Nous segells d’àmfora de les excavacions de Barcino (2009-2020)
Resum
L’any 2001 vam analitzar els fluxos comercials de la Barcino romana basant-nos en els segells d’àmfora trobats en les excavacions. En els darrers vint anys el nombre de marques recuperades s’ha incrementat, però algunes de les conclusions presentades aleshores encara romanen. El present article tracta d’actualitzar la col·lecció de segells i discutir sobre les noves evidències respecte a la circulació comercial, així com mostrar algunes noves marques sense paral·lels.
Paraules clau
comerç, segells, àmfora, port, derelicte, viReferències
ALCUBIERRE, D. (2012). «LAV accessos a l’estació de la Sagrera». Anuari d’arqueologia i patrimoni de Barcelona 2011. Barcelona: Servei d’Arqueologia de Barcelona, p. 76-79.
ÁLVAREZ, A. et al. (2014-15). «Variabilitat en la composició de la pasta ceràmica d’una mateixa peça: anàlisi química (drx) d’una mateixa àmfora de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona)». Butlletí Arqueològic 36-37 (èp. V), p. 29-48.
AMAR, G.; LIOU, B. (1984). «Les estampilles sur amphores du golfe de Fos». Archaeonautica 4, CNRS, Paris, p. 145-211.
ANTEAS (1993). «Rapport Fouille de Sauvetage n. 001714. Realisé du 18.12 au 25.04.1993. Site: Port La Nautique Narbonne (Aude)». ANTEAS, p. 41 (n. 314).
BEN ARIEH, S. (1974). «Survey between Raphia and the Brook of Egypt. The Finds». Atiqot 7, p. 91-94.
BERGÉ, A. (1990). «Les marques sur amphores Pascual 1 de Port-la-Nautique». Cahiers d’Archeologie Subaquatique 9, p. 131-201.
BERNAL, D. et al. (2014). «Un nuevo sello sobre ánfora salazonera (Keay XVI) en la Gades severiana», Boletín de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua en Hispania 5, p. 31-34.
BERNI, P. (1996). «Instrumentum domesticum romà del Museu Episcopal de Vic: la col·lecció de segells en àmfora, tegula i morter». Pyrenae 27, p. 311-26.
BERNI, P. (2008). Epigrafía anfórica de la Bética. Nuevas formas de análisis. Barcelona: Universitat de Barcelona.
BERNI, P. (2017). «Sellos». A CARRERAS, C.; VAN DEN BERG, J. (eds.). Amphorae from the Kops Plateau (Nijmegen): Trade and Supply to the Lower-Rhineland from the Augustan Period to AD 69/70. Oxford: Archaeopress, p. 189-282.
BERNI, P.; CARRERAS, C. (2001). «El circuit comercial de Barcino: reflexions al voltant de les marques amfòriques». Faventia 23/1, p. 103-29.
BERNI, P.; CARRERAS, C. (2009). «Les marques d’àmfores importades o d’altres àrees de la tarraconense». A CARRERAS C.; GUITART, J. (eds.). Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al Pla de Barcelona. Barcelona: IEC-ICAC, p. 45-62.
BERNI, P.; CARRERAS, C. (2013). «Corpus epigràfic de segells en àmfora, dolia, tegulae i gerres de ceràmica». A CARRERAS, C.; LÓPEZ MULLOR, A.; GUITART, J. (eds.). Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat. Barcelona: IEC, p. 127-286.
BERNI, P.; MIRÓ, J. (2020). «Le vin Léétanien et de Tarraco à Carthage». Antiquités africaines 56, p. 129-59.
BERNI, P.; REVILLA, V. (2008). «Los sellos de las ánforas de producción tarraconense: representación y significado». A LÓPEZ MULLOR, A.; AQUILIÉ, X. (eds.). La producció i el comerç de les àmfores de la província Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch. Barcelona: MAC, p. 95-111.
BERTHAULT, F. (2009). «Les amphores de Bordeaux-Chapeau-Rouge: étude sur les relations commerciales au début de l’Empire». Aquitania 25, p. 143-97.
BOST J.-P. et al. (1992). L’épave Cabrera III (Majorque). Échanges commerciaux et circuits monétaires au mileu du IIIe siècle après Jésus-Christ. París: De Boccard.
BRENTCHALOFF, D.; RIVET, L. (2003). «Timbres amphoriques de Fréjus-2». SFECAG. Actes du Congrès de Saint-Romain-en-Gal. Marsella: SFECAG, p. 595-619.
CALLENDER, M.H. (1965). Roman Amphorae (with an Index of Stamps). Oxford: OUP.
CARRERAS, C. (2009). «Les marques d’àmfores produïdes als tallers de Barcino». A CARRERAS C.; GUITART, J. (eds.). Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al Pla de Barcelona. Barcelona: IEC-ICAC, p. 21-44.
CARRERAS, C. (2012). «Circulació amfòrica al port de la Barcino tardoantiga: segles V a VII d.C.». Quarhis 8, p. 38-52.
CARRERAS, C. (2013). «Evolució de les terrisseries del Baix Llobregat a partir de les seves marques i derelictes». A CARRERAS, C.; LÓPEZ MULLOR, A.; GUITART, J. (eds.). Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat. Barcelona: IEC, p. 323-46.
CARRERAS, C. (2019). «Catàleg de marques d’àmfora, tègula, dolia i signacula del Vallès Occidental i Oriental». A CARRERAS, C.; FOLCH, J.; GUITART, J. (eds.). Laietània interior: Marques i terrisseries d’àmfores al Vallès Occidental i Oriental. Barcelona: IEC, p. 117-96.
CARRERAS, C.; BERNI, P. (2014). «Les marques d’àmfores». A JÁRREGA, R.; PREVOSTI, M. (eds.). Els Antigons, una vil·la senyorial del Camp de Tarragona. Tarragona: ICAC, p. 185-94.
CARRERAS, C.; FUNARI, P.P.A. (1998). Britannia y el Mediterráneo. Estudios sobre el abastecimiento de aceite bético y africano en Britannia. Barcelona: Universitat de Barcelona.
CARRERAS, C.; GUITART, J. (eds.) (2009). Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al Pla de Barcelona. Barcelona: IEC-ICAC.
CERDÀ, D. (1994). «La crisi del segle III a Pollentia i a dues naus de Cabrera». III Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica. Barcelona: IEC, p. 289-309.
CIPRIANO, S.; MAZZOCHIN, S. (2017). «Western Adriatic Productions. The Research Status». A LIPOVAC, G.; RADIC, I.; KONESTRA, A. (eds.). Amphorae as a Resource for the Reconstruction of Economic Development in the Adriatic Region in Antiquity: Local Production. Zagreb, p. 33-47.
COLETTI, F. (2013). «Nuove acquisizioni sull’epigrafia anforaria africana. Contesti romani a confronto di età medio e tardo imperiale». A BERNAL, D. et al. (eds.). Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania. Vol. II. Cádiz: Universidad de Cádiz, p. 299-316.
COMAS, M. (1985). Baetulo. Les àmfores. Badalona: Museu de Badalona.
COMAS, M. (1997). Baetulo. Les marques d’àmfora. Barcelona: IEC.
COMAS, M.; CASAS, M.T. (1989). «Nuevas aportaciones para el conocimiento del ánfora Laietania 1: cronología, difusión y producción». A Amphores romaines et histoire économique. Dix ans de recherche. Roma: EFR, p. 580-85.
COMAS, M.; MARTÍNEZ FERRERAS, V. (2014). «Productores y mercatores de Baetulo (Badalona). Las ánforas vinarias y la epigrafia associada». A MARTÍNEZ FERRERAS, V. (ed.). La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis (s. I a.C.-I d.C.). Oxford: Archeopress, p. 125-46.
CONTINO, A. et al. (2013). «Anfore Dressel 2-4 “Tarraconensi” a Roma: ricerche epigrafiche dal sito del Nuovo Mercato Testaccio. Dati preliminari». A BERNAL, D. et al. (eds.). Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania. Vol. II. Cádiz: Universidad de Cádiz, p. 333-50.
CORSI-SCIALLANO, M.; LIOU, B. (1985). Les épaves de Tarraconaise. À chargement d’amphores Dressel 2-4. París: CNRS.
FLORES, A. (2014). Las ánforas de Barcino en el Alto Imperio: los envases del C/ Ample, 1. UAB-ICAC-URV: Treball de Fi de Màster (inèdit).
GUITART, J.; CARRERAS, C. (2020). «La versió catalana del Corpus Internationale des Timbres Amphoriques i la seva projecció digital». A AQUILUÉ, X. et al. (eds.). Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l’arquitectura. Homenatge a Albert López Mullor. Barcelona: Diputació de Barcelona, p. 215-20.
HESNARD, A. et al. (1988). L’épave romaine Grand Ribaud D (Hyères, Var). París: CNRS.
JÁRREGA, R. (1987). «Un possible taller i una nova estampilla amforal de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (Ocata - el Masnou, Maresme)». A El vi a l’Antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental: Badalona. 28, 29, 30 de novembre i 1 de desembre de 1985. Actes. Badalona: Museu de Badalona, p. 246-49.
JÁRREGA, R.; CLARIANA, J.-F. (2013). «Un atípico centro productor de ánforas de la forma Dressel 2-4 en la Layetania. El taller de Can Collet (Llinars del Vallès, Vallès Oriental, Barcelona)». A BERNAL, D. et al. (eds.). Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania. Vol. II. Cádiz: Universidad de Cádiz, p. 411-19.
JÁRREGA, R.; COLOM, E. (2020). «Nueva hipótesis en torno a la presencia de élites locales de Barcino en la producción del vino layetano: el caso de Lucius Minicius Natalis». Zephyrus 85, p. 229-42.
LAUBENHEIMER, F. (1991). Les amphores de Bibracte: le matériel des fouilles anciennes. París: Maison des Sciences de l’Homme.
LAUBENHEIMER, F.; BÁRTHÉLÉMY-SYLVAND, C. (2010). «Des amphores de l’oppidum de Châteameillant (Cher). Le matériel des fouilles des XIXe et XXe s.». Gallia 67/2, p. 1-39.
LAURANCEAU, N. (1988). «Les amphores des zones 10 et 11. Les fouilles de “Ma Maison”. Études sur Saintes antique». Aquitania suppl. 3, p. 263-78.
MÁRQUEZ, J.; MOLINA, J. (2005). Del Hiberus a Carthago Nova. Comercio de alimentos y epigrafía anfórica grecolatina. Barcelona: Universitat de Barcelona, col·lecció Instrumenta, 18.
MARTIN, A. (2015). «Consideraciones sobre las marcas en ánforas tarraconenses en la Layetania septentrional. Los casos de El Mujal-El Roser (Calella) y Can Rodón y Ca L’Arnau (Cabrera de Mar). A MARTÍNEZ FERRERAS, V. (ed.). La difusión comercial de las ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis (s. I a.C.-I d.C.). Oxford: Archaeopress, p. 39-54.
MARTÍNEZ FERRERAS, V. (2009). «Problemàtica en l’estudi arqueomètric: marques i àmfores del Mercat de Santa Caterina a partir de l’estudi arqueomètric». A CARRERAS C.; GUITART, J. (eds.). Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al Pla de Barcelona. Barcelona: IEC-ICAC, p. 97-117.
MARTÍNEZ FERRERAS, V. (2014). Ánforas vinarias de Hispania Citerior-Tarraconensis (s. I a.C.-I d.C.). Caracterización arqueométrica. Oxford: Archaeopress.
MARTÍNEZ FERRERAS, V.; GUTIÉRREZ, A. (2013). «Caracterització arqueomètrica de les àmfores produïdes a les terrisseries del Baix Llobregat». A CARRERAS, C.; LÓPEZ MULLOR, A.; GUITART, J. (eds.). Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat. Barcelona: IEC, p. 97-126.
MAYET, F. (1978). «Marques d’amphores de Maurétanie Tingitane (Banasa, Thamusida, Volubilis)». MEFRA 90, p. 357-406.
MAYORAL, J. et al. (2022). «The Gauloise amphorae at the Heart of the Laietania (Province Hispania Citerior Tarraconensis)». A Hommage Fannete Laubenheimer. París.
MIRÓ, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya. Un estudio sobre el comercio del vino de la Tarraconense (siglos I a.C.-I d.C.). Oxford: BAR.
MIRÓ, J. (2020). «Barcino augustea y julio-claudia. Dinámica socio-económica de la producción y el comercio del vino layetano». Spal 29/2, p. 205-34.
NACEF, J. (2015). La production de la céramique antique dans la région de Salakta et Ksour Essef (Tunisie). Oxford: Archaeopress.
PALET, J. M. (1997). Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l’època iberoromana i l’altmedieval. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
PASCUAL, R. (1991). Index d’estampilles sobre àmfores catalanes. Barcelona: L’Estaquirot.
PEACOCK, D.P.S. et al. (1989). «Roman Amphora Production in Sahel Region of Tunisia». A Amphores romaines et histoire économique. Dix ans de recherche. Roma: EFR, p. 179-222.
PENSAVENTO, S.; MONGARDI, M. (2018). «Anfore vinarie della Cisalpina in età augustea: un aggiornamento su alcune serie bollate». A CAVALLERI, M.; BOSCHETTI, C. (eds.). Multa per aeqvora. Il polisemico significato della moderna ricerca archeologica. Omaggio a Sara Santoro. Vol. I. Lovaina: Presses Universitaires de Louvain, p. 321-45.
PÉREZ, C.; ARRIBAS, P. (2021). «Epigrafía anfórica romana de Herrera de Pisuerga (Palencia), I». Oppidum 17, p. 77-116.
RAMON, J. (1995). Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Barcelona: Universitat de Barcelona.
REMESAL, J. (2007) «Los sellos». A BLÁZQUEZ, J.M.; REMESAL, J. (coords.). Estudios sobre el Monte Testaccio (Roma) IV. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 183-232.
RODÀ, I. et al. (2020). «Una nueva inscripción en Baetulo con el nomen Porcius». A NOGUERA, J.M. et al. (eds.). Satyrica signa. Homenaje a Pedro Rodríguez Oliva, Granada: Comares, p. 313-23.
SANTAMARIA, C. (1984). «L’épave “H” de la Chrétienne à Sant-Raphaël (Var)». Archaeonautica 4, p. 9-52.
VILLEDIEU, F. (1984). Turris Libisonis. Fouilles d’un site romain tardif à Porto Torres. BAR Int. Ser. 224, Oxford: British Archaeological Reports.
ZEVI, F.; TCHERNIA, A. (1969). «Amphore de Byzacène au Bas-Empire». AntAfr 3, p. 173-214.
Publicades
Descàrregues
Drets d'autor (c) 2023 Cèsar Carreras Monfort
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0.
