Ramon Martí Alsina, entre la inèrcia romàntica i la pulsió realista. Lectures interpretatives per a un escenari pictòric eclèctic

Francesc M. Quílez i Corella

Resum

Aclaparats pel pes dels convencionalismes estilístics, els historiadors de l’art acceptem els models teòrics sense qüestionar-nos-en la validesa universal. Aquesta reflexió ve a tomb d’un article que profunditza en el llegat artístic del pintor Ramon Martí Alsina (1826-1894), la veta realista del qual, més que discutible, sotmetem a revisió. En cert sentit, la producció de l’artista reflecteix l’ambivalència estètica de la pintura catalana de l’època, desitjosa, d’una banda, d’arrelar-se en els corrents europeus més avantguardistes, però, al mateix temps, incapaç de desprendre’s de la tradició romàntica més localista. Les obres de Martí Alsina transmeten l’alè de la pintura europea i, més concretament, mostren el reflex desmaiat de les composicions de Gustave Courbet (1819-1877). En aquest context de cerca de les novetats artístiques, convertit en un fenomen d’europeïtzació, en què la ciutat de París s’erigeix en el principal referent, la pintura catalana del darrer terç del segle XIX perfila una identitat estètica de característiques molt eclèctiques, presidida per una dinàmica vacil·lant, pròpia de les realitats artístiques dependents. En aquest marc històric, coexistiran diferents corrents pictòrics: tardoromanticisme, realisme incipient, preciosisme fortunyista, que cristal·litza en una crònica de l’ascens social de la burgesia, i fins i tot, com a màxima novetat, el cultiu d’una tímida temàtica social d’arrel popular.

Paraules clau

Ramon Martí Alsina; pintura del segle XIX; realisme; Courbet

Text complet:

PDF (Español)

Mètriques darticles

Carregant mètriques ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2012 Francesc M. Quílez i Corella