Nota de les editores: Estudis etnogràfics de l'escriptura a Amèrica Llatina
Resum
Aquest número de Bellaterra reuneix treballs dedicats als estudis etnogràfics de l'escriptura, un camp que combina el coneixement lingüístic amb perspectives socioculturals per entendre la complexitat de les pràctiques implicades en la producció, circulació i recepció dels textos escrits. Els articles d'aquest dossier presenten recerca empírica en diversos contextos educatius i socials a Amèrica Llatina, incloent-hi estudis sobre les literacies acadèmiques entre estudiants de grups marginats, les trajectòries d'escriptura en contextos indígenes bilingües, les pràctiques d'alfabetització en l'educació de joves i adults, i l'anàlisi dels paisatges alfabetitzats en espais públics. El volum es completa amb una revisió de l'escriptura acadèmica del Sud Global i una entrevista a la investigadora Theresa Lillis. En conjunt, les contribucions demostren el potencial dels enfocaments etnogràfics per ampliar la nostra comprensió de l'escriptura i per oferir perspectives més crítiques, inclusives i situades per a l'educació lingüística.
Paraules clau
Etnografia de l'escriptura, Metodologia de la recerca, Pràctiques lletrades, Amèrica Llatina, Etnografia educativaReferències
Ávila-Reyes, N. (2021). Literacy histories and talk around texts: Emphasising the emic to explore students’ perspectives on academic writing. En I. Guillén-Galve, & A. Bocanegra-Valle (Eds.), Ethnographies of academic writing research: Theory, methods, and interpretation (pp. 125–144). John Benjamins. https://doi.org/10.1075/rmal.1.07avi
Ballena, C., & Unamuno, V. (2020). Desde los márgenes: Nuevos usos y sentidos de las prácticas escritas en lengua wichí. En V. Unamuno, C. Gandulfo, & H. A. Andreani (Eds.), Hablar lenguas indígenas hoy: Nuevos usos, nuevas formas de transmisión. Experiencias colaborativas en Corrientes, Chaco y Santiago del Estero (pp. 321–336). Biblos.
Barton, D., & Hamilton, M. (1998). Local literacies: Reading and writing in one community. Routledge.
Blommaert, J. (2005). Discourse: A critical introduction. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511610295
Blommaert, J., & Jie, D. (2020). Ethnographic fieldwork: A beginner’s guide. Multilingual Matters. https://doi.org/10.21832/9781788927147
Copland, F., & Creese, A. (2015). Linguistic ethnography: Collecting, analysing and presenting data. Sage. https://doi.org/10.4135/9781473910607
Gee, J. P. (2001). Literacy and education. Routledge Falmer.
Heath, S. B. (2004). El valor de la lectura de cuentos infantiles a la hora de dormir: Habilidades narrativas en el hogar y en la escuela. En V. Zavala, M. Niño-Murcia, & P. Ames (Eds.), Escritura y sociedad: Nuevas perspectivas teóricas y etnográficas (pp. 143–179). Red para el Desarrollo de las Ciencias Sociales en el Perú. (Obra original publicada en 1982)
Horner, B. (2013). Ideologies of literacy, "academic literacies," and composition studies. Literacy in Composition Studies, 1(1), 1–9.
Kalman, J. (2004). Saber lo que es la letra: Vías de acceso a la cultura escrita para un grupo de mujeres de Mixquic. SEP; Siglo XXI.
Kalman, J., & Valdivia, B. (en prensa). A scribe, a photographer and a vendor. Digital practices in a working-class neighborhood in Mexico City. WAC Clearinghouse.
Kell, C. (2015). “Making people happen”: Materiality and movement in meaning-making trajectories. Social Semiotics, 25(4), 423–445. https://doi.org/10.1080/10350330.2015.1060666
Kleiman, A. (1995). Modelos de letramento e as práticas de alfabetização na escola. En A. Kleiman (Org.), Os significados do letramento: Uma nova perspectiva sobre a prática social da escrita (pp. 15–61). Mercado Aberto.
Lillis, T. (2008). Ethnography as method, methodology, and “deep theorizing”: Closing the gap between text and context in academic writing research. Written Communication, 25(3), 353–388. https://doi.org/10.1177/0741088308319229
Lillis, T. (2017). Imagining the future of academic writing research. Journal of English for Academic Purposes, 25, 1–13. https://doi.org/10.1016/j.jeap.2016.12.001
Lorenzatti, M. C. (2018). Conocimientos, prácticas sociales y usos escolares de cultura escrita de adultos de baja escolaridad. CREFAL.
Niño-Murcia, M. (2004). The roots and the growth of women’s writing in a Peruvian village. En K. Basu, B. Maddox, & A. Robinson-Pant (Orgs.), Interdisciplinary approaches to literacy and development (pp. 145–164). Routledge.
Rockwell, E. (2001). La lectura como práctica cultural: Conceptos para el estudio de los libros escolares. Educação e Pesquisa, 27(1), 11–26. https://doi.org/10.1590/S1517-97022001000100002
Sito, L. (2011). Apropriando-se do uso de atas: Práticas de letramento em contexto quilombola. Identidade! 16, 146–163.
Street, B. V. (1984). Literacy in theory and practice. Cambridge University Press.
Zavala, V. (2002). (Des)encuentros con la escritura: Escuela y comunidad en los Andes peruanos. Red para el Desarrollo de las Ciencias Sociales en el Perú.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2026 Laura Eisner, Lara Messina
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
