Els goigs del cos i el fenomen del «dolç calfred»: una aportació husserliana
Resum
El meu assaig examina l’innovador concepte d’euaparició del cos que la fenomenòloga sueca Kristin Zeiler va proposar per descriure les situacions de l’experiència en què la corporalitat es dona com a «grata, fàcil, bona». Zeiler partia del plantejament general de Drew Leder segons el qual el mode dominant de presència del cos en l’experiència és més aviat la seva «absència», la transparència fenomènica que el fa passar inadvertit. L’article revisa i discuteix la tipologia que Zeiler ofereix d’aquestes aparicions propícies i ocasionals en què la corporalitat trenca la seva discreció habitual. Però en aquest context d’anàlisi proposo recórrer als coneguts fenòmens d’agitació del cos enmig de l’entusiasme estètic, de calfred somàtic per l’admiració intensa o davant la notícia feliç. En situacions semblants en què el cos hauria de romandre desatent, ignorat, el «dolç calfred al pit» que Husserl sotmet a consideració en els Studien zur Struktur des Bewusstseins aboca una llum misteriosa sobre la participació del cos, no tan discreta, en la dinàmica de l’experiència intencional.
Paraules clau
euaparició, cos, desatenció, agitació somàtica, impregnació somatoestèsica, Zeiler, HusserlReferències
BEHNKE, Elisabeth (2018). «On the Transformation of the Time-Drenched Body». Journal of Consciousness Studies, 25(7-8), 89-111.
CHRÉTIEN, Jean-Louis (1991). L’inoubliable et l’inespéré. París: Desclée de Brouwer.
HUSSERL, Edmund (1952). Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologischen Philosophie. Zweites Buch: Phänomenologische Untersuchungen zur Konstitution. Edición de Marly Biemel. La Haya: Martinus Nijhoff. Husserliana IV.
HUSSERL, Edmund (1976). Die Krisis der europäischen Wissenschaften und die transzendentale Phänomenologie: Eine Einleitung in die phänomenologische Philosophie. Edición de Walter Biemel. La Haya: Martinus Nijhoff. Husserliana VI.
HUSSERL, Edmund (2020). Studien zur Struktur des Bewusstseins. Teilband II: Gefühl und Wert: Texte aus dem Nachlass (1896-1925). Edición de Ullrich Melle y Thomas Vongehr. Cham: Springer. Husserliana XLIII/2.
JARDINE, James (2022). Empathy, Embodiment, and the Person: Husserl Investigation of Social Experience and the Self. Cham: Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-030-84463-9
LEDER, Drew (1990). The Absent Body. Chicago y Londres: University of Chicago Press.
SUMMA, Michela (2024). «An Affect “That Shudders Me”: An Approach to Husserl’s Phenomenology of Joy». Husserl Studies, 40, 263-285. https://doi.org/10.1007/s10743-024-09348-w
WALTON, Roberto (2022). «Niveles del sentimiento en Edmund Husserl». Tópicos, 48(2), 22-36. https://doi.org/10.35494/topsem.2022.2.48.822
ZEILER, Kristin (2010). «A phenomenological analysis of bodily self-awareness in the experience of pain and pleasure: On dys-appearance and eu-appearance». Medical Health Care and Philosophy, 13, 333-342. https://doi.org/10.1007/s11019-010-9237-4
ZIRIÓN, Antonio (2020). «Cuerpo y afectividad en los Estudios acerca de la estructura de la conciencia de Husserl». Revista Filosófica de Coimbra, 29(57), 201-220. https://doi.org/10.14195/0872-0851_57_11
ZIRIÓN, Antonio (2024). Sobre el colorido de la vida y la fenomenología de lo inefable. Buenos Aires: SB Editorial.
Publicades
Com citar
Descàrregues
Funding data
-
Agencia Estatal de Investigación
Grant numbers PID2021-123252NB-I00
Drets d'autor (c) 2025 Agustín Serrano de Haro
Aquesta obra està sota una llicència internacional Creative Commons Reconeixement 4.0.
