Llegint el món a través del currículum: El currículum de Ciències Socials al Brasil en el context de l’auge del conservadorisme
Resum
Al Brasil, la creixent polarització política que va culminar amb l’elecció de Jair Bolsonaro el 2018 va consolidar un gir en la política educativa que ja havia estat assenyalat en anys anteriors, com ho demostra l’acompliment del moviment Escola sense Partit. En aquest article, s’analitza el currículum de les ciències humanes i socials en l’educació secundària al Brasil des de la Base Nacional Comú curricular, i com aquest document reflecteix el sorgiment d’aquests moviments conservadors. Es va observar que, d’una banda, han estat retirades categories importants per a les ciències socials, com el gènere, i també ha estat retirada la centralitat de categories com el racisme i les desigualtats socials; d’altra banda, hi ha una forta disputa sobre els significats d’altres conceptes, com els drets humans. Totes dues accions convergeixen en un intent d'afinar el currículum de les ciències humanes i socials amb les directrius dels moviments conservadors en el camp educatiu.
Paraules clau
Ensenyament de les ciències socials, Brasil, Educació secundària, Currículum de ciències socials, ConservadorismeReferències
Avritzer, L. (2018). O pêndulo da democracia no Brasil: Uma análise da crise 2013-2018. Novos estudos CEBRAP, 37(2), 273-289. http://dx.doi.org/10.25091/s0101330020180002000
Ministério da Educação. (2018). Base Nacional Comum Curricular. Governo Federal do Brasil.
Burity, J. (2020). Conservative wave, religion and secular state in post-impeachment Brazil. Interna-tional Journal of Latin American Religions, 4(1), 83-107. https://doi.org/10.1007/s41603-020-00102-6
Cigales, M. P. (2019). A sociologia católica no Brasil: análise sobre os manuais escolares (1920-1940) [PhD thesis]. Federal University of Santa Catarina.
Cury, C. R. (1988). Ideologia e educação brasileira: católicos e liberais. Cortez.
Estellés, M., & Castellví, J. (2020). The Educational implications of populism, emotions and digital hate speech: A dialogue with scholars from Canada, Chile, Spain, the UK, and the US. Sus-tainability, 12(15), 1-16. https://doi.org/10.3390/su12156034
Evans, R. W. (2004). The social studies wars: What should we teach the children? Teachers College Press.
Guimarães, A. S. A. (2004). Preconceito de cor e racismo no Brasil. Revista de Antropologia, 47(1), 9-43. https://doi.org/10.1590/S0034-77012004000100001
Guimarães, A. S. A. (2016). Formações nacionais de classe e raça. Tempo Social, 28(2), 161-182. https://doi.org/10.11606/0103-2070.ts.2016.109752
Klem, B. S., Pereira, M., & Araújo, V. (2020). Do fake ao fato: (des) atualizando Bolsonaro. Edi-tora Milfontes.
Henn, L. G., & Nunes, P. P. C. (2013). A educação escolar durante o período do Estado Novo. Revista Latino-Americana de História, 2(6), 1040-1049.
Hirata, H. (2014). Gênero, classe e raça Interseccionalidade e consubstancialidade das relações soci-ais. Tempo Social, 26(1), 61-73. https://doi.org/10.1590/S0103-20702014000100005
Macedo, E. (2017). As demandas conservadoras do movimento escola sem partido e a base nacional curricular comum. Educação & Sociedade, 38(139), 507-524. https://doi.org/10.1590/es0101-73302017177445
Maranhão, E. M. A., & Franco, Cl. (2019). “Menino veste azul e menina, rosa”: Educação domici-liar e as ideologias de gênero e gênesis de Damares Alves, a “ministra terrivelmente cristã” dos direitos humanos. Revista Brasileira de Histórias das Religiões, 12(35), 297-337. https://doi.org/10.4025/rbhranpuh.v12i35.48106
Martins, M. C. (2014). Reflexos reformistas: o ensino das humanidades na ditadura militar brasilei-ra e as formas duvidosas de esquecer. Educar em Revista, 51, 37-50. http://dx.doi.org/10.1590/S0104-40602014000100004
Michetti, M. (2020). Entre a legitimação e a crítica: as disputas acerca da Base Nacional Comum Curricular. Revista Brasileira de Ciências Sociais, 35(102), 1-19. https://doi.org/10.1590/3510221/2020
Moehlecke, S. (2012). O ensino médio e as novas diretrizes curriculares nacionais: entre recorrên-cias e novas inquietações. Revista Brasileira de Educação, 17(49), 39-58. http://dx.doi.org/10.1590/S1413-24782012000100003
Oliveira, A. (2013). O lugar da Antropologia na formação docente: um olhar a partir das Escolas Normais. Pro-Posições, 24(71), 27-40. http://dx.doi.org/10.1590/S0103-73072013000200003
Oliveira, A. (2017). “Estado laico não é Estado ateu”: algumas reflexões sobre religião, Estado e educação a partir da “lei da bíblia” em Florianópolis/SC. Política & Sociedade, 16(36), 449-473. https://doi.org/10.5007/2175-7984.2017v16n36p449
Oliveira, A. (2020). La enseñanza de las ciencias sociales en Brasil hoy. REIDICS: Revista de inves-tigación en didáctica de las ciencias sociales, 7, 207-222. https://doi.org/10.17398/2531-0968.07.207
Oliveira, A., & Silveira, T. G. (2020). O ENEM e os direitos humanos: entre os avanços e retroces-sos de uma agenda. Estudos de Sociologia, 1(26), 209-233.
Pagès, J., & Santisteban, A. (2010). La educación para la ciudadanía y la enseñanza de las ciencias sociales, la geografía y la historia. Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 64, 8-18.
Peters, M. A. (2017). Education in a post-truth world. Educational Philosophy and Theory, 49(6), 563–566. https://doi.org/10.1080/00131857.2016.1264114
Ribeiro, C. A. C. (2006). Classe, raça e mobilidade social no Brasil, Dados, 49(4), 833-873. https://doi.org/10.1590/S0011-52582006000400006
Scalon, M. C. (2004). Imagens da desigualdade. Editora UFMG.
Schwarcz, L. M., & Starling, H. M. (2018). Brasil: uma biografia. Companhia das Letras.
Silva, I. F., & Alves Neto, H. (2020). O processo de elaboração da Base Nacional Comum Curricu-lar (BNCC) no Brasil e a sociologia (2014 a 2018). Revista Espaço do Currículo, 13(2), 262-284. https://doi.org/10.22478/ufpb.1983-1579.2020v13n2.51545
Souza, J. (2016). A radiografia do golpe. Leya.
Xavier, L. N. (2002). Para além do campo educacional: um estudo sobre o Manifesto dos pioneiros da educação nova (1932). Edusf.
Weber, S. (1996). O professorado e o papel da educação na sociedade. Papirus.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2021 Bellaterra: Journal of Teaching and Learning Language and Literature

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.