Reciclant Brossa: una experiència didàctica de poesia experimental en la formació inicial de mestres
Resum
Aquesta investigació té l’objectiu d’explorar la concepció de la poesia i la seva didàctica que tenen els estudiants d’Educació Infantil i Infantil i Primària a través d’una experiència amb la poesia objecte de Joan Brossa. En primer lloc es va presentar l’autor i la seva obra i després els estudiants van crear un poema objecte que havien d’acompanyar d’una proposta didàctica. A partir de l’anàlisi de qüestionaris i reflexions, els resultats mostren que hi ha hagut un increment del gust per la poesia, així com una creixent percepció de la necessitat de treballar aquest tipus de poesia a l’escola, tant pel fet que suposa un aprenentatge significatiu en si mateix, com per l’educació estètica i emocional que proporciona als infants.Paraules clau
Educació literària, Poesia, Formació d’educadorsReferències
Arbonés, C., Mendoza, A., Muñoz, S., Prats, M., i Sanahuja, E. (2015). Textualidades multimodales, conectividad y redes 2.0 en el aula: sobre la educación literaria y el profesorado en formación. A J. M. de Amo (Ed.), Redes hipertextuales en el aula (pp. 97-120). Barcelona: Octaedro.
Audí, M., i Costa, L. (2009). La poesia experimental, poesia fronterera: la sorpresa del desconegut i l’entrada en el joc. A G. Bordons (Ed.), Poesia i educació. D’internet a l’aula. (pp. 93-110). Barcelona: Graó.
Berríos, L., i Contreras, E. (2016). Dues eines per millorar l’educació literària del professorat en formació: la ruta literària i el booktràiler. Revista del CIDUI, 1(3), 1-10.
Berríos, L., Contreras, E., i Prats, M. (2018). Proyectos innovadores de formación literaria para mejorar la multiliteracies en los grados de educación y prospectivas de futuro. Revista del CIDUI, 4(3), 1-10.
Bordons, G. (1988). Introducció a la poesia de Joan Brossa. Barcelona: Edicions 62.
Bordons, G., i Cavalli, D. (2012). Mecanismes de percepció de la poesia visual: Brossa i Viladot, 1970. Catalan Review, 26, 85-106. https://doi.org/10.3828/CATR.26.1.85
Bordons, G., i Ferrer, J. (2009). Estratègies didàctiques per treballar la poesia a l’aula. A G. Bordons (Ed.), Poesia i educació. D’internet a l’aula. (pp. 27-50). Barcelona: Graó.
Cabral, M. (2002). Como abordar... o texto poético. Porto: Areal.
Coenen, L. (1992). Literary competence: useful for literary education or new «catch-all term»? Spiegel, 10(2), 55-78.
Colomer, T., i Munita, F. (2013). La experiencia lectora de los alumnos de magisterio: nuevos desafíos para la formación docente. Revista Lenguaje y Textos, 38, 37-46.
Contreras, E., i Prats, M. (2015). ¿La educación literaria de los futuros maestros es suficiente para ejercer de mediadores de las nuevas generaciones? Via Atlantica, 28, 29-44. https://doi.org/10.11606/va.v0i28.98568
Creswell, J. W. (2012). Qualitative inquiry and research design: Choosing among five traditions. Thousand Oaks: Sage.
Culler, J. D. (1997). Literary theory: A very short introduction. Oxford: Oxford University Press.
Díaz-Plaja, A., i Prats, M. (2013). Recordar, aprender, practicar: qué sabe y qué debe saber un futuro maestro. Revista Lenguaje y Textos, 38, 19-28.
Díaz Armas, J. (2008). Lectura literaria y formación inicial. Creencias del profesorado en formación sobre el texto y su lector. A A. Mendoza (Ed.), Textos entre textos: las conexiones textuales en la formación del lector (pp. 177-190). Barcelona: Horsori.
Larrañaga, E., i Yubero, S. (2018, juliol 20). Indagando en los ecosistemas de la lectura ¿De dónde salen los falsos lectores?. Aula Magna 2.0. https://cuedespyd.hypotheses.org/4015
Larrañaga, E., Yubero, S., i Cerrillo, P. C. (2008). Estudio sobre los hábitos de lectura de los universitarios españoles. Madrid: SM.
Manresa, M. (2009). Lecturas juveniles: el hábito lector dentro y fuera de las aulas. Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 51, 44-54.
Margallo González, A.-M. (2012). La educación literaria en los proyectos de trabajo. Revista Iberoamericana de Educación, 59, 139-156. https://doi.org/10.35362/rie590460
Mendoza, A. (2001). El intertexto lector. El espacio de encuentro de las aportaciones del texto con las del lector. Cuenca: Universidad de Castilla-La Mancha.
Munita, F., i Manresa, M. (2012). La mediación en la discusión literaria. A T. Colomer, i M. Fittipaldi (Eds.), Literatura que acoge. Inmigración y lectura de álbumes ilustrados (p. 119-143). Barcelona/Caracas: Banco del Libro/GRETEL.
QSR International Pty Ltd, C. (2016). NVivo Qualitative Data Analysis Software [programari]. https://www.qsrinternational.com/nvivo/home
Ribeiro, J. M. (2009). El valor pedagògic de la poesia. A G. Bordons (Ed.), Poesia i Educació. D’Internet a l’aula (pp. 15-26). Barcelona: Graó.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Autor
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
