Enrahonar. An international journal of theoretical and practical reason

L’argot estètic: les maneres de dir com a constitutius de l’experiència estètica

Fernando Infante del Rosal — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

En aquest article pretenc argumentar de quina manera el llenguatge és conformador de l’experiència estètica i, especialment, com l’argot involucrat en les vivències estètiques és indissociable d’aquestes, en operar com un dels seus factors constituents. A través de l’anàlisi d’exemples d’argot estètic popular, procedents majoritàriament del llenguatge juvenil, assenyalo algunes de les maneres en què l’argot conforma experiències estètiques que no existirien sense la seva intervenció. En aquesta anàlisi recorro a algunes idees sobre la relació entre el llenguatge i l’experiència d’autors com Wittgenstein, Vigotsky o Searle.

L’ètica del llenguatge poètic en Emmanuel Lévinas i Maurice Blanchot

Berta Galofré Claret — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

Lévinas considerava que Blanchot havia identificat la inspiració de l’artista amb el seu concepte d’il y a. És a dir, amb una actitud envers la vida i l’Altre inautèntica. Lévinas, que havia lluitat en contra de la neutralitat de l’il y a, criticava l’aproximació de Blanchot per tal de mantenir l’estatus de la prima philosophia. Així, Lévinas, tot preguntant-se per l’art com a accés a l’ètica, va explorar la relació entre l’expressió artística i la responsabilitat. Finalment, va concloure que el llenguatge poètic es trobava al marge de la seva concepció del llenguatge ètic. És per aquest motiu que Lévinas es mostrava contrari a l’activitat poètica, en un sentit estrictament ètic, ja que aquesta, segons ell, des(posseïa) el subjecte artístic de tal manera que li impedia de tenir control sobre la seva pròpia escriptura. Això convertia l’art en una pura irresponsabilitat. Aquest article precisament se centra en aquestes qüestions, les quals són tractades durant el primer període estètic de Lévinas, idees que queden recollides a La réalité et son ombre, assaig publicat el 1948.

El concepte de figura en el pensament de Jean-François Lyotard: art, política i ontologia

Sergio Meijide Casas — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

Malgrat la rellevància que va guanyar el pensament de Jean-François Lyotard amb la publicació de La condition postmoderne (1979), només un petit nombre de publicacions acadèmiques han abordat les seves primeres propostes en el camp de l’estètica. Aquest article pretén contribuir a la tasca d’esmenar tal error. Per fer-ho, es proposa una aproximació general i sistemàtica als seus primers usos del concepte de figura, començant pels seus precedents i influències i concloent amb l’afirmació que l’estètica de Lyotard no exposa una mera filosofia de les arts o una filosofia de la percepció, sinó una autèntica ontologia. Per facilitar la comprensió d’aquesta qüestió, s’abordaran alguns dels seus conceptes més complexos, com el de figura-matriu, i es faran petites aproximacions a la producció d’artistes com Joan Fontcuberta i Peter Tscherkassky, l’obra dels quals explicita el tema central d’aquest article: la poètica, la política i l’ontologia de la figura.

Què ofereixen les «affordances» estètiques?

Carlos Vara Sánchez — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

Aquest text explora algunes nocions d’affordances estètiques desenvolupades recentment des d’aproximacions enactives incorporades a l’experiència estètica per Maria Brincker o Shaun Gallagher, així com les similituds i diferències entre elles i respecte a la idea d’affordances afectives presentada per Joel Krueger i Giovanna Colombetti. Aquest article pretén respondre a la pregunta de què ofereixen d’especial les affordances estètiques respecte a les afectives. Ens centrarem en les affordances que percebem durant certes experiències estètiques en les quals ens sentim més commoguts del que esperàvem per l’objecte, succés o persona(s) que causen l’experiència. Argumentarem que aquestes experiències emergeixen com a oportunitats per dur a terme una exploració activa d’aspectes del nostre jo narratiu que sentim interpel·lat per elements d’aquesta experiència, i que un circuit cerebral que probablement està involucrat en aquestes experiències —la xarxa neuronal per defecte— podria ajudar-nos a comprendre com algunes d’aquestes canvien d’una manera significativa la nostra relació amb nosaltres mateixos i amb el context social del qual formem part.

Creació d’espais i estètica: la restauració adaptativa, les noves funcions i la seva experiència en l’arquitectura

Zoltán Somhegyi — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

En aquest estudi s’investiguen diverses qüestions relacionades amb la restauració adaptativa, és a dir, quan una peça arquitectònica en funcionament funciona amb una finalitat diferent de l’original, així com el paper de l’estètica en la reutilització i la importància de les formes especials d’experiència que proporciona aquesta conversió. Les qüestions relacionades amb aquests projectes arquitectònics no són només inspiradores des del punt de vista teòric, ja que donen lloc a diversos i amplis camps de recerca en arquitectura, art i estètica, sinó que també són crucials en el pla pràctic i, per tant, exigeixen cautela i una consideració precisa, atès l’impacte que poden tenir els resultats finals de tals projectes tant en termes d’efecte com d’eficàcia del nou espai. La reconversió creativa i adaptativa, la modificació o el canvi complet de funció poden tenir un potencial meravellós, a més de presentar, òbviament, greus perills que cal evitar. Tanmateix, el que és igualment important és que això també contribuirà a reforçar la consciència de l’arquitectura i les seves qualitats estètiques, amb la qual cosa es fomentarà la idea de salvaguardar i cuidar els edificis i el patrimoni tangible.

L’estètica d’allò quotidià i la construcció del món propi: des de Levinas i Merleau-Ponty

Alfonso Hoyos Morales — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

Aquest article té dues intencions: d’una banda, a través de Levinas i Merleau-Ponty, mostrar la rellevància de les eines fenomenològiques en el debat actual de l’estètica d’allò quotidià; d’una altra, defensar la tesi que l’específic de l’estètica d’allò quotidià consisteix a comprendre que la nostra quotidianitat està fundada inherentment en elements estètics que s’integren en la nostra vida de manera irreflexiva. Al seu torn, aquests elements estètics, malgrat la seva irreflexivitat, componen un element essencial en la construcció de la nostra subjectivitat i el nostre món propi. A través de Levinas ens servirem del seu concepte de goig per fundar una ètica d’allò quotidià; a través de Merleau-Ponty acudirem a les seves reflexions sobre la corporalitat per descriure la fenomenologia d’aquesta experiència. La característica proximitat, inatenció i falta de diferenciació analítica de l’estètica d’allò quotidià constituirà, al seu torn, una de les diferències principals amb altres teories estètiques caracteritzades per la contemplació, l’objectualitat i el desinterès.

El món que val la pena fer: implementar l’estètica assistencial per augmentar el benestar

Sue Spaid — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

En tractar les cures com un imperatiu moral, l’ètica de la cura té com a objectiu la normativitat, però la seva normativitat es veu amenaçada pel fet que els estàndards d’atenció varien dràsticament entre els cuidadors. Per contrarestar les limitacions de l’ètica assistencial, proposo una estètica de cures, l’èxit de la qual reflecteix mètriques mesurables. Arrelada en les pràctiques milloratives, l’estètica de les cures posa l’accent en el benestar de les persones ateses, per la qual cosa florir comporta tant capacitat com accés. Així, l’estètica de la cura i l’ètica de la cura són diferents, ja que la primera tracta el benestar de les persones ateses com a prova del «signe que la nostra cura ha estat rebuda». Per demostrar els trets mesurables del benestar, n’ofereixo dos exemples concrets: un de proposat per l’arquitecte paisatgista Joan Iversson Nassauer, i un altre centrat en la pràctica curatòria (curare en llatí vol dir tenir cura). Per explicar per què els filòsofs han passat per alt el paper del benestar a l’hora d’assenyalar l’èxit de les cures, descric com conceptes com ara l’equilibri, l’harmonia, l’ordre i la unitat, que originalment es caracteritzaven com a materials, es van convertir en conceptes estètics immaterials al segle XX. A continuació, connecto el benestar amb l’epistemologia i l’ètica abans de discutir que l’objectiu de millorar el benestar dels cuidadors i les cuidadores és enriquir les experiències quotidianes.

La vida infame en el règim estètic de la història: Rancière lector de Foucault

Rafael Farías Becerra — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

Cap a 1976 Michel Foucault assenyalava que la literatura sorgeix en la modernitat amb el gran imperatiu ètic i polític de treure a la llum les fosques existències del món social alhora que formava part d’un complex dispositiu de poder capaç de fer entrar el més banal i infame d’una societat en l’ordre del discurs. Un parell de dècades després, Jacques Rancière ens dirà que l’aparició de la literatura inaugura un nou règim estètic que canviarà per sempre l’escriptura de la història i els tipus de composició de les arts en fer parlar aquelles existències mudes i insignificants. Des d’aquesta perspectiva, Rancière ens revela que era aquesta política de la literatura la que operava inconscientment en el projecte d’una arqueologia de les institucions i dels sabers, al mateix temps que era aquest últim filòsof qui heretava part del mètode foucaultià, on es descobrien les potencialitats estètiques i escripturals de la literatura com a discurs que posa en joc el poder.

Presentació

Adam Andrzejewski — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

Presentació del volum 69.

Gómez Franco, Irene (2021). Deudas pendientes: La justicia entre generaciones

Cristian Moyano Fernández — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

Gómez Franco, Irene (2021)
Deudas pendientes: La justicia entre generaciones
Madrid: CSIC / Plaza y Valdés Editores, 384 p.
ISBN CSIC: 978-84-00-10728-4
ISBN Plaza y Valdés: 978-84-17121-32-7

Riba, Jordi (2021). Crisis permanente: Entre una fraternidad huérfana y una democracia insurgente

Anna Pagès — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

Riba, Jordi (2021)
Crisis permanente: Entre una fraternidad huérfana y una democracia insurgente
Barcelona: NED Ediciones
ISBN 9788418273230

Sanz, Marco (2021). La emancipación de los cuerpos: Teoremas críticos sobre la enfermedad

Luis Roca Jusmet — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

Sanz, Marco (2021)
La emancipación de los cuerpos: Teoremas críticos sobre la enfermedad
Madrid: Akal, 154 p.
ISBN 978-84-460-5037-7

Balibar, Étienne (2021). Spinoza político: Lo transindividual

Luis Roca Jusmet — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

Balibar, Étienne (2021)
Spinoza político: Lo transindividual
Traducción de Alfonso Díez
Barcelona: Gedisa, 304 p.
ISBN 978-84-18525-15-5

Ferrer, Vicent (2021). De suppositionibus

Jaume Mensa i Valls — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

Ferrer, Vicent (2021)
De suppositionibus
Edició crítica del text llatí, traducció catalana, introducció a cura de Josep Batalla i Elena de la Cruz Vergari, traducció anglesa de Robert D. Hughes
Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 793 p.
ISBN 978-84-120007-4-0

Habermas a Espanya: contextos i fites d’una recepció fructífera

Juan Carlos Velasco — Tue, 25 Oct 2022 00:00:00 +0200

Els escrits de Jürgen Habermas han despertat a Espanya un interès notable i sostingut en el temps. Han exercit una forta influència intel·lectual no sols en els cercles acadèmics, sinó també en amplis sectors de l’esfera pública, una cosa sorprenent tenint en compte la seva complexitat i el seu caràcter més aviat tècnic. En els seus textos els lectors espanyols han trobat elements que sintonitzen constructivament amb els canvis esdevinguts en la seva pròpia societat i en el món. Com a argument d’autoritat o com a referència a rebatre, Habermas s’ha fet habitual en la filosofia i en la teoria social pensada i escrita en espanyol. En aquest article es tractarà de presentar els diversos contextos que van possibilitar l’acolliment de les seves idees, així com els principals actors que amb els seus treballs i reflexions han protagonitzat la propagació del seu pensament.