Los finales en la literatura infantil contemporánea
Resum
Les últimes dècades del segle XX van portar amb si una innovació notable en la literatura infantil de les societats postindustrials occidentals. Aquest canvi, tant literari com educatiu, s'ha manifestat en la producció de llibres amb nous continguts, noves tècniques artístiques i formes discursives (Silva-Díaz, 2005). Entre aquestes innovacions l'ús de desenllaços que disten de l'arquetípic final feliç ha estat una de les més polèmiques en el camp de la seva valoració. Prenent aquest debat com a punt de partida, el present estudi analitza els finals de les obres de la literatura infantil contemporània més recomanades per la crítica especialitzada dirigides a lectors d'entre 8 i 10 anys. Els resultats obtinguts mostren que la diversificació dels tipus de desenllaç ha augmentat en els últims anys i que el seu ús s'ha renovat adherint-se a les noves característiques que presenta la literatura infantil en aquestes primeres dècades del segle XXI.
Paraules clau
Literatura infantil, desenllaç, finalReferències
Bellorín, B. y Silva-Díaz, C. (2010). Los finales sorprendentes en los libros-álbum. En T. Colomer; B. Kümmerling-Meibauer y C. Silva-Díaz (eds.), Cruce de miradas: Nuevas aproximaciones al libro-álbum (pp. 142-151). Barcelona: Banco del Libro-GRETEL.
Bettelheim, B. (2010). Psicoanálisis de los cuentos de hadas (Trad. Silvia Furió). Barcelona: Crítica. (Original de 1976).
Cadden, M. (2012). All Is Well: The Epilogue in Children’s Fantasy Fiction. Narrative, 20(3), 343-356. doi: 10.1353/nar.2012.0018
Colomer, T. (1996). ¿Cómo terminan los cuentos? Espacios para la Lectura, 2, 6-7.
Colomer, T. (1998). La formación del lector literario: narrativa infantil y juvenil actual. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
Colomer, T. (2005). El desenlace de los cuentos como ejemplo de las funciones de la literatura infantil y juvenil. Revista de Educación, Número extraordinario, 203-216. Recuperado de http://www.revistaeducacion.mec.es/re2005/re2005_16.pdf
Colomer, T. (2010). Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Madrid: Síntesis.
Colomer, T. (2015, 8 septiembre). The Construction of Meaning through Endings: Different Types of Endings in Children’s Stories. Conferencia presentada en la 25th EECERA Annual Conference: Innovation, Experimentation and Adventure in Early Childhood, Barcelona. Recuperado de https://www.eecera.org/wp-content/uploads/2015/09/Teresa-Colomer-EECERA-2015-Keynote-Presentation.pdf
Colomer, T. (2016). ¿Fueron felices y comieron perdices? CLIJ: Cuadernos de literatura infantil y juvenil, 269, 6-14.
Donato, E. (1984). Ending/Closure: On Derrida’s Edging of Heidegger. Yale French Studies, 67, 3-22. doi:10.2307/2929905
Goldman, S. R. y Kantor, R. J. (1993). The Limits of Poetic License: When Shouldn’t an Ending Be Happy? Poetics, 22, 135-150. https://doi.org/10.1016/0304-422X(93)90025-C
Goldman, S. R. y Varnhagen, C.K. (1983). Comprehension of Stories with No-obstacle and Obstacle Endings. Child Development 54, 980-992. doi:10.2307/1129902
Hoffmann, H. (2015). Pedro Melenas y compañía (Trad. Víctor Canicio). Madrid: Impedimenta. (Original de 1845).
Kermode, F. (1966). The Sense of an Ending: Studies in the Theory of Fiction. Oxford: Oxford University Press.
León, J. A. y Marchesi, A. (1987). La influencia de variables cognitivas en el recuerdo del cuento y su valoración en la función de la edad. Infancia y aprendizaje, 37, 19-31. https://doi.org/10.1080/02103702.1987.10822145
Miller, D. A. (1981). Narrative and Its Discontents: Problems of Closure in the Traditional Novel. Princeton: Princeton University Press.
Miller, J. H. (1978). The Problematic of Ending in Narrative. Nineteenth-century Fiction, 33(1), 3-7. http://doi.org/10.2307/2932923
Nikolajeva, M. (2005). Aesthetic Approaches to Children's Literature: An Introduction. Lanham, Maryland: The Scarecrow Press.
Phelan, J. (1989). Reading People, Reading Plots: Character, Progression, and the Interpretation of Narrative. Chicago: University of Chicago Press.
Sánchez García, S. (2011). Relaciones intertextuales y competencia literaria en la obra narrativa de Fernando Alonso. Ocnos, 7, 7-22. http://dx.doi.org/10.18239/ocnos_2011.07.01
Segal, E. (2007). Narrativity and the Closure of Event Sequences. Amsterdam International Electronic Journal for Cultural Narratology (AJCN), 4, s.p. Recuperado de http://cf.hum.uva.nl/narratology/a07_segal.htm
Silva-Díaz, M. C. (2005). Libros que enseñan a leer: álbumes metaficcionales y conocimiento literario. (Tesis inédita de doctorado), Universidad Autónoma de Barcelona, Bellaterra. Disponible en línea: http://www.tdx.cat/handle/10803/4667
Smith, B. H. (1968). Poetic Closure: A Study of How Poems End. Chicago: University of Chicago Press.
Torgovnick, M. (1981). Closure in the Novel. Princeton: Princeton University Press.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2018 Bellaterra: Journal of Teaching and Learning Language and Literature
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
