Enrahonar. An international journal of theoretical and practical reason

El «Frankenstein» de Žižek: modernitat, crítica antiil·lustrada i debats d’esquerra

Jamil Khader — Mon, 07 Nov 2022 00:00:00 +0100

En aquest article examino la interpretació freudiano-hegeliana de Slavoj Žižek de la novel·la Frankenstein o el Prometeu modern (1818) de Mary Shelley i argüeixo que la crítica de Žižek a l’actitud ambigua i contradictòria de Shelley envers la Revolució Francesa i el seu règim de terror continua sent avui dia un punt central en els debats sobre els ideals revolucionaris i de la Il·lustració. Segons Žižek, Shelley utilitza el mite de la família no només per ofuscar la realitat social de la Revolució Francesa, sinó també per subvertir la família burgesa des de dins a través de la seva política sexual transgressiva. A més d’aconseguir desmantellar la modernitat, Shelley expressa un compromís radical amb una forma «pura de la subjectivitat de la Il·lustració». No obstant això, Shelley no aconsegueix articular la identitat especulativa de la Il·lustració i del seu règim de terror. L’anàlisi de Žižek de la postura contradictòria de Shelley respecte de la política d’emancipació té una gran repercussió en la seva crítica als debats d’esquerra sobre els refugiats musulmans a Europa i la sexualitat transgènere. És imperatiu, Žižek reitera correctament, interrogar les maneres en què les polítiques identitàries i el règim dels drets humans poden ser fàcilment apropiats i mercantilitzats.

Odi, correcció política i poesia. Tres notes a propòsit de la relació entre el sinistre i el sublim

Natalia Romé — Thu, 26 May 2022 00:00:00 +0200

A partir del tractament que Slavoj Žižek realitza del concepte lacanià de jouissance per problematitzar l’ètica kantiana, s’exploren els assoliments i les possibilitats del vincle entre ètica i política en el present. Amb aquesta finalitat es reprèn la gravitació althusseriana en el pensament de Žižek i es proposa un contrapunt amb les aportacions de Michel Pêcheux entorn dels vincles entre gaudi i fantasma. Finalment, es desplega una conjectura respecte de la politicitat inherent a la dimensió poètica del discurs com a possibilitat d’obertura política.

La destitució subjectiva en l’art i la política: de l’ésser-cap-a-la-mort a la no-mort

Slavoj Žižek — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Jacques Lacan va encunyar el terme destitució subjectiva per designar el moment final d’un tractament d’orientació psicoanalítica. Aquesta noció també pot aplicar-se de manera productiva a l’art i a la política. En l’art, la destitució subjectiva pot definir-se com el pas de l’ésser-cap-a-la-mort a la no-mort, és a dir, a la posició d’un mort vivent; cal assenyalar que aquest pas té lloc des de la 14a simfonia de Xostakóvitx fins a la seva última simfonia, la 15a. D’altra banda, en política, la destitució subjectiva pot identificar-se en el pas d’un subjecte polític a una des-subjectivació radical, és a dir, a convertir-se en objecte d’una causa política.

Allò Real i allò humà imbricat… Žižek i Zubiri vs. Miller

Ricardo Espinoza Lolas — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Aquest article reflexiona sobre com la qüestió d’allò Real ens permet repensar allò humà d’avui d’una manera més completa i actual. I per a això es discuteixen dues perspectives aparentment dissímils d’entendre allò Real: la del filòsof eslovè Slavoj Žižek, que enfonsa les seves arrels en la psicoanàlisi de Lacan, i la del filòsof espanyol Xavier Zubiri, que neix d’un profund diàleg crític amb l’ontologia de Heidegger. Aquest treball mostrarà la unitat de dues visions d’allò Real que es troben al cor d’allò humà i que permeten criticar un cert pensament psicoanalític molt influent, centrat en Jacques-Alain Miller, que no pot explicar el que ens està succeint radicalment a l’època actual o, tal vegada, en qualsevol època.

Tirania i dominació. Notes per a una crítica de la violència en Slavoj Žižek passant per Freud i Benjamin

Nicolás Pinochet Mendoza — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Aquest article és un conjunt de notes per discutir el lloc de la violència en el terreny de la política entorn de l’obra de Slavoj Žižek. La hipòtesi central s’articula al voltant de la idea de violència objectiva, que és inherent a l’estat normal de les coses, que l’autor desenvolupa en el seu llibre Sobre la violència: Sis reflexions marginals i que es posa en discussió amb el que considerem un interès tangencial per la política en els textos culturals de Sigmund Freud i la filosofia de Walter Benjamin en el llibre Crítica de la violència.

Žižek i el gest kantià: paral·laxi i més enllà

Graham Harman — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

A principis del seu llibre de 1993 Tarrying with the negative, Slavoj Žižek demana a la filosofia contemporània que «repeteixi el gest kantià». La implicació és que Kant (com va fer Plató amb els sofistes) va acceptar la crítica de la metafísica feta per David Hume afirmant-la en un sentit positiu inesperat. El gest anàleg per a un aspirant a Kant en la nostra època seria acceptar la insistència de la desconstrucció en la contingència del sentit mentre tracta la contingència no pas com un fracàs, sinó com la mateixa matèria de la veritat. Per a Žižek, això és precisament el que ja ha fet Jacques Lacan, i això fa de Lacan el pensador fonamental de la nostra època. No obstant això, mentre seguim la recerca d’aquest tema per part de Žižek en el seu recent article «The parallax of ontology » (un extracte del seu llibre Sex and the failed absolute), veiem una nova direcció en el pensament de Žižek. El seu model anterior de paral·laxi en termes de dues realitats separades i irreconciliables sembla desplaçar-se cap a un nou èmfasi en l’esdevenir diferencial de les dues més que en la seva paradoxal coexistència.

Neoliberalisme, ideologia i covid-19: una anàlisi des de la perspectiva de Slavoj Žižek

Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

L’article aborda la pandèmia de la covid-19 com a element contingent i el seu efecte de revelació respecte d’algunes manifestacions contemporànies de la ideologia neoliberal a Llatinoamèrica. D’aquesta manera, basant-se en conceptes filosòfics i psicoanalítics d’orientació lacaniana plantejats fonamentalment per Slavoj Žižek, s’examinen els usos crítics de la noció d’ideologia en les seves diverses manifestacions: por a l’altre, imposició de la lògica de l’empresari de si mateix, destrucció de llaços socials, extractivisme de recursos naturals i fetitxització dels discursos d’unitat davant la pandèmia. La hipòtesi radica en el fet que la pandèmia presenta una oportunitat per repensar la subjectivitat contemporània mitjançant la confrontació amb allò real que voreja la simbolització i, en definitiva, la captura ideològica, a fi de qüestionar l’afirmació que no hi ha alternativa.

Repensar la psicoanàlisi al segle XXI: vers una clínica materialista al voltant del buit

Jairo Gallo Acosta, Nicol A. Barria-Asenjo, Antonio Letelier S. — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Què és el materialisme i com opera en la praxi psicoanalítica? Aquesta és la pregunta que aquest article intenta respondre. Per fer-ho, es realitza un breu recorregut històric conceptual per algunes apostes teoricopràctiques des de Freud fins a pensadors contemporanis, passant per Lacan. S’ha aprofundit en algunes nocions de Slavoj Žižek, específicament en la seva concepció materialista o el que ell mateix denomina «una refundació del materialisme dialèctic», on es presenta una barreja inconscient no-tota. A propòsit d’aquesta perspectiva teòrica, en aquest treball es posen en dubte alguns debats clínics des de la filosofia i la psicoanàlisi.

No hi ha metallenguatge; o la veritat té l’estructura d’una ficció: el sistema žižekià, entre la postideologia i la postveritat

Matthew Flisfeder — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Aquest article examina l’enfocament general de Slavoj Žižek per a la crítica de la ideologia. El seu enfocament hegelià-lacanià de la crítica de la ideologia s’aborda examinant el canvi històric del problema de la postideologia al de la postveritat. En el procés, aquest article explica simplement el tipus de crítica ideològica de Žižek.

El Marx de Žižek i el marxisme žižekià

David Pavón-Cuéllar — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Aquest article s’ocupa de l’orientació marxista del filòsof eslovè Slavoj Žižek. S’intenta elucidar la seva lectura de Marx, la seva relació amb ell i la seva particular versió del marxisme. Primer s’indaga com Žižek adopta certes concepcions marxianes de la universalitat, la retroactivitat, la contingència, el materialisme, la llibertat i l’economia. Després s’examina la forma en què, d’una banda, Žižek aplica certes idees de Marx a l’explicació del món actual i, d’altra banda, es reinterpreta el pensament marxià des d’una perspectiva lacaniana o original, pròpiament žižekiana. Finalment, després d’haver-se detectat alguns punts en què Žižek adhereix Marx, s’aborden críticament altres punts en què en discrepa.

Esdeveniment i crisi contemporània: un acostament a partir de la filosofia de Slavoj Žižek

Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Aquest article pretén explicar com el pensament de Slavoj Žižek possibilita la diagnosi, la comprensió i la interpretació de noves o diverses formes de confrontació d’algunes de les crisis més importants d’aquest temps, per a la qual cosa aquesta recerca va partir de l’estudi del concepte de crisi en el pensament del filòsof eslovè i de la descripció breu d’alguns fets que podrien considerar-se crítics o vertaderes crisis d’aquest temps. Posteriorment es va fer una anàlisi de la teoria de l’esdeveniment desenvolupada per Žižek en diverses obres seves, per acabar amb algunes recomanacions i reflexions entorn de la forma en què el pensament d’aquest autor possibilita tant una nova comprensió de les crisis, com la construcció d’alternatives i focus d’atenció que constitueixin, en si mateixos, noves formes de confrontació. El mètode emprat per fer l’abordatge proposat va ser l’hermenèutic, l’instrument va ser l’estudi bibliogràfic i la tècnica d’anàlisi d’informació va ser l’anàlisi del discurs.

«Bon Nadal, Mr. Žižek.» La distància més petita: fantasma, gaudi i ideologia

Donovan Adrián Hernández Castellanos — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Aquest assaig s’organitza com un guió cinematogràfic on el protagonista conceptual és el fantasma. Es fa una exposició del seu abordatge filosòfic en els treballs de Slavoj Žižek emfasitzant la seva relació amb el gaudi i la ideologia. El punt de partida és la famosa intuïció del filòsof eslovè segons la qual existeix una analogia entre la concepció de l’autonomia en l’idealisme alemany i la concepció freudiana de la pulsió de mort. A partir d’aquest argument, anàleg a una intriga de film noir, es passa revista a la relació entre psicoanàlisi i filosofia, així com a les anàlisis culturals proposades per Žižek.

Fernández-Savater, Amador (2020). Habitar y gobernar: Inspiraciones para una nueva concepción política

Héctor Jiménez García — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Fernández-Savater, Amador (2020)
Habitar y gobernar: Inspiraciones para una nueva concepción política
Barcelona: Ned Ediciones, 381 p.
ISBN 978-84-18273-03-2

Hanus, Gilles (2021). Relief de la mémoire: Théorie des trous de mémoire

Anna Pagès — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Hanus, Gilles (2021)
Relief de la mémoire: Théorie des trous de mémoire
Montreal: Liber, 216 p.
ISBN 978-2-89578-752-5

Castro, Rodrigo y Chamorro, Emmanuel (eds.) (2021). Para una crítica del neoliberalismo: Foucault y Nacimiento de la Biopolítica

Luis Roca Jusmet — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Castro, Rodrigo y Chamorro, Emmanuel (eds.) (2021)
Para una crítica del neoliberalismo: Foucault y Nacimiento de la Biopolítica
Madrid: Lengua de Trapo, 538 p.
ISBN 978-84-8381-265-5

Butler, Judith (2022). ¿Quina mena de món és aquest?: Fenomenologia i pandèmia

Clara Morellà Violeta — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Butler, Judith (2022)
¿Quina mena de món és aquest?: Fenomenologia i pandèmia
Barcelona: Arcàdia, 136 p.
ISBN 978-84-124717-2-4

Macho, Thomas (2021). Arrebatar la vida: El suicidio en la Modernidad

Alejandro G. J. Peña — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Macho, Thomas (2021)
Arrebatar la vida: El suicidio en la Modernidad
Alberto Ciria (trad.)
Barcelona: Herder, 521 p.
ISBN 978-84-254-4290-2

Presentació

Nicol A. Barria-Asenjo — Fri, 31 Mar 2023 00:00:00 +0200

Presentació del volum 70.