Locus Amoenus https://revistes.uab.cat/locus <p><em>Locus Amœnus</em> és una revista científica de periodicitat anual i accés obert, publicada pel Departament d'Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Publica articles revisats per "doble cec" en tots els camps de la història de l'art, de metodologies diverses i en funció de la seva originalitat, rellevància o interès interdisciplinar.</p> ca-ES <p>Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:</p><ol type="a"><li>Els autors conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de <a title="Creative Commons" href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/" target="_blank">Reconeixement 4.0</a> Internacional de Creative Commons (des del Vol. 15, 2017). Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a <a href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/" target="_blank">https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/</a>.</li><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li></ol> revista.locus.amoenus@uab.cat (Anna Orriols) revista.locus.amoenus@uab.cat (Sol Enjuanes) Fri, 22 Dec 2023 13:29:36 +0100 OJS 3.2.1.4 http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss 60 Una nova peça del Mestre de Cabestany: el «titulus crucis» de la portada de Sant Pere de Rodes https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-castineiras <p>La troballa en el mercat d’antiquaris d’una peça marmòria, fins ara desconeguda, procedent de la portada de l’església del monestir de Sant Pere de Rodes (el Port de la Selva, Alt Empordà) obre la possibilitat de reconstruir millor el programa iconogràfic de la façana duta a terme pel Mestre de Cabestany cap a l’any 1163. Es tracta d’un fragment petri amb el <em>titulus crucis</em>, el qual coronava la monumental creu que presidia el timpà inferior del conjunt, tal com es dedueix de les antigues descripcions. La peça, a més, permet endinsar-se en altres qüestions, com ara la peculiar tècnica del Mestre de Cabestany i el proveïment de pedra del seu taller, així com el significat i la funció litúrgica de la creu en el context d’aquest monestir benedictí de l’Empordà.</p> Manuel Antonio Castiñeiras González Drets d'autor (c) 2023 Manuel Antonio Castiñeiras González https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-castineiras Fri, 22 Dec 2023 00:00:00 +0100 Margarida de Prades i la disputa sobre la propietat de les relíquies reals https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-martin-gomez <p>Entre els esdeveniments més significatius de la vida de la reina Margarida de Prades es troba la seva aferrissada defensa com a legítima propietària de la col·lecció de relíquies que va heretar de Martí l’Humà. Va haver de fer front a un litigi interposat per la comunitat de celestins que les custodiava, va negociar amb Ferran d’Antequera i va exigir una compensació econòmica a canvi que Alfons el Magnànim les aconseguís. Entre aquestes relíquies es trobava el Sant Calze de l’Últim Sopar, conservat actualment a la catedral de València. Amb aquesta recerca, a partir de documents d’arxiu i publicacions recents, es reconstrueixen aquests fets, que ens permeten conèixer millor el valor de les relíquies per a les monarquies de la Corona d’Aragó al segle XV, les tensions internes i el paper de l’Església, així com la personalitat de la reina i les seves funcions a la cort.</p> Catalina Martin Lloris, Guillermo Gómez-Ferrer Lozano Drets d'autor (c) 2023 Catalina Martin Lloris, Guillermo Gómez-Ferrer Lozano https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-martin-gomez Fri, 22 Dec 2023 00:00:00 +0100 El voladís de la Casa de la Universitat de la Ciutat de Mallorca. Un compendi d’escultura i fusteria al segle XVII https://revistes.uab.cat/locus/article/view/37-58 <p>La darrera restauració del voladís de l’Ajuntament de Palma recuperà en gran part el valor artístic i simbòlic que aquest havia perdut després d’anys de degradació. L’esmentat element segueix jugant avui un paper rellevant en l’escenografia que desplega la façana de l’edifici consistorial en presidir la plaça de Cort, un nucli fonamental de la vida ciutadana de Palma. La present investigació pretén aclarir, a partir de fonts documentals inèdites, algunes circumstàncies que envoltaren la realització de l'esmentat ràfec i que en possibilitaren l’originalitat respecte als de la resta de casals ciutadans. Malgrat la pèrdua de la majoria de fonts directes sobre la fabricació de l’obra, l’estudi estableix un possible precedent desaparegut que n’explica la inspiració forana. També la relaciona amb altres treballs de fusta de l’edifici i evidencia que formà part d’un projecte unitari. Finalment, aporta novetats significatives sobre el seu autor, Gabriel Torres, que en permeten contextualitzar la intervenció i demostren fins a quin punt arribà la preeminència dels escultors sobre els fusters durant la segona meitat del segle XVII. Per acabar, s’hi fa una evolució històrica i una valoració de l’obra.</p> Concepció Bauçà de Mirabò Gralla Drets d'autor (c) 2023 Concepció Bauçà de Mirabò Gralla https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/locus/article/view/37-58 Fri, 22 Dec 2023 00:00:00 +0100 Tres «modelli» donats com a originals de David Teniers el Jove per la duquessa-vídua de Pastrana al Museu del Prado que testifiquen una venda il·legal https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-posada <p>El 1889 van ingressar al Museu del Prado tres quadres donats per la duquessa-vídua de Pastrana com a originals de David Teniers el Jove. Aquests tres quadres no han estat mai inclosos en els catàlegs del Museu i Díaz Padrón tampoc no els va recollir en els seus dos compendis de la pintura flamenca d’aquesta pinacoteca. L’estudi formal permet constatar que es tracta de còpies, i l’anàlisi de les mostres preses les situa a Madrid, entorn de 1900. No obstant això, aquestes tres còpies donades al Prado tenen un gran valor documental. En primer lloc, parlen del possible encobriment de la venda il·legal dels corresponents <em>modelli</em> originals durant els tràgics anys finals de l’últim duc de Pastrana i de l’Infantat. Però a més són, juntament amb cinc <em>modelli</em> originals procedents també d’aquesta col·lecció, l’únic testimoniatge de dues tapisseries pensades per Joan Josep d’Àustria per il·lustrar, respectivament, el seu viatge de Barcelona a Gènova i la seva entrada triomfal a Brussel·les com a governador general, i la presa de Valenciennes, la seva única victòria militar a Flandes. Els vuit <em>modelli</em> dissenyats per David Teniers el Jove van arribar a Espanya en l’equipatge del príncep juntament amb els quadres de la seva col·lecció. Venuts a la subhasta dels seus béns, finalment van acabar a la col·lecció Pastrana-Infantat. A finals del segle XVIII van quedar vinculats al patrimoni de la casa de Pastrana.</p> Teresa Posada Kubissa Drets d'autor (c) 2023 Teresa Posada Kubissa https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-posada Fri, 22 Dec 2023 00:00:00 +0100 «Un art tan noble i liberal»: un plet sobre l’exercici i la liberalitat de l’escultura a València (1691) https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-navarro <p>El gremi de fusters de València va sostenir el 1691 un plet contra l’autoritat municipal i l’escultor Antonio Lasala, a qui no consideraven habilitat per emprar la fusta perquè no era mestre examinat en l’ofici. En el procés van atestar personalitats destacades, artistes diletants i professionals com José García Hidalgo, Agustí Gasull i Apol·linari Raga, i les seves declaracions aporten una interessant informació sobre les seves trajectòries individuals i sobre la consideració que feien de la teoria i la pràctica artístiques, en particular de l’escultura i dels seus artífexs autòctons, com Lleonard Juli Capuz o Nicolau de Bussy.</p> Carlos Enrique Navarro-Rico Drets d'autor (c) 2023 Carlos Enrique Navarro-Rico https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-navarro Fri, 22 Dec 2023 00:00:00 +0100 Les tribunes a les esglésies del segle XVIII tarragoní: de la necessitat barroca a la pèrdua acadèmica https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-serra <p>Les tribunes es van deixar d’incloure a l’interior de les esglésies barroques tarragonines a mesura que anava transcorrent el segle XVIII. De l’esclat de la pràctica manifesta en ordes religiosos establerts en els principals nuclis habitats, es va passar a l’arraconament parroquial només necessari en espais més petits, com ara ermites o capelles. En els santuaris, la seva presència va variar segons si van ser construïts a començament o a final del segle XVIII, quan l’estètica acadèmica ja no les necessitava. A l’article s’hi comparen aquests edificis religiosos partint de la cronologia, la situació geogràfica, els mestres de cases, la utilitat i l’herència constructiva propis del Camp de Tarragona.</p> Anna Isabel Serra Masdeu Drets d'autor (c) 2023 Anna Isabel Serra Masdeu https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-serra Fri, 22 Dec 2023 00:00:00 +0100 El passat medieval en el discurs iconogràfic de les festes per la jura de la infanta Maria Isabel Lluïsa de Borbó (1833) https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-corrales <p>Els paral·lelismes entre la futura Isabel II i Isabel I de Castella van ser explotats en els camps polític, literari i artístic pels òrgans propagandístics de la monarquia espanyola, des del naixement de la infanta, l’octubre de 1830, fins als primers dos anys de regència de Maria Cristina de Borbó. I és que Isabel la Catòlica va néixer en una època en què, a falta de fill baró, la successió a la Corona de la filla primogènita dels monarques estava permesa. Tanmateix, aquesta tradició castellana, regularitzada en el còdex de <em>Las Siete Partidas</em> d’Alfons X al segle XIII, va quedar invalidada amb l’Auto Acordat per Felip V el maig de 1713, que també donava prioritat als barons de branques laterals. Davant d’això i de l’amenaça que la Corona passés a mans de Carles Maria Isidre de Borbó, el 29 de març de 1830 es va aprovar la Pragmàtica Sanció que promulgava l’acord de Corts de 1789 amb què Carles IV va pretendre recuperar la vella consuetud castellana. Poc abans de la mort de Ferran VII, en els festeigs per l’acte de jurament i reconeixement de les Corts espanyoles a Maria Isabel Lluïsa de Borbó com a princesa d’Astúries, la tradició política i l’estètica medievals van adquirir un paper encara més rellevant, sobretot en pintures i arquitectures efímeres creades <em>ex professo</em> per adornar els carrers de moltes ciutats del Regne. L’organització de torneigs medievals, com el de Barcelona, o les vindicacions de comtes i vells sobirans en obres literàries adornades amb gravats, en arbres genealògics i en diversos gèneres de la literatura popular també van ser utilitzats per evocar la Catalunya de Guifré el Pilós o l’Espanya dels Reis Catòlics. Aquesta mirada cap al passat medieval va servir a la Corona espanyola per legitimar la successió femenina al tron, mentre que, de retruc, es va crear el marc idoni que permetria a certs sectors afins a Isabel manifestar públicament la seva inclinació per l’estil gòtic, el qual s’estava posant de moda entre les classes burgeses per influx del moviment romàntic.</p> Laura Corrales Burjalés Drets d'autor (c) 2023 Laura Corrales Burjalés https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-corrales Fri, 22 Dec 2023 00:00:00 +0100 Una estació de ferrocarril a la muntanya: els edificis de viatgers de la línia Ribes-Queralbs-Núria https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-gorini <p>La línia del ferrocarril Ribes-Queralbs-Núria és potser la primera en què s’ha pogut documentar l’autoria arquitectònica dels edificis de viatgers de les estacions, obra de Raimon Duran i Reynals. Per la característica de ferrocarril turístic d’alta muntanya, sense un model arquitectònic establert per als edificis de viatgers de les estacions, el seu promotor, la societat Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes (FMGP), encara va valorar uns altres projectes, els que van presentar els arquitectes Josep Riera i Raguer i Josep Danès i Torras. La participació d’arquitectes en un ferrocarril que es construïa lluny de la ciutat responia a les particularitats de la seva execució, com a epítom del procés de creació simbòlica de la muntanya de Catalunya. El resultat, els edificis de viatgers de les estacions de Ribes Vila i de Queralbs, va assolir l’objectiu de l’empresa FMGP de convertir-los en la imatge del seu projecte turístic.</p> Carles Gorini Santo Drets d'autor (c) 2023 Carles Gorini Santo https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-gorini Fri, 22 Dec 2023 00:00:00 +0100 El periple dels quadres del llegat Cambó a l’Argentina https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-berenguer-cornet <p>La present investigació pretén donar a conèixer una part de la història més desconeguda d’una col·lecció de renom: la col·lecció Cambó. El seu propietari, l’empresari i polític català Francesc Cambó, en la seva darrera voluntat, en va llegar una part important a la Ciutat Comtal. Gràcies a la documentació conservada a l’arxiu del Museu Nacional d’Art de Catalunya, hem pogut resseguir amb detall les vicissituds del camí de tornada d’una part de les obres d’aquesta col·lecció, des de l’altra banda de l’Atlàntic fins a Barcelona. Les tenses relacions polítiques que existien en aquell moment entre l’Argentina i Espanya van provocar que els quadres haguessin de sortir de Buenos Aires de forma clandestina, amagats entre els mobles i els objectes personals d’un membre de l’ambaixada espanyola.</p> Mireia Berenguer Amat, Alícia Cornet Arilla Drets d'autor (c) 2023 Mireia Berenguer Amat, Alícia Cornet Arilla https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-berenguer-cornet Fri, 22 Dec 2023 00:00:00 +0100 «Que se entreguen a su legítimo propietario». Restitució d’obres d’art dipositades per l’SDPAN al Museu Nacional d’Art de Catalunya https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-mateos <p>Acabada la Guerra Civil Espanyola, la dictadura franquista va emprendre la labor de retornar als seus llocs d’origen el patrimoni historicoartístic que els governs dels territoris lleials a la República —País Basc i Catalunya— havien emmagatzemat en dipòsits de protecció. A Catalunya, una part va ser dipositada per la comissaria delegada del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional (SDPAN) en museus públics, organismes de tota mena i particulars a partir de 1939. Un dels museus agraciats amb aquells dipòsits va ser l’actual Museu Nacional d’Art de Catalunya, que va ingressar més d’un centenar d’obres i d’objectes artístics entre 1939 i 1958. Aquest article se centra en les obres d’art dipositades per l’SDPAN al museu català que van ser retornades als seus propietaris legítims en diferents moments entre 1946 i 2010.</p> Santos M. Mateos Rusillo Drets d'autor (c) 2023 Santos M. Mateos Rusillo https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-mateos Fri, 22 Dec 2023 00:00:00 +0100 La conquesta de l’espai: la presència femenina a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-bonet <p>En aquest estudi al·ludim a les dificultats de les dones en el seu acostament a la pràctica de la fotografia, concretades durant bona part del segle XX en el seu allunyament d’importants organitzacions, com les associacions d’aficionats. No obstant això, es van produir iniciatives que van ajudar a establir la seva presència d’una manera estable, la qual cosa va permetre canalitzar l’embranzida de les que hem de considerar pioneres en aquest entorn advers. La formació i el desenvolupament de l’anomenat Grup Femení de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya a la dècada de 1950 van permetre que una nova generació de fotògrafes pogués obrir-se camí. L’abundant documentació situada a la seu de l’entitat, especialment els llibres de registre de socis i el butlletí mensual, ha facilitat fer una anàlisi històrica, complementada amb les entrevistes en profunditat a diverses integrants del grup o als seus descendents. La recuperació de la seva memòria no sols suposa brindar-li un merescut reconeixement, sinó també ajudar a conformar un relat històric just que inclogui la visió de les dones, segons propugna el paradigma feminista.</p> Victoria Bonet Carbonell Drets d'autor (c) 2023 Victoria Bonet Carbonell https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v21-bonet Fri, 22 Dec 2023 00:00:00 +0100