Locus Amoenus https://revistes.uab.cat/locus <em>Locus Amoenus</em> és una revista científica de periodicitat anual i accés obert, publicada pel Departament d'Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Publica articles revisats per "doble ceg" en tots els camps de la història de l'art, de metodologies diverses i en funció de la seva originalitat, rellevància o interès interdisciplinar. Universitat Autònoma de Barcelona ca-ES Locus Amoenus 1135-9722 <p>Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:</p><ol type="a"><li>Els autors conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de <a title="Creative Commons" href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/" target="_blank">Reconeixement 4.0</a> Internacional de Creative Commons (des del Vol. 15, 2017). Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors o per la revista. La llicència completa es pot consultar a <a href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/" target="_blank">https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/</a>.</li><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li></ol> Les peces litúrgiques de la capella de don Gutierre de Toledo a Sant Salvador d'Oviedo https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-alvarez <p>Aquest text aborda les peces de l’interior de la capella de don Gutierre de Toledo a Sant Salvador d’Oviedo. Aquestes apareixen descrites, entre molts altres punts, en una part de l’inventari de la construcció, transcrit parcialment al final del treball. Per contextualitzar-ho, es tracten altres temes, com la relació entre la promoció arquitectònica i les donacions d’aixovars o el perfil del bisbe promotor baixmedieval.</p> Iyán Álvarez Calvín Drets d'autor (c) 2022 Iyán Álvarez Calvín https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 5 22 10.5565/rev/locus.435 Un committente catalano nel monastero di Santa Scolastica a Subiaco: Lluís de Prades e la cappella degli Angeli https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-cerone <p>La cappella degli Angeli in Santa Scolastica a Subiaco costituisce una testimonianza artistica assai significativa, sia per la presenza del ciclo dipinto a tema angelico, un tema iconografico raro nel contesto peninsulare di quegli anni, sia per il carattere del luogo, che ingloba una grotta alla base della fabbrica abbaziale. L’importanza dell’oratorio è legata però soprattutto alla figura del committente, il vescovo di Mallorca Lluís de Prades, che si rifugiò a Subiaco nel terzo decennio del Quattrocento, dopo aver abbandonato la fazione avignonese dello scisma, e che qui fu sepolto dopo la morte a Roma nel 1429. Studi recenti hanno già proposto significativi collegamenti tra la cappella sublacense e il mondo aragonese, ma in questa sede un rinnovato sguardo alla figura del prelato e al suo retaggio culturale rende possibile comprendere la natura di questo luogo e il significato delle pitture. Il presente studio, dunque, si concentrerà dapprima sulla vicenda biografica del vescovo tra Spagna e Italia, quindi sulla ricostruzione del tessuto delle sue relazioni politiche e culturali. Si passerà quindi ad analizzare la peculiare architettura della cappella e il ciclo dipinto dal punto di vista formale e soprattutto iconografico, e si presenteranno alcune ipotesi di lettura dei dipinti, e del luogo che li accoglie, in relazione alla figura del loro committente.</p> Roberta Cerone Drets d'autor (c) 2022 Roberta Cerone https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 23 38 10.5565/rev/locus.442 Novetats sobre dues obres del mestre de Rímini a Catalunya https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-mateos-velasco <p>L’anònim mestre de l’altar de Rímini o mestre de Rímini, actiu durant la primera meitat del segle XV i amb taller segurament localitzat al sud de la regió històrica de Francònia (actual Alemanya), va fer una producció escultòrica exclusivament en alabastre que s’exportaria pel continent europeu i que arribaria a indrets tan distants com Clerques (França), Utrecht (Països Baixos), Breslau (Polònia), Rímini i Milà (Itàlia) o Fuerteventura (Espanya). Amb un considerable corpus d’obra conservada, aquí en presentem dues de preservades a Catalunya, l’una al Museu del Cau Ferrat de Sitges i l’altra a l’església de la Pietat d’Igualada, tot analitzant-les acuradament per justificar-ne l’atribució en el cas de la primera i per incorporar la segona, fins ara inèdita, al catàleg de l’artista-taller.</p> Santos M. Mateos Rusillo Alberto Velasco Gonzàlez Drets d'autor (c) 2022 Santos M. Mateos Rusillo, Alberto Velasco Gonzàlez https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 39 61 10.5565/rev/locus.440 El contracte a l’escultor Gio. Maria Augustallo del sepulcre genovès dels primers marquesos d’Aitona a la Seu Vella de Lleida (1606): el context, el dibuix i les clàusules https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-campos <p>Aquesta recerca confirma que el sepulcre de marbre encarregat a l’escultor Gio. Maria Augustallo el 21 d’octubre de 1606 a Gènova per Gastó de Montcada, segon marquès d’Aitona, a través de Juan Vivas de Cañamás, ambaixador del rei Felip III en aquesta ciutat, és el conservat parcialment a la capella dels Montcada o de Sant Pere de la Seu Vella de Lleida. Aquest monument funerari va servir d’enterrament als primers marquesos d’Aitona: Francesc de Montcada, virrei de València en temps de Felip II, i Lucrècia Gralla Desplà i de Montcada. Per corroborar aquesta hipòtesi, es publica per primera vegada el dibuix del sepulcre adjunt al contracte i s’estudien altres documents d’arxiu, com l’últim testament del primer marquès d’Aitona. Finalment, es donen a conèixer nombroses notícies sobre el context artístic genovès i valencià previ i posterior al contracte de l’obra: l’ambaixada de Vivas de Cañamás i el virregnat de Francesc de Montcada.</p> Àngel Campos-Perales Drets d'autor (c) 2022 Àngel Campos-Perales https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 63 80 10.5565/rev/locus.402 Una Negació de sant Pere a la manfrediana methodus al convent de les carmelites descalces de Mataró (Barcelona) https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-miralpeix <p>Aquest article tracta d’una de les poques pintures que es va salvar del convent de carmelites descalces de la Immaculada Concepció de Mataró (Barcelona), incendiat durant els primers dies de juliol de 1936. Les concomitàncies formals i compositives existents entre el llenç, una <em>Negació de sant Pere</em>, i l’obra de Bartolomeo Manfredi (1582-1622), un dels principals seguidors de Caravaggio, suggereixen una adscripció del quadre mataroní a la <em>manfrediana methodus</em>, el reeixit patró estilístic que va irradiar en la primera generació de <em>caravaggisti</em> europeus.</p> Francesc Miralpeix Drets d'autor (c) 2022 Francesc Miralpeix https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 81 97 10.5565/rev/locus.436 Vicent Tió, un pintor de pinzel diestro (c. 1600-1665) https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-vicente <p>En aquest article es duu a terme una anàlisi de la vida, les relacions professionals i la producció artística del pintor Vicent Tió. Malgrat que ha estat esmentat en nombrosos estudis, se’n sap poca cosa. Per tant, presentem una aproximació a la seva figura realitzada gràcies a l’estudi de la seva escassa obra conservada, a l’anàlisi de documents publicats i inèdits i a interessants fonts literàries de l’època. El retratista es troba documentat a Saragossa durant les dècades centrals del sis-cents, concretament fins a 1665, any en què va morir. L’artífex és conegut perquè va participar en dues famoses empreses artístiques: en primer lloc, en les còpies dels retrats dels reis d’Aragó del palau de la Diputació del Regne d’Aragó sol·licitades per Felip IV amb destinació al palau del Buen Retiro; i, en segon lloc, en els llenços encarregats per la confraria de Sant Josep de Saragossa per a la seva capella al monestir de Santa Engràcia.</p> Álvaro Vicente Romeo Drets d'autor (c) 2022 Álvaro Vicente Romeo https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 99 112 10.5565/rev/locus.423 Correspondència al voltant dels encàrrecs de les tombes dels governadors francesos de Menorca (1759-1763): transcripció i anàlisi https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-roffidal <p>Els encàrrecs el 1759 i després el 1762 de tombes per als governadors francesos de Menorca (el marquès de Frémeur i el comte de Lannion), morts en l’exercici de les seves funcions, constitueixen fets microscòpics que revelen qüestions complexes en les quals s’entrecreuen ambicions geopolítiques, condicionaments econòmics i els imperatius d’una carrera artística. Aquestes tombes són notables no pas per la grandària i la forma (es tracta de simples làpides de marbre), sinó pel pes de les seves inscripcions, que tenen una forta càrrega política. Des del punt de vista artístic, permeten documentar la carrera d’un artista entre França i Espanya i l’articulació entre actors procedents de medis acadèmics diferents (pintura i escultura enfront de literatura). Gràcies a la correspondència conservada als arxius departamentals de les Boques del Roine, a Marsella, aquest article desitja analitzar i donar tota la seva envergadura a aquests diferents aspectes.</p> Émilie Roffidal Drets d'autor (c) 2022 Émilie Roffidal https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 113 126 10.5565/rev/locus.398 Sobre cultura artística d’estampa a Catalunya a les acaballes del cicle barroc https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-bosch <p>La identificació del conjunt de les fonts gràfiques que van guiar una part molt substancial dels relleus i del programa iconogràfic d’exaltació mariana que l’escultor Josep Pujol i Juhí creà a l’immersiu ambient de la capella dels Colls de l’església de Sant Llorenç de Morunys impulsa una sèrie de reflexions sobre la cultura artística «d’estampa» i la seva recepció als tallers pictòrics i escultòrics de la segona meitat del segle XVIII a Catalunya. L’estudi analitza amb més deteniment la peculiar traducció que Josep Pujol va fer-hi dels gravats que els germans Joseph Sebastian i Johann Baptist Klauber dedicaren als himnes marians de les <em>Lletanies</em>, la <em>Salve</em> i el <em>Magnificat</em>; i també el seu vincle en el retaule de Sant Pere de Matamargó amb la sèrie dels apòstols de la basílica de San Giovanni in Laterano, elaborada per l’equip integrat per Francesco Faraone Aquila, Vincenzo Franceschini i Giovanni Girolamo Frezza (o bé amb la realitzada més tard per Pietro Leone Bombelli). Igualment s’assenyala que la difusió internacional del gravat ajuda a llegir millor la trajectòria del pintor Francesc Pla, el Vigatà, i permet entendre un singular episodi rococó dins del segle XIX: el revestiment pictòric de l’encantadora església de Sant Pere de Madrona.</p> Joan Bosch Ballbona Drets d'autor (c) 2022 Joan Bosch Ballbona https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 127 149 10.5565/rev/locus.441 Novetats entorn d’obres de Fortuny desaparegudes https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-berenguer-quilez <p>L’objectiu d’aquest article és rescatar un grup d’obres molt destacades del pintor Marià Fortuny (1838-1874) que van quedar en l’oblit fa molts anys, algunes d’elles determinants per forjar la llegenda del pintor. Gràcies a la recerca realitzada, hem pogut reconstruir la història d’unes obres que van estar en possessió d’una clientela burgesa amb alt poder adquisitiu i que exemplifiquen la recepció internacional, especialment la nord-americana, que va tenir la producció de l’artista. Els recursos digitals que moltes institucions posen al servei dels investigadors han facilitat enormement la feina i l’accés a molts documents i catàlegs de l’època. Anys enrere, hauria estat impossible d’estudiar-los sense un trasllat als conseqüents arxius, particularment parisencs i americans. Gràcies a aquestes eines, hem pogut obtenir els resultats desitjats, que eren localitzar el parador d’aquestes obres que estaven desaparegudes o en col·leccions particulars desconegudes, moltes gairebé des que van sortir del taller del pintor. L’article també permet comprovar l’interès que continua despertant la ingent activitat desenvolupada per qui sens dubte va ser un dels millors pintors europeus del seu temps, així com els avatars històrics d’unes obres que van formar part d’algunes de les grans col·leccions de l’època.</p> Mireia Berenguer Amat Francesc Quílez Corella Drets d'autor (c) 2022 Mireia Berenguer Amat, Francesc Quílez Corella https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 151 176 10.5565/rev/locus.439 La col·lecció Adanero – Castro Serna a Madrid. De la Restauració a la Guerra Civil https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-martinez-perez <p>L’anàlisi detallada de la col·lecció formada per Gonzalo de Ulloa, IX comte d’Adanero, i heretada pel seu germà José María, VIII marquès de Castro Serna (l’inventari del qual es transcriu en un apèndix), així com altres fonts documentals de diversa procedència, permet l’estudi en profunditat de la seva configuració i de les seves principals obres, així com el de la posterior dispersió d’aquestes entre els seus hereus, assumpte que ha despertat gran interès entre els especialistes i els professionals del mercat de l’art en els últims anys.</p> Pedro J. Martínez Plaza Carmen Pérez-Seoane Mazzuchelli Drets d'autor (c) 2022 Pedro J. Martínez Plaza, Carmen Pérez-Seoane Mazzuchelli https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 177 219 10.5565/rev/locus.377 La «Modern Catalan Painting»: una exposició itinerant de pintura catalana moderna als Estats Units (1931-1933). La presentació de Picasso com a artista català https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-baron <p>L’article se centra en l’estudi de la «Modern Catalan Painting» (1931-1933), una mostra col·lectiva itinerant de pintura catalana moderna als Estats Units, amb creadors de renom com ara Pablo Picasso, que s’hi presentava com a pintor català, i liderada per figures de gran importància en el panorama artístic de l’època. La recerca planteja diferents connexions entre el món artístic oficial, els marxants, els artistes i els col·leccionistes i el context artístic, cultural i educatiu nord-americà. L’objectiu és valorar el fenomen de les exposicions itinerants nord-americanes, que, a través de la College Art Association, van permetre difondre la pintura catalana moderna en el context internacional. Es persegueix contribuir a millorar l’estudi de la transferència cultural mitjançant l’anàlisi de les conjuntures sociopolítica i cultural dels dos països, amb interessos comuns en la defensa de les arts nacionals que van fer possible, dins d’un context de crisi econòmica mundial, l’organització de les exposicions itinerants.</p> Ester Baron Borràs Drets d'autor (c) 2022 Ester Baron Borràs https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 221 243 10.5565/rev/locus.429 La casa mediterrània: l’arquitectura del turisme i l’apropiació dels referents tradicionals a Catalunya i les Balears https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-rossello <p>Al llarg de la costa catalana i de les illes Balears es reprodueixen durant tot el segle XX nombrosos dissenys de construcció, principalment cases unifamiliars de segona residència o d’estiueig, que són identificats com a habitatges mediterranis, en una clara vinculació entre la condició de lloc de descans i oci amb el passat cultural, el paisatge i l’arquitectura tradicional. L’article indaga en les raons i els valors que vinculen l’arquitectura turística amb la tradicional fins a arribar a prendre-la com a referent, fins i tot de manera descontextualizada, i analitza la manera com aquesta vinculació la va identificant amb les característiques del disseny constructiu mediterrani. Amb aquest propòsit s’identifiquen i s’analitzen diferents moments i aproximacions al llarg del segle a través de diversos estudis de casos conformadors d’aquesta arquitectura. El treball ens permet identificar el moment inicial de la seva conformació durant les dècades de 1920 i 1930 des dels plantejaments, d’una banda, del noucentisme i del regionalisme i, de l’altra, des de la modernitat. També es ressegueixen els plantejaments que es reafirmen des de sensibilitats molt diverses en les dècades de 1940 i 1950 i es constata que, amb l’eclosió turística a partir de la dècada de 1960, es popularitzen i s’assumeixen com a propis.</p> Maribel Rosselló Drets d'autor (c) 2022 Maribel Rosselló https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 245 269 10.5565/rev/locus.378 Arquitectura d’avantguarda per a la sanitat a províncies. La implementació del Sistema Nacional de Salut a Zamora https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-garcia <p>Si volem comprendre amb major perspectiva la història de l’arquitectura a Espanya, resulta decisiu acostar-nos als equipaments sanitaris construïts durant la segona meitat del segle XX en zones perifèriques. Molts d’aquests hospitals, planejats per a la cura integral de la salut, van tenir una rellevància extraordinària en l’ordenament administratiu del país en províncies, a la capital de les quals, generalment, es van assentar per donar assistència als residents en cada territori. Amb aquest model, l’Assegurança Obligatòria de Malaltia va voler garantir la cobertura universal dels seus afiliats i, simultàniament, fer d’aquests centres el referent assistencial de la província, encara que també arquitectònic, més enllà del gestionat per les diputacions. Paral·lelament, també es va buscar acostar la sanitat a les zones més allunyades dels nuclis de recerca i desenvolupament de la medicina i la ciència espanyoles establerts a les principals ciutats, i especialment a les regions menys desenvolupades. Aprofundim en aquest propòsit atenent el cas de Zamora i estudiant el procés de creació de la seva residència sanitària. Prenem aquesta ciutat com a exemple de les mateixes circumstàncies en altres províncies de l’Espanya interior, que entre les dècades de 1950 i 1970 s’allunyava de l’actual situació de despoblació. Hem acudit a l’estudi de fonts primàries, com la documentació produïda per òrgans ministerials i administracions locals, la correspondència generada durant el procés i els projectes arquitectònics. Tot això ens ha permès ser testimonis de l’extraordinària dotació que van rebre i de la resposta que aquests equipaments arquitectònics van oferir a l’extensió universal de la sanitat i la medicina a Espanya.</p> Rafael Ángel García-Lozano Drets d'autor (c) 2022 Rafael Ángel García-Lozano https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 271 285 10.5565/rev/locus.403 «Por España y por mi fe aquí muerto me quedé». Sobre monuments franquistes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) a la província de Burgos https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v19-hernando <p>La Piràmide de l’Escut s’aixeca al costat de la carretera de Burgos a Santander (N-623). Relacionada amb els sagraris militars en homenatge als caiguts italians de la Primera Guerra Mundial construïts en època de Mussolini, el jerarca feixista encara és present en el monument burgalès, on van ser enterrades les restes de centenars de combatents transalpins caiguts en la campanya del Nord de l’estiu de 1937. El monument, dedicat al general Antonio Sagardía i la seva 62 divisió d’Olasagasti i Olano, instal·lat a la vora de la mateixa N-623, traça una proa de nau (o una àguila) de ressonàncies futuristes. A Alcocero, molt a prop del port de la Brújula, s’hi va aixecar un altre monument en homenatge a Emilio Mola, cap de l’exèrcit del Nord, mort allí en accident aeri el juny de 1937.</p> José Luis Hernando Garrido Drets d'autor (c) 2022 José Luis Hernando Garrido https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2022-03-11 2022-03-11 19 287 310 10.5565/rev/locus.443