Les transformacions de la lectura a l’aula
Resum
Aquest text reprodueix la conferència impartida per la Dra. Teresa Colomer a les jornades sobre L’ensenyament de la lectura i l’escriptura: recerca i innovació a l’aula organitzades pel Grup de recerca LLETRA (Barcelona, CaixaForum, 29/03/2019).Paraules clau
Història de la lectura, Recerca en lectura, Innovació educativa, Educació literàriaReferències
Almendros, H. (1932). La imprenta en la escuela: La técnica Freinet. Madrid: Publicaciones de la Revista de Pedagogía.
Armangués, R. (1970). Les coses de cada dia. Barcelona: La Galera.
Baró, M., Mañà, T., i Roig, A. M. (1990). Les biblioteques a les escoles públiques de Catalunya. Barcelona: Diputació Provincial de Barcelona.
Brunhoff, J. de. (1988). Històries de Babar, el petit elefant. Barcelona: Aliorna.
Chartier, A. M. (2004). Enseñar a leer y escribir: Una aproximación histórica. México: Fondo de Cultura Económica.
Camps, A., Camps, M., i Romagosa, Q. (1983). Rebombori. Llengua catalana: 1er curs. Barcelona: Teide.
Colomer, T. (1998). La formació del lector literari. Barcelona: Barcanova.
Colomer T. i Camps, A. (1991). Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona: Edicions 62.
Colomer, T., Manresa, M., Ramada Prieto, L., Reyes López, L. (2018). Narrativas literarias en educación infantil y primaria. Madrid: Síntesis.
Fittipaldi, M. (2013). ¿Qué han de saber los niños sobre literatura? Conocimientos literarios y tipos de actuaciones que permiten progresar en la competencia literaria. Tesi doctoral no publicada. Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra. Obtinguda de https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/131306/mf1de1.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Fons, M. (1999). Llegir i escriure per viure. Barcelona: La Galera.
Lázaro Carreter, F. i Correa Calderón, E. (1957). Cómo se comenta un texto literario. Madrid. Cátedra.
Lissón, A., Mata, M. i Valeri, E. (Dirs.) (1977). Quins llibres han de llegir els nens? Seminari de bibliografia infantil Rosa Sensat. Barcelona: Publicacions de Rosa Sensat.
Mata, M. (1963). Chiribit. Barcelona: Vicens Vives.
Mata, M., Cormand, J. M., Correig, M., i Udina, M. J. (1979). Tris Tras. Barcelona: Onda.
Munita, F. (2012). El mediador escolar de lectura literaria: Un estudio del espacio de encuentro entre prácticas didácticas, sistema de creencias y trayectorias personales de lectura. Tesi doctoral no publicada. Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra. Obtinguda de https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/313451/fm1de1.pdf?sequence=1
Ollé, À. (1971). A poc a poc. Il·lustrat per Pere Prats Sobrepere. Barcelona: La Galera.
Pennac, D. (1993). Com una novel.la. Barcelona: Empuries.
Pedrolo, M. de (1974). El mecanoscrit del segon origen. Barcelona: Edicions 62.
Rubiés, A. (1929). Aplicaciones del método Decroly a la enseñanza primaria. Madrid: Publicaciones de la Revista de Pedagogía.
Rubiés, A. (1938). Lectura-escriptura global: Cuatro años de experiencias. Barcelona: Bosch Casa Editorial.
Solé, I. (1987). L’ensenyament de la comprensió lectora. Barcelona: CEAC.
Solé, I. (1992). Estrategias de lectura.. Barcelona: Graó.
Sorribas, S. (1966). El zoo d’en Pitus. Barcelona: La Galera.
Teberosky, A. (2001). Proposta constructivista per aprendre a llegir i a escriure. Barcelona: Vicens Vives.
Wells, G. (1986). The meaning markers. London: Heinemann.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2020 Autor
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
