Dependència de la literalitat d’una font de referència: Anàlisi d’un text de primer curs d’universitat
Resum
Aquest article se centra en la dependència de la literalitat d’una font de referència com a recurs que fan servir molts estudiants a l’hora d’escriure, de manera que els seus textos, més que escriptura, són pseudoescriptura. Per exemplificar-ho, s’analitza un text d’un estudiant de primer curs d’universitat, a partir del qual s’observa com s’elabora un escrit dependent de la literalitat d’una font i es posa en qüestió la idoneïtat de la instrucció donada a l’hora de fer la tasca, perquè és massa general i no dóna pautes concretes amb què l’alumne es pugui plantejar i pugui resoldre una situació retòrica.
Paraules clau
escriptura acadèmica, consigna d’escriptura, dependència de la literalitat, còpia, ensenyament universitariReferències
Artigas, R. (1999). El parlant i les habilitats comunicatives. A R. Artigas (coord.), Habilitats comunicatives. Una reflexió sobre els usos lingüístics (pp. 21-34). Vic: Eumo Editorial.
Bereiter, C., & Scardamalia, M. (1992). Dos modelos explicativos de los procesos de composición escrita. Infancia y Aprendizaje, 58, 43-64.
Camps, A. (1994). L'ensenyament de la composició escrita. Barcelona: Barcanova.
Camps, A. (comp.) (2009). Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó.
Carlino, P. (2003a). Leer textos científicos y académicos en la educación superior: Obstáculos y bienvenidas a una cultura nueva. Uni-pluri/versidad, 3( 2), 1-9. Recuperat 10 gener 2012, a
http://aprendeenlinea.udea.edu.co/revistas/index.php/unip/issue/current
Carlino, P. (2003b). Alfabetización académica: un cambio necesario, algunas alternativas posibles. EDUCERE, 20, 409-420.
Carlino, P. (2004). El proceso de escritura académica: Cuatro dificultades de la enseñanza universitaria. EDUCERE, 26, 321-327.
Carlino, P. (2006). Escribir, leer y aprender en la universidad. Una introducción a la alfabetización académica. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
Cassany, D. (2004). Preguntes sobre la correcció de l'escrit. Reparar l'escriptura. Didàctica de la correcció de l'escrit (pp. 25-70). Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona i Graó.
Flower, L., & Hayes, J. (1981). A cognitive process theory of writing. College Composition and Communication, 32, 365-387.
Horowitz, R., & Olson, D. R. (2007). Texts that talk: the special and peculiar nature of classroom discourse and the crediting of sources. A R. Horowitz (ed.). Talking texts: How speech and writing interact in school learning (pp. 55-90). Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum.
Milian, M., Guasch, O., & Camps, A. (1991). Los objetivos de la escuela en el orden lingüístico: la enseñanza de la lengua escrita. A M. Siguan (coord.). La enseñanza de la lengua (pp. 13-21). Barcelona: ICE/Horsori.
Milian, M. (1997). Avaluar els textos escrits. A T. Ribas (ed.), L'avaluació formativa en l'àrea de llengua (pp. 109-129). Barcelona: Graó.
Milian, M. (2009). Les activitats d'escriptura en les àrees curriculars no lingüístiques. A A. Camps (comp.), Seqüències didàctiques per aprendre a escriure (pp. 169-178). Barcelona: Graó.
Milian, M. (2012). El model de seqüència didàctica vint anys després. Un model vàlid per ensenyar a aprendre i per aprendre a ensenyar. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 57, 8-21.
Perelman, F. (2008). El resumen sobre el papel. Madrid: Miño y Dávila.
Ribas, T. (coord.) (1997). L'avaluació formativa en l'àrea de llengua. Barcelona: Graó.
Ribas, T. (coord.) (2010). Libros de texto y enseñanza de la gramática. Barcelona: Graó.
Ruiz, M. (2009). Evaluación de lengua escrita y dependencia de lo literal. Barcelona: Graó.
Tuson, J. (2001). Una imatge val més que mil paraules. Una imatge no val més que mil paraules (pp. 11-16). Barcelona: Empúries.
