Imágenes y estructuras de altar en la Cataluña del románico: a propósito de una talla de la Virgen con el Niño restaurada en el Museu Nacional d’Art de Catalunya
Resumen
Es bien sabido que las imágenes medievales han llegado a la actualidad descontextualizadas y muy a menudo como objetos aislados o totalmente exentos, tal como sucede con las tallas de la Virgen con el Niño. Mientras que las que todavía son objeto de culto han sido adaptadas a estructuras posteriores al momento de su creación y cambiadas de emplazamiento, hay una gran cantidad de piezas conservadas en museos y colecciones que no han preservado el soporte o la estructura correspondiente. En Cataluña, el ejemplo de Sant Martí d’Envalls (Angoustrine, Cerdaña francesa), fechable poco después del 1200, es la muestra más evidente de que muchas tallas se integraban en estructuras de altar más amplias, en combinación con representaciones historiadas. La restauración de una talla de la Virgen en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC 15926) llevada a cabo en 2018 ha permitido revisar algunas de estas cuestiones. La posición del Niño, inclinado y orientado explícitamente hacia su derecha, hace pensar que la talla se integraba en un conjunto donde se representaría la Adoración de los Magos y alguna otra escena, como sucedía en Sant Martí Sarroca, donde la imagen se situaba en el centro en un edículo flanqueado por la Anunciación y la Adoración de los Magos. La imagen también interesa desde la vertiente museográfica, ya que durante la primera mitad del siglo XX fue expuesta bajo una estructura construida expresamente. Partiendo de la talla del museo trataremos la relación de este y otros ejemplos de imágenes de la Virgen de los siglos XII y XIII en Cataluña con posibles estructuras de altar.
Palabras clave
Cataluña, arte medieval, arte románico, tabernáculo, retablo, Virgen con el Niño, MuseologíaCitas
Ainaud, J., 1973: Art Romànic. Guia, Barcelona: Ajuntament de Barcelona
Alcoy, R., 1992: “Santa Maria de Sant Martí Sarroca”, in Catalunya Romànica, vol. XIX (Penedès, Anoia), Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 181-183.
El arte románico..., 1962: El arte románico. Exposición organizada por el Gobierno Español bajo los auspicios del Consejo de Europa. Barcelona-Santiago de Compostela, 1961, Barcelona: Gráfica Bachs.
Barrachina, J., 1997a, “Dues ales d’un edicle”, in Catalunya Romànica, vol. XXVI (Tortosa i les Terres de l’Ebre. Llitera i Baix Cinca. Obra no arquitectònica dispersa i restaurada), Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 354-355.
Barrachina, J., 1997b, “Figures d’un políptic o edicle de Palau de Rialb”, in Catalunya Romànica, vol. XXVI (Tortosa i les Terres de l’Ebre. Llitera i Baix Cinca. Obra no arquitectònica dispersa i restaurada), Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 353-354.
Barrachina, J., 1997c, “Retaule d’Ovarra”, in Catalunya Romànica, vol. XXVI (Tortosa i les Terres de l’Ebre. Llitera i Baix Cinca. Obra no arquitectònica dispersa i restaurada), Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 355-356.
Barrachina, J., 1997d: “La talla”, in Catalunya Romànica, vol. XXVI (Tortosa i les Terres de l’Ebre. Llitera i Baix Cinca. Obra no arquitectònica dispersa i restaurada), Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 351-385.
Boronat, M.ª J., 1999: La política d’adquisicions de la Junta de Museus 1890-1923, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Camps, J., 1989, “10. Marededéu”, in J. Calderer & J. M.ª Trullén (dirs), Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d’Art Romànic i Gòtic, Solsona: Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, pp. 85-86.
Camps, J., 1994: “La ‘Vierge du Cloître’ de Solsona (Catalogne) attribuée à Gilabertus: à propos de sa fonction et contexte d’origines”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 25, pp. 63-71.
Camps, J., 2008a, “L’escultura en fusta”, in M. Castiñeiras & J. Camps, El Romànic a les col·leccions del MNAC, Barcelona: Lunwerg.
Camps, J., 2008b: “Le mobilier d’autel en Catalogne à l’époque romane: devants d’autel et structures de retables sculptés”, in F. Guardans i Cambó & D. Boyer (coords), Autour de l’autel roman catalan, Paris: INDIGO & côté-femmes éditions, pp. 125-148.
Camps, J., forthcoming: “Dues estatuetes d’un retaule”, in J. Camps y C. Favà (coords.), Catàleg d’art medieval del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Camps, J. y Comella, A., 2018: We recover a Romanesque Virgin, Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya. URL: https://blog.museunacional.cat/en/we-recover-a-romanesque-virgin
Carbonell, E. (dir.), 1997: Guia. Art Romànic, Barcelona: Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Castiñeiras, M., 2015: “Catalan Panel Painting around 1200, the Eastern Mediterranean and Byzantium”, in R. M. Bacile y J. McNeill (eds.), Romanesque and the Mediterranean: Points of Contact across the Latin, Greek and Islamic Worlds c. 1000 to c. 1250, Leeds: Maney Publishing, pp. 297-326.
Catàleg..., 1936: Catàleg del Museu d’Art de Catalunya. Primera part: Art Romànic - Art Gòtic - Art del Renaixement - Art Barroc, Barcelona: Junta de Museus.
Cook, W. W. S. & Gudiol Ricart, J., 1950: Pintura e imaginería románicas (Ars Hispaniae, vol. VI), Madrid: Editorial Plus-Ultra.
Costafreda, V., 2015: “Aldonça de Bellera i el retaule gòtic de Santa Maria de les Omedes del Museu Maricel de Sitges”, Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, 29, pp. 70-85.
Dalmau, G. y Rogé-Bonneau, C., 2013a: “005. Angoustrine. Vierge à l’Enfant”, in M.-P. Subes & J.-B. Mathon (dirs), Vierges à l’Enfant médiévales de Catalogne. Mises en perspectives. Suivi du Corpus des Vierges à l’Enfant (XIIe-XVe siècles) des Pyrénées Orientales, Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, pp. 188-189.
Dalmau, G. y Rogé-Bonneau, C., 2013b: “010. Baixas. Notre-Dame de Pène, dite aussi Nostra Senyora de Pena”, in M.-P. Subes & J.-B. Mathon (dirs), Vierges à l’Enfant médiévales de Catalogne. Mises en perspectives. Suivi du Corpus des Vierges à l’Enfant (XIIe-XVe siècles) des Pyrénées Orientales, Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, pp. 198-199.
Dalmau, G. y Rogé-Bonneau, C., 2013c: “045. Dorres. Vierge à l’Enfant, dite Vierge Noire, dite aussi Nostra Senyora de Belloch”, en M.-P. Subes y J.-B. Mathon (dirs.), Vierges à l’Enfant médiévales de Catalogne. Mises en perspectives. Suivi du Corpus des Vierges à l’Enfant (XIIe-XVe siècles) des Pyrénées Orientales, Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, pp. 268-269.
Delcor, M., 1970: Vierges romanes de Cerdagne et Conflent dans l’histoire et dans l’art, Barcelona: R. Dalmau Editor.
Durliat, M., 1988: Rosellón (Europa Románica, vol. 13), Madrid: Ediciones Encuentro.
Español, F., 2005: “El escenario litúrgico de la catedral de Girona (s. XI-XIV)”, Hortus Artium Medievalium, 11, pp. 213-232.
Fité, F., 1985: Reculls d’història de la vall d’Àger I. Període antic i medieval, Àger: Centre d’Estudis de la Vall d’Àger.
Folch i Torres, J., 1925: “De com eren disposades les imatges escultòriques en l’altar romànic”, Gaseta de les Arts, 2/21, pp. 4-6.
Folch i Torres, J., 1926: Museo de la Ciudadela. Catálogo de la sección de arte románico, Barcelona: Junta de Museos de Barcelona.
Folch i Torres, J., 1956: La pintura romànica sobre fusta (Monumenta Cataloniae, vol. IX), Barcelona: Editorial ‘Alpha’, p. 46, pl. XXI.
Forsyth, I. H., 1968: “Magi and Majesty: A Study of Romanesque Sculpture and Liturgical Drama”, The Art Bulletin, 50/3, pp. 215-222.
Forsyth, I. H., 1972: The Throne of Wisdom. Wood sculptures of the Madonna in Romanesque France, Princeton: Princeton University Press.
Gros, M. dels S., 1991: Museu Episcopal de Vic. Pintura i escultura Romànica, Sabadell: Editorial Ausa.
Kroesen, J., 2014: “The Altar and Its Decorations in Medieval Churches. A Functionalist Approach”, Medievalia. Revista d’Estudis Medievals, 17, pp. 153-183.
Kroesen, J. y Sureda, M., 2019: “The altar and its equipment 1100-1350: liturgy and Art”, in J. Kroesen, M. Leeflang, & M. Sureda (eds), North & South. Medieval Art from Norway and Catalonia 1100–1350, Zwolle, pp. 17-33.
Kuhn, S., 2019: “9. In a small house with doors (‘i husi oc hurðum’)”, in J. Kroesen, M. Leeflang y M. Sureda (eds.), North & South. Medieval Art from Norway and Catalonia 1100–1350, Zwolle, pp. 110-112.
Le Pogam, P.-Y., 2009: “Le retable de Carrières”, in J. Kroesen y V. Schmidt (eds), The Altar and Its Environment, 1150–1400, Turnhout: Brepols, pp. 169-182.
Le Pogam, P.-Y. y Vivet-Peclet, Ch. (eds.), 2009: Les premiers retables (XIIe-début du XVe siècle). Une mise en scène du sacré, Paris: Musée du Louvre Éd.
Llarás, C., 1994a: “Sant Jaume de Cas (o de les Torres de Cas)” [in cooperation with other authors], in Catalunya Romànica, vol. XVII (Noguera), Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 156-158.
Llarás, C., 1994b: “La talla”, in Catalunya Romànica, vol. XVII (Noguera), Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 102-103.
Llarás, C. [et al], 1996: “Sant Climent de Taüll”, in Catalunya Romànica, vol. XVI (Ribagorça), Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 240-257.
Llarás, C. & Carabasa, L., 1994: “Tres talles de Santa Maria de les Homedes (Noguera), in Catalunya Romànica, vol. I (Introducció general. Museu Nacional d'Art de Catalunya), Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 443-444.
Lorés i Otzet, I., 2006: “Transmission de modèles toulousains dans la sculpture monumentale en Catalogne dans la première moitié du XIIe siècle: anciens et nouvelles problématiques”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 37, pp. 91-102.
Morandi, N., 2006: “Liturgia e dramma nell’Officium Stellae”, Philomusica on-line. Rivista del Dipartimento da Musicologia e Beni Culturali, 5/1. DOI: http://dx.doi.org/10.6092/1826-9001.5.87
Moralejo, S., 1983: “La fachada de la sala capitular de la Daurade de Toulouse. Datos iconográficos para su reconstrucción”, Anuario de Estudios Medievales, 13, pp. 179-204.
Moralejo, S., 1986: “Taller de Gilabert de Tolosa. Columna historiada amb personatges d’una Anunciació”, in Thesaurus / Estudis. L’art als Bisbats de Catalunya 1000/1800, Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, pp. 71-72.
Moralejo, S., 1988: “De Sant Esteve de Tolosa a la Daurade. Notes sobre l’escultura del claustre romànic de Santa Maria de Solsona”, Quaderns d’estudis medievals, 23-24, pp. 104-119.
Niñá, M., 2014: “Iglesia de Santa Magdalena de l’Astor”, in M. Castiñeiras & J. Camps (coords), Enciclopedia del Románico en Cataluña. Barcelona III, Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real and Museu Nacional d’Art de Catalunya, pp. 1849-1851.
Noguera, A., 1977: Les marededéus romàniques de les terres gironines, Barcelona. Artestudi.
Orriols, A., 1986a: “Imatge 1 d’un rei mag”, in Catalunya Romànica, vol. XXII (Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona), Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 345-346.
Orriols, A., 1986b: “Imatge 2 d’un rei mag”, in Catalunya Romànica, vol. XXII (Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona), Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, pp. 346-347.
Puig i Cadafalch, J., 1906: “La restauració de l’iglesia de Sant Martí Sarroca”, Ilustració Catalana, 4/193, pp. 757-761.
Schmitt, J.-C., 2002: Le corps des images. Essais sur la culture visuelle au Moyen Âge, Paris: Gallimard.
Sureda, M., 2012: “La imagen en el altar. Reflexiones sobre localización, propiedades y utilidades de la imagen esculpida a partir de ejemplos catalanes del medioevo”, Codex Aquilarensis, 28, pp. 75-94.
Sureda, M., 2013: “Les lieux de la Vierge. Notes de topo-liturgie mariale en Catalogne (XIe-XVe siècles)”, in M.-P. Subes y J.-B. Mathon (dirs), Vierges à l’Enfant médiévales de Catalogne. Mises en perspectives. Suivi du Corpus des Vierges à l’Enfant (XIIe-XVe siècles) des Pyrénées Orientales, Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, pp. 39-69.
Sureda, M., 2019a: “15. St Mary ‘the Round’”, en J. Kroesen, M. Leeflang y M. Sureda (eds.), North & South. Medieval Art from Norway and Catalonia 1100–1350, Zwolle, pp. 126-127.
Sureda, M., 2019b: “The sculptural image and the altar: Madonnas between North and South”, en J. Kroesen, M. Leeflang y M. Sureda (eds.), North & South. Medieval Art from Norway and Catalonia 1100–1350, Zwolle, pp. 47-55.
Tångeberg, P., 2009: “Retables and Winged Altarpieces from the Fourteenth Century: Swedish Altar Decorations in Their European Context”, in J. Kroesen & V. Schmidt (eds), The Altar and Its Environment, 1150–1400, Turnhout: Brepols, pp. 223-240.
Terés, R. M., 1989a: “202. Pastor?”, en J. Calderer y J. M. Trullén (dirs.), Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d’Art Romànic i Gòtic, Solsona: Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, p. 248.
Terés, R. M., 1989b: “201. Rei d’una Epifania”, en J. Calderer y J. M. Trullén (dirs.), Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d’Art Romànic i Gòtic, Solsona: Patronat del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, p. 248.
Publicado
Cómo citar
Descargas
Derechos de autor 2020 Jordi Camps Soria

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.