Enrahonar. An international journal of theoretical and practical reason https://revistes.uab.cat/enrahonar <p><strong>Enraonar</strong>: «Discutir o examinar en una conversa», <em>Diccionari de la llengua catalana</em>, IEC, 1995.</p> <p><strong>Enrahonar</strong>: «El manteniment arcaic de la h suggereix la riquesa semàntica i la càrrega històrica d’aquesta paraula... És un mitjà per donar lloc a nous enraonars, per desvetllar i incitar al diàleg… amb les exigències que comporta la pretensió de racionalitat i els límits d’una activitat que és un procés i encara no una possessió plena de l’espai racional».</p> <p>Josep Calsamiglia, «Presentació», <em>Enrahonar</em> 1 (1981), 3.</p> <p><em><strong>Enrahonar</strong></em>, com el mot català «enra(h)onar», reivindica alhora el diàleg i la raó.</p> ca-ES Els autors/es que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><ol type="a"><li>Els autors/es conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors/es o per la revista. La llicència completa es pot consultar a <a href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca">https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</a>.</li><li>Els autors/es són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors/es a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li><li>Els autors no han de pagar cap import per publicar.</li></ol> revista.enrahonar@uab.cat (Jordi Riba) revista.enrahonar@uab.cat (Enrahonar. An international journal of theoretical and pract) Tue, 30 Nov 2021 17:04:02 +0100 OJS 3.2.1.4 http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss 60 El passeig com a mètode filosòfic https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-clares <p>Aquest article presenta la relació entre la filosofia i l'activitat de passejar, recollida ja per alguns autors antics i reviscuda amb més força en la nostra època. S'hi examina com diversos filòsofs han descrit aquesta relació i han intentat transmetre-la mitjançant diverses concepcions d'aquesta, des dels que menys vinculen el passeig amb l'activitat reflexiva fins als que ho fan amb més rigor i profunditat. A més, s'hi analitza si aquestes concepcions poden contribuir a la construcció d'un mètode filosòfic pedestre més específic, susceptible de ser aplicat amb rigor. En segon lloc, s'hi exposen i s'hi defineixen una sèrie de criteris sistemàtics defensant una concepció integral del passeig com a mètode filosòfic, és a dir, valorant tot el que pot aportar a la filosofia. Finalment, es conclou que aquest mètode no pot pertànyer a una branca filosòfica especialitzada, sinó a tota recerca i formació filosòfica.</p> Diego Clares Drets d'autor (c) 2021 Diego Clares https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-clares Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Animitas. Finitud, temps i imatge https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-gonzalez <p>Aquest treball situa les <em>animitas</em> en el camp de la filosofia com un esforç per comprendre-les des d’una perspectiva complementària als treballs que ja existeixen. Es tracta d’una recerca, d’un intent de capir la profunditat del seu sentit tenint en compte el seu origen històric i la seva funció. L’anàlisi es planteja des d’una perspectiva filosòfica que combina l’estudi de les imatges de les tradicions alemanya (Bohem i Belting) i francesa (Bergson i Deleuze) per concloure que, en aquests artefactes particulars de Xile i algunes regions dels Andes, la coefectuació entre el record i la imatgen és radical.</p> Macarena Soledad González Franzani Drets d'autor (c) 2021 Macarena Soledad González Franzani https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-gonzalez Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 «Si això és un animal». El concepte d’animal i la deshumanització a la «Trilogia d’Auschwitz» https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-vicedo <p>Trobar la forma d’expressar quelcom per al qual no hi ha paraules fou un dels reptes que assumí Levi quan volgué explicar la cruel deshumanització que va sofrir com a presoner al <em>Lager</em>. Nogensmenys, hi va trobar la solució mitjançant el concepte d’animal. En aquest sentit, el seu testimoni és ple de metàfores faunístiques que representen el patiment de la seua reducció cap al <em>fons</em> i la crueltat de ser tractat com una bèstia a la qual podien assassinar i que patia com un esclau castigat. Levi confirma amb les seues analogies que la deshumanització és una metamorfosi animal. Tanmateix, la tesi d’aquest assaig és que la deshumanització no és convertir-se en una bèstia, sinó transformar-se en allò que nosaltres hem fet dels animals. Una proposició que afirmem gràcies a l’etologia, que ens evidencia que el comportament real de les feres no equival a estar pres ni a ser humiliat. De fet, creiem que la raó principal per la qual Primo Levi pensava que la deshumanització era animalitzar-se sorgeix arran d’una ideologia antropocèntrica.</p> Faina Loreto Vicedo Bethencourt Drets d'autor (c) 2021 Faina Loreto Vicedo Bethencourt https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-vicedo Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 L’aposta per la transcendència materialista: un recorregut per la història del transhumanisme https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-sanchez <p>Gràcies a l’aposta tecnològica de les societats actuals i també a la globalització que comporta, el moviment transhumanista, visiblement heterogeni, està començant a ser (re)conegut a tot el globus terraqüi i a adquirir una enorme volada. Això no obstant, malgrat que la materialització de les fites transhumanistes només sigui possible en les societats postmodernes, l’origen del transhumanisme bé pot anar més enllà del que anomenem societat contemporània. En aquest article s’explora l’origen del transhumanisme partint de les tres hipòtesis següents: <em>a)</em> el transhumanisme com un fenomen típicament postmodern; <em>b)</em> el transhumanisme com a herència de la tradició renaixentista secular; <em>c)</em> el transhumanisme com a tret identificatiu de la naturalesa humana.</p> Ferran Sánchez Margalef Drets d'autor (c) 2021 Ferran Sanchez Margalef https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-sanchez Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Més enllà de l'afecte humà. Expressivitat inhumana i memòria https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-lucero <p>En aquest treball reconstruirem els fonaments ontològics que permeten pensar, des de les obres de Schwarzböck, Deleuze i Guattari, una dimensió no humana de l’afecte i, així, l’extensió de la potència d’un pensament afectiu sobre les maneres d’existència no viva. Aquesta expansió del camp afectiu cap a una particular afectivitat inorgànica ens permetrà explorar una concepció nova de la memòria. L’expressivitat de les imatges, dels ossos o dels objectes en general, incorporada recentment com a material imaginari en els relats sobre la història recent (com en el cas d’Albertina Carri, Marta Dillon o María Moreno), exigeix repensar els marcs conceptuals de l’afecte i el record per incloure-hi aquesta memòria inorgànica que s’expressa més enllà de tot ancoratge subjectiu o comunitari.</p> Guadalupe Lucero Drets d'autor (c) 2021 Guadalupe Lucero https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-lucero Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Nietzsche, un pensador allunyat de la política i d'allò polític? https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-polo <p>En el present treball intentarem mostrar que la filosofia de Nietzsche, contràriament al que s’ha sostingut en massa ocasions, és <em>també</em> una filosofia política. Aquest pensar polític va fer palès, d’altra banda, un biaix eminentment reaccionari i elitista. Qualsevol discurs polític de signe igualitarista produïa en les orelles de Nietzsche una punyent molèstia. Ens trobem davant d’un pensador tremend i profund que va reaccionar amb summe horror davant els fets de la Comuna de París, aplaudint el seu sagnant aixafament. Comprovarem, per tant, que sempre va estar al corrent de la conjuntura sociopolítica de la seva època. Va sentir en tot moment un odi visceral —una aversió irreprimible— per la democràcia, pels ideals il·lustrats, pel moviment obrer i pel socialisme.</p> Jorge Polo Blanco Drets d'autor (c) 2021 Jorge Polo Blanco https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-polo Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Racionalitats punitives. Una epistemologia per a l’objectivació i la historicitat de les polítiques del càstig https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-dominguez-dominguez <p>La idea de racionalitat en Michel Foucault no es refereix a un criteri de raó universal a manera de coneixement pur i neutral, sinó conjugada en plural com a «racionalitats». Funciona com un règim de veritat que no sols produeix nous conceptes i una organització històrica de l’observació, sinó també dominis de regulació i intervencions polítiques i tècniques. Aplicades a l’economia punitiva, i per extensió a la del poder, les racionalitats punitives han permès aflorar una anàlisi crítica inusual dels sistemes del càstig mitjançant diferents conceptes en aparença usuals que aconsegueixen una radicalitat inusitada en l’objectivació de les xarxes de poder/saber, i que desborden tant el camp de la política penal com el de les rígides explicacions materialistes. En última instància, han permès construir un ordre punitiu macrosocial i unes macroformes de dominació a partir de la diversitat de micropoders.</p> Mario Domínguez Sánchez-Pinilla, David J. Domínguez González Drets d'autor (c) 2021 Mario Domínguez Sánchez-Pinilla, David J. Domínguez González https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-dominguez-dominguez Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Construir-se com a subjecte ètic per a una vida veritable. Les propostes de Pierre Hadot, Michel Foucault i François Jullien https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-roca <p>Aquest treball analitza el fil conductor que va de Pierre Hadot a François Jullien passant per Michel Foucault, i que se sosté en el paper de la filosofia com a transformador d’un mateix per aconseguir una vida veritable. Hadot i Foucault busquen referents en les escoles antigues grecoromanes, mentre que François Jullien ho fa en la saviesa tradicional xinesa. Però en tots els casos és una cerca del passat per tornar al present i així actualitzar aquest diàleg amb els antics. Pierre Hadot parlarà de la filosofia com a exercici espiritual; Michel Foucault, com de la cura d’un mateix, i François Jullien, com de l’aprenentatge del viure existint. La continuïtat està en aquesta voluntat de fer de la filosofia un instrument per construir-se com a subjecte ètic, el resultat del qual és una altra manera de vida, una vida veritable.</p> Luis Roca Jusmet Drets d'autor (c) 2021 Luis Roca Jusmet https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-roca Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Emocions, intencions i les seves expressions: Anscombe i el gat sotjador de Wittgenstein https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-aucouturier <p>En aquest article exploro la diferència entre l’expressió d’intenció i l’expressió d’emoció a través de la discussió d’un passatge d’<em>Intenció</em> de G. E. M. Anscombe, on afirma que l’expressió d’intenció, a diferència de l’expressió d’emoció, és «purament convencional». Sostinc que aquesta afirmació es basa en el fet que, malgrat que les emocions poden descriure’s, les expressions d’emoció no són descripcions de cap mena (per exemple, d’algun sentiment o experiència present). Així mateix, les expressions d’intenció no són descripcions d’un estat mental present, sinó que són l’expressió d’un tipus especial de coneixement previ d’una suposada acció. En aquest sentit, es diferencien de l’expressió de l’emoció, ja que són una descripció d’un esdeveniment futur (la suposada acció). Ara bé, el caràcter centralment descriptiu de les expressions d’intenció és el que les fa «purament convencionals ». Però, per descomptat, sosté Anscombe, es pot tenir una intenció sense expressar-la. I tenir una intenció no equival a tenir una descripció al pensament.</p> Valérie Aucouturier Drets d'autor (c) 2021 Valérie Aucouturier https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-aucouturier Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 La importància hermenèutica de la Introducció al «Tractatus» de Wittgenstein, d’Elizabeth Anscombe https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-lujan <p>El nostre article analitza el llibre d’Elizabeth Anscombe destacant-ne el caràcter polític. Quan diem «polític» ens referim al fet que des de la seva publicació opera com un filtre d’exclusió d’altres lectures del <em>Tractatus</em>. Especialment entenem aquest text com una expulsió a priori de les lectures que privilegien la influència d’Arthur Schopenhauer. Descriurem les estratègies implícites i explícites del text per dificultar i impossibilitar la lectura del llibre de Wittgenstein en clau ètica, estètica o mística. Assenyalarem la distància que, de manera crítica, el llibre d’Anscombe construeix a manera de cànon de lectura. Considerarem, també, fins on arriba la influència del filòsof de Frankfurt sobre el jove Wittgenstein i l’actualitat d’una lectura schopenhaueriana de la primera obra del pensador vienès.</p> Horacio Luján Martínez Drets d'autor (c) 2021 Horacio Luján Martínez https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-lujan Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Els límits modalment vagues de la simplicitat mereològica https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-nunez <p>Un objecte simple és un àtom mereològic, és a dir, un objecte sense parts. Markosian (1998) postula el que ell anomena <em>the simple question</em>: sota quines circumstàncies és veritable per a un objecte que no posseeixi parts? Aquest article analitza, primer, les respostes a aquesta pregunta i, segon, la tesi del nihilisme mereològic sobre composició material. Segons aquesta darrera, al món només existeixen objectes simples que mai no componen res. Aquesta tesi evita la vaguetat composicional en no existir límits espacials indeterminats per a un objecte sense parts, però no elimina, considerant els descobriments de la física quàntica, la vaguetat modal en la seva localització.</p> Gonzalo Germán Núñez Erices Drets d'autor (c) 2021 Gonzalo Germán Núñez Erices https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-nunez Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 El benefactor i la federació. Notes sobre «Participar del món», d'Hannah Arendt https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-moscoso <p><em>Participar del món</em> es deté en alguns dels temes clau sobre els quals la filòsofa Hannah Arendt va escriure entre 1941 i 1945 a la revista estatunidenca <em>Aufbau</em>: la gratitud, les figures jueves de la pària i la forana, l’autoemancipació i la qüestió jueva i àrab a Palestina. <em>Participar del món</em> no sols té el valor de rescatar el desconegut perfil sionista d’Hannah Arendt, sinó que també és la primera traducció íntegra dels articles publicats a <em>Aufbau</em> i de les actes del Jove Grup Jueu que Arendt va posar a funcionar el 1942.</p> Javier Moscoso-Cala Drets d'autor (c) 2021 Javier Moscoso-Cala https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-moscoso Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 La filosofia com a ciència teòrica: la proposta de Timothy Williamson https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-pau <p>Timothy Williamson defensa que la filosofia és una ciència teòrica que s’ocupa d’investigar sobre la realitat, d’obtenir coneixement, i que ho fa construint teories, confrontant-les amb l’evidència, d’una manera sistemàtica, disciplinada i socialment organitzada, com les altres ciències. En aquest article es compara aquesta posició, d’una banda, amb la que considera que la filosofia és una reflexió de segon ordre sobre la ciència, la moral, la política, l’art…; i, de l’altra, amb la concepció de la filosofia com a guia de la vida, com a recerca de la saviesa pràctica.</p> Manel Pau Drets d'autor (c) 2021 Manel Pau https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-pau Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Fichte, Johann G. (2017). Lecciones de filosofía aplicada: Doctrina del Estado https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-gonzalez-2 <p>Fichte, Johann G. (2017)<br /><em>Lecciones de filosofía aplicada: Doctrina del Estado</em><br />Salamanca: Ediciones Sígueme, 288 p.<br />ISBN 978-84-301-1962-2</p> Jordi Gonzàlez Parra Drets d'autor (c) 2021 Jordi Gonzàlez Parra https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-gonzalez-2 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Pelluchon, Corine (2018). Manifest animalista: La causa animal com a camí per a un nou humanisme https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-agusti <p>Pelluchon, Corine (2018)<br /><em>Manifest animalista: La causa animal com a camí per a un nou humanisme</em><br />Barcelona: Rosa dels Vents, 141 p.<br />ISBN 978-84-16930-41-8</p> Àlex Agustí Polis Drets d'autor (c) 2021 Àlex Agustí Polis https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-agusti Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Ungureanu, Camil and Monti, Paolo (2018). Contemporary Political Philosophy and Religion: between Public Reason and Pluralism https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-popartan <p>Ungureanu, Camil and Monti, Paolo (2018)<br /><em>Contemporary Political Philosophy and Religion: between Public Reason and Pluralism</em><br />Nova York: Routledge, 349 p.<br />ISBN 9780415552196</p> Lucia Alexandra Popartan Drets d'autor (c) 2021 Lucia Alexandra Popartan https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-popartan Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Garcés, Marina (2020). Escola d’aprenents https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-palacios <p>Garcés, Marina (2020)<br /><em>Escola d’aprenents</em><br />Barcelona: Galaxia Gutenberg, 192 p.<br />ISBN 9788418218422</p> Aïda Palacios Morales Drets d'autor (c) 2021 Aïda Palacios Morales https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-palacios Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Vázquez García, Francisco (2021). Cómo hacer cosas con Foucault: Instrucciones de uso https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-roca-2 <p>Vázquez García, Francisco (2021)<br /><em>Cómo hacer cosas con Foucault: Instrucciones de uso</em><br />Madrid: Dado Ediciones, 238 p.<br />ISBN 9788412123258</p> Luis Roca Jusmet Drets d'autor (c) 2021 Luis Roca Jusmet https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-roca-2 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Nieto Blanco, Carlos (2021). El mundo desde dentro: El pensamiento de José Ferrater Mora https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-gonzalez-3 <p>Nieto Blanco, Carlos (2021)<br /><em>El mundo desde dentro: El pensamiento de José Ferrater Mora</em><br />Sevilla: Renacimiento. Iluminaciones, 520 p.<br />ISBN 9788418387418</p> Ángel González Drets d'autor (c) 2021 Ángel González https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-gonzalez-3 Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Martínez, María (2019). Identidades en proceso: Una propuesta a partir del análisis de las movilizaciones feministas contemporáneas https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-soler <p>Martínez, María (2019)<br /><em>Identidades en proceso: Una propuesta a partir del análisis de las movilizaciones feministas contemporáneas</em><br />Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 324 p.<br />ISBN 978-84-7476-819-0</p> Jana Soler Libran Drets d'autor (c) 2021 Jana Soler Libran https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-soler Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Field, Sandra Leonie (2020). Potentia: Hobbes and Spinoza on Power and Popular Politics https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-sainz <p>Field, Sandra Leonie (2020)<br /><em>Potentia: Hobbes and Spinoza on Power and Popular Politics</em><br />Nova York: Oxford University Press, 320 p.<br />ISBN 9780197528242</p> Aurelio Sainz Pezonaga Drets d'autor (c) 2021 Aurelio Sainz Pezonaga https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-sainz Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100 Csepregi, Gabor (2019). In Vivo: A Phenomenology of Life-Defining Moments https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-pages <p>Csepregi, Gabor (2019)<br /><em>In Vivo: A Phenomenology of Life-Defining Moments</em><br />Montreal: McGill-Queen’s University Press, 216 p.<br />ISBN 978-0773556638</p> Anna Pagès Drets d'autor (c) 2021 Anna Pagès https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v67-pages Tue, 30 Nov 2021 00:00:00 +0100