Sança Ximenis de Cabrera i la capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona

Resum

L’antiga capella de santa Clara i santa Caterina de la catedral de Barcelona, una de les darreres erigides dins de l’església, va ser concedida el 1431 a Sança Ximenis de Cabrera, una dama pertanyent a un dels llinatges més distingits de l’aristocràcia catalana de l’època. Durant els anys següents, Sança s’ocupà de proveir la capella amb els elements litúrgics i ornamentals necessaris, com ara un sepulcre monumental, el retaule i diverses peces d’orfebreria, comptant amb alguns dels principals artífexs catalans del moment, com ara Pere Oller, els continuadors del taller de Bernat Martorell, Pere Àngel o fins i tot un nom que fins ara per a nosaltres no tenia gaire rellevància artística, Jaume Vergós. No obstant això, determinats elements documentals i heràldics permeten suposar l’important paper que hauria tingut en el projecte original la difunta mare de Sança, Timbor de Prades, fins al punt que aquesta circumstància ens obliga a replantejar-nos la identitat de la destinatària del sepulcre.