Progressions curriculars per aprendre sobre —i a través de— l’argumentació oral a l’ESO
Resum
Es presenten resultats d’una investigació sobre progressions prescrites al currículum per a l’aprenentatge de l’argumentació oral a l’ESO. L’objectiu de l’estudi és valorar el tipus i la qualitat dels recursos disposats en el currículum de llengua per avançar cap als aprenentatges argumentatiu-orals que l’alumnat haurà de dominar a la fi de l’etapa. Els resultats assenyalen que, si bé el currículum català ofereix més i millors progressions que l'hispànic, en els dos programes hi ha buits i ruptures en el pas del primer al segon cicle de l’etapa, així com ambigüitats i imprecisions teòriques entre els continguts sobre argumentació oral que serveixen com a objecte i com a mitjà de l'aprenentatge en el decurs d’aquesta etapa escolar.Paraules clau
Argumentació, Oralitat, Currículum, Progressió d’aprenentatgesReferències
Abascal, M. D. (2011). Enseñar el discurso oral. En U. Ruíz Bicandi (Ed.), Didáctica de la lengua castellana y la literatura (pp. 81-100). Barcelona: Graó.
Abascal, M. D. (1995). Registro de usos orales. La sonoteca. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 3, 42-51.
Beneito, J. (2001). La enseñanza y el aprendizaje de los usos orales formales: una visión de conjunto. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 26, 97-109.
Cassany, D. (2004). Análisis de argumentaciones orales en talleres de escritura profesional. En E. Arnoux, & M. M. García Negroni (Eds.), Homenaje a Oswald Ducrot (pp. 95-116). Buenos Aires: Eudeba.
Calsamiglia, H., & Tusón, A. (2001). Las cosas del decir: manual de análisis del discurso. Barcelona: Ariel.
Castellà, J., & Vilà, M. (2016). Pensar antes de hablar. La oralidad reflexiva. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 73, 4-6.
Celador-Angón, O. (2016). Derecho a la educación y libertad de enseñanza en la LOMCE. Derechos y Libertades, 35(II), 185-214.
Cros, A. (2003). Convencer en clase. Argumentación y discurso docente. Barcelona: Ariel.
Cortés-Rodríguez, L., & Muñío-Valverde, J. (2008). Sobre por qué ha de enseñarse la lengua oral y cómo puede hacerse. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 3, 57-66.
Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria (2015) Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 6945, de 28 de agosto de 2015, 1 a 305. https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6945/1441278.pdf
Dolz-Mestre, J., & Schneuwly, B. (1997). Géneros y progresión en expresión oral y escrita. Elementos de reflexión a partir de una experiencia realizada en la Suiza francófona. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 16, 77 - 98.
Fittipaldi, M. (2013). ¿Qué han de saber los niños sobre literatura? Conocimientos literarios y tipos de actuaciones que permiten progresar en la competencia literaria. [Tesis Doctoral, Universidad Autónoma de Barcelona]. TESEO. https://www.educacion.gob.es/teseo/mostrarRef.do?ref=1067058
Garcia-Debanc, C. (2008). De la configuration didactique au modèle disciplinaire en acte: trente ans de didactique du français avec Jean-François Halté. Pratiques. Linguistique, Littérature, Didactique, 137-138, 39-56. https://doi.org/10.4000/pratiques.1151
Gutiérrez, M. (2014). Concepciones y prácticas sobre oralidad en la educación media colombiana. [Tesis doctoral, Universidad Distrital Francisco José de Caldas]. Editorial UD. http://die.udistrital.edu.co/publicaciones
Halté, J. F. (2008). Le français entre rénovation et reconfiguration. Pratiques. Linguistique, Littérature, Didactique, 137-138, 22-38. https://doi.org/10.4000/pratiques.1150
Hassan, R. (2012). La didactique de l’oral, d’un chantier à un autre? Repères. Recherches en Didactique du Français Lange Maternelle, 46, 111-129. https://doi.org/10.4000/reperes.94
Hernández, R. & Murillo, J. (2011). Teorías y modelos curriculares. En I. Cantón, & M. Pino (Coords.), Diseño y desarrollo del currículum (pp. 57-74). Madrid: Alianza.
Marsh, C. (2009). Key concepts of understanding the curriculum. Londres: SAGE.
Nonnon, E. (2011). L’histoire de la didactique de l’oral, un observatoire de questions vives de la didactique du français. Pratiques. Linguistique, Littérature, Didactique, 149-150, 184-206. https://doi.org/10.4000/pratiques.1739
Prat, À. (2000). Habilidades cognitivolingüísticas y tipología textual. En J. Jorba, I. Gómez, & À. Prat (Eds.), Hablar y escribir para aprender (pp. 51-72). Barcelona: Síntesis.
Real Decreto 1105/2014, de 26 de diciembre, por el que establece el currículo básico de la Educación Secundaria Obligatoria y el Bachillerato (2014). Boletín Oficial del Estado, 3, Sec. I, de 3 de enero de 2015, 169 a 546. https://www.boe.es/boe/dias/2015/01/03/pdfs/BOE-A-2015-37.pdf
Schöne-Mortreaux, M. (1940). Leҫons de franҫais. Vocabulaire, grammaire et composition franҫaise par l‘étude des textes. Paris: Eugène Belin ed.
Talanquer, V. (2013). Progresiones de aprendizaje. Promesa y potencial. Educación Química, 24(4), 362-364.
Vilà, M., & Vila, I. (1994). Acerca de la enseñanza de la lengua oral. Comunicación, Lenguaje y Educación, 23, 45-54.
Vilà, M. (Ed.) (2005). El discurso oral formal contenidos de aprendizaje y secuencias didácticas. Barcelona: Graó.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Bellaterra: Journal of Teaching and Learning Language and Literature

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.