Manifest Tassili: una galeria a l’alba de la modernitat

Autors/ores

Resum

Després d’un període de tanteig en l’incipient circuit de les galeries d’art modern al llarg dels anys cinquanta i seixanta, amb l’arrencada de la dècada següent es va multiplicar el nombre d’establiments dedicats a presentar l’art nou a Espanya, avançant-se als canvis polítics i socials esdevinguts poc temps després. En aquest assaig abordem el primer estudi monogràfic complet sobre la galeria Tassili d’Oviedo, destacada firma que va elevar considerablement el nivell de les propostes i va excel·lir no sols per la qualitat del seu gairebé centenar i mig d’exposicions, sinó també per les seves instal·lacions i per la coherent línia de treball desenvolupada durant prop de deu anys. Aquest local va arribar a congregar i fins a identificar la comunitat artística més avantguardista del seu territori, representada pel grup experimental Astur 71, que fins i tot es reunia periòdicament a la sala. Per a la realització d’aquesta recerca s’ha disposat de fonts d’informació excepcionals i molt variades, inclòs l’arxiu de la galeria, a més del testimoniatge del seu promotor, José Antonio Fernández-Castañón, qui va reflectir en la seva manera de treballar el seu inicial perfil com a crític compromès amb la difusió i la democratització de l’art del seu temps. La galeria és, sens dubte, una de les empreses més recordades de la modernitat plàstica asturiana i encara estava mancada d’un estudi a fons que l’ajudés a situar-se en la creixent historiografia sobre el comerç artístic i els seus intermediaris.

Paraules clau

Tassili, galeria d’art, Oviedo, José Antonio Fernández-Castañón, art contemporani, comerç artístic, Astur 71, grup artístic, José María Navascués

Referències

-Archivo Galería Tassili, Oviedo (inédito): movimientos económicos de la empresa, noticias de prensa, folletos y catálogos de mano.

-A. Fernández Polanco, “Las Galerías de Arte en el Madrid de Postguerra: Su labor en la transformación del panorama artístico nacional”, en Villa de Madrid, núm. 97-98, marzo-abril de 1988, pp. 5-27.

-A. Lucas, “Lo que el vivir alberga (Conversaciones con Soledad Lorenzo)”, en Soledad Lorenzo. Una vida con el arte, Madrid, Fundación Arte y Mecenazgo, 2014, p. 31-32 y 37-38.

-A. Puente Toraño, “José Antonio Menéndez Hevia: diseñador, arquitecto, interiorista y constructor especializado”, en A. Mª Fernández García (Coord.), Decoración de interiores. Firmas, casas comerciales y diseño en Asturias.1880-1900, Septem Ediciones, Oviedo, 2012, p. 173-217.

-B. Sánchez Berciano e I. Gómez de Liaño, Fefa Seiquer, Círculo de Bellas Artes, Madrid, 1999.

-C. Hueso i Muñoz, Aparadors d’art: una aproximació a la història del galerisme a Catalunya. Dels inicis a la creació del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, 2006.

-E. Carmona, “Las poéticas del arte nuevo y los círculos concéntricos de la Generación del 27. 1926-1931”, en La pintura del 27, Guillermo de Osma Galería, Madrid, 2005 [cat. exp.].

-F. Calvo Serraller (Coord.), Enciclopedia del arte español del Siglo XX. 2. El Contexto, Mondadori, Madrid, 1992, p. 140-141.

-J. Barón, ”La Pintura en Asturias entre 1960 y 1996”, en Pintores Asturianos nacidos en las décadas 40 y 50, Consejería de Cultura del Principado de Asturias, 1996.

-J. Barón,” Diccionario de pintores y escultores”, en Enciclopedia Temática de Asturias, t. V, Silverio Cañada, Oviedo, 1985, p. 282-283.

-J. Tusell y Á. Martínez Novillo, Cincuenta años de Arte. Galería Biosca.1940-1990, Turner, Madrid, 1991; L. Mercader, “La Galería Biosca (1940-1959). De cómo Barcelona exporta la idea de galería de arte. De cómo Madrid difunde el arte catalán”, en X. Bru de Sala (Dir.), Barcelona-Madrid. 1898-1998. Sintonías y Distancias, Institut d’Edicions de la Diputació de Barcelona / Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona, 1997, p. 206-217 [cat. exp.].

-J. Vidal Oliveras, Galerisme a Barcelona. 1877-2012. Descobrir, defensar, difondre l’art, Ajuntament de Barcelona y Art Barcelona Associació de galeries, Barcelona, 2012.

-M. Maragall (Coord.), Sala Parés 130 años. 1877-2007, Sala Parés (Establiments Maragall, S.A.), Barcelona, 2007.

-P. Alarcó, “Documentación / 2. Historia de las galerías de arte y de los espacios oficiales de exposiciones”, en Del Surrealismo al Informalismo. Arte de los años 50 en Madrid, Sala de exposiciones de la Comunidad de Madrid, Madrid, 1991, p. 204-263 [cat. exp.].

-Sueño y realidad, un homenaje a Miguel Agraït, Galería Punto y Fundación Chirivella Soriano, Valencia, 2012 [cat. exp.].

-Tomás Seral y Casas. Un galerista en la posguerra, Centro Cultural Conde Duque, Madrid, 1998 [cat. exp.].

Biografia de l'autor/a

Juan Carlos Aparicio Vega, Universidad de Oviedo

Doctor en Història de l’Art per la Universitat d’Oviedo, amb una tesi titulada «Galerías de Arte en Asturias (1918-2005). Espacios y promotores» dirigida per Javier Barón. Premi Extraordinari de Doctorat. Becat per a la realització de diversos projectes de recerca pel Museo Nicanor Piñole (2000), el Museo Casa Natal de Jovellanos (convocatòries de 2005, 2006, 2007 i 2009) i la Junta General del Principat d’Astúries (2008). El 2015 va ser becat per la Fundación Alvargonzález per a la realització d’una monografia sobre el pintor Mariano Moré Cors. Les seves principals línies de recerca, objecte de nombroses publicacions científiques, conferències i comunicacions, estan relacionades amb les galeries d’art i els intermediaris del comerç i del circuit artístic, el col·leccionisme i els arxius d’art. Des de 2004 exerceix com a crític d’art per a diversos mitjans especialitzats en art contemporani i també com a comissari d’exposicions. A més, ha estat responsable de l’àrea d’Educació i Difusió del Museu de Belles arts d’Astúries. En l’actualitat, és professor ajudant doctor a la Universitat d’Oviedo, adscrit al Departament d’Història de l’Art i Musicologia.

Publicades

28-12-2020

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.