De Venècia a Barcelona: els vitrallers i la importació de vidre pla al segle XVIII

Sílvia Cañellas Martínez

doi:10.5565/rev/manuscrits.237

De Venecia a Barcelona: los vidrieros y la importación de cristales planos en el siglo XVIII

Autores/as

Sílvia Cañellas Martínez Corpus Vitrearum Medii Aevi de Catalunya (CVC) https://orcid.org/0000-0003-4243-4184

PDF (CA)

Resumen

El presente trabajo pretende constatar los problemas que se produjeron en el paso de los siglos XVII al XVIII en Cataluña en el abastecimiento de cristales planos y ver la existencia de un comercio de importación de distintos tipos de vidrios procedentes de Venecia, que tuvieron como protagonistas a algunos pintores de vidrieras de Barcelona, entre los cuales destaca Francesc Saladriga. Los maestros del momento muestran una gran versatilidad de actividades en respuesta a los cambios de gustos y de las condiciones del negocio. A Francesc Saladriga, sus actividades profesionales le llevaron a viajar a Venecia para conocer directamente a los productores y comerciales del ramo. Sin embargo, en algunos de los viajes de importación, sus productos sufrieron contratiempos que supusieron desperfectos. El artículo se basa en documentación primaria del Archivo de Protocolos de Barcelona (AHPB) y del Archivo de la Corona de Aragón (ACA) y se amplía con documentos de otros archivos de Barcelona y con fuentes bibliográficas.

Palabras clave

vidriero, vidrio, siglo XVIII, Saladriga, comercio, Barcelona, Génova, Venecia, fontaneros, reclamaciones

Citas

Alcolea, S. (1960). La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII, Barcelona: Ajuntament de Barcelona. (Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, 14, 1959-60).

Andreu Vidiella, M. (1981). «La financiación de la industria naval en Barcelona (1745-1760)». Pedralbes, 1, 267-294.

Aymar i Puig, A. (1913). «Recuerdos de Barcelona. Vidrieras S. Ma. Mar de Barcelona y notícias de algunas personas que han intervenido en la restauración de tan insigne monumento». El Correo Catalán, 9, 14 i 15-X-1913.

Balasch, E. (2002). «Lleida. El cicle del Nadal als vitralls de la Seu Nova de Lleida». Taüll, 7, desembre 2002, 9-12.

Badosa Coll, E. (1998). «El comerç de Barcelona amb la resta d’Europa segons la correspondència de Francesc Roig i Vives». Pedralbes, 18-I, 93-106.

Blondel, N. (1993). Le Vitrail. Vocabulaire typologique et technique. París: Ministère de la Culture et de la Francophonie.

Cabo i Delclòs, L. (1979). Artistes i artesans que, en el transcurs dels segles, han intervingut al temple parroquial de Sant Just i Pastor de Barcelona. Barcelona: Arxiu Diocesà i Biblioteca Pública Episcopal.

Calosci, L. (2007). Nacionalisme econòmic i comerç mediterrani. Pensament i acció de la Junta de Comerç de Barcelona 1763-1847. Lleida i Vilassar de Mar: Pagès editors i Fundació Ernest Lluch.

Cañellas, S. (1993). Aproximació a l’estudi de les vidrieres de la Catedral de Barcelona. [Microforma] Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.

Cañellas, S. (1996). «Exàmens de mestratges dels pintors de vidrieres de Barcelona al final del segle XVIII ». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XIV, 273-304.

Cañellas, S. (2017). «Els vitrallers: entre els oficis del vidre i l’art de la pintura». Barcelona. Quaderns d’Història, 24, 247-258.

Cañellas, S.; Domínguez, C. (2008). «Els forns de vidre a Barcelona i la seva rodalia (segles XIV-XVI) / Kilns of Glass in Barcelona and its surroundings (14th-16th centuries)». Anuario de estudios medievales, 38-2, juliol-desembre 2008, 611-637.

https://doi.org/10.3989/aem.2008.v38.i2.80

Cañellas, S.; Domínguez, C. i Valldepérez, P. (2013). «Los Ravella, pintores de vidrieras del siglo XVIII». Cuadernos del vidrio, 2, 6-23.

Cañellas, S.; Gil, N. (2014). «La Fábrica de Vidrieras de los Amigó». Cuadernos del Vidrio, 3, 42-59.

Castellano, A. (2011). «Notícies documentals entorn dels vitralls». A: Els Vitralls del Monestir de Pedralbes i la seva Restauració. Barcelona: Ajuntament de Barcelona (Col·lecció MUHBA Documents, 4), 11-20.

Creixell, R. M. (2010). «Cases Grans. Interiors nobles a Barcelona (1739-1761)». Tesi doctoral en xarxa. Barcelona: Universitat de Barcelona.

Domínguez, C. (2001). «La vidriera als edificis civils de Catalunya. S. xiv-xvi». A: I Jornades Hispàniques d'Història del Vidre. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Barcelona, 305-332.

García Fernández, Mª N. (2006). Comerciando con el enemigo: el tráfico mercantil anglo-español en el siglo XVIII (1700-1765). Madrid: CSIC. (Biblioteca de Historia, n. 60).

Grendi, E. (2004). «Gli inglesi a Genova (secoli XVII-XVIII)». Quaderni Storici, v. 39, n. 115-1, 241-278.

Juárez Valero, E. (2012). «El negocio del vidrio en la Península Ibérica medieval», Mirabilia: Revista Eletrônica de Historia Antiga e Medieval, 15.

Madurell i Marimón, J. (1954). «El presbítero Vicente Massanet, la Iglesia de Rupià y la Capilla de San Paciano de la Seo de Barcelona». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 9, 5-48.

Madurell i Marimón, J. (1958). La Capilla de la Immaculada Concepción de la Seo de Tarragona. Tarragona: Instituto de Estudios Tarraconenses Ramón Berenguer IV.

Marquès i Casanovas, J. (1981). «Els vitralls de la Seu de Girona». Revista de Girona, 97, 267-274.

Marquès i Casanovas, J. (1955). «La fachada de la Catedral de Girona». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, 10, 286-316.

Miralpeix, F. (2008). «L'acabament de la seu de Girona. Projectes i fases de construcció de la façana barroca (1680-1733)». LOCVS AMOENVS, 9, 189-227.

Nieto Alcaide, V. (1989). La luz, símbolo y sistema visual. Madrid: Ediciones Cátedra.

Paciera, W. (2014). «Navigavione, piloti, testimoniali e naufragi nell'Istria del Settecento». Mediterranea. Ricerce storiche, 30, 83-106.

Pintó i Xandri, J. (1977). Basílica de Santa María del Mar. Barcelona. Vitralls. Vidrieras. Stained glass Windows. Barcelona: Santa Maria del Mar. (Sèrie Monogràfica Santa Maria del Mar, núm. 2, Vitralls).

Ríos Delgado, J. J. (2009). El funcionamiento de los primeros años de la escuela náutica de Barcelona bajo la dirección de Sinibaldo Mas y factores socio-económicos que motivaron su creación. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.

Riu de Martín, M. C. (2008). «La manufactura del vidrio y sus artífices en la Barcelona bajomedieval». Anuario de Estudios Medievales , 38/2, 585-609.

https://doi.org/10.3989/aem.2008.v38.i2.79

Rodríguez García, J. (1997). «El soplador de vidrio». Espacio, Tiempo y Forma, Serie VII Historia del Arte, 10, 111-132.

https://doi.org/10.5944/etfvii.10.1997.2306

Sanjust, C. (2010). L’obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins al segle XVI. Un monestir reial per a l’ordre de les Clarisses a Catalunya. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Trepat Céspedes, A. (2016). «La Verge del Cor de Valldonzella: representació i devoció des del segle XIV fins a l’actualitat». A: Alcoy, R. (ed.). L’art medieval en joc. Barcelona: Universitat de Barcelona, 373-380.

Triadó, J. R. (1984). L’època del Barroc s. XVII-XVIII. Barcelona: Edicions 62. (Història de l’Art Català, volum V).

Vallugera Fuster, A. (2016). El mercat artístic a Barcelona (1770-1808). Producció, consum i comerç d’art. Barcelona: Universitat de Barcelona. Tesis digitals: http://hdl.handle.net/2445/104972

Biografía del autor/a

Sílvia Cañellas Martínez, Corpus Vitrearum Medii Aevi de Catalunya (CVC)

Llicenciada en Història i en Història de l'Art i Doctora en l'esmentada especialitat, per la Universitat de Barcelona. Funcionària jubilada del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, Catedràtica d'Ensenyament secundari.