La representación del acento en escritores principiantes muy jóvenes
Resum
Aquesta investigació té per objectiu indagar sobre els recursos gràfics de nens pre-alfabètics i alfabètics inicials a l’hora de marcar la diferència entre parells de paraules que es diferencien per la posició de l'accent (per exemple, jugo/jugó). Es van entrevistar 77 nens de 4 a 7 anys de la ciutat de Querétaro, Mèxic. Es van donar dues tasques: a la primera se'ls donava una paraula de cada parell mínim perquè escrivissin l'altra. A la segona, els nens triaven la paraula objectiu d'entre dues paraules escrites, també parells mínims. Els resultats obtinguts suggereixen que: a) els nens van seguir diverses estratègies per diferenciar la posició de l'accent; a major nivell d'escriptura i nivell escolar, els recursos gràfics utilitzats per diferenciar entre les paraules dels parells s’acostaven més a la convencionalitat; b) la comprensió de què és l'accent augmenta a mesura que augmenta el nivell d'escriptura i l'escolaritat.
Paraules clau
Adquisició de l'escriptura, alfabetització inicial, accentuacióReferències
Alvarado, M., y Ferreiro, E. (2002). Four and five-year-old children writing with two-digit numbers. Revista di Psicolingüística Applicata, 2(3), 23-27
Báez, G. E. (2000). Errores de acentuación gráfica más frecuentes en escolares de 6º de primaria del D.F. Lingüística Mexicana, 1, 127-142. Recuperado de http://amla.org.mx/linguistica_mexicana/Vol_I_1/2000010111a.pdf
Bolet, F. J. (1999). Errores de tildación en la redacción de textos narrativos y expositivos. Revista Paradigma. Recuperado de
http://revistas.upel.edu.ve/index.php/paradigma/article/view/2948/1376
Ferreiro, E. (1997). Alfabetización, Teoría y práctica. México: Siglo XXI Editores.
Ferreiro, E., y Teberosky, A. (1979). Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. México: Siglo XXI.
Gómez Fernández, D. (1979). Las normas actuales de acentuación ortográfica: desarrollo y puntualizaciones. Cauce: Revista de Filología y su Didáctica, 2, 33-114. Recuperado de http://cvc.cervantes.es/literatura/cauce/pdf/cauce02/cauce_02_004.pdf
Hualde, J. I. (2014). Los sonidos del español. Cambridge: Cambridge University Press. DOI: https://doi.org/10.1017/CBO9780511719943
Quinteros, G (2004). La libertad de las letras. En A. Pellicer y S. Vernon (coord.), Aprender y enseñar la lengua escrita en el aula (pp. 41-70). México: Aula nueva SM.
Sánchez Molina, E. (2003). El problema de la acentuación y solución para el correcto desempeño académico y profesional (tesis de maestría). Universidad de las Américas, México. Recuperado de http://catarina.udlap.mx/u_dl_a/tales/documentos/mll/sanchez_m_e/portada.html
Urria, A. (1988). Una experiencia pedagógica sobre ortografía acentual. Lectura y Vida, 9(2), 10-16. Recuperado de http://www.lecturayvida.fahce.unlp.edu.ar/numeros/a9n2/09_02_Urria.pdf
Vaca, J. (1983). Ortografía y significado. Lectura y Vida, 4(1). Recuperado de http://www.lecturayvida.fahce.unlp.edu.ar/numeros/a4n1/04_01_Vaca.pdf
Vaca, J. (1997). Lo no alfabético del sistema de escritura: ¿Qué piensa el escolar? México: DIE-CINVESTAV.
Vernon, S., y Alvarado, M. (2014). El desarrollo de la acentuación gráfica en niños y jóvenes mexicanos. Revista Mexicana de Investigación Educativa, 18(56), 141-157.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2018 Bellaterra: Journal of Teaching and Learning Language and Literature
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
