Coneixement de les protagonistes femenines clàssiques dels còmics en joves lectors: alumnat d’Educació Secundària i en formació docent

Autors/ores

Resum

El còmic, com a expressió artística, és una narrativa gràfica en constant evolució en les representacions iconogràfiques i en les històries dels seus personatges, especialment, els femenins. En aquesta línia, l'objectiu d'aquest estudi és analitzar el coneixement de l'adolescent sobre trenta personatges femenins clàssics del món del còmic, a partir d'un qüestionari d'escala Likert de cinc punts. L'anàlisi es basa en les respostes de 270 participants (144 alumnat d'Educació Secundària i Batxiller i 126 alumnat en formació docent). Partint dels resultats de l'anàlisi quantitativa, basats en una anàlisi factorial, es presenten també els estadístics descriptius, diferenciant el coneixement segons la variable del sexe. Els resultats mostren que els set factors identificats (CòmicDesconegudes, Cinematogràfiques, Manga, ClàssicsVintage, DC-Còmic, ImaginariColectiu i Juvenil/Xarxes) configuren el coneixement dels personatges, evidenciant, en tots dos sexes, un coneixement limitat, exceptuant aquells que pertanyen a l'imaginari col·lectiu. Es conclou amb la necessitat d'assenyalar la importància de la lectura del còmic a les aules i reivindicar els seus personatges femenins.

Paraules clau

Còmic, Interessos lectors, Transmèdia, Perspectiva de gènere, Multimodalitat

Referències

Agrelo-Costas, E., Mociño-González, I., & Míguez-Álvarez, C. (2023). Preferencias lectoras del alumnado de Educación Primaria según el sexo y titularidad del centro educativo. Ocnos. Revista de Estudios Sobre Lectura, 22(2). https://doi.org/10.18239/ocnos_2023.22.2.389

Aliagas, C., Castellà-Lidon, J. M., & Cassany, D. (2009). “Aunque lea poco, yo sé que soy listo”. Estudio de caso sobre un adolescente que no lee literatura. Ocnos. Revista de Estudios Sobre Lectura, 5, 97–112. https://doi.org/10.18239/ocnos_2009.05.07

Artola, T., Sastre, S., & Alvarado, J. M. (2018). Evaluación de las actitudes e intereses hacia la lectura: validación de un instrumento para lectores principiantes. European Journal of Education and Psychology, 11(2), 141–157. https://doi.org/10.30552/ejep.v11i2.227

Artola-González, T., Sastre-Llorente, S., & Barraca-Mairal, J. (2017). Diferencias de género en actitudes e intereses lectores: una investigación con alumnos españoles de primaria. Bordón. Revista de Pedagogía, 69(1), 11–26. https://doi.org/10.13042/Bordon.2016.37925

Artola, T., Sastre, S., Jiménez-Blanco, A., & Alvarado, J. (2021). Evaluación de las actitudes, motivación e intereses lectores en preadolescentes y adolescentes. Electronic Journal of Research in Education Psychology, 19(55), 651–670. https://doi.org/10.25115/ejrep.v19i55.3923

Báez-Bargellini, G., & Meneses-Arévalo, A. (2023). Multiliteracidad en la asignatura de Lenguaje: revisión sistemática de la literatura entre 1996 y 2020. Ocnos. Revista de Estudios Sobre Lectura, 22(2). https://doi.org/10.18239/ocnos_2023.22.2.346

Ballester-Roca, J. (2015). La formación lectora y literaria. Graó.

Bateman, J. A. (2014). Text and image: A critical introduction to the visual-verbal divide. Routledge.

Bateman, J. A., Beckmann, A., & Varela, R. I. (2018). From empirical studies to visual narrative organization: Exploring page composition. En A. Dunst, J. Laubrock, & J. Wildfeuer (Eds.), Empirical comics research: Digital, multimodal, and cognitive methods (pp. 127–153). Routledge.

Beronä, D. A. (2008). Wordless books: The original graphic novels. Abrams.

Brown, J. A. (2017). The modern superhero in film and television: Popular genre and American culture. Routledge.

CEDRO. (2023). Principales resultados. Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros en España 2022. Federación de Gremios de Editores de España. https://www.cultura.gob.es/dam/jcr:6aea88a9-599d-4c4b-b064-df29cddd3aec/230227-presentacion-habitos-lectura.pdf

Cocca, C. (2016). Superwomen: Gender, power and representation. Bloomsbury Academic.

Cohn, N. (2020). Who understands comics?: Questioning the universality of visual language comprehension. Bloomsbury.

Eisner, W. (1985). Comics and sequential art: Principles and practice of the world’s most popular art form. Poorhouse Press.

Fisher-Davis, P. (2019). Comics as communication: A functional approach. Palgrave Macmillan.

Gallo-León, J. P. (2017). Presència del còmic a les biblioteques universitàries espanyoles. BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació, 38. http://bid.ub.edu/es/38/gallo.htm

Gallo-León, J. P. (2021). Cómics en bibliotecas: ¿sigue mejorando su aceptación y presencia? Anuario ThinkEPI, 15, 1–8. https://doi.org/10.3145/thinkepi.2021.e15b03

García, E. (2018). The Latina superheroine: Protecting the reader from the comic book industry’s racial, gender, ethnic, and nationalist biases. En F. L. Aldama (Ed.), Comics studies here and now (pp. 163–179). Routledge.

Gibson, M. (2010). Picturebooks, comics and graphic novels. En D. Rudd (Ed.), The Routledge companion to children’s literature (pp. 100–111). Routledge.

Gómez-Trigueros, I. M., & Ruiz-Bañuls, M. (2019). El cómic como recurso didáctico interdisciplinar. Revista Tebeosfera: Cultura Gráfica, 10. https://www.tebeosfera.com/documentos/el_comic_como_recurso_didactico_interdisciplinar.html

Groensteen, T. (2007). The system of comics. University Press of Mississippi.

Hernández-Ranz, O. (2010). Nouvelle Manga, mon amour. Reflexiones sobre la narración gráfica de historias cotidianas. Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature, 2(1), 35–50. https://revistes.uab.cat/jtl3/article/view/101

Hyman, D. (2017). Revision and the superhero genre. Palgrave Macmillan.

Ibarra-Rius, N., & Ballester-Roca, J. (2022). El cómic desde la educación lectora: confluencias, interrogantes y desafíos para la investigación. Ocnos. Revista de Estudios Sobre Lectura, 21(1). https://doi.org/10.18239/ocnos_2022.21.1.2753

Jacobs, D. (2013). Graphic encounters: Comics and the sponsorship of multimodal literacy. Bloomsbury.

Jimenez, P. (2018). Wonder Woman, feminist icon? Queer icon? No, love icon. Journal of Graphic Novels and Comics, 9(6), 526–539. https://doi.org/10.1080/21504857.2018.1540134

Jones, B. (2022). The evolving portrayal of female emotions in the Marvel Cinematic Universe. Journal of Feminist Family Therapy, 34(1-2), 196–202. https://doi.org/10.1080/08952833.2021.2017615

Kent, M. (2023). Let’s rewrite some history, shall we?: Temporality and postfeminism in Captain Marvel’s comic book superhero(ine)ism. Feminist Media Studies, 23(2), 394–410. https://doi.org/10.1080/14680777.2021.1979069

Kress, G., & Van Leeuwen, T. (2006). Reading images: The grammar of visual design (2ª ed.). Routledge.

López-Prados, S., & Sáez-de-Adana, F. (2023). El Cómic como herramienta para la sensibilización sobre la necesidad de atender a la diversidad: Una mirada inclusiva. Ocnos. Revista de Estudios Sobre Lectura, 22(1). https://doi.org/10.18239/ocnos_2023.22.1.333

Martínez-Carratalá, F. A., Pérez-Gisbert, V., & Martínez-Martínez, C. (2025). Conocimiento de mujeres protagonistas en el cómic por alumnado de Educación Secundaria y Grado. Zenodo. https://doi.org/10.5281/zenodo.17834128

Míguez-Álvarez, C. M., Agrelo-Costas, E., & Mociño-González, I. (2023). ¿Qué recomiendo leer y por qué?: Preferencias lectoras del profesorado de Educación Infantil y Primaria en formación. Investigaciones Sobre Lectura, 18(1), 27–57. https://doi.org/10.24310/isl.v18i1.15736

Ndalianis, A. (2021). Female fans, female creators, and female superheroes: The semiotics of changing gender dynamics. En F. L. Aldama (Ed.), The Routledge companion to gender and sexuality in comic book studies (pp. 310–328). Routledge.

Ormrod, J. (2022). Too many Wonder Womans: Constraining and/or in the DC extended universe. En R. Reynolds & J. Brassett (Eds.), Superheroes and excess: A philosophical adventure (pp. 181–202). Routledge.

Pantaleo, S. (2013). Matters of design and visual literacy: One middle years student’s multimodal artifact. Journal of Research in Childhood Education, 27(3), 351–376. https://doi.org/10.1080/02568543.2013.796334

Pantaleo, S. (2021). Elementary students meaning-making of the science comics series by first second. Education 3-13, 49(8), 986–999. https://doi.org/10.1080/03004279.2020.1818268

Paré, C., & Soto-Pallarés, C. (2017). El fomento de la lectura de cómics en la enseñanza de las lenguas en Educación Primaria. Ocnos, 16(1), 134–143. https://doi.org/10.18239/ocnos_2017.16.1.1300

Pérez-Gisbert, V., & Fuentes-Vivancos, J. (2021). Las guías de lectura para el fomento del cómic en la formación del profesorado. En R. Satorre-Cuerda (Ed.), Redes de investigación e innovación en docencia universitaria. (Vol. 2021, pp. 763–769). Universidad de Alicante, Instituto de Ciencias de la Educación (ICE).

Postema, B. (2013). Narrative structure in comics. Making sense of fragments. Rochester Institute of Technology Press.

Postema, B. (2017). Silent comics. En F. Bramlett, R. T. Cook, & A. Meskin (Eds.), The Routledge companion to comics (pp. 201–208). Routledge.

Pursall, D., & Van de Wiele, E. (Eds.). (2023). Sugar, spice, and the not so nice: Comics picturing girlhood. Leuven University Press.

Real Decreto 157/2022, de 1 de marzo, por el que se establecen la ordenación y las enseñanzas mínimas de Educación Primaria. (2022). Boletín Oficial del Estado, 52, 24386–24504. https://www.boe.es/eli/es/rd/

Round, J., Cortsen, R. P., & Ahmed, M. (2022). Comics and graphic novels. Bloomsbury Academic.

Rovira-Collado, J. M., Rovira-Collado, J., & Contreras-Llave, N. (2018). Las olas del feminismo a través del cómic. Una propuesta didáctica. Revista Tebeosfera: Cultura Gráfica, 6(3). https://www.tebeosfera.com/documentos/las_olas_del_feminismo_a_traves_del_comic._una_propuesta_didactica.html

Ruiz-Bañuls, M., Baile-López, E., Contreras-de-la-Llave, N., & Villarrubia-Zúñiga, M. (2021). Protagonistas femeninas del cómic en el aula: Percepción, planteamiento y resultados. En R. Satorre-Cuerda (Ed.), Nuevos retos educativos en la enseñanza superior frente al desafío COVID-19 (pp. 819-830). Octaedro. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8143917

Sánchez-García, S. (2019). La vida en viñetas: Posibilidades del cómic en la educación superior. Anuario ThinkEPI, 14, e14c03. https://doi.org/10.3145/thinkepi.2020.e14c03

Santiago-Ruiz, E. (2021). El lápiz y el dragón: Semiótica de la secuencialidad en el álbum ilustrado infantil. Ocnos. Revista de Estudios Sobre Lectura, 20(3). https://doi.org/10.18239/ocnos_2021.20.3.2510

Santos, D., & Jürgens, A.-S. (2023). From Harleen Quinzel to Harley Quinn: Science, symmetry and transformation. Journal of Graphic Novels and Comics, 0(0), 1–15. https://doi.org/10.1080/21504857.2023.2249978

Segovia-Aguilar, B. (2012). La adquisición de la competencia narrativa a través del cómic en la Escuela Primaria. Revista Complutense de Educación, 23(2), 375–399. https://doi.org/10.5209/rev_RCED.2012.v23.n2.40034

Sousanis, N. (2015). Unflattering. Harvard University Press.

Stevens, J. R., & St. John, B. (2020). Corporate affirmations of self-identity and mutual self-help: Transmedia rhetorics of Marvel rising. Journal of Communication Inquiry, 44, 376–395.

Tebeosfera. (2023). El año de la inflación. Informe Tebeosfera sobre la industria del cómic en España en 2022. Asociación Cultural Tebeosfera. https://tebeosfera.com/anexos/informe_tebeosfera_2022.pdf

Trabado-Cabado, J. M. (Ed.). (2020). Encrucijadas gráfico-narrativas: Novela gráfica y álbum ilustrado. Ediciones Trea.

Vilaboa, C., Aliagas, C., & Parull, E. (2025). La integración del cómic en la biblioteca escolar: Desafíos y oportunidades. Bibliotecas, 43(1). https://doi.org/10.15359/rb.43-1.2

Wright, D. C. (2022). Marvel’s Agent Carter: Portraying a strong woman in 1940s America. Science Fiction Film and Television, 15(3), 315–335. https://doi.org/10.20961/jbssa.v29i1.49111

Biografies de l'autor/a

Francisco Antonio Martínez-Carratalá, University of Alicante

Francisco Antonio Martínez Carratalá licenciado en Administración y Dirección de Empresas, Maestro en Educación Infantil y Premio Extraordinario en el Máster en Investigación Educativa de la UA. Doctor en Investigación Educativa con la tesis Lectura multimodal y educación literaria: análisis e innovación educativa (Sobresaliente Cum-Laude).

Vanessa Pérez Gisbert, Universidad de Alicante

Vanessa Pérez Gisbert cursa el Grado en Educación Primaria y el Máster en Investigación Educativa en la Universidad de Alicante. Actualmente, se encuentra en la fase de depósito de la tesis doctoral en el programa de doctorado en Investigación Educativa.

Carmen Martínez-Martínez, University of Alicante

Carmen Martínez Martínez es graduada en Grado de Maestro en Educación Primaria por la Universidad de Alicante. En la actualidad, cursa su segundo año en el Doctorado en Investigación Educativa de la UA y ha participado en diferentes congresos como UNICOMIC o REDES Innovaestic.

Publicades

23-12-2025

Com citar

Martínez-Carratalá, F. A., Pérez Gisbert, V., & Martínez-Martínez, C. (2025). Coneixement de les protagonistes femenines clàssiques dels còmics en joves lectors: alumnat d’Educació Secundària i en formació docent. Bellaterra: Journal of Teaching and Learning Language and Literature, 18(4), e1303. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.1303

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.