El concepto nación en los dietarios del Consejo de Ciento barcelonés y la Diputación del General catalana en tiempos de cambio dinástico y guerra sucesoria (1700-1714)
Resumen
En este artículo realizaremos un análisis cuantitativo y semántico del concepto nación en sus formas terminológicas singulares y plurales propias de los idiomas catalán, castellano y latín, contenidas en los dietarios institucionales del Consejo de Ciento de Barcelona y de la Diputación del General de Cataluña. El periodo analizado será el del conflicto dinástico por el trono de la Monarquía Hispánica que se produjo a principios del siglo xviii entre las casas de Austria y de Borbón, y sus respectivos aliados. Prestaremos especial atención a aquellas acepciones del concepto que puedan tener connotaciones políticas, tanto por el papel jugado por el factor político en la construcción de las identidades colectivas de tipo patriótico durante el Antiguo Régimen como por la cuestión historiográfica concreta acerca de si nación poseía, o no, significación política en los tiempos anteriores a las revoluciones liberales. Finalmente, se hará un balance para observar las tendencias del término nación en dicha fuente documental.
Palabras clave
nación, Barcelona, Cataluña, Guerra de Sucesión española, historia conceptual, Consejo de Ciento, DiputaciónCitas
Autors Diversos (1892-1975). Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell. 28 vols., Barcelona: Ayuntamiento de Barcelona.
Albareda, J. (2007). «Pròleg: La Generalitat entre 1701 i 1714». A: Sans i Travé, J. M. (dir.), (1994-2007), Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Vol. X, Barcelona: Generalitat de Catalunya, 9-35.
Albareda, J. (ed.). (2011). Escrits polítics del segle xviii. Tom V: Escrits del moment republicà de 1713-1714. Vic: Eumo.
Álvarez Junco, J. (2001). Mater Dolorosa. La idea de España en el siglo XIX. Madrid: Taurus.
Amelang, J. (1986). La Formación de una clase dirigente: Barcelona: 1490-1714. Barcelona: Ariel.
Ballester, M. (2010). La identidad española en la Edad Moderna (1556-1665). Discursos, símbolos y mitos. Madrid: Tecnos.
Benigno, F. (2013). Las palabras del tiempo. Un ideario para pensar históricamente. Madrid: Cátedra.
Fernández Sebastián, J. (dir.). (2009-2014). Diccionario político y social del mundo iberoamericano. 11 vols. Madrid: Fundación Carolina-Centro de Estudios Políticos y Constitucionales.
Fernández Sebastián, J. (dir.) (2012-2017). Ariadna histórica. Lenguajes, conceptos, metáforas, 1-6.
Fernández Sebastián, J.; Suárez, C. (2015). La subversión del orden por la palabra. Tiempo, espacio e identidad en la crisis del mundo ibérico, siglos XVIII-XIX. Bilbao: Universidad del País Vasco.
Fernández Terricabras, I. (2015). «Catòlics i catalans: la religió en la identitat catalana als segles XVI i XVII». A: Sabaté, F. (dir.). Anàlisi històrica de la identitat catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 67-75.
Gil, X. (2010). Tiempo de política. Perspectivas historiográficas sobre la Europa moderna. Barcelona: Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona.
Grau, M. (1987). «Feliu de la Penya, una visió actual de Catalunya com a país». Pedralbes: Revista d’Història Moderna, 7, 125-145.
Iglesia, A. (1983). «Pau Claris y la soberanía nacional catalana. Notas». Actas del IV Symposium de Historia de la Administración. Madrid: Instituto Nacional de la Administración Pública, 401-450.
Jané, O. (2006). Catalunya i França al segle XVII: identitats, contraidentitats i ideologies a l’època moderna: 1640-1700. Barcelona: Afers.
Jané, O. (2014). «Identitat personal i identitats col·lectives en els escrits personals catalans d’època moderna (segles XVI-XVII)». Afers: fulls de recerca i pensament, 77, 87-108.
Jané, O. (2015). «França i la formació d’identitats polítiques i socials a la Catalunya del segle XVII». A: Sabaté, F. (dir.). Anàlisi històrica de la identitat catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 77-82.
Jané, O; Poujade, P. (coord.). (2015). Memòria personal. Construcció i projecció en primera per sona a l’època moderna. Madrid: Casa de Velázquez.
Koselleck, R. (2004). «Historia de los conceptos y conceptos de historia». Ayer, 53, 27-45.
Koselleck, R. (2012). Historias de conceptos. Estudios sobre semántica y pragmática del lenguaje político y social. Madrid: Trotta (l’edició original pòstuma en alemany: 2006).
Mas, A. (2005). Esclaus i catalans. Esclavitud i segregació a Mallorca durant els segles XIV i XV. Palma: Lleonard Muntaner.
Mercadé, E. (2007). «Una aproximació a la idea de Catalunya a partir de l’anàlisi del vocabulari polític emprat per anomenar-la 1701-1702 i 1705-1706». A: Morales, M., et al. (coord.). L’Aposta Catalana a la Guerra de Successió (1705-1707). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 275-288.
Palomo, C. (2015). «La identitat nacional catalana al segle xviii. La guerra de Successió i el règim borbònic». A: Sabaté, F. (dir.). Anàlisi històrica de la identitat catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 83-100.
Palomo, C. (2018a). «Nació, pàtria, província i terra. Conceptes del vocabulari polític i patriòtic en el Dietari de l’Antich Consell Barceloní durant la Guerra de Successió (1705-1714)». Ciutat, monarquia i formacions estatals, segles XIII-XVIII. XIV Congrés d’Història de
Barcelona, 2015. Comunicacions. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 215-229.
Palomo, C. (2018b). Identitat i vocabulari polítics a Catalunya durant la Guerra de Successió. Tesi doctoral, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.
Palomo, C. (2019a). «Denominaciones históricas de la Corona de Aragón. Balance crítico e historiográfico». eHumanista/IVITRA, 16, 160-180.
Palomo, C. (2019b). «Una comparativa dels conceptes Espanya i Catalunya a inicis del segle XVIII: El seu ús en els dietaris institucionals de Barcelona i del General de Catalunya». SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 14, 83-107.
https://doi.org/10.7203/scripta.0.15859
Rabasa, E. (2011). «La Escuela de Cambridge: historia del pensamiento político. Una búsqueda metodológica». EN-CLAVES del pensamiento, 9, 157-180.
Rubio, A. (2012). El patriciat i la nació. Sobre el particularisme dels valencians en els segles XIV i XV. 2 vols. Castelló-Barcelona: Fundació Germà Colón Domènech i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Sans i Travé, J. M. (dir.). (1994-2007). Dietaris de la Generalitat de Catalunya. 10 vols., Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Sabaté, F. (2015). «L’origen medieval de la identitat catalana». A: Sabaté, F. (dir.), Anàlisi històrica de la identitat catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 19-47.
Simon i Tarrès, A. (1999). Els orígens ideològics de la Revolució catalana de 1640. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Simon i Tarrès, A. (2005). Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’Estat modern espanyol. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Simon i Tarrès, A. (2011). Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea. València: Universitat de València; Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Simon i Tarrès, A. (2016a). La Bíblia en el pensament polític català i hispànic de l’època de la raó d’estat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Simon i Tarrès, A. (2016b). Llengua i política a la Catalunya del segle XVII. Alexandre Ros i Gomar (1604-1656). Afers: Catarroja-Barcelona.
Torres, X. (2008). Naciones sin nacionalismo: Cataluña en la monarquía hispánica, siglos XVI-XVII. València: Universitat de València.
Publicado
Descargas
Derechos de autor 2020 Cristian Palomo Reina

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.