L’Arxiu Mas de Barcelona. L’ull, la càmera i l’art espanyol

Resum

Des de l’aparició del daguerreotip, els fotògrafs de béns artístics es van anar situant, progressivament, entre els agents necessaris en el procés de construcció dels nous inventaris gràfics destinats al sector dels estudis patrimonials. L’entrada d’Adolf Mas Ginestà en el gremi fotogràfic va marcar l’inici d’una nova etapa per a aquest tipus de fotografia a Espanya, la qual cosa va donar lloc a la construcció d’un nou relat (fotogràfic) sobre el patrimoni peninsular. Tanmateix, la importància del llegat de l’Arxiu Mas no resideix únicament en el seu inestimable fons fotogràfic, sinó que també es materialitza en el seu avantguardista sistema arxivístic, basat en fitxes gràfiques, i en el seu extens fons documental. El present article —fruit de la recent tesi doctoral gràcies a la qual s’ha dut a terme una reconstrucció biogràfica completa del fotògraf i del seu establiment— pretén aproximar el lector a la història d’aquest important estudi fotogràfic, centrant-nos en les seves característiques més notables, en la seva especialització, en el seu sistema de documentació i, finalment, en la seva relació amb alguns artistes contemporanis que van crear interessants logotips que van esdevenir elements representatius de l’empresa fotogràfica.