Enrahonar. An international journal of theoretical and practical reason https://revistes.uab.cat/enrahonar <p><strong>Enraonar</strong>: «Discutir o examinar en una conversa», <em>Diccionari de la llengua catalana</em>, IEC, 1995.</p> <p><strong>Enrahonar</strong>: «El manteniment arcaic de la h suggereix la riquesa semàntica i la càrrega històrica d’aquesta paraula... És un mitjà per donar lloc a nous enraonars, per desvetllar i incitar al diàleg… amb les exigències que comporta la pretensió de racionalitat i els límits d’una activitat que és un procés i encara no una possessió plena de l’espai racional».</p> <p>Josep Calsamiglia, «Presentació», <em>Enrahonar</em> 1 (1981), 3.</p> <p><em><strong>Enrahonar</strong></em>, com el mot català «enra(h)onar», reivindica alhora el diàleg i la raó.</p> ca-ES Els autors/es que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><ol type="a"><li>Els autors/es conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors/es o per la revista. La llicència completa es pot consultar a <a href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca">https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</a>.</li><li>Els autors/es són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors/es a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li><li>Els autors no han de pagar cap import per publicar.</li></ol> revista.enrahonar@uab.cat (Jordi Riba) revista.enrahonar@uab.cat (Enrahonar. An international journal of theoretical and pract) Mon, 04 Apr 2022 11:36:33 +0200 OJS 3.2.1.4 http://blogs.law.harvard.edu/tech/rss 60 Espinoza Lolas, Ricardo; Fernández, Jorge Eduardo y Toscano, Alberto (eds.) (2020). Hegel hoy https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-riba <p>Espinoza Lolas, Ricardo; Fernández, Jorge Eduardo y Toscano, Alberto (eds.) (2020)<br /><em>Hegel hoy</em><br />Barcelona: Herder, 416 p.<br />ISBN 9788425444272</p> Jordi Riba Drets d'autor (c) 2022 Jordi Riba https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-riba Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 Cano, Germán (2020). Transición Nietzsche https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-roca <p>Cano, Germán (2020)<br /><em>Transición Nietzsche</em><br />Valencia: Pre-Textos, 344 p.<br />ISBN 9788417830991</p> Luis Roca Jusmet Drets d'autor (c) 2022 Luis Roca Jusmet https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-roca Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 Tafalla, Marta (2019). Ecoanimal: Una estética plurisensorial ecologista y animalista https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-moyano <p>Tafalla, Marta (2019)<br /><em>Ecoanimal: Una estética plurisensorial ecologista y animalista</em><br />Madrid: Plaza y Valdés Editores. Dilemata, 362 p.<br />ISBN 978-84-17121-20-4</p> Cristian Moyano Fernández Drets d'autor (c) 2022 Cristian Moyano Fernández https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-moyano Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 Esquirol, Josep Maria (2021). Humà, més humà: Una antropologia de la ferida infinita https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-palacios <p>Esquirol, Josep Maria (2021)<br /><em>Humà, més humà: Una antropologia de la ferida infinita</em><br />Barcelona: Quaderns Crema, 171 p.<br />ISBN 978-84-7727-644-9</p> Aïda Palacios Morales Drets d'autor (c) 2022 Aïda Palacios Morales https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-palacios Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 Vilar, Gerard (2021). Jean-François Lyotard: Estética y política https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-bayarri <p>Vilar, Gerard (2021)<br /><em>Jean-François Lyotard: Estética y política</em><br />Barcelona: Gedisa, 160 p.<br />ISBN 9788418525896</p> Bàrbara Bayarri Drets d'autor (c) 2022 Bàrbara Bayarri https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-bayarri Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 Gomes de Lisboa (2018). Escrito sobre as Questões Metafísicas de António André: Scriptum super Questiones Metaphisice Antonii Andree https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-mensa <p>Gomes de Lisboa (2018)<br /><em>Escrito sobre as Questões Metafísicas de António André: Scriptum super Questiones Metaphisice Antonii Andree</em><br />Edição bilingue latim-português. Introdução, edição, tradução e notas Mário João Correia<br />Porto: Edições Afrontamento, 195 p.<br />ISBN 978-972-36-1839-6</p> Jaume Mensa i Valls Drets d'autor (c) 2022 Jaume Mensa i Valls https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-mensa Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 1968: Zaratustra postfordista https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-cano <p>En aquest article tractaré de discutir la tesi segons la qual l’«efecte Nietzsche» en el pensament francès lligat al Maig del 68, a part d’inaugurar una funesta «hermenèutica de la innocència», només va servir de trinxera ideològica en una «revolució passiva» enfront de les reivindicacions polítiques i econòmiques de la classe treballadora. Tenint en compte aquesta intenció, m’agradaria explorar en quina mesura l’efecte intempestiu nietzscheà comença a cobrar sentit en un nou escenari «històric» que busca esclarir un altre sentit de la seva «modernitat» i el seu sentit crític de govern. Un moviment encara crític que, en aquesta mesura, es caracteritza per una insurrecció contra aquest ordre del temps que té les seves coartades teòriques en una certa lectura de Hegel i l’historicisme del segle XIX, i que acaba reconeixent també els efectes perillosos de la seva total distensió.</p> German Cano Drets d'autor (c) 2022 German Cano https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-cano Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 L’actualització poètica i política de Nietzsche en la rebel·lia tràgica de Camus https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-conill <p>L’article exposa la innovadora visió de la rebel·lia que aporta Camus inspirant-se en Nietzsche i en alguns mites de la cultura grega. Se centra especialment en <em>L’home rebel</em> i <em>El mite de Sísif</em>, que constitueix el seu punt de partida, en la mesura en què la rebel·lia és el camí per sortir del món tancat que genera el «sentiment de l’absurd». En el peculiar pensament de Camus s’entremesclen literatura i filosofia conformant una filosofia poètica com la de Nietzsche. I la interpretació més adequada de les seves figures literàries de la rebel·lia és la que connecta amb el sentit nietzscheà d’allò tràgic. La rebel·lia en l’obra de Camus ofereix un ordre de sentit favorable a la vida enmig del caos, la qual cosa la vincula a la posició de Nietzsche en situar-se «més enllà del nihilisme» passiu, que és el que produeix la vivència de l’absurd i la tendència destructiva de la vida. El «renaixement» que suposa el sentit moral de la rebel·lia en Camus el separa de la filosofia existencialista.</p> Jesús Conill Drets d'autor (c) 2022 Jesús Conill https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-conill Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 Diferència sexual i conducta crítica (Nietzsche i Irigaray) https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-deutscher <p>Per a Nietzsche, un fenomen, una creença o una manera de coneixement o de subjectivitat ens enfronta a la possibilitat de crear, en lloc de pressuposar, els criteris per avaluar-lo. En les seves <em>Consideracions intempestives</em> va ampliar els paràmetres de la criticabilitat precisament en aquest sentit, proposant que la història pugui ser avaluada des del criteri de si és bona o dolenta per a la vida. Nietzsche ens impel·leix a preguntar-nos quina és la pregunta correcta que hem de fer a la història. Prendre distància per formular una resposta podria permetre’ns d’apreciar la diferència entre interrogar l’exactitud dels relats històrics i avaluar-ne els efectes.</p> Penelope Deutscher Drets d'autor (c) 2022 Penelope Deutscher https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-deutscher Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 «Denn, Ich liebe dich, o Ewigkeit»… L'anell del retorn és portat per Ariadna-Lou https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-espinoza <p>Aquest text enllaça des d’allò biogràfic i íntim de Nietzsche fins al més profund del seu pensament de l’etern retorn, perquè és l’única manera d’entendre aquest pensament de l’etern retorn (en la història material de cadascú). I per fer-ho es discuteixen algunes fites biogràfiques de Nietzsche tenint en compte l’obra <em>Així parlà Zaratustra</em> i la seva vinculació amb Lou Salomé. S’analitza com Lou Salomé es troba darrere de la figura mítica d’Ariadna com a portadora de l’anell del retorn; és a dir, a través d’allò femení, Nietzsche ens mostra com l’etern retorn opera per alliberar-nos de les cadenes de la modernitat.</p> Ricardo Espinoza Lolas Drets d'autor (c) 2022 Ricardo Espinoza Lolas https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-espinoza Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 La presència del nietzscheanisme en la biopolítica contemporània https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-garcia <p>La filosofia de Nietzsche va anticipar notablement el llindar de la modernitat biològica en conceptualitzar l’abast fisiològic de la moral, la política i la religió, així com la seva instrumentalització amb finalitats de control social. L’objectiu d’aquest article és analitzar l’estímul que ha representat la filosofia de Nietzsche per a alguns dels principals pensadors de la qüestió biopolítica, en concret, Michel Foucault, Roberto Esposito i Peter Sloterdijk, i revelar en quina mesura els seus nuclis conceptuals convergeixen i divergeixen. L’aportació concreta rau a assenyalar alguns dels vincles que articulen el tema de la disciplina i la cria (<em>Zucht und Züchtung</em>) amb la configuració de la biopolítica com un dels principals corrents filosòfics actuals, analitzar les interpretacions que aquests pensadors han formulat sobre la qüestió de la <em>Züchtung</em> i ressaltar així la capacitat heurística de la filosofia nietzscheana per al diagnòstic del nostre present.</p> Marina García-Granero Drets d'autor (c) 2022 Marina García-Granero https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-garcia Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 La cura anímica en Nietzsche: Sòcrates i Epicur https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-marcio <p>Aquest article pretén mostrar: 1) que la praxi filosòfica epicúria, amb els seus postulats conceptuals, són en gran manera acceptats per Nietzsche i afins a ell; 2) que aquest reconeixement cap a Epicur té a veure amb el seu model de vida eudemonista, presentista i menys intel·lectualitzant que el socràtic-platònic; 3) que, fins i tot des de la concepció nietzscheana d’una certa filosofia grega com a via de decadència antiartística, el quefer epicuri es considera un programa d’afirmació vital, capaç de defugir en part el caràcter opressiu de la racionalitat i de conciliar l’ésser humà amb la felicitat i la plenitud corporals. Per fer-ho, s’esbossa el tractament nietzscheà de Sòcrates amb la seva doble perspectiva; s’estudia la proposta de cura anímica que va fer el mestre de Plató, inspiradora de la filosofia hel·lenística, quan el grec es converteix en individu i súbdit i es reclou en si mateix; s’investiga després la presència i la doble consideració d’Epicur en les obres de Nietzsche, i s’analitzen, finalment, els trets notables de la cura anímica epicúria i la seva recepció valorativa per part del filòsof alemany, prenent en consideració la filiació socràtica i els punts de convergència o divergència que mostren els programes filosòfics del tàvec i del de Samos.</p> Ignacio Marcio Cid Drets d'autor (c) 2022 Ignacio Marcio Cid https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-marcio Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 Nietzsche Dionís: el gest de les bacants https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-morey <p>La finalitat d’aquest article és documentar, contextualitzar i fer el relat de les ocurrències de la fórmula «Ich habe […] bei den Hörnerngepackt» («He agafat […] per les banyes») al llarg dels escrits de Nietzsche. Les ocurrències estan concentrades en un lapse de temps entre el principi de 1886 i l’estiu de 1888, que, pel que fa a la seva escriptura, cobreix des dels preparatius de <em>Més enllà del bé i del mal</em> (i la redacció dels pròlegs per a la reedició dels seus textos anteriors) fins a la recepció d’<em>El cas Wagner</em>. La ubicació estratègica i l’èmfasi amb què es manifesten aquestes ocurrències semblen indicar que amb elles s’al·ludeix a l’obstacle fonamental que impedia portar més enllà el seu pensament, superat el qual s’obre conceptualment l’espai de la transvaloració, i l’esdevenir dionisíac experimenta una acceleració que no s’aturarà fins a la fi de la seva vida lúcida.</p> Miguel Morey Drets d'autor (c) 2022 Miguel Morey https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-morey Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 Un aïllament absurd. La solitud com a «leitmotiv» en Friedrich Nietzsche https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-perez <p>Aquest article tracta de mostrar la rellevància de la solitud en la vida de Nietzsche, fent la precisió de distingir entre les paraules <em>aïllament</em> (<em>Vereinsamung</em>), <em>solitud</em> (<em>Einsamkeit</em>) i <em>incomunicació</em> (<em>Isolation</em>). S’hi analitzaran una sèrie d’obres, cartes i manuscrits inèdits del pensador alemany amb el propòsit de ressaltar la necessitat de fer una diferenciació en el moment de traduir l’autor al castellà, incorporar correccions a edicions ja conegudes i reforçar a més aquesta argumentació amb una selecció de comentaris d’especialistes que accentuen la rellevància que la solitud va ser per a Nietzsche un element crucial per a les seves obres.</p> Rodrigo Pérez Jorquera Drets d'autor (c) 2022 Rodrigo Pérez Jorquera https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-perez Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 Nietzsche i les teories «queer»: sobre la crítica com a filosofia del futur https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-quejido <p>Aquest article recull de manera esquemàtica les principals connexions i influències entre el pensament de Friedrich Nietzsche, d’una banda, i les posicions sostingudes per les teories <em>queer</em>, de l’altra. Tenint en compte que la influència nietzscheana sobre aquestes poques vegades s’assenyala directament, i que en gran manera la filosofia de Nietzsche els arriba per via dels pensadors postestructuralistes, el text tracta de buscar llocs comuns prenent com a punt de partida el caràcter <em>crític</em> de totes dues propostes. Des dels pressupòsits crítics amb la metafísica de la substància fins a l’immoralisme, passant per la patologització del criminal, l’article fa un recorregut, sense pretensions sistemàtiques, per algunes qüestions que permeten concloure que el pensament de Nietzsche és un antecedent imprescindible de les teories <em>queer</em>.</p> Oscar Quejido Alonso Drets d'autor (c) 2022 Oscar Quejido Alonso https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-quejido Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 L’antagonisme «Plató contra Homer» en el «combat contra Plató» de Nietzsche https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-ruiz <p>A la secció 25 de la dissertació tercera de <em>La genealogia de la moral</em>, en el context de la recerca de «l’antagonista natural de l’ideal ascètic», es descriu l’antagonisme «Plató contra Homer» com «l’antagonisme autèntic i total». Aquest article emmarca aquest antagonisme en el conjunt de l’obra nietzscheana i, després d’analitzar com es planteja en la <em>República</em> de Plató, fa algunes remarques sobre el paper que interpreta en el pensament de l’últim Nietzsche. El seu propòsit és argumentar que la presa en consideració de la interpretació i l’ús que Nietzsche fa de l’antagonisme «Plató contra Homer» permet obtenir una perspectiva hermenèutica des de la qual es poden contemplar aspectes habitualment desatesos de l’antagonisme decisiu, i no menys total, que té com a camp de batalla les últimes obres nietzscheanes: el «combat contra Plató» del mateix Nietzsche, que coincideix amb el seu combat per l’abandonament de la metafísica i l’autosupressió de la moral.</p> Josep Maria Ruiz Simon Drets d'autor (c) 2022 Josep Maria Ruiz Simon https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-ruiz Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 «Dir poble és dir Ecce homo». La recepció de Nietzsche en la filosofia de María Zambrano https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-soto <p>Abordar la recepció nietzscheana en la filosofia de María Zambrano implica la revisió d’elements biogràfics i teòrics. Per començar amb aquesta recepció, s’examina l’entrada de la filosofia de Nietzsche a la península Ibèrica, considerant el seu vincle amb el realisme espanyol, i l’influx en Unamuno i Ortega y Gasset. En un segon apartat se situa la recepció a partir d’antecedents biogràfics i teòrics que són part dels escrits de la filòsofa, i a més es revisa la funció que compleixen les imatges nietzscheanes del superhome i de l’etern retorn en el seu pensament. En un tercer apartat s’analitza l’expressió «Dir poble és dir <em>Ecce homo</em>», per exposar el tipus de democràcia que proposa la filòsofa. En la conclusió es presenten quatre dimensions que es deriven de la recepció de Nietzsche del pensament de Zambrano.</p> Pamela Soto García Drets d'autor (c) 2022 Pamela Soto García https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-soto Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 L'Estat com Déu o com un monstre? El «Zaratustra» de Nietzsche, pressupòsits, entorn, conseqüències https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-urs <p>Nietzsche no va perdre l’ocasió de menysprear Mill com el típic anglès de mentalitat passiva; en canvi, els intèrprets actuals de Nietzsche són cautelosos en aquest aspecte, perquè el filòsof alemany va llegir molt minuciosament Mill, en particular la seva obra <em>Sobre la llibertat</em>. Quan ell propicia que Zaratustra parli sobre «el més fred de tots els monstres freds», ho fa amb una promesa de futur: «Allí, on l’Estat <em>acaba</em>, allí comença l’ésser humà que no és superflu […]. Allí, on l’Estat acaba — mireu-me d’aquesta manera, germans meus! No els veieu, l’arc de Sant Martí i els ponts del suprahumà?». El present treball estableix una comparativa entre la visió de Déu i de l’Estat en l’època moderna i la reflexió que fa Friedrich Nietzsche en <em>Així parlà Zaratustra</em> sobre l’Estat com una cosa monstruosa (<em>Ungeheuer</em>). Per a aquest propòsit s’utilitzaran respectivament passatges de l’obra de Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Arthur Schonpenhauer, Friedrich Leopold Stolberg, Karl Marx, Max Sterner, Wilhelm von Humboldt i John Stuart Mill.</p> Andreas Urs Sommer Drets d'autor (c) 2022 Andreas Urs Sommer https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-urs Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200 Presentació https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-espinoza-2 <p>Presentació del volum 68.</p> Ricardo Espinoza Lolas Drets d'autor (c) 2022 Ricardo Espinoza Lolas https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v68-espinoza-2 Mon, 04 Apr 2022 00:00:00 +0200