Los «Secrets d’agricultura» (1617) de Miquel Agustí en el contexto de los libros agronómicos europeos
Resumen
El libro de Miquel Agustí, Secrets d’agricultura (1617), se analiza en contraste con los textos agronómicos europeos anteriores y coetáneos para observar las fuentes y el contexto ideológico y textual. Se muestran algunos resultados de cotejar la obra de Agustí con una de sus fuentes principales, el libro francés La Maison rustique de Charles Estienne y Jean Liébault, y se observa cómo se extrae de él buena parte del contenido y de la redacción. Se constata que en la obra de Agustí no hay influencia de de la obra del agrónomo español Alonso de Herrera ni del texto más avanzado de inicio del siglo XVII, el Théâtre d’Agriculture de Olivier de Serres. De la fuente principal proceden algunos galicismos, dentro de una obra que contiene también interesantes palabras genuinas, muy útiles para la historia de la lengua catalana y en particular de sus hablas del noreste.Palabras clave
Miquel Agustí, siglos XVI y XVII, agricultura, textos agronómicos europeos, traducción, lengua catalana, galicismos, dialectalismosCitas
Agustí, M. (1617). Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril. Dues edicions facsímils: Barcelona: Altafulla, 1988, amb estudis preliminars de L. Argemí, J. Garriga, M. Prats, A. Rossich i A.-J. Soberanas; Vilafranca del Penedès: Andana, 2007, amb pròleg d’Emili Giralt i introducció de Xavier Luna-Batlle.
ALDC = Veny, J.; Pons, L. (2010). Atles lingüístic del domini català, vol. 5: 10. Indústries relacionades amb l’agricultura, 11. Els vegetals. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
ALPO = Guiter, E. (1966). Atlas Linguistique des Pyrénées Orientales. París: Centre National de la Recherche Scientifique.
Argemí, L. (1985). «Agronomía y revolución agraria en España (1750-1820)». A: Lluch, E.; Argemí, L. Agronomía y fisiocracia en España (1750-1820). València: Institución Alfonso el Magnánimo, 1-43.
Baranda, C. (1989). «Ciencia y humanismo: la Obra de agricultura de Gabriel Alonso de Herrera (1513). Criticón, 46, 95-108.
Barri, M. (1999). Aportació a l’estudi dels gal·licismes del català. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
Cifuentes, L. (2001). La ciència en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona.
DCVB = Alcover, A. M.; de Borja Moll, F. (1930-1962). Diccionari català-valencià-balear (2a ed. 1975-1977).
DECat = Coromines, J. (1980-2001). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial /La Caixa. Estienne, Ch. (1564). L’Agriculture et Maison rustique. París: Jacques Dupuy. https://archive.org/details/lagricultureetma00esti
Estienne, Ch.; Liébault, J. (1597). L’Agriculture et Maison rustique. Ginebra: Gabriel Cartier. http://www.e-rara.ch/doi/10.3931/e-rara-6831
Gilabert, F. (1626). Agricultura práctica con la qual puede uno llegar a ser perfecto agricultor en lo mas necessario para la vida humana en qualquier tierra que estuviere. Barcelona: Sebastián de Comellas.
Giralt, E. (2002). «Les fonts del Llibre dels secrets de agricultura de fra Miquel Agustí (1617)». A: Negro Acedo, L. (ed.). Mélanges offerts à Charles Leselbaum. París: Éditions Hispaniques, 327-339.
— (2008). «El conreu de la vinya». A: Giralt, E. (dir.). Història agrària dels Països Catalans: III Edat Moderna, Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Goudin, H. (2001). Olivier de Serres, science, expérience, diligence en agriculture au temps de Henri IV. Arles: Actes Sud.
Herrera, A. de [1513]. Agricultura general, edición crítica de Eloy Terrón. Madrid: Ministerio de Agricultura, 1996.
Inglada, J. R. (2002). Els masos de l’Armentera. Figueres: Gràfiques Canigó.
Lieutaghi, P. (2001). «Le grand ménage des savoirs paysans». A: Olivier de Serres. Le Théâtre d’agriculture et mesnage des champs. Arles: Actes Sud, 7-54.
Luna-Batlle, X. (2004). «Variació històrica i dialectal dins Els secrets d’agricultura (1617) de Miquel Agustí». Estudis de llengua i literatura catalanes XLIX, «Miscel·lània Joan Veny» 5, 37-51.
— (2011). Edició de Libre de plantar vinyes e arbres... Tractat d’agricultura del s. XV. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
— (2013). «El Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril (1617) de Miquel Agustí: un llibre no del tot obert». Manuscrits, 31, 65-87.
Martí Escayol, M. A. (2012 [2008]) «El manuscrit Esp. 291 i el manuscrit BC 754 com a fonts del Llibre dels secrets de agricultura de Miquel Agustí». A: Martí Escayol, M. A. (ed.). De Re Rustica. Vilafranca del Penedès: Edicions i propostes culturals Andana, 39-55.
Mizauld, A. (1578). Le jardinage. Ginebra: Jean Lertout.
Monturiol, J.; Domínguez, E. (2001). El parlar de la Garrotxa. Olot: Ràdio Olot.
Núñez, L. P. (2007-2008). «Ediciones e historia textual del Libro de los secretos de agricultura de Miguel Agustín». Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, LI, 199-223.
Saltini, A. (1979). Storia delle scienze agrarie. Bolonya: Edagricole.
Serres, O. de (2001 [1600]). Le Théâtre d’agriculture et mesnage des champs. Arles: Actes Sud (d’acord amb la de 1804-1805)
Veny, J. (1979 [1962]). «Sobre els castellanismes del rossellonès». A: Veny, J. Estudis de geolingüística catalana. Barcelona: Edicions 62.
— (2001 [1988]). Llengua i entorn natural. Barcelona: Edicions 62.
Publicado
Descargas
Derechos de autor 2016 Xavier Luna-Batlle
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.
