El bandolerismo en La Garrotxa en el siglo XVI
Resumen
El bandolerismo es un fenómeno complejo, en el que convergen las bandas de delincuentes fugados y los ejércitos privados señoriales, usados en el juego de intereses por parte de los poderes locales. Responde, por tanto, a una lógica estructural y solo se puede entender desde una aproximación microhistórica. Este artículo se propone contribuir a un censo sistemático de todos los episodios de bandolerismo en la comarca catalana de La Garrotxa en el siglo XVI y poner en contexto los episodios y los personajes.
Palabras clave
Garrotxa, bandolerismo, siglo XVI, Castellfollit de la Roca, somatén, OlotCitas
ARÉVALO, M. (2015). Ripoll: menestrals i monjos en el marc feudal (segles XVI-XVIII). Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
BELENGUER, E. (2015). «Bandolers, bandositats i poder reial a Catalunya entre els segles XVI i XVII». Catalan Historical Review, 8, 149-160.
BOIS, G. (1981). Crise du féodalisme. París: Fondation Nationale des Sciences Politiques.
BOJNIČANOVÁ, R. (2008). «“Les Cobles” sobre Antoni Roca (1544, 1546) y su relación con la canción eslovaca sobre Matiás Bazald (1549). Dos ejemplos de la literatura en Servicio de la propaganda política de los Habsburgo». Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 13, 11-24. https://doi.org/10.5944/rllcgv.vol.13.2007.5922
CARRIÓ, J. (2008). Catalunya en l'estructura militar de la monarquia hispànica (1556-1640). Tres aspectes: les fortificacions, els soldats i els allotjaments. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona.
CASALS, À. (2011). Antoni Roca, el capellà bandoler. L’home que va escandalitzar la Catalunya del segle XVI. Barcelona: Sàpiens.
CASALS, À. (dir.) (2012). El bandolerisme a la Corona d’Aragó. Barcelona: Galerada, vol. I.
Dietaris de la Generalitat (1539-1578) (1994). Barcelona: Generalitat de Catalunya, vol. II
FERRO I POMÀ, V. (2013). «El Dret català durant els segles XVI i XVII». Revista de Dret Històric Català, vol. 12, 9-108.
LLINARES, A. (2018). «Bandolers i bandolerismes en els plecs poètics catalans del segle XVI. Un exemple de “protoperiodisme”». eHumanista/IVITRA, 14, 3-26.
MARTÍN ROIG, G. (2013). «Del bandolerisme als saltejadors de camins». Revista del Baix Empordà, desembre, 4-8.
MASCARELLA, J. (2005). «Els notaris de Ripoll en l'època moderna, entre l'escriptura pública i la privada». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 16, 143-183.
OBIOLS, Ll. (2013). «El bandolerisme a la Cerdanya: algunes precisions (1526-1593)». A: CASALS, À. (dir.). El bandolerisme a la Corona d’Aragó, vol. I, 185-222.
OBIOLS, Ll. (2016). «La Vall de Querol al segle XVI: persones, mercaderies, idees i conflictes». Ibix: publicació biennal de cultura, Annals 2014-15, 9, 113-132.
PADRÓS, J. A. (1988). «Unes universitats molt poc universals. Reflexions sobre els municipis d’Olot i Besalú al segle XVI». A: Amics de Besalú, VI Assemblea d’Estudis, 75-92.
PADRÓS, J. A. (2017). «Dos assassinats, nou bruixes i un llibre d’encanteris. Tres processos inèdits del Ripollès a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (segles XV i XVI)». Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, 28, 399-436.
PADRÓS, J. A. (2021). «Atura, companyó! Domenjó de Bigorra i altres bandolers de la Garrotxa (segle XVI)». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, 32, en premsa.
PADRÓS, J. A.; EATP DE 3R DE BUP DE L'IES LA SALZEREDA (1999). «Sou morta o viva? Un assassinat a l'Olot del segle XVI». Annals del Patronat d’Estudis d’Olot i comarca, 131-153.
PAGÈS I PONS, J. (1984). Les Preses i el Monestir de Sant Benet de Bages. Girona: Diputació de Girona.
PALUZIE, E. (1899). Notas históricas de Olot. Biblioteca de El Deber, vol. I.
PEDRALS, X. (1983). «En Janot Riembau i el bandolerisme». L’Erol, 4, 41-46.
PÉREZ LATRE, M. (2001). Diputació i monarquia: el poder polític a Catalunya, 1563-1599. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
POMARA, B. (2012). Bandolerismo, violencia y justicia en la Sicilia barroca. Madrid: Fundación Española de Historia Moderna.
POMARA, B. (2015). «Violencias en el Mediterráneo católico (ss. XVI-XVII). Historiografía e interpretación». Estudis. Revista de historia moderna, 41, 131-158.
POUJADE, P. (2011). Le voisin et le migrant. Hommes et circulations dans les Pyrénées modernes (xvie-xixe siècle). Rennes: Presses Universitaires de Rennes. https://doi.org/10.4000/books.pur.119109
PUIGDEVALL I DIUMÉ, N. (1981). «Una Notícia sobre la presó de Castellfollit de la Roca». La Comarca d’Olot, 107-108, 9 i 11.
PUIGVERT, X. (2010). Els segles XVI i XVII. Quaderns d’Història d’Olot. Olot / Girona: Ajuntament d’Olot / Diputació de Girona.
REGLÀ, J. (1955). Felip II i Catalunya. Barcelona: Aedos.
REGLÀ, J. (1956). Els virreis de Catalunya, els segles XVI i XVII. Barcelona: Teide.
REGLÀ, J. (1962). El bandolerisme català del Barroc. Barcelona: Edicions 62.
ROVIRA, S. (2005). «Entorn de les unions contra lladres i bandolers a les Terres de l’Ebre». Recerca, 9, 105-118.
SALA, C. (1985). Dades històriques d’Olot (segle XVI). Olot: Ajuntament d’Olot.
SALES, N. (1989). Els segles de la decadència (segles XVI-XVIII). A: VILAR, Pierre (dir.): Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, vol. IV.
SERRA, E. (2003). «Una enquesta judicial a Maldà (1591): bàndols o justícia vindicativa». Pedralbes. Revista d’història moderna, 23-II, p. 35-66.
SERRA, J. (2000). «El bandolerisme mallorquí post-agermanat». Mayurqa, 26, 73-97.
TORRES, X. (1991). Els bandolers. Vic: Eumo.
TORRES, X. (1993a). «Bandolerisme honorable i bandolerisme reprovable a la Catalunya dels segles XVI i XVII (els senyors “Nyerros” de Vic)». Pedralbes. Revista d’història moderna, 13-II, 223-34.
TORRES, X. (1993b). Nyerros i cadells: bàndols i bandolerisme a la Catalunya moderna (1590-1640). Barcelona: Quaderns Crema.
TORRES, X. (1998). «Les bandositats de nyerros i cadells: bandolerisme català o feudalisme bastard?» Pedralbes. Revista d’història moderna, 18-I, 227-242.
VALSALOBRE, P. (1998). «Plecs solts poètics catalans dels segles XVI i XVII relatius al bandolerisme. Un inventari». Llengua & Literatura. Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 9, 287-364.
VAYREDA, M. (1904). La punyalada. Barcelona: Ilustració Catalana.
Publicado
Descargas
Derechos de autor 2023 joan antoni padrós
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.