Enrahonar. An international journal of theoretical and practical reason

Les tecnologies de millora humana i els arguments a favor del cosmopolitisme

Javier Rodríguez-Alcázar — 2023-09-15

Segons el minimalisme polític, un debat és polític quan intenta respondre en últim terme la pregunta «què fem?». Aquesta posició filosòfica explica per què seria més fructífer considerar des d’una perspectiva política algunes qüestions relacionades amb les tecnologies de millora humana que tradicionalment s’han tractat com a problemes d’ètica aplicada. Però llavors sorgeix la pregunta sobre qui és el «nosaltres» que s’interroga, és a dir, quines comunitats són les que afronten els reptes polítics provocats per les tecnologies de millora humana. Defensem que la comunitat humana global s’enfronta a alguns d’aquests reptes, la qual cosa dona lloc a una perspectiva cosmopolita. Alguns autors han defensat anteriorment la necessitat d’una aproximació cosmopolita a assumptes com la pobresa o el canvi climàtic; no obstant això, en no haver-hi una diferenciació adequada entre ètica i política, tendeixen a advocar pel cosmopolitisme amb arguments morals. Defensem que les tecnologies de millora humana proporcionen bones raons en suport del cosmopolitisme, entès com una postura política. En suport d’aquesta tesi, examinem dos casos: el de les píndoles que ens permetrien menjar sense engreixar-nos i el de l’elecció entre diferents tècniques de millora cognitiva.

Dinàmiques posteriors a la revolució genètica. Com coexistiran els humans modificats i els no modificats?

Marcos Alonso — 2024-03-19

En aquest article sostinc que la revolució genètica, és a dir, l’adveniment d’una sèrie de tecnologies genètiques altament transformadores i disruptives, tindrà lloc en els pròxims anys. Atesa la importància d’aquest esdeveniment històric, defenso que hem d’anticipar-nos per reflexionar sobre la dinàmica socioètica que podria comportar aquesta revolució. Per fer-ho, primer exploro les formes en què podria desenvolupar-se aquesta revolució genètica i els problemes socioètics als quals s’enfrontarà. A continuació, descric les possibles dinàmiques socials que apareixeran en un escenari posterior a la revolució genètica utilitzant l’exemple de l’Equador, una societat multiètnica que va patir una abrupta transformació social i genètica que podria assemblar-se en alguns aspectes al que la revolució genètica podria comportar.

La governança global de les tecnologies de millora genètica: justificació, propostes i desafiaments

Jon Rueda Etxebarria — 2024-03-19

La possibilitat de la millora genètica humana exigeix una resposta institucional i, probablement, la creació de noves institucions. A més, la governança de les tecnologies de millora genètica ha de tenir un abast mundial. En aquest article analitzo el debat sobre la governança global de la millora genètica humana. Començo oferint una justificació filosòfica de la necessitat d’adoptar un marc global per a la governança de les tecnologies que facilitarien la millora dels trets genètics no patològics. A continuació, resumeixo les principals propostes concretes que han sorgit recentment per governar l’edició genètica a escala planetària. Finalment, exposo alguns impediments que limiten l’ímpetu en la governança global de la millora genètica.

Eugenèsia liberal, coerció i pressió social

Blanca Rodríguez López — 2024-03-19

La discussió de la millora prenatal ha estat sovint criticada comparant-la amb l’eugenèsia. Els qui la defensen a vegades intenten evitar el terme i d’altres hi afegeixen el terme «liberal». En parlar d’eugenèsia liberal s’afirma que el que era problemàtic en l’antiga eugenèsia era, fonamentalment, el seu caràcter coercitiu. S’estableix un contrast entre l’antiga eugenèsia, que anava en contra de la llibertat reproductiva, i la nova eugenèsia liberal, que, per contra, la promou oferint noves possibilitats d’elecció als individus. Aquesta és la raó per la qual una de les objeccions més insidioses contra la millora prenatal és la que afirma que, si permetem que els individus triïn les característiques dels seus fills, les seves eleccions no seran lliures. En aquest article tractarem d’aclarir aquesta objecció, que ja havia aparegut en altres debats bioètics, i oferirem una resposta.

La llibertat d'elegir o la tirania de la millora

Lydia Feito — 2024-03-19

Els intents de millorar l'ésser humà parteixen de la suposició que és possible aconseguir una cosa més perfecta que el que som actualment. No obstant això, no en tots els casos es planteja quin és l'objectiu últim al qual tendeixen les accions de millora. Si el que es produeix no és l'assoliment d'un rang òptim, sinó un procés il·limitat de millora contínua, s'obre un interrogant sobre com s'altera la identitat dels individus, quines conseqüències tindria aquest procés de reconstrucció i què significa parlar de l'ésser humà quan les característiques que el defineixen es poden alterar a voluntat. Igualment, cal preguntar-se quin és l'espai de llibertat d'elecció que queda als individus, com es veu compromesa l'autonomia dels progenitors en les decisions sobre els seus fills i en quina mesura la millora es converteix en una exigència que obliga a realitzar modificacions per aconseguir una humanitat millor.

De la biomillora moral a la IA per a la millora moral: assistents morals artificials a l'era dels riscos globals

Pablo Neira Castro — 2024-03-19

En aquest article argumento que l'ús de tecnologies biomèdiques per a la millora moral és inadequat per evitar riscos globals, pel fet que pot provocar problemes similars als que es pretenen resoldre per mitjà del seu ús. Per aquest motiu, defenso la conveniència d'explorar altres tecnologies per a la millora moral que no suposin tants perills i argumento a favor d'un model de millora moral per mitjà de la intel·ligència artificial. En concret, defenso l'ús de SocrAI, un assistent moral artificial dissenyat per millorar la nostra deliberació moral. Per fer-ho, proposo tres criteris que permetin avaluar i augmentar la seva seguretat i eficàcia. Així mateix, assenyalo la importància de tenir en compte les qüestions estructurals i institucionals —i. e., les normes o els incentius polítics, econòmics, socials i culturals— en les propostes de millora moral, i mostro com SocrAI pot tenir impacte en aquestes.

Progrés tecnològic, desocupació i renda bàsica universal

Murilo Vilaça — 2024-03-19

A mesura que el món de la tecnologia es creua cada vegada més amb la humanitat, un nom destaca com a guia en aquest territori complex i sempre canviant: James Hughes. En aquesta entrevista vam tenir l'oportunitat no sols de conèixer millor el pensament i l'experiència de l'autor, sinó també d'explorar les perspectives que aporta sobre el futur tecnològic.

Introducció

Jon Rueda Etxebarria — 2024-03-19

Presentació del volum 72.

Soto Calderón, Andrea (2022). Imaginación material

Antonio Gómez Villar — 2024-03-19

Soto Calderón, Andrea (2022)
Imaginación material
Santiago de Chile: Metales Pesados, 149 p.
ISBN 978-9566048923

Cano, Germán (2023). Mark Fisher: Los espectros del tardocapitalismo

David del Pino Díaz — 2024-03-19

Cano, Germán (2023)
Mark Fisher: Los espectros del tardocapitalismo
Barcelona: Gedisa, 149 p.
ISBN 978-84-19406-00-2

Sadin, Éric (2023). Hacer disidencia

Juan César Hernández León — 2024-03-19

Sadin, Éric (2023)
Hacer disidencia
Barcelona: Herder, 248 p.
ISBN 9788425449871

Preciado, Paul B. (2022). Dysphoria mundi: El sonido del mundo derrumbándose

Julián Chaves González — 2024-03-19

Preciado, Paul B. (2022)
Dysphoria mundi: El sonido del mundo derrumbándose
Barcelona: Anagrama, 551 p.
ISBN 978-84-339-9948-1

Lògica de la violència. Els antagonismes cardinals de Walter Benjamin

Federico Rodríguez — 2024-03-19

Aquestes pàgines aborden novament algunes de les complexitats irreductibles del problema filosòfic de la violència (la seva delimitació teologicopolítica i el seu eventual ús), aprofitant la recent edició crítica en anglès de Peter Fenves i Julia Ng del clàssic assaig de Walter Benjamin Zur Kritik der Gewalt (Cap a la crítica de la violència) (1921), publicada en el centenari del text original alemany. Partint d’aquest context eminentment filològic, ens agradaria mostrar com, en aquest assaig, la veritable i antagònica intimitat entre l’anomenada «no-violència» (una política de purs mitjans) i la «doctrina de la no-acció» (una inversió taoista de la moral kantiana) es determina a través d’una crítica lògica del pacifisme (com a dogmàtic, contradictori, metafísic, «un teorema més remot»). La crítica de Benjamin també es cristal·litza a través d’una lectura excepcional i abissal del manament diví de la Torà: «No mataràs» (Ex 20, 13).

La ciència, la filosofia i l’art. Nota sobre «¿Què ens fa humans?», de Salvador Macip (2022)

Ignasi Llobera — 2024-03-19

Al llibre ¿Què ens fa humans? (2022), Salvador Macip explora la pregunta del títol a través d’un diàleg fructífer entre la ciència i la filosofia. Ara bé, Macip diu que no està interessat en tota la filosofia, sinó només en «la part de la filosofia que ha aplicat el mètode científic » (p. 159). A quina part de la filosofia fa referència exactament? Repassarem les idees principals del llibre de Macip fent especial esment dels filòsofs que es mencionen. Així, podrem tenir una idea més precisa de quina mena de filosofia és la que interessa a Macip. També revisarem breument les referències artístiques incloses al llibre de Macip, ja que el mateix autor afirma que «ciència i art no s’haurien de veure com dues entitats separades (i gairebé antagòniques) […], sinó com components del mateix concepte, el de la cultura humana» (p. 35).