Faventia https://revistes.uab.cat/faventia <em>Faventia</em> està dedicada a l’estudi de l’arqueologia, la filologia i la història del món antic i medieval i la seva tradició. ca-ES Faventia 0210-7570 Els autors que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><ol type="a"><li>Els autors conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de <a title="Creative Commons" href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca" target="_blank">Reconeixement-No Comercial 4.0</a> Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) sempre que no se’n faci un ús comercial de la manera especificada pels autors o per la revista. Tampoc es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials. La llicència completa es pot consultar a <a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca" target="_blank">http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca</a>.</li><li>Els autors són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li></ol> Cadiou, François. L’armée imaginaire. Les soldats prolétaires dans les légions romaines au dernier siècle de la République https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v42-arrayas <p>Cadiou, François.<br /><em>L’armée imaginaire. Les soldats prolétaires dans les légions romaines au dernier siècle de la République</em><br />París: Les Belles Lettres, 2018, 485 p.<br />ISBN 978-2-251-44765-0</p> Isaías Arrayás Morales Drets d'autor (c) 2022 Isaías Arrayás Morales https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2022-05-09 2022-05-09 42 109 113 Cabrelles Albareda, Iban. Historia de la civitas Tarraconensis https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v42-arrayas-2 <p>Cabrelles Albareda, Iban<br /><em>Historia de la civitas Tarraconensis</em><br />Barcelona: Universitat de Barcelona Edicions, Col·lecció Instrumenta 72, 2020, 288 p. (8 mapas y 6 planos)<br />ISBN 978-84-9168-643-9</p> Isaías Arrayás Morales Drets d'autor (c) 2022 Isaías Arrayás Morales https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2022-05-09 2022-05-09 42 114 119 López Férez, Juan Antonio. Teorías de Galeno sobre el semen femenino https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v42-clua <p>López Férez, Juan Antonio<br /><em>Teorías de Galeno sobre el semen femenino</em><br />México: Universidad Autónoma de México, «Supplementum VIII, Nova Tellus», 2015, 102 p.</p> Josep Antoni Clúa Serena Drets d'autor (c) 2022 Josep Antoni Clua Serena https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2022-05-09 2022-05-09 42 119 121 Grau Torras, Sergi. Les transformacions d’Aristòtil. Filosofia natural i medicina a Montpeller: el cas d’Arnau de Vilanova (c. 1240-1311) https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v42-bossoms <p>Grau Torras, Sergi<br /><em>Les transformacions d’Aristòtil. Filosofia natural i medicina a Montpeller: el cas d’Arnau de Vilanova (c. 1240-1311)</em><br />Barcelona: Institut d’Estudis Catalans - Fundació Noguera, 2020, 267 p.<br />ISBN 978-84-9965-566-6</p> Jordi Bossoms Costa Drets d'autor (c) 2022 Jordi Bossoms Costa https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2022-05-09 2022-05-09 42 121 123 Vidal, Jordi (ed.). Lletres bíbliques. La correspondència entre Francesc Cambó i Bonaventura Ubach (1925-1947) https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v42-mendoza <p>Vidal, Jordi (ed.)<br /><em>Lletres bíbliques. La correspondència entre Francesc Cambó i Bonaventura Ubach (1925-1947)</em><br />Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona (Barcino Monographica Orientalia 15), 2021, 134 p.<br />ISBN 978-84-9168-570-8</p> Marc Mendoza Drets d'autor (c) 2022 Marc Mendoza https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2022-05-09 2022-05-09 42 124 125 Vela Tejada, José; Fraile Vicente, Juan F.; Sánchez Mañas, Carmen (eds.). Studia Classica Caesaraugustana. Vigencia y presencia del Mundo Clásico hoy. XXV años de Estudios Clásicos en la Universidad de Zaragoza https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v42-clua-2 <p>Vela Tejada, José; Fraile Vicente, Juan F.; Sánchez Mañas, Carmen (eds.)<br /><em>Studia Classica Caesaraugustana. Vigencia y presencia del Mundo Clásico hoy. XXV años de Estudios Clásicos en la Universidad de Zaragoza</em><br />Zaragoza: Universidad de Zaragoza, «Monografías de Filología Griega» 25, 2015, 464 p.<br />ISBN 978-84-16272-95-2</p> Josep Antoni Clúa Serena Drets d'autor (c) 2022 Josep Antoni Clúa Serena https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2022-05-09 2022-05-09 42 125 128 Exsecratio Atrea: un altre final per al Tiestes de Sèneca https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v42-seva <p>En el darrer vers del <em>Tiestes</em>, el text transmès sembla poc satisfactori: Atreu hi encomana als fills de Tiestes el càstig del pare. Els fills morts causarien, doncs, els remordiments de Tiestes per un crim que no ha comès. Aquestes morts, inici de la sèrie de crims dels Tantàlides, són un <em>nefas</em> tan gran que els déus fugen per no presenciar-lo. Amb una conjectura nostra, el vers final adquireix un nou sentit, irònic: Atreu, que, exultant, es té per impune, ja que ni els déus ni els nebots no el poden castigar, llança contra si mateix una <em>exsecratio</em> que creu impossible, però que es complirà. La tragèdia es clou així amb un sarcasme brillant.</p> Antoni Seva Llinares Drets d'autor (c) 2022 Antoni Seva Llinares https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2022-05-09 2022-05-09 42 101 108 El geometrisme com a primera racionalització geogràfica https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v42-saseta <p><span class="TextRun SCXW208292646 BCX8" lang="CA-ES" xml:lang="CA-ES" data-contrast="auto"><span class="NormalTextRun SCXW208292646 BCX8">Aquest article analitza el paper històric de Tales de Milet i els seus seguidors en el desenvolupament de la disciplina geogràfica, així com la manera en què els seus avançaments científics i matemàtics van influir-hi. Per abordar aquest problema hem considerat la nova visió del món o cosmovisió que van introduir aquests intel·lectuals, entenent les seves innovacions en geografia com una conseqüència lògica d’aquesta.</span></span><span class="EOP SCXW208292646 BCX8" data-ccp-props="{&quot;201341983&quot;:0,&quot;335559739&quot;:160,&quot;335559740&quot;:259}"> </span></p> Rafael Antonio Sáseta Naranjo Drets d'autor (c) 2022 Rafael Antonio Sáseta Naranjo https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2022-05-09 2022-05-09 42 7 17 La «mentida noble» de Plató en el «mite paidèutic» de Filó d'Alexandria. Anàlisi textual https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v42-delgado <p><span class="TextRun SCXW60614346 BCX8" lang="CA-ES" xml:lang="CA-ES" data-contrast="auto"><span class="NormalTextRun SCXW60614346 BCX8">En aquest article s'intenta mostrar que Filó d'Alexandria ha adoptat de Plató el tòpic denominat «mentida noble» (R. III 414b9), i que l’ha emprat per interpretar el relat de la còlera de Déu (</span></span><span class="TextRun SCXW60614346 BCX8" lang="CA-ES" xml:lang="CA-ES" data-contrast="auto"><span class="NormalTextRun SCXW60614346 BCX8"><em>Deus</em> </span></span><span class="TextRun SCXW60614346 BCX8" lang="CA-ES" xml:lang="CA-ES" data-contrast="auto"><span class="NormalTextRun SCXW60614346 BCX8">64,4-5). La tesi que un tipus de discursos, d'índole narrativa i falsa, pot assumir una funció subsidiària respecte dels discursos filosòfics i veritables és una idea platònica que sembla haver atret fortament Filó en un moment hermenèutic especialment difícil.</span></span><span class="EOP SCXW60614346 BCX8" data-ccp-props="{&quot;201341983&quot;:0,&quot;335559739&quot;:160,&quot;335559740&quot;:259}"> </span></p> Carolina Delgado Drets d'autor (c) 2022 Carolina Delgado https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2022-05-09 2022-05-09 42 19 32 Notes sobre els oradors menors del segle IV a.C.: entre el món clàssic i l’hel·lenisme https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v42-redondo <p>Els anomenats oradors menors mereixen atenció no només perquè aporten una explicació de l’evolució tant del gènere mateix de la retòrica com de la història cultural i social de Grècia, sinó també perquè representen una creació caracteritzada per uns trets particulars, la minsa transmissió de la qual no en fa uns autors dignes d’una menor consideració respecte de Lísias, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines. Per a aquest propòsit mirarem d’evitar les perspectives biologista, ideològica i en particular l’aticista, aquesta darrera pròpia de bona part dels crítics grecs d’època imperial.</p> Jordi Redondo Drets d'autor (c) 2022 Jordi Redondo https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2022-05-09 2022-05-09 42 33 45 Pomponi Mela: dades consolidades i noves troballes manuscrites. Còdexs LJS 60, Brukenthal 3, Zaluscianus, Marston 359 https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v42-bran <p>La vida de Pomponi Mela constitueix, en gran manera, una incògnita. Sobre la base d'una labor filològica de segles, es fixa a continuació una sèrie de dades biogràfiques que han estat subjectes a canvis amb el temps. Un seguiment atent de les edicions crítiques ens condueix, al seu torn, a una reconsideració de la seva obra, de la qual tradicionalment s'assumeix l'existència d'un únic còdex que seria la font, directa o indirecta, de tots els restants. En línia amb això, concloem amb la cerca d'exemplars que fins avui es consideraven perduts i presentem noves dades sobre aquests, així com altres troballes manuscrites.</p> Francisco Javier Bran García Drets d'autor (c) 2022 Francisco Javier Bran García https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2022-05-09 2022-05-09 42 47 64 Divi Marci Nepotes. La descendència de l'emperador Marc Aureli durant el regnat de la domus severiana https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v42-calero <p>El present treball té l'objectiu d'abordar els membres de dues famílies, els Claudii Pompeiani i els Claudii Severi, estretament relacionades amb Marc Aureli, l'emperador filòsof. La primera, composta per descendents de <em>Ti. Claudius Pompeianus</em> i <em>Lucilla</em>, filla de Marc, i la segona, composta pels descendents de <em>Cn. Claudius Severus</em> i <em>Annia Galeria Aurelia Faustina</em>, filla gran de l'emperador filòsof. Ambdues parelles serien els progenitors d'una sèrie de personatges que intervindrien, en major o menor mesura, en la vida política romana durant el regnat de la <em>domus severiana</em> ocupant càrrecs de summa importància, com ara el consolat.</p> Ethan Calero Ortuño Drets d'autor (c) 2022 Ethan Calero Ortuño https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2022-05-09 2022-05-09 42 65 75 Quelcom més sobre el Cinquecento italià: sis cartes inèdites entre Ottavio Pantagato (1494-1567) i Latino Latinio (ca. 1513-1593) https://revistes.uab.cat/faventia/article/view/v42-soler <p>En aquest treball s'editen per primera vegada un total de sis cartes entre Ottavio Pantagato i Latino Latinio, la troballa de les quals es deu a la revisió per part de l'autora dels materials sobre Latinio conservats al Centro Diocesano di Documentazione per la Storia e la Cultura Religiosa della Diocesi di Viterbo. Segueix l’edició un breu comentari de cadascuna de les cartes.</p> Antònia Soler i Nicolau Drets d'autor (c) 2022 Antònia Soler i Nicolau https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 2022-05-09 2022-05-09 42 77 97