L'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947)

Resum

L'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947) va viure a cavall entre el modernisme i el noucentisme. Llicenciat l'any 1900, l'inici de la seva carrera professional es va desenvolupar a les poblacions de Palau de Plegamans, Sentmenat, Castellar del Vallès i Tossa de Mar. L'any 1906 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona com a arquitecte ajudant i el 1916 va esdevenir cap d'arquitectes. Va ser en aquesta època quan va construir els seus edificis més embemàtics: l'Escola Municipal de Música (1916-1927) i la Casa de la Lactància (1907-1914). Amb l'arribada del noucentisme l'obra de Falguera perd interès artístic i la seva activitat se centra en la restauració d'edificis medievals, com ara la remodelació de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1929). De la seva vessant d'historiador de l'art destaca també l'obra que va escriure conjuntament amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday i Casals, Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918).