«Mala vida». Niveles de violencia contra las mujeres en Olot y la Garrotxa (siglo XVI)
Resumen
Pese a que la documentación local no nos habla explícitamente de la situación de la mujer a lo largo del siglo XVI, a través de los fondos notariales, municipales y de justicia podemos entrever sus rutinas y su participación como agentes activos en el mundo artesanal y comercial. También podemos conocer la desigualdad y la violencia a las que eran sometidas, tanto en el ámbito familiar como institucional, tanto en forma de presiones y amenazas como en forma de agresión sexual, y también podemos conocer a algunas mujeres rebeldes, y los límites de su rebelión.
Palabras clave
mujeres, Olot, siglo xvi, discriminación de la mujer, agresión sexual, fugaCitas
Almazán, I. (1989). «Terrassa en els segles XVI i XVII, entre la solidaritat i la por». Terme, 4, 43-53.
Álvarez Bezos, S. (2013). Violencia contra las mujeres en la Castilla de final de la Edad Media. Tesi doctoral, Valladolid: Universidad de Valladolid.
Candau Chacón, M. L. (2009). «Entre lo permitido y lo ilícito: la vida afectiva en los Tiempos Modernos». Tiempos Modernos, 18.
Candau Chacón, M. L. (2016). «Mujeres ante la justicia: bígamas en la Sevilla Moderna». Historia et Ius. Rivista di storia giuridica dell’età medievale e moderna, paper 33, 9/2016, 1-14.
Colomer, J. (2018). «Empresàries olotines del segle xiv». El Cartipàs, 109, 4.
Córdoba de la Llave, R. (2008). «Consideraciones en torno al delito de agresión sexual en la Edad Media». Clío & Crímen: Revista del Centro de Historia del Crimen de Durango, 4, 187-202.
Costa, M. (2008). «El divorci a la Catalunya de l’Antic Règim, un fenomen femení». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XIX, 179-196.
EATP de 3r de BUP de l’IES la Salzereda (1999). «Sou morta o viva? Un assassinat a l’Olot del segle XVI», Annals del Patronat d’Estudis d’Olot i comarca, 131-153.
Farreny i Sistac, M. D. (2004). La llengua dels processos de crims a la Lleida del segle XVI. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
García Herrero, M. C. (2014). «Solidaridad femenina ante el maltrato marital a finales de la Edad Media. Algunas intervenciones de la reina de Aragón». A: García Herrero, M. C. ; Pérez Galán, C. (coord.). Mujeres de la Edad Media: actividades políticas, socioeconómicas y culturales. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 113-138.
Gautier, A. (2003). «Mujeres y colonialismo». A: Ferro, M. (ed.). El libro negro del colonialismo. Siglos XVI al XXI: del exterminio al arrepentimiento, Madrid: La Esfera de los Libros, 677-723.
Gil Ambrona, A. (1985). «La mujer vista a través de la Iglesia en la sociedad catalana de los siglos XVI y XVII. (Proyección social de lo «femenino» y justicia eclesiástica)». Manuscrits. Revista d’Història Moderna, 1, 79-94.
Gil Ambrona, A. (2008). Historia de la violencia contra las mujeres. Misoginia y conflicto matrimonial en España. Madrid: Cátedra.
Gual, X.; Millàs, C. (n. d.). «La nupcialitat al Baix Llobregat als segles XVI i XVII» [enlínia]; consultat a <http://www.xtec.cat/~xgual1/nupcialitat.pdf>.
Iglésies, J. (1979-1981). El Fogatge de 1553: transcripció i estudi. 2 vols. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana.
Mantecón, T. A. (2002). «Mujeres forzadas y abusos deshonestos en la Castilla moderna». Manuscrits. Revista d’Història Moderna, 20, 157-185.
Martínez Peláez, S. (1987). La patria del criollo. Ensayo de interpretación de la realidad colonial guatemalteca. Puebla: Universidad Autónoma de Puebla.
Montsalvatje y Fossas, F. (1889). Noticias históricas. Olot: Juan Bonet, vol. IV.
Morte Acín, A. (2012). «Que si las oían reñir o maltractar el marido a la mujer la socorriesen: família, vecindad y violencia contra la mujer en la Edad Moderna». Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 30, 211-228.
https://doi.org/10.14198/RHM2012.30.13
Padrós, J. A. (2018). «Dos assassinats, nou bruixes i un llibre d'encanteris. Tres processos inèdits del Ripollès a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa». Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2015-2016, 401-439.
Padrós, J. A. (2019). «Una dona que fuig». Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca, 30, en premsa.
Peña Díaz, M. (2015). «La mala vida del clero. Abusos sexuales (siglos XVI-XVIII)». Andalucía en la Historia, 47, 50-53.
Pérez i Molina, I. (1988). «Dona i legislació a la Catalunya del segle XVIII. Processos de separació matrimonial». Pedralbes. Revista d'Història Moderna, 8, 259-266.
Perfetti, L. (2015). «Taking Women's Work Seriously». A: Foka, A., Liliequist, J. (eds.). Laughter, Humor, and the (Un)Making of Gender. Nova York: Palgrave Macmillan, 47-63.
https://doi.org/10.1057/9781137463654_4
Robert, J.-C. (2008). «Le viol et sa répression par les juridictions intermédiaires du Roussillon au XVIIIe siècle». A: Larguier, G. (ed.). Les justices royales sécondaires en Languedoc et en Roussillon, XVIIe-XVIIIe siècles. Perpinyà: Presses Universitaires de Perpignan.
https://doi.org/10.4000/books.pupvd.5034
Roca, P. (2005). «¿Quién trabajaba en las masías? Criados y criadas en la agricultura catalana (1670-1870)». Historia Agraria, 35, 49-92.
Roig Vidal, J. (2011). «El bandolerisme i altres problemes socials a Ulldecona a l’Edat Moderna». Rails, 27, 66-73.
Rubio Vela, A. (1988). El procés de Sueca. La mala vida en la comunitat rural del Trescents. València: Bromera.
Ruiz Sastre, M.; Macías Domínguez, A. M. (2012). «Cuando el amor desaparece. Ruptura de noviazgo y separación matrimonial en el Antiguo Régimen, el caso del Arzobispado de Sevilla». A: Serrano Martín, E. (ed.). De la tierra al cielo: Líneas recientes de investigación en historia moderna. Saragossa: FEHM – Institución Fernando el
Católico, vol. 2, 997-1014.
Solà, X. (2017). «Capellans apòstates i dissoluts». El Cartipàs, 102, 4.
Vigarello, G. (1999). Historia de la violación (siglos XVI-XX). Madrid: Cátedra.
Vinyoles, T. (1998). «Festes i alegries baixmedievals». Revista d’Etnologia de Catalunya, 13, 42-61.
Publicado
Descargas
Derechos de autor 2020 Joan Antoni Padrós

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.