https://revistes.uab.cat/enrahonar/issue/feed Enrahonar. An international journal of theoretical and practical reason 2021-03-24T11:10:46+01:00 Jordi Riba revista.enrahonar@uab.cat Open Journal Systems <p><strong>Enraonar</strong>: «Discutir o examinar en una conversa», <em>Diccionari de la llengua catalana</em>, IEC, 1995.</p> <p><strong>Enrahonar</strong>: «El manteniment arcaic de la h suggereix la riquesa semàntica i la càrrega històrica d’aquesta paraula... És un mitjà per donar lloc a nous enraonars, per desvetllar i incitar al diàleg… amb les exigències que comporta la pretensió de racionalitat i els límits d’una activitat que és un procés i encara no una possessió plena de l’espai racional».</p> <p>Josep Calsamiglia, «Presentació», <em>Enrahonar</em> 1 (1981), 3.</p> <p><em><strong>Enrahonar</strong></em>, com el mot català «enra(h)onar», reivindica alhora el diàleg i la raó.</p> https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-mendoza Una altra vida. Democràcia, suïcidi, ipseïtat, autoimmunitat 2021-03-23T10:01:09+01:00 Ronald Mendoza-de-Jesús ronaldme@usc.edu Aquest article elabora algunes de les implicacions conceptuals de l’exigència de Derrida d’un «altre pensament de la vida» a <em>Voyous: Deux essais sur la raison</em>. L’article sosté en primer lloc que la desconstrucció de Derrida de l’oposició entre els usos metafòrics i literaris del discurs de la vida a <em>La vie la mort</em> es radicalitza a <em>Voyous</em> quan s’afirma que el «suïcidi autoimmunitari» de la democràcia hauria de ser el punt de partida per repensar la vida en general. Per comprendre millor aquestes tendències autoimmuno-suïcides, l’article valora el compromís de Derrida amb la figura conceptual del primer motor d’Aristòtil a <em>Voyous</em>. L’article sosté que Derrida torna a Aristòtil perquè el primer motor il·lustra la manera en què el concepte de vida roman històricament i estructuralment informat pel valor filosòfic de la sobirania ipseitocràtica, que és al·lèrgica a les qualitats disseminants, proliferants i impròpies que la tradició sempre ha atribuït a la democràcia. Així, l’autoimmunitat ofereix una manera de pensar la vida democràtica que no està del tot determinada pel poder teleològic de cap vida divinament bona. 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Ronald Mendoza-de-Jesús https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-lamy-rested Déclarer, proclamer : une politique virtuelle 2021-03-23T10:01:10+01:00 Élise Lamy-Rested elise.lamy.rested@gmail.com En suivant le fil conducteur du concept de virtualité dans la pensée derridienne, cet article montre comment, chez Derrida, tout acte politique peut être pensé comme un acte virtuel. La déconstruction du concept de virtualité à partir des <em>Spectres de Marx</em> (1993) permet tout d’abord de comprendre différemment son irruption dans <em>Otobiographies</em> (1984), contemporaines du <em>Séminaire La vie la mort</em> récemment publié (2019) dans lequel on en retrouve le chapitre 2 « Logique de la vivante », et de lire avec un regard neuf « Du droit à la justice », la première partie de <em>Force de loi</em> (1993). Comment faire pour que chaque « sur-vie » compte et pas seulement la vie de l’homme blanc qui a rédigé et signé, au nom d’un soi-disant « peuple libre », la déclaration d’indépendance des Etats-Unis ou des Amériques du sud ? 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Élise Lamy-Rested https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-senatore En la nit d’un no-saber: Derrida sobre la llibertat 2021-03-23T10:01:10+01:00 Mauro Senatore mauro.senatore0@gmail.com Jacques Derrida no va escriure mai un llibre sobre la «llibertat». Aquesta paraula apareix molt rarament en els seus escrits fins a finals dels anys vuitanta; des d’aleshores, Derrida la va emprar cada cop més, però amb cautela. En aquest article, em proposo mostrar que podem rastrejar un pensament de la llibertat tot al llarg de l’obra de Derrida i que aquest pensament descriu una trajectòria singular des de la llibertat subjectiva de la història humanista de la vida fins a la llibertat presubjectiva de la vida simbòlica. Amb aquesta finalitat, primer exploraré la lectura desconstructiva primerenca que Derrida ofereix de la concepció de la llibertat subjectiva que sustenta els discursos filosòfics i biològics moderns sobre allò vivent. En segon lloc, em centraré en la concepció de la llibertat de l’altre que Derrida veu implicada en la màquina simbòlica de la decisió sobirana. El punt d’inflexió d’aquesta trajectòria, argumentaré, és l’elaboració, feta per Derrida a finals dels anys vuitanta, d’una experiència de llibertat com a no-saber que es neutralitza amb la llibertat subjectiva i sobirana i, tanmateix, l’excedeix. 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Mauro Senatore https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-llevadot Per a tota la vida, cada vegada. A propòsit de la lògica de la vivent en Jacques Derrida 2021-03-23T10:01:10+01:00 Laura Llevadot llevadot70@gmail.com <p><strong></strong>Aquest article tracta de mostrar la capacitat del concepte de <em>sobrevida</em> de Derrida i d’allò que en el seminari de 1975-1976 va anomenar <em>lògica de la vivent</em>, per resistir l’ontologia de la vida que, sota el nom de <em>biopolítica</em>, ens governa avui, i especialment en el context de la pandèmia. En aquest àmbit, el treball s’ocupa d’establir una distinció entre la lògica de la vivent nietzscheana i la de Cixous que Derrida va treballar en el text <em>H. C. pour la vie, c’est à dire…</em>, per tal de diferenciar la sobrevida de tota forma de vida literària.</p> 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Laura Llevadot https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-ruiz Diferència sexual a «La vida la mort» 2021-03-23T10:01:11+01:00 Carmen Ruiz Bustamante carmen.ruiz.bu@gmail.com <p>En aquest article qüestionem un passatge que considerem tan crucial com enigmàtic del seminari <em>La vie la mort</em>. En aquest passatge, Jacques Derrida, llegint <em>La lògica d’allò vivent</em> de François Jacob, suggereix, mitjançant una <em>anècdota</em>, que el que està en joc en l’operació metafísica que fa equivaler «ser» i «viure» és, tal vegada, la diferència sexual. A partir de l’escena del <em>fort-da</em>, que obre el teló a un més enllà del principi de plaer, inscrita particularment en la dotzena sessió, però també en l’onzena, proposarem una lectura de la diferència sexual pel que fa a l’especulació freudiana de la preservació de la vida i de la mort com el seu principi intern.</p> 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Carmen Ruiz Bustamante https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-pavez Sobrevida i politicitat. Jacques Derrida i la promesa en el present vivent 2021-03-23T10:01:11+01:00 Javier Pavez pavez@usc.edu <p>En la carta que va escriure perquè la llegís el seu fill Pierre en el seu sepeli, Jacques Derrida convida a preferir la vida i a afirmar sense descans la sobrevida. Seguint l’assumpte de l’afirmació com a inseparable del pensament de la mort, l’assaig explica que la sobrevida s’implica amb l’aporia de la constitució de l’objectivitat ideal, introduint el retard, l’absència i la mort al centre de la dialèctica del present vivent (<em>Lebendige Gegenwart</em>), és a dir, una contaminació en l’estatut de la <em>vida transcendental</em>. Es proposa que el qüestionament radical de la retenció i la protenció del present vivent dessedimenta la manera de denominar allò viu a partir de la presència del present, i s’ofereix com a politicitat, és a dir, per encetar (<em>entamer</em>) la sobirania com a <em>promesa d’una política</em> de l’avenir.</p> 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Javier Pavez https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-rodriguez Gens sublim. Els impulsos fúnebres de l’heroi 2021-03-23T10:01:11+01:00 Federico Rodríguez valls-boix.j.e@ub.edu <p>Què deu voler dir preferir la vida sobre la mort? Deu ser aquesta també una qüestió de <em>gust</em>? I quan, en quin instant de la dispersió de la vida, deu haver començat aquesta preferència? Ho deu haver fet de veritat? Des de, d’una banda, el teló de fons d’una «gens sublim» com a <em>possible</em> «concepte dogmàtic», en l’empremta kantiana, per denominar el curs entròpic de la natura i, de l’altra, atenent el «pensament suïcida», o pulsió fúnebre, com a voluntat atàvica que escoltaria aquesta visió escatològica, aquí s’assaja una resposta a aquestes preguntes a través d’un <em>joc de miralls</em> (i. e. comprensió reflexiva «germinal i deformant») establert des del comentari de text de tres veus de joves filòsofs. Així, en el primer i el segon epígrafs s’exposa la tanatologia ontològica de Philipp Mainländer i de Jules Vuillemin des del comentari de diversos passatges extrets de la <em>Filosofia de la redempció</em> (1876) i de l’<em>Assaig sobre la significació de la mort</em> (1948), respectivament, i es mostra com en tots dos es revela, en aquest precís punt, una diferència rotunda entre allò humà i la resta dels animals. El tercer i últim epígraf <em>respon</em> a les qüestions plantejades per ambdós (indirectament en el primer cas, directament en el segon) des de l’atenció posada, després d’algunes marrades per altres textos, en unes notes inèdites per a una xerrada sobre el suïcidi de Jacques Derrida (1959-1960).</p> 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Federico Rodríguez https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-campos «El messies és un paràsit». Hospitalitat, incondicionalitat i incorporació en la filosofia de Jacques Derrida 2021-03-23T10:01:11+01:00 Valeria Campos Salvaterra valeria.campos@pucv.cl <p>Sostenim que les configuracions teòriques sobre l’hospitalitat en Derrida, que la vinculen a la incondicionalitat i a un cert messianisme, es connecten també amb la qüestió del paràsit i el parasitari, com a figura monstruosa que assenyala el traspàs de fronteres. En aquest treball rastregem les coimplicacions que articulen aquesta sèrie de conceptes no familiars, sinó suplementaris, que posen en relació l’hospitalitat, la incondicionalitat i una certa noció de messianisme. A aquesta cadena, que tenint en compte l’obra publicada de Derrida podria deixar-se tal com està, hi afegirem, no obstant això, un terme més: el de paràsit. Paràsit que pot ser tant el maligne hoste indesitjat com l’anhelat convidat a dinar, totes dues possibilitats derivades del <em>para-sitos</em> i el seu ampli, alhora que ambigu significat: ‘menjar-amb’. Rastregem totes aquestes relacions suplementàries (hospitalitat, incondicionalitat, messianisme i paràsit) en els textos publicats, però també en dos seminaris inèdits que Derrida va dictar tant als Estats Units com a França: <em>Manger l’autre: Politiques de l’amitié</em>, presentat en el semestre de 1989-1990, i <em>Hostipitalité</em>, que correspon al semestre acadèmic de 1995-1996. Tots dos es troben arxivats al Critical Arxive de la Universitat de Califòrnia a Irvine.</p> 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Valeria Campos Salvaterra https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-grau Sobre un aspecte de la historiografia del Catarisme 2021-03-23T10:01:12+01:00 Sergi Grau Torras sergigrautorras@gmail.com <p>Un dels tòpics de discussió més rellevants dels últims anys en la recerca internacional sobre el catarisme és el de la construcció narrativa de la seva memòria com a fenomen històric i literari. Aquest procés també és d’una importància cabdal en la historiografia sobre el catarisme a Catalunya perquè no només posa els elements per conèixer com s’ha construït la seva memòria històrica sinó també l’impacte que aquesta ha tingut a l’hora de distorsionar la imatge dels càtars. Aquest ha estat un des temes d’interès de la meva recerca. Però estudiar aquest procés no pressuposa en cap cas assumir els arguments d’aquesta construcció com a propis, sinó al contrari, esdevé un exercici per comprendre els mecanismes mitjançant els quals es construeix aquesta memòria al llarg de la història i les representacions que se’n deriven. En aquest text respondré a una malinterpretació sobre el meu punt de vista en aquest aspecte.</p> 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Sergi Grau Torras https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-valls Presentació. «Souriez… Préférez… Affirmez sans cesse…» 2021-03-23T10:01:09+01:00 Juan Evaristo Valls Boix juanevaristovallsboix@gmail.com Presentació del volum 66. 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Juan Evaristo Valls Boix https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-cucurella Olivares, Cristóbal (ed.) (2020). Escenas de escritura: Entre filosofía y literatura 2021-03-23T10:01:12+01:00 Paula Cucurella paulacucurella@gmail.com Olivares, Cristóbal (ed.) (2020)<br /><em>Escenas de escritura: Entre filosofía y literatura</em><br />Santiago de Chile: Pólvora Editorial<br />ISBN 978-956-9441-34-9 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Paula Cucurella https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-escudero Llevadot, Laura (2020). Jacques Derrida: Democracia y soberanía 2021-03-23T10:01:12+01:00 Alejandro Escudero Pérez aescudero@fsof.uned.es Llevadot, Laura (2020)<br /><em>Jacques Derrida: Democracia y soberanía</em><br />Barcelona: Gedisa, 136 p.<br />ISBN 978-8417835811 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Alejandro Escudero Pérez https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-boadas Villanova, Arnaldi de (2019). Interpretatio de visionibus in somniis Dominorum Iacobi Secundi, Regis Aragonum, et Friderici Tertii, Regis Siciliae, eius fratris 2021-03-23T10:01:12+01:00 Agustí Boadas Llavat aboadasllavat@gmail.com Villanova, Arnaldi de (2019)<br /><em>Interpretatio de visionibus in somniis Dominorum Iacobi Secundi, Regis Aragonum, et Friderici Tertii, Regis Siciliae, eius fratris</em><br />Opera Theologia Omnia (AVOthO) XIV<br />Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 192 p.<br />ISBN 9788499654881 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Agustí Boadas Llavat https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v66-riba Boudou, Benjamin (2018). Le dilemme des frontières: Éthique et politique de l’immigration 2021-03-24T11:10:46+01:00 Jordi Riba jordi.riba@uab.cat Boudou, Benjamin (2018)<br /><em>Le dilemme des frontières: Éthique et politique de l’immigration</em><br />París: Éditions EHESS, 262 p.<br />ISBN 978-2-7132-2761-5 2021-03-23T00:00:00+01:00 Drets d'autor (c) 2021 Jordi Riba