Grammaticalization degrees in Catalan anar vs. estar + adjective in the 19th and 20th centuries: A language contact, corpus-based distributional approach

Marc Gandarillas

Abstract

The present study constitutes an exploratory analysis of the use of the Catalan constructions anar (‘to go’) + adjective and estar (‘to be’) + adjective in writing during the 19th and 20th centuries. In modern Catalan, anar and estar can be used before an adjective as copulas, with an identical or similar meaning (e.g., en Joan va begut, en Joan està begut ‘John is drunk’). Both constructions show evidence of being highly grammaticalized and are apparently found in free variation rather than complementary distribution. However, a closer approach seems to reveal certain underlying linguistic factors that might be informing such contrast, specifically within the semantic-pragmatic sphere. This is here explored using the narrow theory of grammaticalization (Hopper & Traugott 2003), a multistage process by which lexical (i.e., contextual) items eventually become functional (i.e., grammatical) over time. A corpus-based search was conducted using the electronic version of the Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), which comprises literary and non-literary texts published between 1833 and 1988. Anar + adjective and estar + adjective tokens were obtained from a sample of texts, then sorted into four different groups corresponding to century halves. The search results from the corpus were randomly sorted in terms of genre and date and, from these, the top 250 tokens on the list of results for each construction were selected and subsequently analyzed. Whereas few instances of both constructions are found overall in the first half of the 19th century, estar already prevails over anar when followed by an adjective. During the first half of the 20th century, however, this trend starts to be reversed. This suggests the possibility that anar and estar might have traditionally been found in free variation in a number of contexts, with 19th century texts showing a clear preference for estar.  

Keywords

grammaticalization; corpus linguistics; Romance languages; historical linguistics; language change; pragmatics

Full Text:

PDF

References

Alturo, Núria. 2011. “L’auxiliar de passat ‘anar’ en català”. Apunts de pragmàtica del català. Teories de la gramaticalització: Cas 1 (p. 2-9). Barcelona: Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.

Alturo, Núria & Chodorowska-Pilch, Marianna. 2009. “La gramaticalització de sisplau”. Els Marges 88: 15-38.

Antolí, Jordi. 2012. “Canvi semàntic i gramaticalització en el sorgiment de marcadors evidencials: Evolució semàntica de PARERE i derivats en el llatí tardà i en el català antic (s. III-XVI)”. eHumanista/IVITRA 2: 41-84.

Bisang, Walter. 2017. Grammaticalization. Oxford Research Encyclopedia of Linguistics. https://doi.org/10.1093/acrefore/9780199384655.013.103

Bosque, Ignacio & Demonte, Violeta. 1999. Gramática descriptiva de la lengua española. Madrid: Espasa-Calpe.

Company Company, Concepción. 2004. “Gramaticalización por subjetivación como prescindibilidad de la sintaxis”. Nueva Revista de Filología Hispánica 52(1): 1-27. https://doi.org/10.24201/nrfh.v52i1.2226

Cuenca, Maria Josep. 2001. “La gramaticalització com a teoria de la variació morfosintàctica”. In M. Lorente, N. Alturo, E. Boix, M.-R. Lloret & L. Payrató (eds.). La gramàtica i la semàntica en l’estudi de la variació, 151-185. Barcelona: PPU.

Cuenca, Maria Josep & Massip, Àngels. 2005. “Connectors i processos de gramaticalització”. Caplletra 38: 77-92.

Heine, Bernd. 2002. “On the role of context in grammaticalization”. In I. Wischer & G. Diewald (eds.), New Reflections on Grammaticalization, 696-707. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1075/tsl.49.08hei

Hopper, Paul & Traugott, Elizabeth Closs. 2003. Grammaticalization. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1017/cbo9781139165525

Institut d’Estudis Catalans [IEC]. 2016. Nova gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

Solà i Cortassa, Joan (ed.). 2002. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries.

Juge, Matthew L. 2006. “Morphological factors in the grammaticalization of the Catalan ‘go’ past”. Diachronica, 23(2): 313-339. https://doi.org/10.1075/dia.23.2.05jug

Martines, Josep & Montserrat i Buendia, Sandra. 2014. Subjectivació i interferència en l’evolució semàntica i en l’inici de la gramaticalització de “jaquir” (segles XI-XI). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Martínez, Caterina. 2018. “La gramaticalització de connectors de contrast: Estudi de corpus i aproximació segons la Teoria de la Inferència Invitada del Canvi Semàntic” (doctoral dissertation).

Montserrat i Buendia, Sandra. 2004. “Entre la dixi i la definitud: Els verbs de moviment resultatiu en català”. Caplletra 39: 61-83.

Norde, Muriel. 2019. “Grammaticalization in morphology”. In Lieber, R. (ed.), Oxford Research Encyclopedia of Linguistics (vol. Morphology). Oxford: Oxford University Press.

https://doi.org/10.1093/acrefore/9780199384655.013.733

Pérez-Saldanya, Manuel. 1998. Del llatí al català: Morfosintaxi verbal històrica. (Collecció Biblioteca Lingüística Catalana). Valencia: Universitat de València.

Pérez-Saldanya, Manuel & Hualde, José Ignacio. 2003. “On the origin and the evolution of the Catalan periphrastic preterit”. Verbalperiphrasen in den (ibero)romanischen Sprachen, 46-70. Hamburg: Buske.

Real Academia Española [RAE] & Asociación de Academias de la Lengua Española [ASALE]. 2009-2011. Nueva gramática de la lengua española. Morfología y sintaxis. Madrid: Espasa.

Rigau, Gemma. 1976. “Anem o venim?”. Els Marges 8: 33-53.

Roca i Pons, Josep. 1958. Verbs auxiliars afins a estar en català antic. Estudis Romànics 6: 165-168.

Romà i Roura, Montserrat (1987). “L’argot dels joves gironins”. Revista de Girona 120: 82-93.

Segura, Carles. 2012. “El passat perifràstic en català antic: Una revisió a partir d’estudi de corpus”. eHumanista/IVITRA 2: 118-147.

Sentí, Andreu. 2012. “Gramaticalització i subjectivització del verb modal haver (a/de) en català antic: Un estudi de corpus segons la gramàtica cognitiva”. eHumanista/VITRA 2: 85-117.

Traugott, Elizabeth Closs. 1995. “Subjectification in grammaticalization”. In D. Stein & S. Wright (eds.), Subjectivity and Subjectivisation: Linguistic Perspectives, 31-54. Cambridge: Cambridge University Press.

https://doi.org/10.1515/9783110226102.1.29

Vallduví, Enric. 1989. “Sobre el perfet perifràstic del català”. Actes del cinquè col·loqui d’estudis catalans a Nord-Amèrica, 85-98. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Article Metrics

Metrics Loading ...

Metrics powered by PLOS ALM
Copyright (c) 2020 Marc Gandarillas