La escritura reflexiva para acceder a y potenciar la experiencia de lectura de un poema
Resum
En aquest article s'exposen els resultats d'una recerca desenvolupada com a treball final de màster que ha servit de base per a un projecte de tesi doctoral. La recerca, de caràcter qualitatiu, indagava sobre les possibilitats que l'escriptura reflexiva i intermediària ofereix per accedir a i estimular l'experiencia de lectura d'un poema amb alumnes de secundària. A partir del'anàlisi de sis textos escrits per tres estudiants, es va observar que aquest tipus d'escriptura permetia obtenir coneixement sobre la vivència personal de lectura i que podia contribuir al desenvolupament de la competència literària específica al gènere poètic. També, s'hi van exposar problemàtiques que transcendien el terreny de la poesia i de l'escriptura reflexiva, però que podien afectar els processos d'ensenyament i aprenentatge involucrats.
Paraules clau
poesia, experiència de lectura, escriptura reflexivaReferències
Bertaux, D. (1997). Los relatos de vida. Paris: Nathan. 69
Blackwell, L., Trzesniewski, K, & Dweck, C. (2007). Implicit theories of intelligence predict achievement across an adolescent transition: a longitudinal study and an intervention. Child Development, 78 (1): 246-263.
Bordons, G. (Ed.) (2009). Poesia i educació. D’internet al aula. Barcelona: Graó.
Bordons, G., y Díaz-Plaja, A. (Eds.) (2005). Enseñar literatura en secundaria. La formación de lectores críticos, motivados y cultos. Barcelona: Graó.
Bruner, J. (1990). Acts of meaning. Cambridge, MA: Harvard University Press.
Cambra, M. (2003). Une approche ethnographique de la classe de langue. Paris: Didier.
Carner, J. (1984, 2nd ed.). Els fruits saborosos. Barcelona: Edicions 62 (col. L'alzina 1).
Chabanne, J.-C. et Bucheton, D. (2002). Parler et écrire pour penser, aprendre et se construire. L’ecrit et l’oral réflexifs. Paris: Presses Universitaries de France.
Chabanne, J.-C. (2005). Écritures réflexives, la construction de la pensée et des connaissances chez les élèves d’école primaire. En: Molinié, M. et Bishop, M.-F. (ed.) Autobiographie et réflexivité (pp. 53-68). Cergy-Pontoise: Encrage/Les Belles Lettres.
Colomer, T. (1996). La didáctica de la literatura: temas y líneas de investigación e innovación. En: Lomas, C. (Ed.) La educación lingüística y literaria en la enseñanza secundaria, (pp.123-142). Barcelona: ICE, Universitat de Barcelona y Horsori.
Lakoff, G. y Johnson, M. (1980). Metaphors we live by. Chicago: University of Chicago Press. Lefranc, Y. (2004). FLE, FL “M”, FLS: Les apprenants, leur faculté de langage et la classe de langue. ELA: études de linguistique appliquee: revue de didactologie des languescultures et de lexiculturologie, 133: 79-96.
Nussbaum, L. (1996). La didáctica de la lengua: temas y líneas de investigación e innovación. En: Lomas, C. (Ed.) La educación lingüística y literaria en la enseñanza secundaria, (pp. 109-122). Barcelona: ICE, Universitat de Barcelona y Horsori.
Ribeiro, J.M., (2009). El valor pedagògic de la poesia. En: Bordons, G. (ed.) Poesia i educació. D’internet al aula (pp. 15-25). Barcelona: Graó.
Ribeiro, J.M., (2010). O papel da poesia na formação da pessoa. En: Bordons, G. (ed.) Poesia contemporània, tecnologies i educació (pp. 113-120). Barcelona: Universitat de Barcelona.
Stockwell, P. (2002). Cognitive poetics. London: Routledge.
Tannen, D. (1993). What’s in a Frame? Surface evidence for underlying expectations. En: Tannen, D. (Ed.) Framing in discourse (pp.14-56). New York: Oxford University Press.
Witte, T., Janssen, T., & Rijlaarsdam, G. (2006). Two empirical studies to describe the variation in the literature curriculum and the development of literary competence in upper secondary education in the Netherlands. Presentado en The International Colloquium Mother Tongue Education in a Multicultural World: Case Studies and Networking for Change, 22-25 June 2006, Sinaia, Rumania.
Woods, D. (1996). Teacher cognition in language teaching. New York: Cambridge University Press.
