Cartes i autògrafs de la col·lecció de Manuel Castellano (1826-1880). Transcripció i anàlisi

Stéphany Onfray

Resum

Aquest article pretén, gràcies a l’anàlisi de la correspondència conservada en la Col·lecció Castellano de la Biblioteca Nacional d’Espanya, ampliar l’estudi sobre el pintor madrileny Manuel Castellano (1826-1880) ressaltant aspectes multidisciplinaris de la seva figura. Mitjançant una lectura aprofundida d’aquestes cartes, es podran entendre les múltiples facetes de la vida del pintor i el recorregut d’aquest a través dels nombrosos àmbits artístics de la capital en la segona meitat del segle XIX. Manuel Castellano, un artista que avui dia està una mica desatès per la historiografia i a vegades considerat un pintor de segona categoria, era llavors un personatge clau en el seu cercle socioartístic tant per la seva tasca com a pintor com per la seva activitat de col·leccionista, de poeta o en altres àmbits com la fotografia i el teatre. Així mateix, estudiar Manuel Castellano és estudiar el món que l’envolta i, en aquest sentit, s’han destacat nombrosos aspectes de la vida de personatges artístics propers a ell en transcriure literalment 21 cartes de la seva col·lecció de manuscrits. Aquesta tasca va afavorir nous descobriments sobre personatges importants de la cultura espanyola d’aquesta època i, en particular, va possibilitar el rescat de diverses figures femenines clau, tals com actrius els noms de les quals havien caigut en l’oblit, o simplement dones que fins ara no havien estat considerades més enllà del seu paper com a «esposes de».

Paraules clau

Manuel Castellano; Col·lecció Castellano; Madrid en el segle XIX; teatre; correspondència; fotografia; col·leccionisme

Text complet:

PDF (Español)

Mètriques darticles

Carregant mètriques ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2019 Stéphany Onfray
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons