Designaciones populares de nubes que cubren montañas en refranes meteorológicos romances, con sus paremiotipos

Autores/as

Resumen

Se ofrece un estudio sobre designaciones populares de nubes que cubren montañas  y de los tipos parémicos (o paremiotipos) correspondientes en el ámbito romance. La estructura de tales refranes meteorológicos, en general bimembre, aloja en su primera parte las denominaciones específicas de ese tipo de nubes, que en general responden a metáforas referidas a la cabeza o el cuerpo humanos (predominan los representantes de la familia léxica del latín cappa y derivados). En una segunda parte, el enunciado concreto de cada predicción responde a fórmulas diversas, entre las que predominan los consejos sobre abrigo o refugio. Cabe destacar las significativas afinidades interromances (con la esperable salvedad del ámbito rumano). Por ello se propone la concepción de un continuum románico relativo también a los refranes: lo que propongo denominar “Romania parémica continua”.

Palabras clave

léxico, nubes, montañas, refranes, Romania

Citas

Alonso, A. (1974). Partición de las lenguas románicas de Occidente. Estudios lingüísticos. Temas españoles. Gredos, 84-105.

Carrera, A. y Gargallo, J. E. (2012). Quora Montcauv, se non plòu aüra, plourà lèu. De montanhas amb un capèl dins los provèrbis occitans e romanics. En M. Oliviéri, G. Brun-Trigaud y P. Del Giudice, La Leçon des dialectes. Hommages à Jean-Philippe Dalbera. Edizioni dell'Orso, 243-250.

Castañón, L. (1962). Refranero asturiano. Diputación de Oviedo / Instituto de Estudios Asturianos (CSIC).

Cibotto, G. A. y Del Drago, G. (1996). Proverbi romaneschi. Giunti.

CNLVA = Centre de Normalisacion Lingüistica dera Val d'Aran (1992). Arrepervèris. Pagès Editors.

Coromines, J. (1990). El parlar de la Vall d'Aran. Gramàtica, diccionari i estudis lexicals sobre el gascó. Curial Edicions Catalanes.

DCECH = Corominas, J., con la colaboración de J. A. Pascual (1980-1991). Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Gredos (6 vols.).

DCVB = Alcover, A. M. y Moll, F. de B. (1930-1962). Diccionari català-valencià-balear. Moll (10 vols.). http://dcvb.iecat.net/

DECat = Coromines, J. (1980-2001). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial / "la Caixa" (10 vols.).

DGLA = García Arias, X. L. (2002-2004). Diccionario General de la Lengua Asturiana. Editorial Prensa Asturiana S.A. / La Nueva España. https://mas.lne.es/diccionario/

Diccionari Aguiló (1915-1934) = Diccionari Aguiló. Materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló Fuster. Revisats i publicats sota la cura de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu. Institut d'Estudis Catalans / Palau de la Diputació (8 vols.).

Díaz Díaz, E. (1991). Refranero popular extremeño. Universitas.

DIEC = Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana. https://dlc.iec.cat/

DLE = Real Academia Española (en línea). Diccionario de la lengua española. https://dle.rae.es/

DRAG = Real Academia Galega (en línea). Diccionario. https://academia.gal/dicionario

Estruch i Subirana, M. (2003). Els noms populars de núvols, boires i vents del Bages. Centre d'Estudis del Bages.

Gargallo Gil, J. E. (2012). Se l Generús al mett sü l capèll... Refranes meteorológicos y territorio en la Suiza romance. En Y. Bürki, M, Cimeli y R. Sánchez (Coords.), Lengua, Llengua, Llingua, Lingua, Langue. Encuentros filológicos (ibero)románicos. Estudios en homenaje a la profesora Beatrice Schmid. Peniope, 249-260.

Gomis i Mestre, C. (1998). Meteorologia i agricultura populars. Recull d'aforismes, modismes, creences i supersticions referents a la meteorologia i a l'agricultura a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Edició notablement augmentada amb gran nombre de confrontacions a cura de Cels Gomis i Serdañons. Alta Fulla.

Griera, A. (1966-1970 [1935-1947]). Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular catalana. Ediciones Polígrafa (14 vols.).

Gulsoy, J. (1993). El desenvolupament de les formes de subjuntiu present en català. En Estudis de gramàtica histórica. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 377-419.

Hauser, A. (1975). Bauernregeln. Eine schweizerische Sammlung mit Erläuterungen von Albert Hauser. Artemis Verlag.

Manent, A. (1997). Els noms populars de núvols, boires i vents: Ribera d'Ebre i Terra Alta. Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar".

Manent, A. (1999). Els noms populars de núvols, boires i vents del Barcelonès i [del] Solsonès. Oikos-Tau.

Manent, A. (2002). Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Ebre i [del] Baix Llobregat. Katelani.

Manent, A. y Cervera, J. (2010). Els noms populars de Núvols, Boires i Vents de la comarca de la Selva. Centre d'Estudis Selvatans.

Martínez Kleiser, L. (1989 [1953]). Refranero general ideológico español. Real Academia Española.

Mieder, W. (1996). Los refranes meteorológicos. Paremia, 5, 59-65. https://cvc.cervantes.es/lengua/paremia/pdf/005/007_mieder.pdf

Mistral = Mistral, F. (1979 [1878-1886]). Lou Tresor dóu Felibrige ou Dictionnaire Provençal-Français. Édition du centenaire sous la direction de V. Tuby. Édition de l'Unicorne (2 vols.).

Onomasticon Cataloniae = Coromines, J. (1989-1997). Onomasticon Cataloniae. Toponímia antiga de les Illes Balears (en col·laboració amb J. Mascaró i Passarius), vol. I (1989); Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana (amb la col·laboració de Max Cahner, Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy, Josep Mascaró, Philip D. Rasico i Xavier Terrado), vols. II-VIII (1994-1997). Curial / "La Caixa". https://oncat.iec.cat/

PCCD = V. Pàmies i Riudor (2020-2022). Paremiologia catalana comparada digital. https://pccd.dites.cat/

Pedrosa, J. M. (2001). El gorro de Montejurra (un estudio de paremiología comparada). Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra, 33, 149-158.

Pejenaute Goñi, J. M. (1999). Los Refranes del Tiempo de Navarra. Caja de Ahorros de Navarra.

Pérez Saldanya, M. (1998). Les desinències del present de subjuntiu. En Del llatí al català. Morfosintaxi verbal histórica. Universitat de València, 147-168.

Rebetez, M. y Barras, C. (1993). Le climat des Romands. Editions Stratus.

Refranero multilingüe = Centro Virtual Cervantes, Refranero multilingüe. https://cvc.cervantes.es/lengua/refranero/

Rodríguez Marín, F. (2007 [1926]). Más de 21.000 Refranes Castellanos. No contenidos en la copiosa colección del Maestro Gonzalo Correas[,] allególos de la tradición oral y de sus lecturas durante más de medio siglo. Atlas.

Schwamenthal, R. y Straniero, M. L. (1993). Dizionario dei proverbi italiani. Rizzoli.

Veny, J. (1982). Els parlars catalans. Moll.

Vergara Martín, G. M. (1986 [1936]). Refranero geográfico español. Librería y casa editorial Hernando.

Vuletić, N. (2012). Refranys meteorològics i del calendari istroromanesos i relacions interlingüístiques. Géolinguistique, 13, 343-357.

Publicado

22-12-2022

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.