Enrahonar. An international journal of theoretical and practical reason https://revistes.uab.cat/enrahonar <p><strong>Enraonar</strong>: «Discutir o examinar en una conversa», <em>Diccionari de la llengua catalana</em>, IEC, 1995.</p> <p><strong>Enrahonar</strong>: «El manteniment arcaic de la h suggereix la riquesa semàntica i la càrrega històrica d’aquesta paraula... És un mitjà per donar lloc a nous enraonars, per desvetllar i incitar al diàleg… amb les exigències que comporta la pretensió de racionalitat i els límits d’una activitat que és un procés i encara no una possessió plena de l’espai racional».</p> <p>Josep Calsamiglia, «Presentació», <em>Enrahonar</em> 1 (1981), 3.</p> <p><em><strong>Enrahonar</strong></em>, com el mot català «enra(h)onar», reivindica alhora el diàleg i la raó.</p> Universitat Autònoma de Barcelona ca-ES Enrahonar. An international journal of theoretical and practical reason 0211-402X Els autors/es que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><ol type="a"><li>Els autors/es conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors/es o per la revista. La llicència completa es pot consultar a <a href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca">https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</a>.</li><li>Els autors/es són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors/es a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li><li>Els autors no han de pagar cap import per publicar.</li></ol> Una altra vida. Democràcia, suïcidi, ipseïtat, autoimmunitat https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-mendoza Aquest article elabora algunes de les implicacions conceptuals de l’exigència de Derrida d’un «altre pensament de la vida» a <em>Voyous: Deux essais sur la raison</em>. L’article sosté en primer lloc que la desconstrucció de Derrida de l’oposició entre els usos metafòrics i literaris del discurs de la vida a <em>La vie la mort</em> es radicalitza a <em>Voyous</em> quan s’afirma que el «suïcidi autoimmunitari» de la democràcia hauria de ser el punt de partida per repensar la vida en general. Per comprendre millor aquestes tendències autoimmuno-suïcides, l’article valora el compromís de Derrida amb la figura conceptual del primer motor d’Aristòtil a <em>Voyous</em>. L’article sosté que Derrida torna a Aristòtil perquè el primer motor il·lustra la manera en què el concepte de vida roman històricament i estructuralment informat pel valor filosòfic de la sobirania ipseitocràtica, que és al·lèrgica a les qualitats disseminants, proliferants i impròpies que la tradició sempre ha atribuït a la democràcia. Així, l’autoimmunitat ofereix una manera de pensar la vida democràtica que no està del tot determinada pel poder teleològic de cap vida divinament bona. Ronald Mendoza-de-Jesús Drets d'autor (c) 2021 Ronald Mendoza-de-Jesús https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 15 35 10.5565/rev/enrahonar.1316 Déclarer, proclamer : une politique virtuelle https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-lamy-rested En suivant le fil conducteur du concept de virtualité dans la pensée derridienne, cet article montre comment, chez Derrida, tout acte politique peut être pensé comme un acte virtuel. La déconstruction du concept de virtualité à partir des <em>Spectres de Marx</em> (1993) permet tout d’abord de comprendre différemment son irruption dans <em>Otobiographies</em> (1984), contemporaines du <em>Séminaire La vie la mort</em> récemment publié (2019) dans lequel on en retrouve le chapitre 2 « Logique de la vivante », et de lire avec un regard neuf « Du droit à la justice », la première partie de <em>Force de loi</em> (1993). Comment faire pour que chaque « sur-vie » compte et pas seulement la vie de l’homme blanc qui a rédigé et signé, au nom d’un soi-disant « peuple libre », la déclaration d’indépendance des Etats-Unis ou des Amériques du sud ? Élise Lamy-Rested Drets d'autor (c) 2021 Élise Lamy-Rested https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 37 48 10.5565/rev/enrahonar.1323 En la nit d’un no-saber: Derrida sobre la llibertat https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-senatore Jacques Derrida no va escriure mai un llibre sobre la «llibertat». Aquesta paraula apareix molt rarament en els seus escrits fins a finals dels anys vuitanta; des d’aleshores, Derrida la va emprar cada cop més, però amb cautela. En aquest article, em proposo mostrar que podem rastrejar un pensament de la llibertat tot al llarg de l’obra de Derrida i que aquest pensament descriu una trajectòria singular des de la llibertat subjectiva de la història humanista de la vida fins a la llibertat presubjectiva de la vida simbòlica. Amb aquesta finalitat, primer exploraré la lectura desconstructiva primerenca que Derrida ofereix de la concepció de la llibertat subjectiva que sustenta els discursos filosòfics i biològics moderns sobre allò vivent. En segon lloc, em centraré en la concepció de la llibertat de l’altre que Derrida veu implicada en la màquina simbòlica de la decisió sobirana. El punt d’inflexió d’aquesta trajectòria, argumentaré, és l’elaboració, feta per Derrida a finals dels anys vuitanta, d’una experiència de llibertat com a no-saber que es neutralitza amb la llibertat subjectiva i sobirana i, tanmateix, l’excedeix. Mauro Senatore Drets d'autor (c) 2021 Mauro Senatore https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 49 70 10.5565/rev/enrahonar.1322 Per a tota la vida, cada vegada. A propòsit de la lògica de la vivent en Jacques Derrida https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-llevadot <p><strong></strong>Aquest article tracta de mostrar la capacitat del concepte de <em>sobrevida</em> de Derrida i d’allò que en el seminari de 1975-1976 va anomenar <em>lògica de la vivent</em>, per resistir l’ontologia de la vida que, sota el nom de <em>biopolítica</em>, ens governa avui, i especialment en el context de la pandèmia. En aquest àmbit, el treball s’ocupa d’establir una distinció entre la lògica de la vivent nietzscheana i la de Cixous que Derrida va treballar en el text <em>H. C. pour la vie, c’est à dire…</em>, per tal de diferenciar la sobrevida de tota forma de vida literària.</p> Laura Llevadot Drets d'autor (c) 2021 Laura Llevadot https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 71 93 10.5565/rev/enrahonar.1328 Diferència sexual a «La vida la mort» https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-ruiz <p>En aquest article qüestionem un passatge que considerem tan crucial com enigmàtic del seminari <em>La vie la mort</em>. En aquest passatge, Jacques Derrida, llegint <em>La lògica d’allò vivent</em> de François Jacob, suggereix, mitjançant una <em>anècdota</em>, que el que està en joc en l’operació metafísica que fa equivaler «ser» i «viure» és, tal vegada, la diferència sexual. A partir de l’escena del <em>fort-da</em>, que obre el teló a un més enllà del principi de plaer, inscrita particularment en la dotzena sessió, però també en l’onzena, proposarem una lectura de la diferència sexual pel que fa a l’especulació freudiana de la preservació de la vida i de la mort com el seu principi intern.</p> Carmen Ruiz Bustamante Drets d'autor (c) 2021 Carmen Ruiz Bustamante https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 95 114 10.5565/rev/enrahonar.1314 Sobrevida i politicitat. Jacques Derrida i la promesa en el present vivent https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-pavez <p>En la carta que va escriure perquè la llegís el seu fill Pierre en el seu sepeli, Jacques Derrida convida a preferir la vida i a afirmar sense descans la sobrevida. Seguint l’assumpte de l’afirmació com a inseparable del pensament de la mort, l’assaig explica que la sobrevida s’implica amb l’aporia de la constitució de l’objectivitat ideal, introduint el retard, l’absència i la mort al centre de la dialèctica del present vivent (<em>Lebendige Gegenwart</em>), és a dir, una contaminació en l’estatut de la <em>vida transcendental</em>. Es proposa que el qüestionament radical de la retenció i la protenció del present vivent dessedimenta la manera de denominar allò viu a partir de la presència del present, i s’ofereix com a politicitat, és a dir, per encetar (<em>entamer</em>) la sobirania com a <em>promesa d’una política</em> de l’avenir.</p> Javier Pavez Drets d'autor (c) 2021 Javier Pavez https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 115 142 10.5565/rev/enrahonar.1317 Gens sublim. Els impulsos fúnebres de l’heroi https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-rodriguez <p>Què deu voler dir preferir la vida sobre la mort? Deu ser aquesta també una qüestió de <em>gust</em>? I quan, en quin instant de la dispersió de la vida, deu haver començat aquesta preferència? Ho deu haver fet de veritat? Des de, d’una banda, el teló de fons d’una «gens sublim» com a <em>possible</em> «concepte dogmàtic», en l’empremta kantiana, per denominar el curs entròpic de la natura i, de l’altra, atenent el «pensament suïcida», o pulsió fúnebre, com a voluntat atàvica que escoltaria aquesta visió escatològica, aquí s’assaja una resposta a aquestes preguntes a través d’un <em>joc de miralls</em> (i. e. comprensió reflexiva «germinal i deformant») establert des del comentari de text de tres veus de joves filòsofs. Així, en el primer i el segon epígrafs s’exposa la tanatologia ontològica de Philipp Mainländer i de Jules Vuillemin des del comentari de diversos passatges extrets de la <em>Filosofia de la redempció</em> (1876) i de l’<em>Assaig sobre la significació de la mort</em> (1948), respectivament, i es mostra com en tots dos es revela, en aquest precís punt, una diferència rotunda entre allò humà i la resta dels animals. El tercer i últim epígraf <em>respon</em> a les qüestions plantejades per ambdós (indirectament en el primer cas, directament en el segon) des de l’atenció posada, després d’algunes marrades per altres textos, en unes notes inèdites per a una xerrada sobre el suïcidi de Jacques Derrida (1959-1960).</p> Federico Rodríguez Drets d'autor (c) 2021 Federico Rodríguez https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 143 188 10.5565/rev/enrahonar.1324 «El messies és un paràsit». Hospitalitat, incondicionalitat i incorporació en la filosofia de Jacques Derrida https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-campos <p>Sostenim que les configuracions teòriques sobre l’hospitalitat en Derrida, que la vinculen a la incondicionalitat i a un cert messianisme, es connecten també amb la qüestió del paràsit i el parasitari, com a figura monstruosa que assenyala el traspàs de fronteres. En aquest treball rastregem les coimplicacions que articulen aquesta sèrie de conceptes no familiars, sinó suplementaris, que posen en relació l’hospitalitat, la incondicionalitat i una certa noció de messianisme. A aquesta cadena, que tenint en compte l’obra publicada de Derrida podria deixar-se tal com està, hi afegirem, no obstant això, un terme més: el de paràsit. Paràsit que pot ser tant el maligne hoste indesitjat com l’anhelat convidat a dinar, totes dues possibilitats derivades del <em>para-sitos</em> i el seu ampli, alhora que ambigu significat: ‘menjar-amb’. Rastregem totes aquestes relacions suplementàries (hospitalitat, incondicionalitat, messianisme i paràsit) en els textos publicats, però també en dos seminaris inèdits que Derrida va dictar tant als Estats Units com a França: <em>Manger l’autre: Politiques de l’amitié</em>, presentat en el semestre de 1989-1990, i <em>Hostipitalité</em>, que correspon al semestre acadèmic de 1995-1996. Tots dos es troben arxivats al Critical Arxive de la Universitat de Califòrnia a Irvine.</p> Valeria Campos Salvaterra Drets d'autor (c) 2021 Valeria Campos Salvaterra https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 189 210 10.5565/rev/enrahonar.1334 Sobre un aspecte de la historiografia del Catarisme https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-grau <p>Un dels tòpics de discussió més rellevants dels últims anys en la recerca internacional sobre el catarisme és el de la construcció narrativa de la seva memòria com a fenomen històric i literari. Aquest procés també és d’una importància cabdal en la historiografia sobre el catarisme a Catalunya perquè no només posa els elements per conèixer com s’ha construït la seva memòria històrica sinó també l’impacte que aquesta ha tingut a l’hora de distorsionar la imatge dels càtars. Aquest ha estat un des temes d’interès de la meva recerca. Però estudiar aquest procés no pressuposa en cap cas assumir els arguments d’aquesta construcció com a propis, sinó al contrari, esdevé un exercici per comprendre els mecanismes mitjançant els quals es construeix aquesta memòria al llarg de la història i les representacions que se’n deriven. En aquest text respondré a una malinterpretació sobre el meu punt de vista en aquest aspecte.</p> Sergi Grau Torras Drets d'autor (c) 2021 Sergi Grau Torras https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 213 218 10.5565/rev/enrahonar.1319 Presentació. «Souriez… Préférez… Affirmez sans cesse…» https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-valls Presentació del volum 66. Juan Evaristo Valls Boix Drets d'autor (c) 2021 Juan Evaristo Valls Boix https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 7 11 10.5565/rev/enrahonar.1337 Olivares, Cristóbal (ed.) (2020). Escenas de escritura: Entre filosofía y literatura https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-cucurella Olivares, Cristóbal (ed.) (2020)<br /><em>Escenas de escritura: Entre filosofía y literatura</em><br />Santiago de Chile: Pólvora Editorial<br />ISBN 978-956-9441-34-9 Paula Cucurella Drets d'autor (c) 2021 Paula Cucurella https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 219 221 10.5565/rev/enrahonar.1327 Llevadot, Laura (2020). Jacques Derrida: Democracia y soberanía https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-escudero Llevadot, Laura (2020)<br /><em>Jacques Derrida: Democracia y soberanía</em><br />Barcelona: Gedisa, 136 p.<br />ISBN 978-8417835811 Alejandro Escudero Pérez Drets d'autor (c) 2021 Alejandro Escudero Pérez https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 222 224 10.5565/rev/enrahonar.1329 Villanova, Arnaldi de (2019). Interpretatio de visionibus in somniis Dominorum Iacobi Secundi, Regis Aragonum, et Friderici Tertii, Regis Siciliae, eius fratris https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-boadas Villanova, Arnaldi de (2019)<br /><em>Interpretatio de visionibus in somniis Dominorum Iacobi Secundi, Regis Aragonum, et Friderici Tertii, Regis Siciliae, eius fratris</em><br />Opera Theologia Omnia (AVOthO) XIV<br />Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 192 p.<br />ISBN 9788499654881 Agustí Boadas Llavat Drets d'autor (c) 2021 Agustí Boadas Llavat https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 225 226 10.5565/rev/enrahonar.1326 Boudou, Benjamin (2018). Le dilemme des frontières: Éthique et politique de l’immigration https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-riba Boudou, Benjamin (2018)<br /><em>Le dilemme des frontières: Éthique et politique de l’immigration</em><br />París: Éditions EHESS, 262 p.<br />ISBN 978-2-7132-2761-5 Jordi Riba Drets d'autor (c) 2021 Jordi Riba https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2021-03-23 2021-03-23 66 227 227 10.5565/rev/enrahonar.1335