Enrahonar. An international journal of theoretical and practical reason https://revistes.uab.cat/enrahonar <p><strong>Enraonar</strong>: «Discutir o examinar en una conversa», <em>Diccionari de la llengua catalana</em>, IEC, 1995.</p> <p><strong>Enrahonar</strong>: «El manteniment arcaic de la h suggereix la riquesa semàntica i la càrrega històrica d’aquesta paraula... És un mitjà per donar lloc a nous enraonars, per desvetllar i incitar al diàleg… amb les exigències que comporta la pretensió de racionalitat i els límits d’una activitat que és un procés i encara no una possessió plena de l’espai racional».</p> <p>Josep Calsamiglia, «Presentació», <em>Enrahonar</em> 1 (1981), 3.</p> <p><em><strong>Enrahonar</strong></em>, com el mot català «enra(h)onar», reivindica alhora el diàleg i la raó.</p> Universitat Autònoma de Barcelona ca-ES Enrahonar. An international journal of theoretical and practical reason 0211-402X Els autors/es que publiquen en aquesta revista estan d’acord amb els termes següents:<br /><ol type="a"><li>Els autors/es conserven els drets d’autoria.</li><li>Els textos publicats en aquesta revista estan subjectes –llevat que s'indiqui el contrari– a una llicència de Reconeixement Internacional de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los, comunicar-los públicament i fer-ne obres derivades sempre que reconegueu els crèdits de les obres (autoria, nom de la revista, institució editora) de la manera especificada pels autors/es o per la revista. La llicència completa es pot consultar a <a href="https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca">https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/deed.ca</a>.</li><li>Els autors/es són lliures de fer acords contractuals addicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista.</li><li>S’encoratja els autors/es a publicar la seva obra en línia (en repositoris institucionals o a la seva pàgina web, per exemple) abans i durant el procés de tramesa, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu <a href="http://opcit.eprints.org/oacitation-biblio.html" target="_new">The Effect of Open Access</a>, en anglès).</li><li>Els autors no han de pagar cap import per publicar.</li></ol> Les tecnologies de millora humana i els arguments a favor del cosmopolitisme https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-rodriguez-bermejo <p>Segons el minimalisme polític, un debat és polític quan intenta respondre en últim terme la pregunta «què fem?». Aquesta posició filosòfica explica per què seria més fructífer considerar des d’una perspectiva política algunes qüestions relacionades amb les tecnologies de millora humana que tradicionalment s’han tractat com a problemes d’ètica aplicada. Però llavors sorgeix la pregunta sobre qui és el «nosaltres» que s’interroga, és a dir, quines comunitats són les que afronten els reptes polítics provocats per les tecnologies de millora humana. Defensem que la comunitat humana global s’enfronta a alguns d’aquests reptes, la qual cosa dona lloc a una perspectiva cosmopolita. Alguns autors han defensat anteriorment la necessitat d’una aproximació cosmopolita a assumptes com la pobresa o el canvi climàtic; no obstant això, en no haver-hi una diferenciació adequada entre ètica i política, tendeixen a advocar pel cosmopolitisme amb arguments morals. Defensem que les tecnologies de millora humana proporcionen bones raons en suport del cosmopolitisme, entès com una postura política. En suport d’aquesta tesi, examinem dos casos: el de les píndoles que ens permetrien menjar sense engreixar-nos i el de l’elecció entre diferents tècniques de millora cognitiva.</p> Javier Rodríguez-Alcázar Lilian Bermejo-Luque Drets d'autor (c) 2023 Javier Rodríguez-Alcázar, Lilian Bermejo-Luque https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2023-09-15 2023-09-15 72 15 33 10.5565/rev/enrahonar.1489 Dinàmiques posteriors a la revolució genètica. Com coexistiran els humans modificats i els no modificats? https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-alonso <p>En aquest article sostinc que la revolució genètica, és a dir, l’adveniment d’una sèrie de tecnologies genètiques altament transformadores i disruptives, tindrà lloc en els pròxims anys. Atesa la importància d’aquest esdeveniment històric, defenso que hem d’anticipar-nos per reflexionar sobre la dinàmica socioètica que podria comportar aquesta revolució. Per fer-ho, primer exploro les formes en què podria desenvolupar-se aquesta revolució genètica i els problemes socioètics als quals s’enfrontarà. A continuació, descric les possibles dinàmiques socials que apareixeran en un escenari posterior a la revolució genètica utilitzant l’exemple de l’Equador, una societat multiètnica que va patir una abrupta transformació social i genètica que podria assemblar-se en alguns aspectes al que la revolució genètica podria comportar.</p> Marcos Alonso Drets d'autor (c) 2024 Marcos Alonso https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2024-03-19 2024-03-19 72 35 54 10.5565/rev/enrahonar.1527 La governança global de les tecnologies de millora genètica: justificació, propostes i desafiaments https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-rueda <p>La possibilitat de la millora genètica humana exigeix una resposta institucional i, probablement, la creació de noves institucions. A més, la governança de les tecnologies de millora genètica ha de tenir un abast mundial. En aquest article analitzo el debat sobre la governança global de la millora genètica humana. Començo oferint una justificació filosòfica de la necessitat d’adoptar un marc global per a la governança de les tecnologies que facilitarien la millora dels trets genètics no patològics. A continuació, resumeixo les principals propostes concretes que han sorgit recentment per governar l’edició genètica a escala planetària. Finalment, exposo alguns impediments que limiten l’ímpetu en la governança global de la millora genètica.</p> Jon Rueda Etxebarria Drets d'autor (c) 2024 Jon Rueda Etxebarria https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2024-03-19 2024-03-19 72 55 71 10.5565/rev/enrahonar.1519 Eugenèsia liberal, coerció i pressió social https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-rodriguez <p>La discussió de la millora prenatal ha estat sovint criticada comparant-la amb l’eugenèsia. Els qui la defensen a vegades intenten evitar el terme i d’altres hi afegeixen el terme «liberal». En parlar d’eugenèsia liberal s’afirma que el que era problemàtic en l’antiga eugenèsia era, fonamentalment, el seu caràcter coercitiu. S’estableix un contrast entre l’antiga eugenèsia, que anava en contra de la llibertat reproductiva, i la nova eugenèsia liberal, que, per contra, la promou oferint noves possibilitats d’elecció als individus. Aquesta és la raó per la qual una de les objeccions més insidioses contra la millora prenatal és la que afirma que, si permetem que els individus triïn les característiques dels seus fills, les seves eleccions no seran lliures. En aquest article tractarem d’aclarir aquesta objecció, que ja havia aparegut en altres debats bioètics, i oferirem una resposta.</p> Blanca Rodríguez López Drets d'autor (c) 2024 Blanca Rodríguez López https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2024-03-19 2024-03-19 72 73 89 10.5565/rev/enrahonar.1520 La llibertat d'elegir o la tirania de la millora https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-feito <p>Els intents de millorar l'ésser humà parteixen de la suposició que és possible aconseguir una cosa més perfecta que el que som actualment. No obstant això, no en tots els casos es planteja quin és l'objectiu últim al qual tendeixen les accions de millora. Si el que es produeix no és l'assoliment d'un rang òptim, sinó un procés il·limitat de millora contínua, s'obre un interrogant sobre com s'altera la identitat dels individus, quines conseqüències tindria aquest procés de reconstrucció i què significa parlar de l'ésser humà quan les característiques que el defineixen es poden alterar a voluntat. Igualment, cal preguntar-se quin és l'espai de llibertat d'elecció que queda als individus, com es veu compromesa l'autonomia dels progenitors en les decisions sobre els seus fills i en quina mesura la millora es converteix en una exigència que obliga a realitzar modificacions per aconseguir una humanitat millor.</p> Lydia Feito Drets d'autor (c) 2024 Lydia Feito https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2024-03-19 2024-03-19 72 91 111 10.5565/rev/enrahonar.1531 De la biomillora moral a la IA per a la millora moral: assistents morals artificials a l'era dels riscos globals https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-neira <p>En aquest article argumento que l'ús de tecnologies biomèdiques per a la millora moral és inadequat per evitar riscos globals, pel fet que pot provocar problemes similars als que es pretenen resoldre per mitjà del seu ús. Per aquest motiu, defenso la conveniència d'explorar altres tecnologies per a la millora moral que no suposin tants perills i argumento a favor d'un model de millora moral per mitjà de la intel·ligència artificial. En concret, defenso l'ús de SocrAI, un assistent moral artificial dissenyat per millorar la nostra deliberació moral. Per fer-ho, proposo tres criteris que permetin avaluar i augmentar la seva seguretat i eficàcia. Així mateix, assenyalo la importància de tenir en compte les qüestions estructurals i institucionals —i. e., les normes o els incentius polítics, econòmics, socials i culturals— en les propostes de millora moral, i mostro com SocrAI pot tenir impacte en aquestes.</p> Pablo Neira Castro Drets d'autor (c) 2024 Pablo Neira Castro https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2024-03-19 2024-03-19 72 113 138 10.5565/rev/enrahonar.1522 Progrés tecnològic, desocupació i renda bàsica universal https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-vilaca-karasinski-rueda <p>A mesura que el món de la tecnologia es creua cada vegada més amb la humanitat, un nom destaca com a guia en aquest territori complex i sempre canviant: James Hughes. En aquesta entrevista vam tenir l'oportunitat no sols de conèixer millor el pensament i l'experiència de l'autor, sinó també d'explorar les perspectives que aporta sobre el futur tecnològic.</p> Murilo Vilaça Murilo Karasinski Jon Rueda Etxebarria Drets d'autor (c) 2024 Murilo Vilaça, Murilo Karasinski, Jon Rueda Etxebarria https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2024-03-19 2024-03-19 72 139 154 10.5565/rev/enrahonar.1543 Soto Calderón, Andrea (2022). Imaginación material https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-gomez <p>Soto Calderón, Andrea (2022)<br /><em>Imaginación material</em><br />Santiago de Chile: Metales Pesados, 149 p.<br />ISBN 978-9566048923</p> Antonio Gómez Villar Drets d'autor (c) 2024 Antonio Gómez Villar https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2024-03-19 2024-03-19 72 179 181 10.5565/rev/enrahonar.1492 Cano, Germán (2023). Mark Fisher: Los espectros del tardocapitalismo https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-del-pino <p>Cano, Germán (2023)<br /><em>Mark Fisher: Los espectros del tardocapitalismo</em><br />Barcelona: Gedisa, 149 p.<br />ISBN 978-84-19406-00-2</p> David del Pino Díaz Drets d'autor (c) 2024 David del Pino Díaz https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2024-03-19 2024-03-19 72 181 185 10.5565/rev/enrahonar.1494 Sadin, Éric (2023). Hacer disidencia https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-hernandez <p>Sadin, Éric (2023)<br /><em>Hacer disidencia</em><br />Barcelona: Herder, 248 p.<br />ISBN 9788425449871</p> Juan César Hernández León Drets d'autor (c) 2024 Juan César Hernández León https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2024-03-19 2024-03-19 72 185 188 10.5565/rev/enrahonar.1544 Preciado, Paul B. (2022). Dysphoria mundi: El sonido del mundo derrumbándose https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-chaves <p>Preciado, Paul B. (2022)<br /><em>Dysphoria mundi: El sonido del mundo derrumbándose</em><br />Barcelona: Anagrama, 551 p.<br />ISBN 978-84-339-9948-1</p> Julián Chaves González Drets d'autor (c) 2024 Julián Chaves González https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2024-03-19 2024-03-19 72 189 192 10.5565/rev/enrahonar.1524 Lògica de la violència. Els antagonismes cardinals de Walter Benjamin https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-rodriguez-2 <p>Aquestes pàgines aborden novament algunes de les complexitats irreductibles del problema filosòfic de la violència (la seva delimitació teologicopolítica i el seu eventual ús), aprofitant la recent edició crítica en anglès de Peter Fenves i Julia Ng del clàssic assaig de Walter Benjamin <em>Zur Kritik der Gewalt</em> (Cap a la crítica de la violència) (1921), publicada en el centenari del text original alemany. Partint d’aquest context eminentment filològic, ens agradaria mostrar com, en aquest assaig, la veritable i antagònica intimitat entre l’anomenada «no-violència» (una política de purs mitjans) i la «doctrina de la no-acció» (una inversió taoista de la moral kantiana) es determina a través d’una crítica lògica del pacifisme (com a dogmàtic, contradictori, metafísic, «un teorema més remot»). La crítica de Benjamin també es cristal·litza a través d’una lectura excepcional i abissal del manament diví de la Torà: «No mataràs» (Ex 20, 13).</p> Federico Rodríguez Drets d'autor (c) 2024 Federico Rodríguez https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2024-03-19 2024-03-19 72 157 167 10.5565/rev/enrahonar.1510 La ciència, la filosofia i l’art. Nota sobre «¿Què ens fa humans?», de Salvador Macip (2022) https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-llobera <p>Al llibre <em>¿Què ens fa humans?</em> (2022), Salvador Macip explora la pregunta del títol a través d’un diàleg fructífer entre la ciència i la filosofia. Ara bé, Macip diu que no està interessat en tota la filosofia, sinó només en «la part de la filosofia que ha aplicat el mètode científic » (p. 159). A quina part de la filosofia fa referència exactament? Repassarem les idees principals del llibre de Macip fent especial esment dels filòsofs que es mencionen. Així, podrem tenir una idea més precisa de quina mena de filosofia és la que interessa a Macip. També revisarem breument les referències artístiques incloses al llibre de Macip, ja que el mateix autor afirma que «ciència i art no s’haurien de veure com dues entitats separades (i gairebé antagòniques) […], sinó com components del mateix concepte, el de la cultura humana» (p. 35).</p> Ignasi Llobera Drets d'autor (c) 2024 Ignasi Llobera https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2024-03-19 2024-03-19 72 169 177 10.5565/rev/enrahonar.1477 Introducció https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v72-alonso-rueda <p>Presentació del volum 72.</p> Jon Rueda Etxebarria Marcos Alonso Drets d'autor (c) 2024 Marcos Alonso, Jon Rueda Etxebarria https://creativecommons.org/licenses/by/4.0 2024-03-19 2024-03-19 72 5 11 10.5565/rev/enrahonar.1560