Sobre cultura artística d’estampa a Catalunya a les acaballes del cicle barroc

Resum

La identificació del conjunt de les fonts gràfiques que van guiar una part molt substancial dels relleus i del programa iconogràfic d’exaltació mariana que l’escultor Josep Pujol i Juhí creà a l’immersiu ambient de la capella dels Colls de l’església de Sant Llorenç de Morunys impulsa una sèrie de reflexions sobre la cultura artística «d’estampa» i la seva recepció als tallers pictòrics i escultòrics de la segona meitat del segle XVIII a Catalunya. L’estudi analitza amb més deteniment la peculiar traducció que Josep Pujol va fer-hi dels gravats que els germans Joseph Sebastian i Johann Baptist Klauber dedicaren als himnes marians de les Lletanies, la Salve i el Magnificat; i també el seu vincle en el retaule de Sant Pere de Matamargó amb la sèrie dels apòstols de la basílica de San Giovanni in Laterano, elaborada per l’equip integrat per Francesco Faraone Aquila, Vincenzo Franceschini i Giovanni Girolamo Frezza (o bé amb la realitzada més tard per Pietro Leone Bombelli). Igualment s’assenyala que la difusió internacional del gravat ajuda a llegir millor la trajectòria del pintor Francesc Pla, el Vigatà, i permet entendre un singular episodi rococó dins del segle XIX: el revestiment pictòric de l’encantadora església de Sant Pere de Madrona.