L’enseignement de la modalité linguistique en primaire – des voies méthodologiques possibles et souhaitables

Autors/ores

  • José António Costa

Resum

El fet que els nens estan exposats als enunciats modalitzats des de molt aviat (Choi, 2006), especialment expressant obligació i permís, ens feia creure que aquest contingut es treballa ja en les primeres etapes de l'Educació Bàsica. No obstant, això no succeeix abans dels 12 anys en diversos països, com Portugal, Espanya i França. Després d'haver caracteritzat lingüísticament la modalitat (van der Auwera & Plungian, 1998; Oliveira & Mendes, 2013), presentarem un curs didàctic dissenyat per a alumnes del 3r any del 1r Cicle de l'Educació Bàsica, amb el qual proposem un tractament implícit de la modalitat amb l'objectiu de contribuir a l'educació lingüística dels alumnes i la seva formació com a ciutadans informats i competents en la interacció social (Vieira, 2006). Utilitzem així diferents metodologies (Arslan, 2010; Fernández-Corbacho, 2014; Figueiroa-Rego, 2015) per promoure la reflexió crítica sobre el món a través el llenguatge.

Paraules clau

didàctica de llengües, modalitat lingüística, ensenyament implícit, educació per a la ciutadania, metodologies comunicatives

Referències

Arslan, K. (2010). Multisensory learning and the future of teaching. Ezine Articles. Disponível em http://ezinearticles.com/?Multisensory-Learning-and-the-Future-of-Teaching&id=4077370. Acesso em 23 dez. 2015.

Baptista, M. A. (2009). Interacções texto/imagem: o caso particular da legenda de fotografia. Lisboa: FCG / FCT.

Baptista, M. A. (2014). Literacia visual no jardim de infância. As imagens ao pé das letras. In F. L. Viana et al. (coord.). Ler para ser. Os caminhos antes, durante e... depois de aprender a ler. Coimbra: Almedina.

Bronckart, J-P. (2007). La enseñanza de lenguas: para una construcción de las capacidades textuales. In J-P. Bronckart (2007). Desarrollo del lenguaje y didáctica de las lenguas. Madrid e Buenos Aires: Minõ y Dávila editores.

Buescu, H., Maia, L. C., Silva, M. G. & Rocha, M. R. (2014). Programa e Metas Curriculares de Português do Ensino Secundário. Lisboa: MEC e DGE.

Buescu, H., Morais, J., Rocha, M. R. & Magalhães, V. F. (2015). Programa e Metas Curriculares de Português do Ensino Básico. Lisboa: MEC e DGE.

Campos, M. H. C. (2004). A modalidade apreciativa: uma questão teórica. In F. Oliveira & I. M. Duarte (org.). Língua e Discurso - Homenagem a Joaquim Fonseca. Universidade do Porto, Novembro de 2003.

Camps, A. (2009). Actividad metalinguística y aprendizaje de la gramática: hacia un modelo de enseñanza baseado en la actividad reflexiva. Cultura y Educación, 21 (2), 199-213.

Carvalho, J. A. B. (2013). A escrita na escola: uma visão integradora. Revista Interacções, 9 (27), 186-206. ISSN: 1646-2335.

Cinque, G. (1999). Adverbs and functional heads. A cross-linguistic perspective. Oxford: Oxford University Press.

Choi, S. (2006). Acquisition of modality. In W. Frawley (ed). The expression of modality. Berlin: Mouton de Gruyter.

Costa, J. A. (2016). As pontes entre Didática e Linguística: o possível e o necessário. Contributos da Linguística sincrónica e diacrónica para o ensino implícito da modalidade e dos verbos modais no 1.º CEB. Porto: FLUP [Tese de Doutoramento não publicada]

Coutinho, M. A. (2011). Macroestruturas e microestruturas textuais. In I. Duarte & O. Figueiredo (org.). Português, Língua e Ensino. Porto: Universidade do Porto.

Cruz, M.; Araújo e Sá, M. H. & Moreira, A. A. (2011). Duma pedagogia crítica a uma hiperpedagogia crítica: caminhos para a autonomia no processo de ensino-aprendizagem on-line. In J. L. C. Silva et al. (orgs.). Actas do Congresso Ibérico Pedagogia para a Autonomia. 5.º Encontro do GT-PA (pp. 137-150). Braga: Universidade do Minho. ISBN: 978-989-8525-02-4.

Cuq, J-P. & Gruca, I. (2005). Cours de didactique du français langue étrangère et seconde. Grenoble: Presses Universitaires de Grenoble.

Duarte, I. (1992). Oficina gramatical: contextos de uso obrigatório do Conjuntivo. In M. R. Delgado-Martins et al. (org.). Para a Didáctica do Português. Seis Estudos de Linguística (pp. 165-177). Lisboa: Edições Colibri.

Fernández-Corbacho, A. (2014). Aprender una segunda lengua desde un enfoque comunicativo experiencial. Programa de Desarrollo Profesional. Madrid: Editorial Edinumen.

Figueiroa-Rego, M. J. (2015). Filosofia com Crianças e Jovens. Livro do Professor (Nível 1, 5/7 anos). Lisboa: Edições Piaget.

Foncubierta, J. & Rodríguez, C. (2015). Didáctica de la gamificación en la clase de español. Programa de Desarrollo Profesional. Madrid: Editorial Edinumen.

Fonseca, J. (1988-89). Ensino da língua materna como pedagogia dos discursos. Diacrítica, 3-4, 63-77.

Hacquard, V. (2011). Modality. In C. Maienborn et al. (ed.). Semantics: An International Handbook of natural language meaning. Berlin: Mouton de Gruyter.

Horn, L. R. (1978). Remarks on neg-raising. In P. Cole (ed.) Syntax and Semantics. (Vol. 9, pp. 129-220). New York: Academic Press.

Jiménez Raya, M., Lamb, T. & Vieira, F. (2007). Pedagogy for Autonomy in Language Education in Europe – Towards a framework for learner and teacher development. Dublin: Authentik.

Klassen, J. (2015). Este chapéu não é meu (tradução portuguesa). Lisboa: Orfeu Negro (Original publicado em 2012).

Kratzer, A. (1981). The notional category of modality. In H. J. Eikmeyer & H. Rieser (eds.). Words, worlds, and contexts: New approaches in word semantics (pp. 38–74). Berlin: Mouton de Gruyter.

Lehmann, C. (2002). Thoughts on grammaticalization (2nd ed.). Edição do autor.

Lipman, M. (1990). A filosofia vai à escola (trad. portuguesa, 3.ª ed.). São Paulo: Summus.

Lyons, J. (1977). Semantics (vol. 2). Cambridge: Cambridge University Press.

Ministère de l’Éducation nationale (2018). Programmes d’enseignement, Cycle 4, modification, arrêté du 17-7-2018, Annexe 3. Le Bulletin officiel de l’Éducation nationale, 30, du 26-7-2018.

Ministério da Educação (2018). Aprendizagens Essenciais de Português (9.º ano). Lisboa: Ministério da Educação.

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2014a). Real Decreto 126/2014, de 28 de febrero, por el que se establece el currículo básico de la Educación Primaria. Boletín Oficial del Estado, 52, de 1 de marzo de 2014. Referencia: BOE-A-2014-2222.

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2014b). Real Decreto 1105/2014, de 26 de diciembre, por el que se establece el currículo básico de la Educación Secundaria Obligatoria y del Bachillerato. Boletín Oficial del Estado, 3, de 3 de enero de 2015. Referencia: BOE-A-2015-37.

Narrog, H. (2012). Modality, subjectivity and semantic change. A cross-linguistic perspective. Oxford: Oxford University Press.

Neves, M. H. (2006). A modalidade. In: I. V. Koch (org.). Gramática do português falado (2.ª ed., vol. 6, pp. 171-208). São Paulo: Unicamp / FAPESP.

Nuyts, J. (2006). Modality: overview and linguistic issues. In W. Frawley (ed). The expression of modality. Berlin: Mouton de Gruyter.

Oliveira, F. (2003). Modo e Modalidade. In M. H. M. Mateus et al. (org.). Gramática da Língua Portuguesa (pp. 243-272). Lisboa: Editorial Caminho.

Oliveira, F. & Mendes, A. (2013). Modalidade. In E. B. P. Raposo et al. (orgs.). Gramática do Português (Vol. 1, pp. 623-669). Lisboa: Fundação Calouste Gulbenkian

Ozturk, O. & Papafragou, A. (2014). The acquisition of epistemic modality: from semantic meaning to pragmatic interpretation. Language Learning and Development, 00, 1-24. DOI: 10.1080/15475441.2014.905169.

Palmer, F. R. (2001). Mood and Modality (2nd edn). Cambridge University Press.

Pinto, M. G. (2009). Ensino da língua (portuguesa): uma profissão com futuro. In I. M. Duarte et al. (org.). A linguagem ao vivo. Porto: FLUP (Original publicado em 2004).

Portner, P. (2009). Modality. Oxford: Oxford University Press.

Reis, C. (coord.) (2009). Programas de Português do Ensino Básico. Lisboa: ME e DGIDC.

Reschner, N. (1968). Topics in philosophical logic. Dordrecht: Reidel.

Santos, M. E. B. (2011). Educação para a cidadania. Proposta curricular para os Ensinos Básico e Secundário. (documento de trabalho).

Silva, A. S. (2015). Subjetificação, objetificação e (des)gramaticalização nas construções completivas infinitivas em português, em comparação com outras línguas românicas. In: G. Engwall & L. Fant (eds.) Festival Romanistica. Contribuciones lingüísticas – Contributions linguistiques – Contributi linguistici – Contribuições linguísticas (pp. 64–91). Stockholm Studies in Romance Languages. Stockholm: Stockholm University Press. DOI: http://dx.doi.org/10.16993/bac.d. License: CC-BY.

Silvano, P. & Rodrigues, S. (2010). A Pedagogia dos Discursos e o Laboratório Gramatical no ensino da gramática. Uma proposta de articulação. In A. M. Brito (org.). Gramática: História, Teorias, Aplicações (pp. 275-286). Porto: FLUP.

Stephany, U. (1983). The development of modality in language acquisition. Arbeitspapier, n.º 43. Institut für Sprachwissenschaft, Universität Köln.

Stephany, U. (1986). Modality. In P. Fletcher & M. Garman (eds). Language acquisition: studies in first language development. Cambridge: Cambridge University Press

Tomasello, M. (2003). Constructing a language. A usage-based theory of language acquisition. Cambridge, Massachussets & London: Harvard University Press.

van der Auwera, J. & Plungian, V. (1998). Modality’s semantic map. Linguistic Typology, 2, 79-124

van der Auwera, J. & Zamorano Aguilar, A. (2014). The history of mood and modality. In J. Nuyts & J. van der Auwera (eds). The Oxford Handbook of Mood and Modality. Oxford: Oxford University Press.

Vieira, F. (2006). Pedagogia para a autonomia: construir uma prática re(ide)ealista. In F. Vieira (org.). Cadernos 4. GT-PA. Braga: Universidade do Minho.

von Fintel, K. (2006). Modality and Language. In D. M., Borchert (org.). Encyclopedia of Philosophy (2nd edn). MacMillan.

von Wright, G. H. (1951). An Essay in Modal Logic. Amsterdam: North-Holland Publishing Company.

Publicades

31-07-2019

Com citar

Costa, J. A. (2019). L’enseignement de la modalité linguistique en primaire – des voies méthodologiques possibles et souhaitables. Bellaterra: Journal of Teaching and Learning Language and Literature, 12(2), 41–59. https://doi.org/10.5565/rev/jtl3.810

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.