Nota de l’editor: Llegir el món per escriure el futur: educació crítica per enfrontar els problemes contemporanis

Autors/ores

Resum

La didàctica de les ciències socials i la didàctica de la llengua i la literatura estan unides per un fort vincle que es remunta a l’origen d’ambdues àrees. El desenvolupament del pensament crític i de la literacitat crítica ha estat -i segueix sent- un dels elements centrals de les seves línies de recerca. Aquestes sempre han tingut en l’horitzó la formació d’una ciutadania global, reflexiva i crítica, capaç de desmantellar els relats de l’odi presents en els mitjans i en les xarxes socials, llegint més enllà de les línies i de les fonts d’informació, i analitzant textos, imatges, vídeos, i altres productes culturals per tal d’ identificar ideologies i poder comprendre i enfrontar els problemes socials passats i presents, i projectar-se cap al futur

Paraules clau

Literacitat Crítica, Contrarelats de l’odi, Ciutadania global, Didàctica de les ciències socials

Referències

Alvermann, D., & Hagood, M. (2000). Critical media literacy: Research, theory, and practice in “new times”. The Journal of Educational Research, 93(3), 193-205. http://doi.org/10.1080/00220670009598707

Benejam, P., Cases, M., Llobet, C., & Oller, M. (2001). La justificación y argumentación de la enseñanza de las ciencias sociales. Iber, 28, 57-68.

Canals, R. (2007). La argumentación en el aprendizaje del conocimiento social. Enseñanza de las ciencias sociales, 6, 49-60.

Casas, M., Bosch, D., & González, N. (2005). Las competencias comunicativas en la formación democrática de los jóvenes: describir, explicar, justificar, interpretar y argumentar. Ense-ñanza de las ciencias sociales, 4, 39-52.

Castellví, J. (2019). Critical digital literacy in social studies. Case studies in elementary school. [Tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.

Elmborg, J. (2012). Critical information literacy: Definitions and challenges. A C. Wetzel & C. Bruch (Eds.), Transforming information literacy programs: Intersecting frontiers of self, li-brary culture, and campus community (pp. 75–95). Association of College & Research Li-braries.

Estellés, M., & Castellví, J. (2020). The educational implications of populism, emotions and digital hate speech: A dialogue with scholars from Canada, Chile, Spain, the UK, and the US. Sus-tainability, 12(15), 6034. https://doi.org/10.3390/su12156034

Freire, P. (2009). La Educación como práctica de la libertad. Siglo XXI.

Freire, P., & Macedo, D. (2004). Literacy: Reading the word and the world. Routledge.

Gavaldà, A., & Santisteban, A. (2004). La formación de la ciudadanía. Capacidades para la argu-mentación. A M. I. Vera & D. Pérez (Eds.). Formación de la ciudadanía: Las TICs y los nuevos problemas (pp. 529-539). Universidad de Alicante/Asociación Universitaria del Pro-fesorado de Didáctica de las Ciencias Sociales.

Godoy, F. (2018). Interpretación de fuentes históricas y desarrollo de la literacidad crítica en estu-diantes chilenos de educación secundaria. [Tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barce-lona.

Izquierdo, A. (2019). Contrarelats de l’odi a l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials. Una recerca interpretativa i crítica a l’educació secundària. [Tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.

Lankshear, C., & McLaren, P. (1993). Critical literacy. Politics, praxis, and the postmodern. State University of New York Press.

Massip, M., Anguera, C., & Llusà, J. (2020). Deconstruir los relatos del odio en el aula. Íber, 99, 24-31.

Mills, K. A. (2016). Literacy theories for the digital age. Social, critical, multimodal, spatial, ma-terial and sensory lenses. Multilingual Matters.

Pangrazio, L. (2016). Reconceptualising critical digital literacy. Discourse: Studies in the Cultural Politics of Education, 37(2), 163-174. https://doi.org/10.1080/01596306.2014.942836

Pohl, B., & Beaudry, C. (2015). Critical literacy in the social studies classroom: a case study for the 21st century. Journal of Family Strengths, 15(2), 1–13.

Presseisen, B. Z. (1986). Critical thinking and thinking skills: State of the art definitions and practi-ce in public schools. Research for Better Schools, Inc.

Santisteban, A. (2011). La formación del pensamiento social y el desarrollo de las capacidades para pensar la sociedad. A A. Santisteban, & J. Pagès (Eds.), Didáctica del conocimiento del medio social y cultural en la educación primaria: ciencias sociales para comprender, pen-sar y actuar (pp.85-103). Síntesis.

Tosar, B. (2017). Llegir la paraula i el món: literacitat crítica en els estudis socials a l’educació primària. [Tesi doctoral]. Universitat Autònoma de Barcelona.

Biografia de l'autor/a

Jordi Castellví Mata, Universidad Internacional de la Rioja

Jordi Castellví has a degree in History and Primary Education and a PhD. in Education (2019). His interests are research methodologies, global citizenship education, the phenomenon of populism, and the development of critical thinking in digital contexts. Castellví had a scholarship from the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness as part of the R&D EDU2016-80145-P project at the Universitat Autònoma de Barcelona, where he has worked as a research fellow of Social Studies Education. He is currently a lecturer at the UNIR (Universidad Internacional de la Rioja).

Publicades

20-07-2021

Com citar

Castellví Mata, J. (2021). Nota de l’editor: Llegir el món per escriure el futur: educació crítica per enfrontar els problemes contemporanis. Bellaterra: Journal of Teaching and Learning Language and Literature, 14(2), e982. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.982

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.