L’alta muntanya en les pintures de Carlos de Haes des de l’anàlisi d’algunes creacions dels Pirineus i/o dels Picos de Europa (1869-1876)

Resum

A Carlos de Haes competeix la implantació de la pintura del natural a Espanya. Des de la càtedra de Paisatgisme a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, s’erigeix en la corretja de transmissió de la pintura a l’aire lliure als seus deixebles més rellevants, seguidors acèrrims de l’artista. Malgrat la seva transcendència en la renovació del discurs plàstic contemporani espanyol, en referència a la seva figura es manté encara avui una certa opacitat. Des d’aquesta situació incomprensible, es planteja l’aclariment de controvèrsies i errors respecte dels seus viatges a tots dos massissos, els Pirineus francesos i els Picos de Europa, representats pel mestre al llarg de la seva trajectòria. A partir de la consulta exhaustiva de l’hemerografia local històrica i el maneig d’altres fonts documentals (catàlegs de museus i sales de subhastes), aquesta recerca corregeix les atribucions de set obres que estan desubicades de la cadena muntanyenca i de tres pintures més que localitzen malament els pics representats. Per rastrejar els emplaçaments triats al seu moment per l’artista, es va desencadenar un laboriós treball de camp, comptant amb el coneixement profund del muntanyisme dels dos massissos. L’orografia més emblemàtica i incontrovertible, la botànica i els abillaments i tocats d’homes i dones marquen les pautes per a la detecció dels paratges representats en les obres analitzades. La rectificació fundada d’aquests equívocs fa que s’entengui millor la figura del mestre hispano-belga i contribueix, així mateix, a determinar les etapes de la seva evolució.