Historiografía, erudición, identidad: sobre la autoría del «Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona» (c. 1588/1589)
Resumen
Palabras clave
Texto completo:
PDF (Català)Referencias
Achón, J. A. (2001). «La Provincia Noble. Sobre las raíces históricas de la “teoría foral clásica” y el discurso político de Esteban de Garibay». A: Iñaki Bazán ed. lit. El historiador Esteban de Garibay. Donostia: Eusko Ikaskuntza.
Aguirre D. (1725). Tratado histórico-legal del Real Palacio antiguo y su Quarto Nuevo de la Excelentissima Ciudad de Barcelona, y de los officios de sus Alcaydes, o Concerjes. Viena: Wosffgango Schwendimann.
Arrieta, J. (1995). «La disputa en torno a la jurisdicción real en Cataluña (1585-1640): de la acumulación de la tensión a la explosión bélica». Pedralbes, 15, 33- 93.
Bajet, M. (1998). «La compilació de 1588/89 i la seva relació amb els altres codis europeus del segle XVI». Pedralbes, 18-II, 123-134.
— (1999). «La compilació de 1588/89: notes sobre la seva sistemàtica». A: El territori i les seves institucions històriques. Actes de les jornades d’estudi commemoratives del 650è aniversari de la incorporació definitiva del marge dret del riu Ebre a Catalunya. Ascó 28, 29 i 30 de novembre de 1997. Barcelona: Fundació Noguera, col. Estudis, 20, II, 657-685.
Balaguer, V. (1885-1886). Las calles de Barcelona. Barcelona: Est. Tip. Ed. de Salvador Moreno, 2 vol.
Belenguer, E. (1996). «La Generalitat en la cruïlla dels conflictes jurisdiccionals (1578-1611)». A: Dietaris de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, vol. III, IX-XLVI.
Beuter, P. A. (1604). Segunda parte de la Corónica general de España y especialmente de Aragón, Cataluña y Valencia, donde se tratan las cobrancas d’estas tierras de poder de moros por los ínclytos reyes de Aragón y condes de Barcelona, y pónese en particular la conquista de la ciudad y reyno de Valencia y Murcia, con las yslas Mallorca, Menorca, Eviça y las otras. València: Pedro Patricio Mey. [1a ed. València, 1551.]
Binimelis, J. (1927). Nueva historia de la isla de Mallorca y de otras islas a ella adyacentes. Palma: Impr. de José Tous, 5 vol.
Bofarull, A. (1885). Guía-Cicerone de Barcelona. Barcelona: Imp. Hispana de V. Castaños.
Calça, F. (1588). De Catalonia liber primus. Barcelona: J. Cendrat.
Carbonell, P. M. (1997). Cròniques d’Espanya. Barcelona: Barcino, 2 vol. [edició crítica d’Agustí Alcoberro].
Coll, M. (1947-1948). «La llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons». Estudis Romànics, I, 1-47.
— (1990). Guifré el Pelós en la historiografia i en la llegenda. Barcelona: IEC.
Concina, D. (1772). Historia del probabilismo y rigorismo: dissertaciones theologicas, morales y criticas, en que se explican y defienden de las sutilezas de los modernos probabilistas, los principios fundamentales de la tehologia christiana. Madrid: viuda de Manuel Fernández.
Constitucions y altres drets de Cathalunya. Barcelona: Hubert Gotard, 1588-1589.
Constitucions y altres drets de Cathalunya. Barcelona: Joan Pau Martí i Joseph Llopis, 1704.
Corbera, E. (1678). Cataluña ilustrada contiene su descripción en común y particular con las poblaciones, dominios y successos desde el principio del mundo asta que por el valor de su nobleça fue libre de la oppresión sarracena. Nàpols: Antonino Gramiñani.
Coroleu, J.; Pella, J. (1876). Las Cortes catalanas. Estudio jurídico y comparativo de su organización y reseña analítica de todas sus legislaturas, episodios notables, oratoria y personajes ilustres, con muchos documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón y el del Municipio de Barcelona. Barcelona: Imprenta de la Revista Histórica Latina.
Delgado, J.; Centellas, R. (1989). Los Fueros de Aragón. Segunda Muestra de Documentación Histórica Aragonesa. Catálogo Exposición realizada en Zaragoza, abril de 1989. Centro de Documentación Bibliográfica Aragonesa y Diputación de Aragón.
Despuig, C. (1996). Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Barcelona: Curial. [ed. crítica a cura de Joan Tres].
Diago, F. (1603). Historia de los victoriosissimos antiguos Condes de Barcelona. Barcelona: Sebastian de Cormellas.
Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1994-2007). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 10 vol. [A cura de Josep Maria Sans i Travé et al.].
Dietari del Antich Consell Barceloní (1892-1975). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Duran, E. (2001). «Patriotisme i historiografia humanística». Manuscrits. Revista d’història moderna, 19, 43-58.
Farnés, S. (1992-1999). Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna, 8 vol.
Figueras, N. (1994). «Francesc Calça (1521-1603) i la seva producció poètica quadrilingüe. Un inventari». Estudi General, 14, 87-104.
Fleury, A. (1514). De regum procerumque: Francorum origine gestisque clarissimusque ad Philippum Augustum: libri quinque nunc primum impressi. París: I. Petit; I. Badio.
Font, J. M. (1988). «Estudi introductori». A: Constitucions de Catalunya. Incunable de 1495. Barcelona: Generalitat de Catalunya. [reimpr. facs. ed. de Barcelona, Pere Michel i Diego Gumiel, 1495].
— (1990). «La compilació manuscrita de les Constitucions de Catalunya (1413-1422)». Medievalia, 9, 107-131.
Gacto, E. (1992). «Censura política e Inquisición: la Historia Pontifical de Gonzalo de Illescas». Revista de la Inquisición, 2, 23-40.
Galdeano, R. (2002). La serie iconográfica de los monarcas de Catalunya-Aragón de Filippo Ariosto para el Palau de la Generalitat (1587-1588). Girona: Universitat de Girona, treball de llicenciatura inèdit [dirigit per Joaquim Garriga i Riera].
— (2003). «La sèrie iconogràfica dels comtes i comtes-reis de Catalunya-Aragó, del pintor Filippo Ariosto, per al Palau de la Generalitat de Catalunya (1587- 1588). Art, pactisme i historiografia». Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 7, 51- 70.
— (2006). «Historiografia i iconografia: la sèrie icònica dels comtes de Barcelona del Palau de la Generalitat de Catalunya (1587-1588)». Arxiu de Textos Catalans Antics, 25, 375- 409.
— (2010). «La galeria de retrats del comtes-reis. Una lectura historiogràfica». L’Avenç, 355, 30- 39.
— (2013). La Història moral de Cathalunya i la historiografia catalana de l’època moderna. Girona: Universitat de Girona [tesi doctoral inèdita dirigida per Xavier Torres i Joaquim Garriga].
García, R. (2011). La herencia del pasado. Las memorias históricas de España. Barcelona: Galaxia Gutemberg.
Garibay, E. (1628). Los quarenta libros del compendio Historial de las chronicas y Universal historia de todos los reynos de España. Barcelona: Sebastián de Cormellas, 4 vol.
Giesey, R. E. (1968). If not, not. The Oath of the Aragonese and the Legendary Laws of Sobrarbe. Nova Jersey: Pricenton University Press.
Gil, X. (1988). De las alteraciones a la estabilidad. Corona, fueros y política en el reino de Aragón. 1585-1648. Barcelona: Universitat de Barcelona [tesi doctoral inèdita dirigida per Pere Molas].
González, E. (1916). Guia histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Madrid: Tipografia de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos.
Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) (1990). Barcelona: Enciclopèdia Catalana, vol. 20.
Iglesias, A. (1989). La creación del derecho. Una historia del derecho español. Lecciones II. Barcelona: Signo [reimpr.].
Iglésies, J. (1949). Pere Gil, S. I. (1551-1622) i la seva Geografia de Catalunya. Barcelona: s. n. (Quaderns de Geografia; I) [ed. facs. Barcelona: IEC, 2002].
Illescas, G. (1583). Historia Pontifical y Católica (2a part). Saragossa: Domigo de Portonariis.
— (1589). Historia pontifical y catholica en la qual se contienen las vidas y los hechos notables de todos los summos pontífices romanos. Barcelona: Jayme Cendrat.
Lalinde, J. (1976). Los Fueros de Aragón. Saragossa: Librería General.
Lazerme, P. (1975-1977). Noblesa catalana: cavallers i burgesos de Rosselló i Cerdanya. La Roche-sur-yon : Impr. centrale de l’ouest, 3 vol.
Loris, J. D. (1598). Memorial de manaments y advertencias del molt illustre y reueredissim señor don Ioan Dymas Loris, bisbe de Barcelona... per als sacerdots, confessors, rectors y curats de son bisbat: dividit en dotze capitols. Barcelona: Raphael Nogues llibreter [atribuït a Pere Gil].
Madurell, J. M. (1946). «Las actas notariales certificatorias de la exhibición de antiguos nobiliarios». La notaria, 81, 292- 328.
— (1951-2). «Algunas antiguas ediciones barcelonesas de libros (1502-1704). (Notas para su historia)». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIV, 133- 172.
Manescal, O. (1602). Semó vulgarment anomenat del Sereníssim Senyor Don Jaume II. Barcelona: Sebastián de Cormellas.
Miralles, E. (2001). «Notícies sobre l’Epítome de la genealogia dels comtes de Barcelona (C-1588/89». Quaderns de la Selva, 13, 307-318.
— (2007). «Estudi Introductori». A: Viladamor, A. Història General de Catalunya [edició crítica d’Eulàlia Miralles]. Barcelona: Fundació Noguera.
Molas, J. (1978). «Francesc Calça: poemes». Els Marges: revista de llengua i literatura, 14, 77-95.
Monsalvatje, F. (1914). El Obispado de Elna. Olot: Impr. y libr. de sucesores de J. Bonet, 4 vol.
Morales, A. (1610). «Apologia de Ambrosio de Morales con una informacion al Consejo del Rey Nuestro Señor hecha por su orden y mandamiento en defensa de los Anales de Geronimo Çurita». A: Zurita, J. Anales de la Corona de Aragón. Saragossa: Lorenzo Robles & Juan de Lanaja y Quartanet, Vol. VI.
Morte, C. (1990-1991). «Pintura y política en la época de los Austrias: los retratos de los reyes de Sobrarbe, condes antiguos y reyes de Aragón de la Diputación de Zaragoza (1586), y las copias de 1634 para el Buen Retiro de Madrid (I) i (II)». Boletín del Museo del Prado, XI, 19-35, i XII, 19-35.
Oleart, O. (2004). «El capítulo 24 de la Cortes de Monzón de 1585 y la elaboración de la recopilación catalana de 1588-89. Datos para su historia». Initium. Revista catalana d’Història del Dret, 9, 223-286.
Paguera, L. (1632). Practica, forma y stil de celebrar Corts Generals en Catalunya y materias incidents en aquellas, dividida en tres parts. Barcelona: Jeroni Margarit.
Pérez, M. (2001a). «L’arrelament de la Diputació del General. Pàtria i vertebració política a finals del cinc-cents». A: ed. Albareda, J. Del patriotisme al catalanisme. Vic: Eumo, 31-50.
— (2001b). «Introducció». A: Serra, E. (coord.). Cort General de Montsó (1585), Montsó Binèfar. Procés del Protonotari. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
— (2004). Entre el rei i la terra. El poder polític a Catalunya al segle xvi.Vic: Eumo.
Pons, J. M. (1995). «Introducció». A: Constitucions y altres drets de Cathalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, I- XX [reed. De CADC 1704].
Pujades, J. (1829-1832). Cronica universal del principado de Cataluña escrita a principios del siglo XVII por Geronimo Pujades. Barcelona: Impr. de J. Torner, 3 t. en 8 vol.
Quantin, J. L. (2001). Le rigorisme chrétien. París: Cerf.
Quer, P. (2000). L’adaptació catalana de la Historia de rebus Hispaniae de Rodrigo Jiménez de Rada: textos i transmissió (segles XIII-XV) [tesi doctoral UB dirigida per Lola Badia i Pàmies].
Riquer, M. de (2000). Llegendes històriques catalanes. Barcelona: Quaderns Crema.
Roldán, A. (1974). «Gonzalo de Illescas y la Historia Pontifical». A: Estudios Literarios dedicados al profesor Mariano Baquero Goyanes. Murcia: Universidad de Murcia, 587-638.
Román de Zamora, J. (1595). Repúblicas del mundo. Salamanca: Juan Fernández.
Romano, E. A. (1992). Transcripción y edición del Catálogo Real de Castilla autógrafo inédito de Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés. California: University of California (Santa Bárbara). [tesi doctoral inèdita]
Simón, M. del C. (1980). Bibliografia de Cataluña. Notas para su realización. Tomo I (1481-1765). Madrid: CSIC.
Sísulo, M. (1524). Cronica d’Aragon, Valencia: Juan Jofre [repr. facs. Barcelona: 1974].
Tate, R. B. (1980). «Margarit i el tema dels gots». Actes del Vè col·loqui de llengua i literatura catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 151-168.
Toldrà, M. (2002). «Sobre la presència d’algunes cròniques catalanes a l’arxiu reial de Barcelona». Estudis Romànics, XXIV, 169-187.
Tomic, P. (1534). Històries e conquestes dels excel·lentíssims e cathòlics reys de Aragó e de lurs antecessors los comtes de Barcelona. Barcelona: Carles Amorós. [ed. facs. València, 1970].
Vila, I. (2010). La Compañía de Jesús en Barcelona en el siglo XVI: el Colegio de Nuestra Señora de Belén. Madrid: Universidad Pontificia Comillas.
Villanueva, J. (1994). «Francisco Calça y el mito de la libertad originaria de Cataluña». Revista de Historia Jerónima Zurita, 69-70, 75-87.
— (2000). «Observacions sobre La fi del comte d’Urgell: datació, transmissió manuscrita, contingut ideològic». Arxiu de Textos Catalans Antics, 19, 611-635.
— (2003). «Francesc Calça». A: Diccionari d’historiografia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
— (2004). Política y discurso histórico en la España del siglo XVII. Las polémicas sobre los orígenes medievales de Cataluña. Alacant: Publicaciones Universidad de Alicante.
Zurita, J. (1984). Gestas de los Reyes de Aragón de Jerónimo Zurita desde comienzos del reinado al año 1410. Zaragoza: Institución Fernando el Católico. [edició preparada per Ángel Canellas López; trad. Guillen Cabañero a Indices rerum ab Aragoniae regibus gestarum ab initiis regni ad annum MCDX. Saragossa, 1578, Portonaris].
— (1967-1985). Anales de la Corona de Aragón. Saragossa: IFC/CSIC, 9 vol. [a cura d’A. Canellas López].
Métricas de artículo
Metrics powered by PLOS ALM