M., 2008: “L’anomenat taller de la Ribagorça: estat de la qüestió i nova aproximació”, IBIX. Publicació biennal de cultura, arts, lletres, música i ciència dels dos vessants dels Pirineus, annals 2006-7, 5, pp. 183-196.
Beseran, P., 1997: “La dimensió italianitzant de l’estil de Moragues. Noves obres i nous arguments”, Lambard. Estudis d’art medieval, 10, pp. 99-140.
Beseran, P., 2009: “Jordi de Déu i el tabernacle del Vilosell”, Talaia, 6, pp. 9-12.
Bracons, J., 2007: “Bernat Saulet i el taller de Sant Joan de les Abadesses”, in L’Art Gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració de l’estil, Barcelona, pp. 139-154.
Braun, J., 1924: Der christliche Altar in seiner geschichtlichen Entwicklung, 2 vols, Munich.
Buttà, L., 2005a: “El Mestre de Santa Perpètua de la Mogoda i altres produccions catalanes”, in L’Art Gòtic a Catalunya. Pintura I. De l’inici a l’italianisme, Barcelona, pp. 68-72.
Buttà, L., 2005b: “Els retaules de la conca del Segre”, in L’Art Gòtic a Catalunya. Pintura I. De l’inici a l’italianisme, Barcelona, pp. 311-314.
Camps, J., 2008: “Le mobilier d’autel en Catalogne à l’époque romane: devants d’autel et structures de retables sculptés”, in Autour de l’autel roman catalan, Paris, pp. 125-148.
Capdevila, S., 1925: “Custodies i sagraris”, Lo Missatger del Sagrat Cor de Jesús, 409, pp. 32-38.
Cárcel, M., 2008: “Nombramientos de notarios públicos aragoneses (1419-1446)”, Aragón en la Edad Media, 20, pp. 163-186.
Castiñeiras, M., 2008: “El baldaquí de Tost: una obra mestra de la pintura sobre taula”, in El cel pintat. El baldaquí de Tost, Vic, pp. 31-54.
Castiñeiras, M., 2010: “Santa Caterina retrobada: el programa de la catedral de la Seu d’Urgell i el seu context”, in M. Castiñeiras y J. Verdaguer (eds), La princesa sàvia. Les pintures de santa Caterina de la Seu d’Urgell, Barcelona, pp. 23-37.
Castiñeiras, M., 2011: “El altar románico y su mobiliario litúrgico: frontales, vigas y baldaquinos”, in Mobiliario y ajuar litúrgico en las iglesias románicas, Aguilar de Campoo, pp. 9-75.
Cidlinská, L., 1989: Gotické krídlové oltáre na Slovensku, Bratislava.
Conejo, A., 1997: “El retaule de la Verge de l’Estrella de Tortosa. Introducció dels corrents italianizants en la pintura de mitjan segle XIV a les terres de Tarragona”, Lambard. Estudis d’art medieval, 10, pp. 11-50.
Contel, M. C., 1974-75: “El Císter zaragozano en los siglos XIII y XIV: abadía de Nuestra Señora de Rueda de Ebro”, Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 27-28, pp. 195-465.
Dalmases, N. de, 1992: Orfebreria catalana medieval: Barcelona 1300-1500 (aproximació a l’estudi), 2 vols, Barcelona.
Delcor, M., 1995: “Sant Martí d’Envalls”, in Catalunya Romànica, vol. VII, Barcelona, pp. 85-86.
Domenge, J., 2005: “Girona i el Rosselló a la segona meitat del trescents”, in L’Art Gòtic a Catalunya. Pintura I. De l’inici a l’italianisme, Barcelona, pp. 305-310.
Duran i Sanpere, A., 1932-34: El retaules de pedra, 2 vols, Barcelona.
Español, F., 1992-93: “El retaule gòtic de Vilobí d’Onyar, originari de la catedral de Girona”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 32, pp. 35-44.
Español, F., 1994: Guillem Seguer de Montblanc. Un mestre trescentista: escultor, pintor i arquitecte, Montblanc.
Español, F., 1995: El escultor Bartomeu de Robio y Lleida. Eco de las plástica toscana en Catalunya, Lleida.
Español, F., 1997: “La transmisión del conocimiento artístico en la Corona de Aragón (siglos XIV-XV)”, Cuadernos del CEMYR, 5, pp. 73-114.
Español, F., 2002: El gòtic català, Barcelona.
Español, F., 2005: “El escenario litúrgico de la catedral de Girona (s. XI-XIV)”, Hortus Artium Medievalium, 11, pp. 213-232.
Español, F., 2007: “Guillem Seguer de Montblanc”, in L’Art Gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració de l’estil, Barcelona, pp. 154-165.
Español, F., 2009a: “Artistas y obras entre la Corona de Aragón y el reino de Francia”, in C. Cosmen, M. V. Herráez y M. Pellón (eds), El intercambio artístico entre los reinos hispanos y las cortes europeas en la Baja Edad Media, León, pp. 253-294.
Español, F., 2009b: “Tabernacle-retables in the Kingdom of Aragón”, in J. Kroesen y V. Schmidt (eds), The Altar and Its Environment, 1150–1400, Turnhout: Brepols, pp. 87-108.
Español, F., 2016: “El artífice y sus habilidades. La transmisión del conocimiento artístico medieval” , in M. Miquel, O. Pérez y M. Bueso (eds), Ver y crear. Obradores y mercados pictóricos en la España gótica (1350-1500), Madrid, pp. 97-134.
Favà, C., 2009: “Noves consideracions entorn al joc de retaule i frontal de Vallbona de les Monges”, Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 10, pp. 57-85.
Favà, C., 2017: Imatge per a un culte emergent. Els retaules del Corpus Christi a la Catalunya dels segles XIV i XV, Ph.D. diss., Universitat Autònoma de Barcelona.
Favà, C., 2019: “A tower for a universal bishop”, in J. Kroesen, M. Leeflang, y M. Sureda (eds.), North & South. Medieval Art from Norway and Catalonia 1100–1350, Zwolle, pp. 123-125.
Folch i Torres, J., 1925: “De com eren disposades les imatges escultòriques en l’altar romànic”, Gaseta de les Arts, 2/21, pp. 4-6.
Folch i Torres, J., 1956: La pintura romànica sobre fusta (Monumenta Cataloniae, vol. IX), Barcelona.
Freixas, P., 2005: “Els obradors del nord-est de Catalunya”, in L’Art Gòtic a Catalunya. Pintura I. De l’inici a l’italianisme, Barcelona, pp. 110-114.
Frinta, M. S., 1967: “The Closing Tabernacle: A Fanciful Innovation of Medieval Design”, The Art Quarterly, 30, pp. 102-117.
Fuguet, J., 2008: “Guillem Ginebrer i el retaule major de l’església de Santa Coloma de Queralt”, in J. Fuguet y C. Plaza (eds), Història de la Conca de Barberà. Història de l’Art, Montblanc, p. 193.
Gaita, M. del Mar, 1999: “Anònim. Retaulet de la Passió”, in Mallorca gòtica, Barcelona and Palma, pp. 142-144.
González Zymla, H., 2013: El altar relicario del monasterio de Piedra, Madrid.
Gudiol Cunill, J., 1902: Nocions d’Arqueologia Sagrada Catalana, Vic.
Gudiol Cunill, J., 1916: “El Sagrario”, Anuario Eclesiástico, 1916/Sección 3ª, pp. 64-76.
Gudiol Cunill, J., 1929: Els primitius. Segona Part. La pintura sobre fusta, Barcelona.
Gudiol Cunill, J., [n. d.]: Els trescentistes. El retrat. La pintura en taula. La pintura mural. La pintura en tela. La miniatura, Barcelona.
Gudiol Ricart, J., 1955: Pintura gótica (Ars Hispaniae, vol. IX), Madrid.
Gudiol Ricart, J., 1971: Pintura medieval en Aragón, Zaragoza.
Gutiérrez Baños, F., 2015: “Una nota sobre escultura castellana del siglo XIII: Juan González, el pintor de las imágenes de Burgos, y el sepulcro de doña Mayor Guillén de Guzmán en el convento de Santa Clara de Alcocer (Guadalajara)”, Archivo Español de Arte, 88, pp. 37-52.
Gutiérrez Baños, F., 2016: “La larga travesía del desierto: pintura y pintores en las fuentes castellanas de los siglos XIII y XIV’, in M. Miquel, O. Pérez & M. Bueso (eds), Ver y crear. Obradores y mercados pictóricos en la España gótica (1350-1500), Madrid, pp. 135-170.
Gutiérrez Baños, F., 2018: “Pasear entre ruinas: retablos-tabernáculo castellanos de la Baja Edad Media”, BSAA arte, 84, pp. 41-83.
Katz, M., 2010: Interior Motives: The ‘Vierge ouvrante’/Triptych Virgin in Medieval and Early Modern Iberia, Ph.D. diss., Brown University.
Katz, M., 2011: “Marian Motion: Opening the Body of the Vierge Ouvrante”, in N. Zchomelidse y G. Freni (eds), Meaning in Motion. The Semantics of Movement in Medieval Art, Princeton, 2011, pp. 63-91.
Kessler, H. L., 2014: “Paradigms of Movement in Medieval Art: Establishing Connections and Effecting Transition”, Codex Aquilarensis, 29, pp. 29-48.
Kroesen, J. E. A., 2009: Staging the Liturgy. The Medieval Altarpiece in the Iberian Peninsula, Louvain/Paris/Walpole (MA).
Kroesen, J. E. A., 2013: “Ciborios y baldaquinos en iglesias medievales. Un panorama europeo”, Codex Aquilarensis, 29, pp. 189-222.
Kroesen, J. E. A., 2014a: “The Altar and Its Decorations in Medieval Churches. A Functionalist Approach”, Medievalia. Revista d’Estudis Medievals, 17, pp. 153-183.
Kroesen, J. E. A., 2014b: “The Longue Durée of ‘Romanesque’ Altar Decorations. Frontals, Canopies, and Altar Sculptures”, in K. Kollandsrud y N. Streeton (eds.), Paint and Piety. Collected Essays on Medieval Painting and Polychrome Sculpture, London: Archetype, pp. 15-38.
Lacarra, M. del C., 1988: “Cinco tablas del taller del pintor aragonés Blasco de Grañén (c. 1422- 1459) en el Museo de Bellas Artes de Bilbao”, Urtekaria. Anuario del Museo de Bellas Artes de Bilbao, 1988, pp. 25-34.
Lacarra, M. del C., 2004: Blasco de Grañén, pintor de retablos (1422-1459), Zaragoza.
Lapaire, C., 1969: “Les retables à baldaquin gothiques”, Zeitschrift für schweizerische Archäologie und Kunstgeschichte, 26, pp. 169-190.
Lapaire, C., 1972: “Les retables à tabernacle polygonal de l’époque gothique”, Zeitschrift für schweizerische Archäologie und Kunstgeschichte, 29, pp. 40-64.
Le Pogam, P.-Y., 2009: “L’Annonciation et la Visitation encadrant autrefois la Vierge en majesté tenant l’Enfant”, in P.-Y. Le Pogam y Ch. Vivet-Peclet (eds), Les premiers retables (XIIe-début du XVe siècle). Une mise en scène du sacré, Paris, pp. 60-62.
Liaño, E., 1991: “Guillem Timor, un artista de Montblanc en el siglo XIV”, in Homenatge a M. Antònia Ferrer i Bosch, Tarragona, pp. 273-293.
Liaño, E., 2007: “Guillem Timor i l’escultura trescentista a Montblanc”, in L’Art Gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració de l’estil, Barcelona, pp. 132-138.
Llarás, C., 1996: “Sant Climent de Taüll”, in Catalunya Romànica, vol. XVI, Barcelona, p. 255.
Llarás, C. y Carabasa, L., 1994: “Políptic”, in Catalunya Romànica, vol. I, Barcelona, pp. 444-445.
Llompart, G., 1963: “Las Vírgenes-Sagrario de Mallorca”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 79, pp. 177-192.
Llompart, G., 1977-80: La pintura medieval mallorquina. Su entorno cultural y su iconografía, 4 vols, Palma.
Llompart, G., 2006: “Les Marededéus sagraris de Mallorca”, Miscel·lània Litúrgica Catalana, 14, pp. 61-86.
Macías, G., 2013: La pintura aragonesa de la segona meitat del segle XV relacionada amb l’escola catalana: dues vies creatives a examen, 2 vols, Ph.D. diss., Universitat de Barcelona.
Madurell i Marimon, J. M., 1949-52: “El pintor Lluís Borrassà. Su vida, su tiempo, sus seguidores y sus obras”, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 7, pp. 9-235, 8, pp. 9-387, 10, pp. 9-367.
Manote, M. R., 2007: “Els primers testimonis de l’assumpció de l'estil”, in L’Art Gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració de l’estil, Barcelona, pp. 43-52.
Manote, M. R. y Terés, M. R., 2007: “Introducció”, in L’Art Gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració de l’estil, Barcelona, pp. 246-255.
Martí, J., 2008: “Els misteris de l’Encarnació i de la Nativitat de Jesús en el retaule de Joan de Tarragona del Santuari de la Mare de Déu de Paret Delgada, a la Selva del Camp de Tarragona”, Taüll, 22, pp. 22-25.
Martín, J., 2009: “El políptico de Belchite (año 1439)”, in Belchite: imágenes, notas históricas y evocaciones. URL: http://belchitelaureado.blogspot.com/2009/07/el-poliptico-de-belchite-ano-1439.html?m=1 (accessed 23 November 2019).
Martínez Ferrando, J. E., 1962: “La Cámara Real en el reinado de Jaime II (1291-1327). Relaciones de entradas y salidas de objetos artísticos”, Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 11, pp. 1-230.
Matamoros, J., 1932: La catedral de Tortosa, Tortosa.
Melero, M., 1997: “La tabla de san Pedro del Museo Real de Bruselas. Nuevas aportaciones al estudio de la pintura del gótico lineal catalano-aragonés”, Locus Amoenus, 3, pp. 25-38.
Melero, M., 2005: La pintura sobre tabla del gótico lineal: frontales, laterales de altar y retablos en el reino de Mallorca y los condados catalanes, Bellaterra et alibi.
Nieddu, L., 2004-06: “El retablo de Castelló de Farfanya en el marco de la pintura toscana del siglo XIV”, Seu Vella. Anuari d’Història i Cultura, 5, pp. 329-335.
Parasols, P., 1859: San Juan de las Abadesas y su mayor gloria al Santísimo Misterio, Vic.
Pié, J., 1897: “Documentos inéditos del archivo parroquial de la Selva del Camp. Contrato del escultor Guillermo Timor de Montblanc”, Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, 2, pp. 157-159.
Pié, J., 1930 [1896]: Relación histórica del Santuario de Paret Delgada, Reus.
Pintaned, J., 1901: Apuntes históricos de Nuestra Señora del Pueyo de Belchite, Zaragoza.
Pons, A. y Molina, F., 2012: “Reformas y pervivencias medievales en la Capilla Real de la Seu de Mallorca. El caso del retablo gótico del altar mayor (s. XV-XX), Porticum. Revista d’Estudis Medievals, 3, pp. 72-100.
Post, Ch. R., 1930: A History of Spanish Painting, vols. 1-3, Cambridge (MA).
Pujol, M., 2004: Pintors i retaules dels segles XIV i XV a l’Empordà, Girona.
Reynal, J., 2015: L’art gothique en pays catalan: sur les pas des rois de Mallorca, Toulouse.
Rubio, A. y Zalbidea, M. A., 2019: La pintura mural gòtica en territori valencià, Benicarló.
Ruiz, F., 1999: “A l’entorn de les pintures gòtiques del Museu de Terrassa”, in Art Medieval. Una col·lecció del Museu, Terrassa, pp. 19-29.
Ruiz, F., 2009: “L’evolució del retaule”, in L’Art Gòtic a Catalunya. Síntesi general. Índexs generals, Barcelona, pp. 288-298.
Sanjosé, L., 2017: Esments d’orfebreria litúrgica en la documentació catalana (segles IX-XIV). Recull provisional, Vic.
Segura, J., 1885: “Aplech de documents curiosos e inèdits fahents per la història de las costums de Catalunya”, in Jochs florals de Barcelona, Barcelona, pp. 119-287.
Serrano Sanz, M., 1918: “Documentos relativos a la pintura en Aragón durante los siglos XIV y XV”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 36, pp. 103-116.
Sitges, X., 2003: “Els tabernacles gòtics bagencs”, Dovella, 79, pp. 40-42.
Solà, F., 1920: Historia de Sallent, Vic.
Sureda, M., 2012: “La imagen en el altar. Reflexiones sobre localización, propiedades y utilidades de la imagen esculpida a partir de ejemplos catalanes del medioevo”, Codex Aquilarensis, 28, pp. 75-94.
Sureda, M., 2013: “Les lieux de la Vierge, notes de topo-liturgie mariale en Catalogne (XIe-XVe siècles)”, in M.-P. Subes y J.-B. Mathon (eds.), Vierges à l'Enfant médiévales de Catalogne. Mises en perspectives, Perpignan, pp. 39-70.
Tångeberg, P., 2009: “Retables and Winged Altarpieces from the Fourteenth Century: Swedish Altar Decorations in Their European Context”, in J. E. A. Kroesen y V. Schmidt (eds.), The Altar and Its Environment, 1150–1400, Turnhout, pp. 223-240.
Tormo, E., 1909: “La pintura aragonesa cuatrocentista y la retrospectiva de la exposición de Zaragoza en general”, Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, 17, pp. 57-75.
Torró, J., 1992: “Romeu Llull i la poesia de certamen: els Vint triomfs”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 13, pp. 85-98.
Trens, M., 1947: María. Iconografía de la Virgen en el arte español, Madrid.
Valle, C. del y Ros, E., 2018: “Es escultures deth grop de Comenge ena Val d’Aran”, in Aran Me Fecit. Des mèstres constructors ara recèrca deth patrimòni sacre, Vielha, pp. 35-38.
Velasco, A., 2011: Devocions pintades. Retaules de les Valls d’Àneu (segles XV i XVI), Lleida.
Velasco, A., 2015: “Novetats del mercat d’art en relació amb la pintura gòtica aragonesa: Blasco de Grañén (doc. 1422-1459)”, in Viatges a la bellesa. Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles, Barcelona, pp. 161-171. URL: http://www.ruizquesada.com/index.php/es/retrotabulum-mayor-esp/183-retrotabulum-mayor-n1-viatges-a-la-bellesa-miscellania-homenatge-a-maria-rosa-manote-i-clivilles (accessed 1 September 2019).
Velasco, A., 2019: Saint Martin and the Beggar. A Masterpiece by Jaume and Pere Serra, Buenos Aires.
Velasco, A. y Ros, E., 2019: “A tabernacle shrine in the Aran Valley”, in J. E. A. Kroesen, M. Leeflang, & M. Sureda (eds.), North & South. Medieval Art from Norway and Catalonia 1100–1350, Zwolle, pp. 173-175.
Velasco, A., Ros, E. y Gràcia, M. J., 2013-14: “Un retaule-tabernacle gòtic a Santa Maria de Cap d’Aran (Tredòs, Val d’Aran)”, Lambard. Estudis d’art medieval, 25, pp. 119-168.
Velasco, A. y Yeguas, J., 2010: “Noves aportacions sobre l’Escola de Lleida d’escultura del segle XIV”, Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, 24, pp. 175-206.
Vilar, M., 2000: Els béns del Temple a la Corona d’Aragó en suprimir-se l’orde (1300-1319), Barcelona.
Weniger, M., 2001: “Doberan, Cismar – Tortosa”, in H. Krohm, K. Krüger & M. Weniger (eds), Entstehung und Frühgeschichte des Flügelaltarschreins, Wiesbaden: Reichert, pp. 193-204.
Yarza, J., 1991: “384.- Tabernacle”, in Catàleg d’escultura i pintura medievals (=catalogue Museu Frederic Marès), Barcelona, pp. 393-394.
Zchomelidse, N. y Freni, G. (eds), 2011: Meaning in Motion. The Semantics of Movement in Medieval Art, Princeton.
Publicado
Cómo citar
Descargas
Derechos de autor 2020 Alberto Velasco Gonzàlez

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.