Corts i exèrcit. Catalunya en l’estratègia política del ministeri del comte duc d’Olivares (1632-1640)

Antoni Simon Tarrés

Resum

Aquest article vol demostrar que l’opció triada pel ministeri del comte duc d’Olivares per intervenir a Catalunya a l’estiu del 1640 era una fórmula ben madurada en els cercles governamentals de la monarquia hispànica. L’estratègia de realitzar una convocatòria de Corts acompanyada de la presència d’un exèrcit va ser àmpliament tractada a les juntes i consells de la monarquia d’ençà de les fracassades corts de 1626-1632. L’examen detallat de dites deliberacions demostra que, entre els ministres cortesans, existia un ampli consens sobre la necessitat de l’ús combinat de la força i de la política per tal de modificar l’equilibri constitucional heretat de la unió dinàstica dels Reis Catòlics. Les discrepàncies només radicaven en l’oportunitat, o no, de fer-ho en un moment en què aquest problema constitucional intern podia barrejar- se amb la gran pugna per l’hegemonia d’Europa que enfrontava les potències francesa i espanyola.

Paraules clau

Olivares; monarquia hispànica; Catalunya; corts; estratègia política; revolució catalana de 1640

Text complet:

PDF

Referències

Álvarez Nogal, C. (1997). El crédito de la Monarquía Hispánica en el reinado de Felipe IV. Valladolid: Junta de Castilla y León.

Arrieta, J. (1995). «La disputa entorno a la jurisdicción real en Cataluña (1585-1640). De la acumulación de tensión a la explosión bélica». Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 15, p. 33-94.

Bianchi, L. (1996). Rinascimento e libertinismo. Studi su Gabriel Naudé. Nàpols: Bibliopolis.

Dánvila y Collado, M. (1886). El poder civil en España. Madrid: Imprenta y Fundición Manuel Tello, tom VI.

Elliott, J. H. (1966). La revolta catalana 1598-1640. Barcelona: Vicens Vives, 1966 (primera edició: Cambridge, 1963).

— (1984). Richelieu y Olivares. Barcelona: Crítica.

— (1990). El conde duque de Olivares. El político en una época de decadencia. Barcelona: Crítica (primera edició: Yale University 1986).

Fortea, J. I. (2008). Las cortes de Castilla y León bajo los Austrias. Una interpretación. Valladolid: Junta de Castilla y León.

Gelabert, J. E. (1997). La bolsa del rey. Rey, reino y fisco en Castilla (1598-1648). Barcelona: Crítica.

Graves, M. (2001). The Parliaments of Early Modern Europe. Nova York: Longman.

Hernàndez, B. (1996). «Un assaig de reforma del sistema fisco-financer de la monarquia a Catalunya: l’impost del quint sobre les imposicions locals 1580-1640», Manuscrits. Revista d’Història Moderna 14, p. 297-319.

Hugon, A. (2004). Au service du Roi Catholique. ‘Honorables ambassaders’ et ‘Divins espions’. Madrid: Casa de Velázquez.

Iglesia, A. (1983). «Pau Claris y la soberanía nacional catalana. Notas», a Actas del IV Symposium de Historia de la Administración. Madrid: Instituto Nacional de la Administración Pública, p. 401-450.

Leman, A. (1938). Richelieu et Olivares. Leurs négotiations secrètes de 1636 à 1642. Lilla: Facultés Catholiques.

Naudé, G. (1998). Consideraciones políticas sobre los golpes de Estado. Madrid: Tecnos. Edició a càrrec de Carlos Gómez Rodríguez.

Sanabre, J. (1956). La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa 1640-1659. Barcelona: Real Academia de Buenas Letras de Barcelona.

Simon Tarrés, A. (1999). Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2000). «Salvador Fontanet i Savila (1560-1633). Un jurista gironí a la Cort dels Àustria», Quaderns de la Selva. Estudis en honor de Josep M. Pons i Gurí, 12, p. 79-90.

— (2005). Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2008). Pau Claris, líder d’una classe revolucionària. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

— (2009). «Un rey tirano. La imagen de Felipe II en Catalunya a través del dietario de Jaume Ramon Vila», a León Carlos Álvarez Santaló (ed.), Estudios de Historia Moderna en homenaje al profesor Antonio García Baquero. Sevilla: Universidad de Sevilla, p. 183-194.

— (2011). Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea. València: Publicacions de la Universitat de València.

Villanueva, J. (1995). «El debat sobre la constitució de l’Observança a les corts catalanes de 1626-1632», Manuscrits. Revista d’Història Moderna 13, p. 247-272.

— (2002). El concepto de soberanía en las polémicas previas a la revuelta catalana de 1640. Tesi doctoral: Universitat Autònoma de Barcelona.

Zudaire, E. (1957). «Cortes catalanas. Comentario a un informe del año 1635». Hispania, 68, p. 395-423.

— (1961). «El cardenal infante virrey de Cataluña», Hispania XXI-84, p. 580-633.

— (1964). El conde duque y Cataluña. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Mètriques darticles

Carregant mètriques ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2015 Antoni Simon Tarrés