Predisposicions sexuals patològiques en Claudi Ptolomeu, Tetrabiblos III 14-15 i IV 5,9-20
Resum
L’article té com a objectiu analitzar el que Ptolomeu als Tetrabiblos (III 14-15 i IV 5,9-20) mostra com a sexualitats perverses, a través d’incloure-les dins de configuracions planetàries negatives o en llistes d’atrocitats. Particularment rellevant és l’atribució de l’adjectiu νοσηματώδεις (morbós, també malalt) a alguns individus masculins que tenen un apetit sexual desenfrenat envers els infants (παιδικὰ).
Paraules clau
Claudius Ptolemy, Tetrabiblos, astrology, sexuality, gender identity, pathologyReferències
AUJAC, G. (1993). Claude Ptolémée, astronome, astrologue, géographe, connaissance et représentation du monde habité. Parigi: Editions du CTHS.
BARTON, T.S. (1994). Ancient Astrology. Londra-New York: Routledge.
BEZZA, G. (1990). Commento al primo libro della Tetrabiblos di Claudio Tolemeo. Milano: Nuovi Orizzonti.
BOUCHÉ-LECLERCQ, A. (1899). L’astrologie grecque. Parigi: Revue des Études Anciennes.
CAIANI, L. (1996). Aristotele. Etiche. Intr. de F. Adorno, texte crit. de L. Caiani. Torino: UTET.
CANTARELLA, E. (1995). Secondo natura. La bisessualità nel mondo antico. Roma: BUR.
DEVUN, L. (2021). The Shape of Sex. Nonbinary Gender from Genesis to the Renaissance. New York: Columbia University Press.
DODDS, E. (20218). I Greci e l’irrazionale. Trad. it. Milano: BUR (ed. or. Berkeley-Los Angeles 1951).
DOMÍNGUEZ ALONSO, A. C. (2015). «La influencia astrológica sobre la pasión amorosa en el Comentario anónimo al ‘Tetrabiblos’ de Tolomeo: Edición crítica, traducción y comentario». MHNH 15, p. 239-58.
FAZZO, S. (1988). «Alessandro d’Afrodisia e Tolomeo: aristotelismo e astrologia fra il II e il III sec. d.C.». Rivista di storia della filosofia n.s. 43, p. 627-49.
FEKE, J. (2018). Ptolemy’s Philosophy: Mathematics as a Way of Life. Princeton: Princeton University Press.
FERABOLI, S. (1998). Le previsioni astrologiche: Claudio Tolemeo. Milano: Fondazione Lorenzo Valla.
FOSTER, J. (1958). Sex Variant Women in Literature. Londra: F. Muller Ltd.
HÉRITIER-AUGÉ, F. (1993). «La costruzione dell’essere sessuato, la costruzione sociale del genere e le ambiguità dell’identità sessuale». In BETTINI, M. (ed.). Maschile/Femminile. Genere e ruoli nelle culture antiche. Bari: Laterza, p. 113-40.
HÜBNER, W. (2014). «Gender in Ptolemy’s Apotelesmatica». ΜΗΝΗ 14, p. 147-66.
JOLY, R. (1966). Le niveau de la science hippocratique. Contribution à la psychologie de l’histoire des sciences. Parigi: Les Belles Lettres.
LANZA, D.; VEGETTI, M. (1971). Opere biologiche di Aristotele. Torino: UTET.
LENEL, O. (1927). Das Edictum perpetuum. Leipzig: B. Tauchnitz.
LENFANT, D. (2019). «Polygamy in Greek Views of Persians». Greek, Roman and Byzantine Studies 59, p. 15-37.
MACÍAS VILLALOBOS, C. (2006). «La homosexualidad y las conductas sexuales pervertidas desde la perspectiva de la astrología antigua». Minerva 19, p. 215-46.
MARTOS MONTIEL, J. F. (2015). «Sexo y género en los textos astrológicos de la antigüedad grecolatina». In MACÍAS VILLALOBOS, C.; MAESTRE MAESTRE, J. M.; MARTOS MONTIEL, J. F. (eds.). Europa Renascens. La cultura clásica en Andalucía y su proyección europea. Saragozza: Pórtico, p. 314-26.
MARTOS MONTIEL, J. F. (2017). «La homosexualidad femenina en los textos astrológicos de la Antigüedad: El Carmen astrologicum de Doroteo de Sidón». MHNH 17, p. 167-82.
PÉREZ JIMÉNEZ, A. (2022). «Edad real y nominal en los incestos del Tetrabiblos de Tolomeo (Comentario Anónimo, pp. 256-257 Wolf)». In MARTORELLO, F. (ed.). Studi sull’arte dei decreti delle stelle. In memoria di Giuseppe Bezza. Sarzana-Lugano: Agorà & Co., p. 39-57.
PÉREZ SEDEÑO, E. (1994). «Masculino y femenino en la cosmología de Ptolomeo». In PÉREZ SEDEÑO, E. (ed.). Conceptualización de lo femenino en la filosofía antigua. Madrid: Siglo XXI de España, p. 91-111.
RICHLIN, A. (1981). «Sources on Adultery at Rome». In FOLEY, H. P. (ed.). Reflections of Women in Antiquity. Philadelphia: Routledge, p. 379-404.
SCHOLZ, P. O. (2001). Eunuchs and Castrati. A Cultural History. Vienna: Markus Wiener.
TOUGHER, S. (2021). The Roman Castrati. Eunuchs in the Roman Empire. Londra: Bloomsbury Academic.
VATTUONE, R. (2004). Il mostro e il sapiente. Studi sull’erotica greca. Bologna: Patron.
WILGAUX, J. (2010). «Kinship, Marriage, Parents and Children». In RAWSON, B. (ed.). A Companion to Families in the Greek and Roman Worlds. Malden: Wiley-Blackwell, p. 215-30.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2025 Nicholas Sperzagni

Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.