Faventia https://revistes.uab.cat/faventia <em>Faventia</em> està dedicada a l’estudi de l’arqueologia, la filologia i la història del món antic i medieval i la seva tradició. ca-ES Faventia 0210-7570 Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><ol type="a"><li>Els autors conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de <a title="Creative Commons" href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca" target="_blank">Reconeixement-No Comercial 4.0</a> Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) sempre que no se’n faci un ús comercial de la manera especificada pels autors o per la revista. Tampoc es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials. La llicència completa es pot consultar a <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca" target="_blank">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca</a>.</li><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li></ol> Armstrong, Jeremy y Fronda, Michael P. Romans at War: Soldiers, Citizens and Society in the Roman Republic https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v41-etxeberria Armstrong, Jeremy y Fronda, Michael P.<br /><em>Romans at War: Soldiers, Citizens and Society in the Roman Republic</em><br />Londres: Taylor and Francis Group Ltd, 2019, 348 p.<br />ISBN 978-113-848-019-3 Jon Etxeberría Rodríguez Drets d'autor (c) 2021 Jon Etxeberría Rodríguez https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-05-19 2021-05-19 41 113 116 Moatti, Claudia. Res publica: Histoire romaine de la chose publique https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v41-heredia-2 Moatti, Claudia<br />Res publica: <em>Histoire romaine de la chose publique</em><br />París: Fayard, 2018, 480 p.<br />ISBN 978-2213706276 Carlos Heredia Chimeno Drets d'autor (c) 2021 Carlos Heredia Chimeno https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-05-19 2021-05-19 41 116 118 Ogden, Daniel. The Legend of Seleucus Kingship, Narrative and Mythmaking in the Ancient World https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v41-molina Ogden, Daniel<br /><em>The Legend of Seleucus Kingship, Narrative and Mythmaking in the Ancient World</em><br />Cambridge: Cambridge University Press, 2017, xiv-386 p.<br />ISBN 978-1-107-16478-9 Antonio Ignacio Molina Marín Drets d'autor (c) 2021 Antonio Ignacio Molina Marín https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-05-19 2021-05-19 41 118 120 Arnau de Vilanova. Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, XIII: Speculum medicine https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v41-bossoms Arnau de Vilanova<br /><em>Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia, XIII: Speculum medicine</em><br />Edició, prefaci i comentari introductori de Michael R. McVaugh<br />Barcelona: Fundació Noguera / Universitat de Barcelona, 2018, 448 p. <br />ISBN 978-84-1303-042-5 Jordi Bossoms Costa Drets d'autor (c) 2021 Jordi Bossoms Costa https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-05-19 2021-05-19 41 120 122 Doreu i Cleòmenes: caracterització oracular de dos germans en Heròdot https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v41-sanchez <p>Aquest article examina les caracteritzacions dels germans Doreu i Cleòmenes d’Esparta extretes a partir d’una selecció de passatges de les <em>Històries</em> d’Heròdot. L’objectiu és avaluar la validesa narrativa de l’única caracterització explícita, la semblança combinada de tots dos personatges. Per fer-ho, analitza el grau de participació de Doreu i Cleòmenes en set episodis amb temàtica oracular, atenent també al context, als continguts oraculars i a les interaccions dels germans amb altres personatges. Els resultats indiquen una impugnació de la semblança combinada.</p> Carmen Sánchez-Mañas Drets d'autor (c) 2021 Carmen Sánchez-Mañas https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-05-19 2021-05-19 41 7 19 Consideracions historiogràfiques entorn del «Cinnanum Tempus» https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v41-heredia El <em>Cinnanum Tempus</em> (86-84 aC) és un període controvertit del qual gairebé no disposem d’evidències. Per això, aquest article vol reflexionar entorn de diverses qüestions historiogràfiques clau sobre aquest tema, amb la finalitat de mostrar i aclarir els diferents debats que ha suscitat en les últimes dècades. D’aquesta manera, en un primer moment s’aborda la forma en què s’han presentat els resultats, així com els autors més significatius, i en un segon moment es tracta la qüestió relativa a la naturalesa del nou règim i la problemàtica del «fracàs» de Cinna. Carlos Heredia Chimeno Drets d'autor (c) 2021 Carlos Heredia Chimeno https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-05-19 2021-05-19 41 21 36 Estudi sobre la tipologia de l’hexàmetre de Meleagre de Gadara https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v41-manresa <p>Tractarem de determinar els trets i les característiques particulars que es trobaven en l’hexàmetre de Meleagre de Gadara a través d’una concepció global de l’hexàmetre i, d’aquesta manera, d’una visió específica de la mètrica d’aquest epigramista. Mitjançant una anàlisi comparativa de tipus diacrònic, n’extraurem les dades a partir d’elements fonamentals de la mètrica, com la quantitat d’esquemes, els talls del vers i els zeugmes o ponts, entre d’altres. Així determinarem la tendència mètrica que seguia aquest autor en la seva obra i el paper que va tenir en l’evolució de l’hexàmetre en la poesia grega.</p> Beatriz María Manresa Rodríguez Drets d'autor (c) 2021 Beatriz María Manresa Rodríguez https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-05-19 2021-05-19 41 37 52 Flacil·la i Gal·la: l’inici d’una nova dinastia https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v41-seijo <p>Amb la inesperada derrota a Adrianòpolis, l’emperador Gracià es va veure obligat a buscar un nou august capaç d’encarregar-se de les províncies orientals. L’elegit va ser Teodosi I, i pocs es van imaginar llavors que deixaria una profunda empremta en la història, la qual cosa fa encara més sorprenent la poca atenció que han suscitat les seves dues esposes, Flacil·la i Gal·la.</p> Elisabet Seijo Ibáñez Drets d'autor (c) 2021 Elisabet Seijo Ibáñez https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-05-19 2021-05-19 41 53 66 La «Divisió de Vamba» en un manuscrit de la Biblioteca de Catalunya https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v41-estevez <p>Descripció exhaustiva del manuscrit 193 de la Biblioteca de Catalunya i edició crítica de la versió de la <em>Divisió de Vamba</em> inclosa en aquest.</p> Juan A. Estévez Sola Drets d'autor (c) 2021 Juan A. Estévez Sola https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-05-19 2021-05-19 41 67 83 L’«editio princeps» i les primeres edicions impreses de Marcial https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v41-velaza En aquest treball s’analitzen les primeres edicions impreses del text de Marcial i es proposa que l’<em>editio princeps</em>pugui ser la de Ferrara 1471. Javier Velaza Drets d'autor (c) 2021 Javier Velaza https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-05-19 2021-05-19 41 85 95 L’arqueologia bíblica a Catalunya (1900-1976) https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v41-vidal <p>L’objectiu d’aquest article és analitzar la situació de l’arqueologia bíblica a Catalunya durant el període comprès entre 1900 i 1976. Per fer-ho estudiem dos apartats concrets: la difusió social de l’arqueologia bíblica a Catalunya i la seva presència en l’àmbit acadèmic. L’anàlisi duta a terme demostra que l’arqueologia bíblica va tenir una presència marginal i imperfecta en la universitat catalana, ja que mai no va formar part de l’agenda política ni acadèmica del país.</p> Jordi Vidal Drets d'autor (c) 2021 Jordi Vidal https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2021-05-19 2021-05-19 41 97 112