https://revistes.uab.cat/enrahonar/issue/feed Enrahonar. An international journal of theoretical and practical reason 2023-10-26T12:59:45+02:00 Jordi Riba revista.enrahonar@uab.cat Open Journal Systems <p><strong>Enraonar</strong>: «Discutir o examinar en una conversa», <em>Diccionari de la llengua catalana</em>, IEC, 1995.</p> <p><strong>Enrahonar</strong>: «El manteniment arcaic de la h suggereix la riquesa semàntica i la càrrega històrica d’aquesta paraula... És un mitjà per donar lloc a nous enraonars, per desvetllar i incitar al diàleg… amb les exigències que comporta la pretensió de racionalitat i els límits d’una activitat que és un procés i encara no una possessió plena de l’espai racional».</p> <p>Josep Calsamiglia, «Presentació», <em>Enrahonar</em> 1 (1981), 3.</p> <p><em><strong>Enrahonar</strong></em>, com el mot català «enra(h)onar», reivindica alhora el diàleg i la raó.</p> https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-pages Vermeren, Patrice (2021). Le philosophe communeux: Napoléon La Cécilia, néokantien, philologue et général de la Commune de Paris 2022-07-19T17:10:55+02:00 Anna Pagès annaps@blanquerna.url.edu <p>Vermeren, Patrice (2021)<br /><em>Le philosophe communeux: Napoléon La Cécilia, néokantien, philologue et général de la Commune de Paris</em> <br />París: L’Harmattan, 223 p.<br />ISBN 978-2-343-24175-3</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Anna Pagès https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-ramirez Pineda Canabal, Aníbal (2021). Le concept de non-contemporanéité dans la philosophie d’Ernst Bloch 2022-09-07T19:14:39+02:00 Miguel Ángel Ramírez Cordón miguelangelcordon@hotmail.com <p>Pineda Canabal, Aníbal (2021)<br />Le concept de non-contemporanéité dans la philosophie d’Ernst Bloch<br />Hildesheim: OLMS, 355 p.<br />ISBN 978-3-487-16067-2</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Miguel Ángel Ramírez Cordón https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-rius-2 Muñoz, Jacobo (2022). Crítica i veritat: Assaigs, ressenyes, converses (1980-2015) 2022-12-15T17:41:56+01:00 Mercè Rius merce.rius@uab.cat <p>Muñoz, Jacobo (2022)<br /><em>Crítica i veritat: Assaigs, ressenyes, converses (1980-2015)</em><br />València: Institució Alfons el Magnànim, 223 p.<br />ISBN 978-84-7822-907-9</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Mercè Rius https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-sanchez Jiménez Guirao, Jordi (ed.) (2021). Tres mirades sobre Hegel 2022-11-14T15:46:11+01:00 Clàudia Sánchez Vidal clauds10@ucm.es <p>Jiménez Guirao, Jordi (ed.) (2021)<br /><em>Tres mirades sobre Hegel</em><br />Sabadell: Edicions Enoanda, 91 p.<br />ISBN 978-84-123469-4-7</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Clàudia Sánchez Vidal https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-requesens Lloança a una edició de «Pensaments i opuscles» de Blaise Pascal (i alguna elucubració) 2022-09-14T18:28:02+02:00 Joan Requesens Piquer jreques.piq@gmail.com <p>Nota bibliogràfica.</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Joan Requesens Piquer https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-redaccio Llibres rebuts 2023-09-22T16:41:42+02:00 Equip de Redacció revista.enrahonar@uab.cat 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Equip de Redacció https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v70-chataignier Escenes d’acció – crítica dels finals 2023-04-04T16:47:51+02:00 Gustavo Chataignier gustavo.chat.gad@gmail.com <p>El present projecte investiga la processualitat inaugurada per l’acció dels subjectes, evidenciada principalment en els desenvolupaments dedicats a l’obra <em>Antígona</em> en la <em>Fenomenologia de l’esperit</em>. El conflicte de drets irreductibles dona lloc a l’elaboració d’una teoria de l’acció —en la qual el fi no justifica els mitjans. Aquesta exigència ètica, sempre a posteriori, s’imposa quan existeix una falta de control sobre el món relacional, la qual cosa implica en darrera instància una historicitat oberta. Si el simple fer d’estar en el món és una acció quan produeix efectes, ens preguntem per les condicions (fons d’una situació que regeix les expectatives, però també la història del pensament) i les potencialitats (emergència disruptiva que organitza les expectatives, en procés d’esdevenir) de l’acció. Gràcies a exterioritzacions que generen un camp problemàtic, en forma de llenguatge, treball i desig, contraiem relacions d’alteritat i arribem a nosaltres mateixos, a través de l’altre, fatalment diferents del punt de partida. Correspon a la filosofia jutjar les implicacions de cada acció particular.</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Gustavo Chataignier https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-lezra Institucions defectives: un protocol per a la república 2023-04-04T16:58:25+02:00 Jacques Lezra jacques.lezra@ucr.edu Paula Cucurella pcucu001@ucr.edu <p>Aquest assaig es pregunta per què el concepte d’<em>institució</em> —omnipresent, fonamental, la marca que distingeix la societat humana d’agrupacions animals no humanes: gossades, matances, ramats, ruscos, exaltacions— és tan difícil de definir; introdueix el concepte d’<em>institucions defectives</em>; ofereix definicions d’<em>institució</em>, <em>defecte</em> i <em>republicanisme</em> en registres filològics, filosòfics, econòmics i sociològics; i emfatitza el problema estructural d’oferir definicions d’aquests termes des de dins d’institucions que requereixen tals definicions, però que també serveixen com a condició de la seva intel·ligibilitat. Partint de la tradició anarcofilosòfica, s’ofereix una alternativa, que és també una alternativa a les figures de govern associades a la concepció liberal de l’Estat: un republicanisme aberrant compost per institucions defectives, travessat per la necessitat de la seva abolició.</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Jacques Lezra; Paula Cucurella https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-aguero La representació i la monstruositat: Nancy, Derrida i una lectura (in)imaginable 2023-04-04T17:17:47+02:00 Javier Agüero Águila jaguero@ucm.cl <p>Aquest article busca alertar sobre la idea de representació, fonamentalment a partir de l’obra del filòsof francès Jean-Luc Nancy i de l’algerià-francès Jacques Derrida. En aquesta línia, es veurà que en Nancy la representació no serà un tema de presència, sinó més aviat d’«invisibilitat», de l’esdeveniment invisible que, no obstant això, obre a un espai metafísic expansiu en el qual habitaria el misteri de la representació mateixa. Una segona part del treball vol indagar en la noció de la monstruositat derridiana, entesa com allò que no es pot figurar ni representar. La monstruositat, en aquest sentit i tot i que infigurable, seria precisament l’altre al qual se li nega l’acolliment.</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Javier Agüero Águila https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-insausti Sartre i Genet: el món in/per-vertit 2023-05-19T10:27:26+02:00 Xabier Insausti Ugarriza xabier.insausti@ehu.es <p>Essent Genet un empestat, un expulsat, un maleït de la cultura europea, algú que a Europa (i no sols a Europa) va ser perseguit i empresonat pels seus delictes, algú que mai no es va cansar d’agullonar, maltractar i maleir la cultura oficial europea, quan n’era el veritable crític, hem de concloure que va ser la cultura oficial europea la que es va allunyar, la que va donar l’esquena a Genet i, així, a Hegel; i, així, a si mateixa. Aquesta hauria estat la veritable tragèdia europea: haver traït la seva pròpia vocació, el seu destí, que era seguir el camí que Hegel va dissenyar.</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Xabier Insausti Ugarriza https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-gonzalez-yuing «M’estimaria més pintar-me els llavis»: notes sobre la resistència (irrepresentable) en Foucault i Derrida 2023-05-05T23:10:01+02:00 Verónica González gp.veronica@gmail.com Tuillang Yuing-Alfaro tuillang.yuing@uacademia.cl <p>Aquest article examina la noció de resistència elaborant una anàlisi que problematitza el lloc de la representació en política i en democràcia. En un primer moment, es planteja el problema a partir d’un relat que narra un episodi i un gest especials d’alguns presoners alliberats d’un camp de concentració. Des d’aquesta qüestió, es revisen les aportacions de Michel Foucault relatives a la resistència que donen com a resultat, en definitiva, un desacoblament de les relacions entre poder i política. Així, la resistència suggereix un vincle amb la política que no es restringeix a les formes ni als codis de la política convencional. No obstant això, les mateixes aportacions de Foucault plantejaran la qüestió de la llibertat com una mena de mandat per al subjecte, enfront del qual la resistència corre el risc de quedar atrapada. La figura de Bartleby (Melville) oferirà l’ocasió per suggerir una hipòtesi que permeti indagar entorn d’una <em>resistència radical</em> que no es vegi coaccionada pel privilegi de la representació. Posteriorment, s’examinen les aportacions de Jacques Derrida i la seva lectura de l’inquietant personatge de Melville, que possibiliten una posada en qüestió de la publicitat il·limitada suposada en els dominis d’allò polític, la política i la democràcia com a democràcia representativa, i fins i tot una interrogació exigent d’aquests conceptes heretats. Davant del cànon, Derrida permetrà pensar justament una resistència radical a tall d’un cert secret que, en dir-se, no obstant això, se sostreu de la representació, i que llavors serà irreductible als dominis d’allò públic-polític, la qual cosa no vol dir que aquest secret es restringeixi a allò privat i possibiliti replantejar la qüestió democràtica. Finalment, es presenten algunes conclusions temptatives i una síntesi dels desafiaments que queden anunciats.</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Verónica González, Tuillang Yuing-Alfaro https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-berrios El trencament de la subjectivitat en Hegel: Antonius Block i el buit en el mirall 2023-04-04T17:30:14+02:00 Felipe Berríos Ayala fbayala@gmail.com <p>Aquest treball aborda el problema del moviment representacional de la subjectivitat, entès com un desplegament d’aquesta que dona com a resultat una operació d’aparent «externalització» de si mateixa. Per desenvolupar aquesta idea es recorre a elements teòrics tractats per Hegel a la <em>Fenomenologia de l'esperit</em>, així com també a algunes nocions formulades des de la psicoanàlisi lacaniana. Ambdós recursos teòrics es conjuguen amb interpretacions que es proposen de quatre escenes de la pel·lícula <em>El setè segell</em>, d’Ingmar Bergman, amb el propòsit de conjugar relacions i possibilitats analítiques.</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Felipe Berríos Ayala https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-sferco Representació i imaginació: dues lectures foucaultianes de l’època clàssica 2023-04-11T09:17:49+02:00 Senda Sferco senda.sferco@gmail.com <p>Aquest article exposa la caracterització que fa Foucault de l’època clàssica, on aborda el sorgiment de la modernitat des d’un punt de vista arqueològic. Dos corpus s’exploraran: el cèlebre llibre <em>Les mots et les choses: Une archéologie des sciences humaines</em>, de 1966, i <em>La question anthropologique</em>, manuscrit inèdit i recentment publicat d’un curs dictat el 1955 que revela aspectes de l’analítica que Foucault està construint, donant compte, ja el 1950, d’una posició que mantindrà com a hipòtesi analítica en els seus textos de 1960, realitzant els mateixos talls temporals i situant l’home com a figura epistèmica moderna. Ara bé, l’anàlisi de l’època clàssica en tots dos corpus fa èmfasi en un problema diferent: si l’episteme de la representació ocupa el centre de l’anàlisi a <em>Les mots…</em>, en el curs de 1955, la mateixa època és visitada en relació amb el problema de la imaginació, situant en Malebranche un referent principal. En aquest estudi presentarem ambdues derives posant en valor els seus èmfasis particulars tant com la potència que habilita el seu encreuament.</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Senda Sferco https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-esquirol La pista de la passivitat en l’obra d’Emmanuel Levinas i de Paul Ricoeur 2023-05-10T16:32:48+02:00 Josep Maria Esquirol Calaf jmesquirol@ub.edu <p>La categoria de passivitat és tan nuclear en la filosofia d’Emmanuel Levinas com en la de Paul Ricoeur. Aquesta categoria està intrínsecament vinculada a una altra que també és crucial: la d’alteritat. Per entendre la proximitat entre aquests dos autors, alhora que per veure’n la distància que els separa, resulta molt revelador prestar atenció, primer, a la manera com cadascun d’ells concep les dues categories i, després, al motiu pel qual mentre en el cas de Levinas el lloc de la passivitat és exclusivament un —la relació amb l’altre—, en el de Ricoeur és triple: la carn o el cos propi, l’altre i la consciència.</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Josep Maria Esquirol Calaf https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-rome La condició «cismàtica» de la representació: l’escènic i l’inconscient en temps de datificació. Aportacions des de la filosofia de Louis Althusser 2023-03-31T11:03:56+02:00 Natalia Romé romenatalia@yahoo.com <p>L’article recorre el tractament que Louis Althusser ofereix sobre la noció de <em>Darstellung</em>, en el marc del seu projecte de donar forma al concepte de causalitat estructural en la teoria marxista. Reprenent recerques anteriors d’Étienne Balibar, Vittorio Morfino, George Hartley, Warren Montag i Aurelio Sainz Pezonaga, es reconstrueixen alguns dels problemes embastats en la sèrie que articula, en l’escriptura althusseriana, les categories marxistes de <em>Darstellung</em>, <em>Verbindung</em> i <em>Gliederung</em> amb la metàfora del teatre sense autor. L’article té com a objectiu exposar la condició cismàtica de la noció althusseriana de representació, escindida per una idea singular de performativitat que va de l’escènic a l’inconscient. Amb aquest recorregut em proposo aportar ajuda a la formulació de la pregunta per les possibilitats de la crítica en la conjuntura del pensament algorítmic.</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Natalia Romé https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-arellano Transformació en la representació política de les dones maputxe des dels feminismes despatriarcals i descolonials 2023-04-04T17:25:55+02:00 Claudia Arellano Hermosilla claudia.arellano@uach.cl <p>Aquest article pretén analitzar com es representen i es repensen els nous processos de política orgànica de les dones maputxe, incloent-hi la historització, els seus contextos de producció i el seu locus d’enunciació. S’interroga com el feminisme indígena maputxe despatriarcal i descolonial posa en tensió el feminisme blanc examinant les representacions i els discursos de líders i activistes maputxe i forjant un recorregut des de 1990, moment en què es constitueixen les primeres organitzacions que donen compte d’un feminisme indígena.</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Claudia Arellano Hermosilla https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-rius Meditacions metafísiques al sol de ponent 2023-04-04T17:44:21+02:00 Mercè Rius merce.rius@uab.cat <p>Homenatge a Xavier Rubert de Ventós.</p> 2023-05-29T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Mercè Rius https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-lluis Xavier Rubert de Ventós, in memoriam 2023-04-16T19:57:08+02:00 Pere Lluís Font PLluis@iec.cat <p>Homenatge a Xavier Rubert de Ventós.</p> 2023-05-29T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Pere Lluís Font https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v71-souyris Presentació 2023-09-18T15:56:04+02:00 Lorena Souyris Oportot lsouyris@ucm.cl <p>Presentació del volum 71.</p> 2023-10-26T00:00:00+02:00 Drets d'autor (c) 2023 Lorena Souyris Oportot