Fiesta pública y memorialística en la Barcelona barroca

Arantxa Llàcer Martorell

Resumen

Una de las herramientas más efectivas para conocer con más detalle los diferentes episodios de la historia es la memorialística. A través del estudio de estos testimonios de primera mano, ahora somos capaces de saber los intereses y preocupaciones del conjunto de la sociedad en cada periodo histórico. El presente artículo pretende describir el funcionamiento general de la memorialística y las características de los dietarios más concretamente. A través del estudio de dietarios institucionales catalanes, pero también mediante otros de carácter privado, escritos por autores particulares, desgranamos los detalles de la fiesta barroca de la ciudad condal y entendemos cómo los eventos más relevantes afectaban su día a día y el de sus coetáneos. Veremos con cada uno de ellos elementos diferentes de un mismo momento, diversos puntos de atención ante una misma actualidad y, al mismo tiempo, formas muy variadas de hacer memoria.

Palabras clave

Memorialística; dietarios; historia; Barcelona; instituciones; ciudadanos; escritura en primera persona.

Texto completo:

PDF (Català)

Referencias

Amelang, J. (2003). El vuelo de Ícaro. La autobiografía popular en la Europa moderna. Madrid: Siglo xxi.

Castillo, A. (2015). «El alfabeto y el calendario. Libros de cuentas y libros de memorias en el Siglo de Oro». A: Jané, O., Poujade, P. (eds.). Memòria personal. Construcció i projecció en primera persona a l’Època Moderna. Madrid: Casa de Velázquez, 45-62.

Coll i Alentorn, M. (1991). Historiografia. Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

DGC = Dietaris de la Generalitat de Catalunya, dir. de Josep Maria Sans i Travé. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999, v. iii.

Duran, A., Sanabre, J. (1947). Llibre de les solemnitats de Barcelona. Edició completa del manuscrit de l’Arxiu Històric de la Ciutat, v. ii (= 1564-1719). Barcelona: Institució Patxot.

Escartí, V. J. (1990). «Unes consideracions sobre la dietarística valenciana del segle xvii». Caplletra, 9, 119-129.

—(1998). Memòria privada. Literatura memorialística valenciana del segle xv al xviii. València: Edicions 3 i 4.

—(1999). «Introducció». A: J. Aierdi. Dietari. Notícies de valència i son regne de 1661 a 1664 i de 1667 a 1679. Barcelona: Barcino.

—(2011). «Sobre els primers testimonis memorialístics valencians: anotacions dietarístiques i cròniques locals». Quaderns de filologia. Estudis literaris, xvi, 159-173.

Jané, O., Miralles, E., Fernández, I. (eds.) (2013). Memòria personal. Una altra manera de llegir la història. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona (Col·l. «Monografies Manuscrits»).

Jané, O. (2013). «Memòria personal: la història i l’escriptura». Pròleg a: Jané, O., Miralles, E., Fernández, I. (eds.) (2013). Memòria personal. Una altra manera de llegir la història. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona (Col·l. «Monografies Manuscrits»), p. 7-10.

Jané, O., Poujade, P. (eds.) (2015). Memòria personal. Construcció i projecció en primera persona a l’Època Moderna. Madrid: Casa de Velázquez.

Llàcer, A. (2015). «Aproximació a les fonts de Jaume Ramon Vila (AHCB, ms. B-100)». Mirabilia/medtrans, 1, 159-175.

Llàcer, A. (2016). «El dietari de Jaume Ramon Vila, una obra fragmentada». Scripta, 8, 105-115.

—(2018). «Memòries o història? Sobre els límits dels gèneres en la literatura de l’edat moderna». Revista Internacional d’Humanitats, 42, 105-116.

Mandingorra, M. (2002). «La configuración de la identidad privada: diarios y libros de memorias en la baja Edad Media». Historia. Instituciones. Documentos, 29, 217-236.

Miralles, E. (2003). «La visió dels ciutadans: els dietaris personals». Barcelona Quaderns d’Història, 9, 207-232.

MNA = Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietari del Antich Consell Barceloní, a cura de F. Carreras Candi et. al., dir., v. vii i viii. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1898.

Mouysset, S. (2015). «Pourquoi laisser trace de sa vie ordinaire? France-Catalogne (xve-xixe siècle)». A: Jané, O., Poujade, P. (eds.). Memòria personal. Construcció i projecció en primera persona a l’època moderna. Madrid: Casa de Velázquez, 63-75.

Pujades, J. (1975). Dietari de Jeroni Pujades (1601-1605), a cura de J. M. Casas Homs, v. i. Barcelona: Rafael Dalmau.

Simon, A. (1988). «Memorias y diarios personales de la Cataluña Moderna». Historia Social, 2, 119-134.

—(1991). Cavallers i ciutadans a la Catalunya del Cinc-cents. Barcelona: Curial.

—(2004). «La historiografia del segle del Barroc (de Jeroni Pujades a Narcís Feliu)». A: Balcells, A. (ed.). Història de la historiografia catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 93-116.

—(2015). «Memòries i diaris personals de la Catalunya moderna. Del no res a la plètora». A: Jané, O., Poujade, P. (eds.). Memòria personal. Construcció i projecció en primera persona a l’època moderna. Madrid: Casa de Velázquez, 17-30.

Vila, J. R. Dietari (1596-1601), AHCB, ms. B-100.

Métricas de artículo

Cargando métricas ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2018 Arantxa Llàcer Martorell