Alfons el Magnànim i Jan van Eyck. Pintura i tapissos flamencs a la cort del rei d’Aragó

Resum

Alfons el Magnànim va tenir en el seu poder almenys un parell d’obres seves, segons ens ho expliquen les fonts. Aquesta apreciació particular del gran mestre flamenc s’inscriu naturalment dins d’un fenomen més general, com ara el de l’emulació, per part de tantes corts règies o principesques europees, del model de mecenatge i dels ideals culturals dels reis i els prínceps de la casa de Valois, incloent-hi, per descomptat, la branca dels ducs de Borgonya. Aquesta orientació comportava, entre d’altres, el consum d’objectes artístics i sumptuaris francoflamencs o flamencs. Seguint la mateixa pauta, Alfons va invertir grans sumes en l’adquisició de tapissos d’haute lisse, un dels gèneres pictòrics que millor expressaven els ideals de magnificència i esplendor que convenen al príncep. En aquest article es proposa una nova lectura conjunta de les diferents fonts documentals i crítiques que ens parlen d’aquest tipus de consum per part del rei Alfons el Magnànim.