https://revistes.uab.cat/locus/issue/feed Locus Amoenus 2021-01-11T17:47:07+01:00 Daniel Rico revista.locus.amoenus@uab.cat Open Journal Systems <em>Locus Amoenus</em> és una revista científica de periodicitat anual i accés obert, publicada pel Departament d'Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Publica articles revisats per "doble ceg" en tots els camps de la història de l'art, de metodologies diverses i en funció de la seva originalitat, rellevància o interès interdisciplinar. https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v18-abenza Patronatge en qüestió o qüestió de patronatge? Ermessenda de Carcassona i el desaparegut frontal d’altar de la catedral de Girona: l’enigma de la seva pedra sigil·lar 2021-01-11T16:10:02+01:00 Verónica Carla Abenza Soria veronica.abenza@uab.cat <p>La comtessa Ermessenda de Carcassona és cèlebre pel seu constant impuls al patronatge d’obres d’art i d’arquitectura en els diversos comtats sobre els quals, en dues ocasions, va exercir la seva autoritat. El desaparegut frontal d’altar romànic de la catedral de Santa Maria de Girona és, no obstant això, l’obra que millor representa el seu rol com a promotora artística. El present article, a través d’una revisió exhaustiva de les fonts conegudes, pretén puntualitzar alguns aspectes sobre el seu encàrrec, la seva manufactura i la seva aparença, incidint particularment en la importància de la pedra sigil·lar que la comtessa va donar per adornar la peça i rubricar la seva iniciativa. L’èmfasi, a més, es posarà a solucionar els dubtes sobre l’ús d’aquesta calcedònia com a part de la decoració del frontal, així com la seva significació per al fenomen de la promoció artística femenina en la Plena Edat mitjana.</p> 2020-12-28T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Verónica Carla Abenza Soria https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v18-fava L’estrat gòtic de l’absis de Santa Maria de Terrassa 2021-01-11T16:16:38+01:00 Cèsar Favà Monllau cesar.fava@museunacional.cat L’article pretén oferir una primera visió de conjunt de les pintures murals gòtiques de l’absis de Santa Maria de Terrassa (Barcelona), actualment traspassades a diverses teles custodiades al Museu de Terrassa. Partint d’una breu història del seu descobriment i posterior arrencament, s’hi analitzen els diversos vestigis de les escenes conservades, tot indicant-ne la disposició original. Entre altres qüestions, es proposa la identificació d’un singular cicle de la infantesa de la Mare de Déu, fins ara no discutit per la crítica, que complementaria el ja conegut de la mort i la glorificació de la Verge. En última instància, s’advoca en favor d’una autoria comuna entre aquestes pintures i les que es conserven al mur nord de la veïna església de Sant Pere de Terrassa. 2020-12-28T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Cèsar Favà Monllau https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v18-macias Nens que escriuen i nens que parlen: una altra visió medieval de Crist Jutge 2021-01-11T16:33:29+01:00 Guadaira Macías Prieto guadaira.macias@gmail.com En aquest article estudiarem, a través de diverses obres catalanes, algunes variants de la iconografia de la Mare de Déu amb el Nen que escriu. Revisarem com aquest motiu, notablement polisèmic i de gran èxit en el corrent artístic denominat «gòtic internacional», es concreta en tres exemples: en l’única miniatura coneguda del <em>Levador del plat de pobres vergonyants</em>, un còdex desaparegut que va pertànyer a l’església de Santa Maria del Mar, de Barcelona; en la <em>Mare de Déu amb el Nen, les virtuts cardinals i altres figures</em>, que fou probablement la taula cimera del <em>Retaule de sant Jordi</em> de la Generalitat, pintat per Bernat Martorell; i en el compartiment principal del <em>Retaule de la Mare de Déu i sant Vicenç Ferrer</em>, de Pere Garcia de Benavarri. Els ingredients escatològics i d’altres tipus, fornits pels contextos on s’insereixen aquestes representacions, legitimen, com veurem, la interpretació d’aquests «nens» que escriuen, que llegeixen o que parlen com una opció de representació medieval de Crist Jutge. En aquest cas, però, sota una fórmula que renuncia als accents més majestuosos i cruents del Judici per adoptar una forma amable i fins i tot tendra, que afavoreix, a més, la comunicació amb el donant, individual o col·lectiu. Els exemples catalans estudiats, d’altra banda, permeten establir vincles compositius i significatius amb destacades obres europees i apropar-nos, així, a la circulació de motius i models entre els anys 1390 i 1460, aproximadament. 2020-12-28T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Guadaira Macías Prieto https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v18-vaz-romero Jocs infantils en els cicles de les edats de la vida. Una conquesta de la pintura europea entre els segles XIV i XVII 2021-01-11T16:43:29+01:00 Oriol Vaz-Romero Trueba ovaztrueba@gmail.com <p>La representació dels jocs infantils va despuntar en l’art clàssic. No obstant això, cal esperar fins al segle XIV perquè sorgeixi un renovat interès per les escenes relacionades amb la infància. Aquest «despertar» iconogràfic va irrompre en el cicle de les edats de la vida a través de manuscrits i pintures murals. Exemple d’això són els frescos de Longthorpe Tower a Anglaterra (1330) i unes pintures murals de temàtica profana a Itàlia entre 1360 i 1524. Aquestes pintures van servir de model per a noves imatges en les enciclopèdies i els tractats morals. A partir del segle XV la iconografia va multiplicar el nombre i l’especificitat de les joguines, però també va conquerir nous suports —tapissos, objectes mobiliaris, pintures sobre taula i llenç, així com emblemes xilogràfics i estampes. Les edats es van convertir en el centre d’un complex debat sobre els beneficis i els perills del joc en l’educació moral de l’home, alhora que la seva presència en l’art i la literatura revelava una creixent consciència sobre la infància, una edat amb dret propi en la cultura dels adults.</p> 2020-12-28T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Oriol Vaz-Romero Trueba https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v18-bau%C3%A7a La reforma siscentista de la Casa de la Universitat de la Ciutat de Mallorca 2021-01-11T16:55:13+01:00 Concepció Bauçà de Mirabò Gralla cbauca@cesag.org L’edifici de l’actual Ajuntament de Palma és fruit de la reforma que durant la segona meitat del segle XVII reestructurà la llavors anomenada Casa de la Universitat, amb el fi de dotar-la de la representativitat necessària. La present investigació es basa en la recerca documental per aportar novetats sobre la forma com es desenvolupà el procés constructiu de la nova façana i la reconstrucció interior de l’immoble. El dit seguiment inclou la troballa d’evidències sobre els recursos que es valoraren i s’utilitzaren a l’hora d’oferir una imatge renovada de la institució municipal als ciutadans. 2020-12-28T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Concepció Bauçà de Mirabò Gralla https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v18-marty Les débuts du peintre Joseph-Marie Bouton (1768-1823), entre Toulouse et Carcassonne (1776-1788) 2020-12-28T09:52:38+01:00 Pierre Marty pierre.marty.01@gmail.com Le parcours international du peintre en miniature Joseph-Marie Bouton (1768-1823), entre France, Espagne et Angleterre, reste méconnu. Cet article entend éclairer une période importante de la carrière de cet artiste, celle de sa formation, au sein de l’Académie royale de peinture, sculpture et architecture de Toulouse, et documenter son premier emploi, celui de professeur, à l’âge de 18 ans, au sein de l’école de dessin fondée à Carcassonne par Jean-Auguste Chastenet de Puységur. 2020-12-28T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Pierre Marty https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v18-sangla La naissance d’une histoire française de la peinture espagnole : Louis Viardot (1800-1883) 2020-12-28T09:52:38+01:00 Louise Sangla louise.sangla@gmail.com Cet article met en lumière le rôle de l’historien et critique d’art hispaniste Louis Viardot (1800-1883) dans le phénomène de redécouverte de la peinture espagnole au début du XIXe siècle en France. Suivant une ambition civilisationniste, Viardot s’est intéressé à la culture hispanique avant même que la France plonge dans une <em>hispanomanie</em> incontrôlée, aux alentours de 1830. Mais l’aspect précurseur de sa contribution aux études hispanistes naissantes se situe avant tout dans son intérêt pour la peinture espagnole et son rôle majeur dans la construction d’un discours, historique et scientifique, sur le sujet. À l’appui de méthodes discursives particulières, héritées de la tradition historiographique occidentale, Viardot a ouvert la voie à deux siècles d’hispanisme en histoire de l’art. 2020-12-28T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Louise Sangla https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v18-cano L’enigma del «Paisatge de Granada», de Fortuny, copiat per Manet 2021-01-11T17:01:00+01:00 Emiliano Cano Díaz emilianocano@gmail.com <p>L’existència d’una còpia signada «Manet» del <em>Paisatge de Granada</em>, de Fortuny, constitueix una estranyesa dins de la producció del pintor francès, així com un enigma sobre el lloc i el moment en què va poder ser realitzada. Aquestes incògnites, que havien quedat sense resoldre malgrat els progressos realitzats en la matèria principalment per Cristina Mendoza, requerien una recerca més profunda que proporcionés nous elements per a la seva resolució. Així, després d’una intensa cerca, ha estat possible ajustar i incorporar informació inèdita sobre les trajectòries de totes dues pintures i s’ha aconseguit establir les circumstàncies en què va poder realitzar-se la còpia de Manet.</p> 2020-12-28T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Emiliano Cano Díaz https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v18-santamaria Salvador Dalí entre el surrealisme i la natura. El reciclatge d’allò aliè com a procés de creació 2021-01-11T17:12:56+01:00 Vicent Santamaria de Mingo rosadesanatori@gmail.com <p><em>La Nature </em>va ser una cèlebre revista francesa de divulgació científica que va començar a publicar-se el 1873. Aquesta publicació va esdevenir un referent per als surrealistes, que la van utilitzar com a model per al disseny de <em>La Révolution surréaliste</em> (1924-1929) i se’n van aprofitar per confeccionar les seves produccions, tant literàries com plàstiques. Dalí no va ser menys i, a partir de 1933, trobem diverses imatges procedents d’aquest setmanari. El pintor català se’n serveix de diferents maneres. Les introdueix en les seves obres a tall de <em>papiers collés</em>, les trasllada a les seves pintures copiant-les o simplement les utilitza com a il·lustracions dels seus textos literaris. Amb <em>La Nature</em> Dalí també va poder instruir-se sobre les il·lusions òptiques, les figures dobles o els paisatges antropomòrfics. Aprofitarem aquest article per comentar la manera que Dalí tenia de treballar a partir del material aliè, una cosa que la postmodernitat va entendre perfectament com un exercici legítim d’intertextualitat, però que no sempre va ser així, ja que quan feia pocs anys que havia tornat a Espanya, després de l’exili americà, Dalí va ser acusat de plagiari pel fet d’apropiar-se de les imatges d’altres artistes.</p><p> </p> 2020-12-28T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Vicent Santamaria de Mingo https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v18-aparicio Manifest Tassili: una galeria a l’alba de la modernitat 2021-01-11T17:30:35+01:00 Juan Carlos Aparicio Vega apariciojuan@uniovi.es <p>Després d’un període de tanteig en l’incipient circuit de les galeries d’art modern al llarg dels anys cinquanta i seixanta, amb l’arrencada de la dècada següent es va multiplicar el nombre d’establiments dedicats a presentar l’art nou a Espanya, avançant-se als canvis polítics i socials esdevinguts poc temps després. En aquest assaig abordem el primer estudi monogràfic complet sobre la galeria Tassili d’Oviedo, destacada firma que va elevar considerablement el nivell de les propostes i va excel·lir no sols per la qualitat del seu gairebé centenar i mig d’exposicions, sinó també per les seves instal·lacions i per la coherent línia de treball desenvolupada durant prop de deu anys. Aquest local va arribar a congregar i fins a identificar la comunitat artística més avantguardista del seu territori, representada pel grup experimental Astur 71, que fins i tot es reunia periòdicament a la sala. Per a la realització d’aquesta recerca s’ha disposat de fonts d’informació excepcionals i molt variades, inclòs l’arxiu de la galeria, a més del testimoniatge del seu promotor, José Antonio Fernández-Castañón, qui va reflectir en la seva manera de treballar el seu inicial perfil com a crític compromès amb la difusió i la democratització de l’art del seu temps. La galeria és, sens dubte, una de les empreses més recordades de la modernitat plàstica asturiana i encara estava mancada d’un estudi a fons que l’ajudés a situar-se en la creixent historiografia sobre el comerç artístic i els seus intermediaris.</p> 2020-12-28T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Juan Carlos Aparicio Vega https://revistes.uab.cat/locus/article/view/v18-socias La venda de les pintures medievals de la Torre del Tesoro de San Pedro de Arlanza: un negoci? 2021-01-11T17:47:07+01:00 Immaculada Socias Batet isocias@ub.edu La present recerca es basa en l’exhumació i la interpretació de fonts inèdites procedents sobretot de l’arxiu del Metropolitan Museum of Art, de Nova York. Són documents que detallen minuciosament el procés de venda dels magnífics frescs medievals de la Torre del Tesoro del monestir de San Pedro de Arlanza (Burgos) al Metropolitan Museum of Art per part de Josep Colominas i Roca i Josep Gudiol i Ricart, a la vegada que també evidencia els mecanismes del comerç de l’art, fenomen que constitueix una de les columnes vertebrals de la història del col·leccionisme i que il·lumina les dramàtiques vicissituds d’aquests frescs medievals als dos costats de l’Atlàntic. 2020-12-28T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2020 Immaculada Socias Batet