L’expedició de D. Luis Méndez de Haro y Guzmán a Extremadura, 1658-1659: implicacions per a la política internacional espanyola del moment

Resum

En aquest article s’examina l’expedició d’Haro a Extremadura, així com les seves implicacions per a la política internacional espanyola del moment. La llarga absència de D. Luis, el privat de Felip IV, de la cort fa que el monarca s’hi recolzi cada vegada menys i que comenci a deixar-se assessorar principalment per Balbases i Medina de las Torres. A més, l’estrepitosa derrota d’Elvas al gener del 1659 obliga el favorit del rei a tornar a Madrid totalment humiliat i evita que es torni a col·locar immediatament a la cúpula del poder. De fet, la debilitat de la seva posició és tan gran en aquesta època que Haro és incapaç d’impedir la ratificació del tractat negociat amb França a París malgrat estar convençut que es tracta d’un document indecorós i inacceptable. No obstant això, aprofita les seves converses amb Mazzarino als Pirineus per millorar notablement els termes de la pau i, a la vegada, recuperar plenament el seu paper com a preferit del rei.